divendres, 29 de gener del 2016

PORTADA D'ENRIQUE PERTEGÀS


En aquesta entrada del bloc vaig parlar de l'edició que l'editorial valenciana Guerri va fer, durant els anys de la Guerra Civil , del llibre d'Antonio Suárez Guillen "Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España".

En aquesta senzilla edició l'autor repassava la història i la llegenda de diferents bandolers populars, entre els quals en Joan de Serrallonga.

L'edició anava il·lustrada per dibuixos en blanc i negre d'Enrique Pertegás, un artista a reivindicar del qual vaig parlar en aquesta entrada del bloc.

Antonio Suárez va reeditar l'obra a Mèxic, on es va haver d'exiliar, l'any 1945.

Fa un temps vaig localitzar un exemplar de l'obra editada per Guerri que contenia encara la portada, a diferents tintes i signada també per Pertegás. L'edició conté encara el paper sense desbarbar (sense tallar els plecs originalment impresos).

El mateix dibuix de la portada va ser imitat en l'edició mexicana,  tot i que sense la qualitat de l'autor valencià.

En aquesta entrada del bloc ja vaig parlar del gran Enrique Pertegás . Un artista valencià que cal reivindicar. 

En aquest enllaç també podeu trobar més informació sobre l'artista i la seva obra. Es tracta del bloc de Vicent Baydal , periodista valencià que reivindica la figura i el reconeixement que cal fer a l'obra de Pertegás. En l'entrada del bloc hi apareixen dibuicos d'en Serrallonga que Pertegás va fer per al llibre d'editorial Guerri.



dimarts, 26 de gener del 2016

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR: LOS REYES DEL CRIMEN









Com ja he explicat en el bloc, en el primer terç del segle XX gaudeix de gran predicació la novel·la popular que arriba per “lliuraments periòdics” en senzills cuadernets que , posteriorment, el comprador podia enquadernar en un sol o més volums.

La popularitat dels bandolers va fer que tinguessin accés a aquest tipus de literatura senzilla i assequible i en Serrallonga va ser protagonista d’alguna d’aquestes edicions.

Una d’elles l’he pogut aconseguir i conté en un sol volum els catorze quaderns que, per un preu de deu cèntims, podien adquirir-se en el seu moment.

Desconec la data de la publicació, tot i que la podem situar entre el 1900 i el 1936, i l’editorial és la mateixa que publicava "Las escuadras de Cataluña" de les que vaig parlar en aquesta entrada del bloc.


El producte es predicava com a “Ediciones Populares. Las mejores y más baratas

El títol de la col·lecció és “Los reyes del crimen” i aquesta està dedicada al personatge literari del bandoler romàntic, el Don Joan de Serrallonga, que va escriure Víctor Balaguer.

Els catorze quaderns resumeixen la trama escrita per Balaguer amb el seu primer Don Joan i amb la segona part, “La bandera de la muerte”, prenent aquell text i fent-ne un resum que tingues cabuda en els setanta-sis capítols curts dels quals consta l’edició.

Es tracta, per tant, d’una nova copia dels texts balaguerians, adaptada de manera lliure (no hi apareix , per posar un exemple, l’episodi de la Revolta dels Segadors a Santa Coloma) i amb llenguatge literari mes senzill com requereix una edició popular d’aquest tipus.

Els quaderns estan il·lustrats amb senzills dibuixos en blanc i negre a l’interior, estan fets tot seguint de manera senzilla el traç dels gravats antics i no tenen gaire qualitat.

Contràriament, les portades a tot color si que son magnífiques pel meu gust. Il·lustren , amb el seu color i el seu traç de dibuix “pulp” , a la perfecció aquest tipus de publicació. En desconec l’autor, doncs no hi ha cap referència a ell en la publicació.

En resum, veritable i encantadora literatura popular de principis del segle XX, que es serveix de nou de l’àmbit heroic i aventurer de l’imaginari Serrallonga romàntic.

divendres, 22 de gener del 2016

SERRALLONGA A LA “HISTORIA DE SANTA COLOMA DE FARNES Y SU COMARCA” (1950)





L’any 1950 la ciutat de Santa Coloma de Farners celebrava el seu mill·lenari i va tenir la feliç idea d’encarregar i editar un llibre sobre la seva història. La “Junta del Milenario” (ens impulsat per l’autoritat municipal creada per a programar els actes) va organitzar un certamen històric literari que guanyà l’obra “Historia de Santa Coloma de Farnes y su comarca” de la qual eren autors Josep Ma. Millàs i Vallicrosa i mossèn Francesc Rabassa i Arigós. 

Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, 1897 – Barcelona, 1970) , prestigiós historiador i filòleg arabista, va ser l’ànima d’aquest llibre , el primer editat sobre la història del municipi i que va esdevenir una referència imprescindible per a conèixer aquesta història. 

El volum, del qual s’editaren poc més de cinc-cents exemplars, recull la història de Santa Coloma i el seu terme municipal (l’anomenada “comarca”) des dels inicis dels temps i fins el 1939. 

El període medieval està molt ben recollit, com també els fets de la Revolta dels Segadors, i s’accelera molt més la descripció històrica com més ens acostem al segle XX. 

El llibre conté un capítol dedicat a en Joan de Serrallonga. 

Es tracta del capítol XII, titulat “El bandolerisme en nuestra comarca. En Serrallonga” , el qual al llarg de nou pàgines fa una acurada aproximació als fets que vinculen Santa Coloma amb el famós bandoler de les Guilleries. 

Els autors fan una breu introducció sobre el bandolerisme en el segle XVII i passen a presentar en Joan Sala, àlies Serrallonga, com a principal bandoler d’aquell període. 

El capítol utilitza dades del procés sumarial transcrit per Joan Cortada en el segle XIX i també del procés mecanografiat que es guardava a l’Ateneu Barcelonès i fa una regesta de les principals actuacions del bandoler i la quadrilla al llarg del territori que era dins el seu radi d’acció. 

Ben aviat, però, es concentren en els episodis i llocs que el relacionen amb Santa Coloma i els seus actuals agregats. 

Així, s’hi transcriuen les relacions d’en Serrallonga amb l’Albó i el rector de Castanyet, amb la vídua Agustina de Castanyet, el mas Taberner, el sastre Cortina de Santa Coloma ... però – això és el més curiós- s’omet que el bandoler i la Joana van ser atrapats prop de Ca l’Agustí la vigília de Tots Sants de 1632. 

Entenc que els autors no devien arribar a conèixer la dada (suposo que per una manca de zel en l’estudi de les fonts) tot i que fan una transcripció de les declaracions de la Joana Macissa en les quals diu que van estar amagats en la cabanya que els indicà la vídua Agustina , prop del seu mas, i en la que estigueren fins el dia de Tots Sants. 

Sigui com sigui, amb les llacunes o l’acceleració de la història que conté el treball, aquest llibre és una veritable referència per a conèixer la història de Santa Coloma de Farners i també, com es veu, la primera referència que tinguérem per a conèixer - de la mà d’un historiador- la relació del bandoler amb la nostra ciutat.







dimarts, 19 de gener del 2016

DON JUAN DE SERRALLONGA, D'ALVARO CARRILLO (1898)



En aquesta entrada vaig parlar del "Don Juan de Serrallonga" escrit per Alvaro Carrillo i publicat el 1910 per la barcelonina Editorial Maucci.

La primera edició de la novel·la havia aparegut el 1898, però s'aniria reeditant amb fortuna en els següents anys. En concret, la que jo ha afegit a la meva col·lecció és la terera, apareguda el 1903.


El text és sempre el mateix, però la portada difereix de la posteriorment publicada. L'escena que s'hi presenta és la mateixa, la Joana Macissa esperonant els bandolers de la quadrilla després de la mort d'en Serrallonga, però en aquest cas es tracta d'un gravat en blanc i negre, anterior a les portades en color que al cap de poc embellirien les edicions del nou segle.

Una petita joia de la seminal literatura popular de la nova centúria que s'estrenava.

Com vaig explicar , Álvaro Carrillo (pseudònim en realitat de Rafael del Castillo) va realitzar una novel·la amb un argument propi i una mica més ajustat a la història verídica d’en Serrallonga que no pas la trama imaginada per Víctor Balaguer.
“Para escribir este libro, cuyo protagonista disfrutaba de gran celebridad en la región catalana, hemos prescindido del drama que del mismo título escribió hace mucho el destinguido escritor don Victor Balaguer ... únicamente hemos tomado por norma el extracto del proceso de Serrallonga, que hace años dió a luz el notable y erudito escritor Juan Cortada”.

Amb tot, la semblança es limita a alguns personatges i llocs de les Guilleries. El relat és total invenció de l’autor.

Al final de la novel·la va afegir-hi un apèndix que prenia posició en la vella controvèrsia entre l’historiador Joan Cortada i el literat Víctor Balaguer. La presa de posicionament és implícita, doncs el que fa és transcriure literalment la valoració historicista que va fer Cortada en el seu llibre sobre el procés sumarial d’en Serrallonga.

La novel·la d'Alvaro Carrillo editada el 1898 es pot llegir digitalitzada en aquest enllaç, del servei "Biblioteca Digital de España".

La portada de les primeres edicions conté la mateixa il·lustració que les posteriors, la Joana Macissa esperonant els bandolers de les Guilleries, però conté un gravat en blanc i negre en comptes de les il·lustracions en color que arribaren més tard.

dijous, 14 de gener del 2016

SERRALLONGA A "LLEGENDES DEL MONTSENY" (i 2)






La segona llegenda que recull Martí Boada i que aquí reprodueixo ès "Joan de Serrallonga, gelós del Montseny".

Es tracta d'un relat que pretén haver estat escrit  per Miquel Pallarès i Sala, un presumpte cosí del bandoler que residia a Viladrau. La datació seria de l'any 1633 i hauria estat trobat i transcrit per Eduard Pasqual, professor de la UAB i descobridor del manuscrit quan feia la seva tesi.

L'existència real del document és absolutament dubtosa, tant per la datació com pel que s'hi explica. Resultaria ser, doncs,  un bon exercici literari i poètic per la temàtica: l'encís que sentien la Joana Macissa i del bandoler  per les muntanyes del massís del Montseny. Tot això explicat amb una tonalitat crepuscular ("Fou allà -diu en Serrallonga referint-se al llunyà refugi que tenia a Nyer- que vaig començar a sentir enyorança de la meva terra i, tot i sapiguent los perills a què m'exposava, vam tornar cap aquí").

L'interessant, a banda de la qualitat i la temàtica mateixes,  és que estem davant un  cas de creació d'una llegenda (on es desdibuixa el límit entre història i imaginació)  a partir d'un relat literari, en comptes de ser-ne la gènesi una tradició oral més o menys ancestral.

dilluns, 11 de gener del 2016

SERRALLONGA A "LLEGENDES DEL MONTSENY" (1)



El mediambientalista i geògraf Martí Boada (Sant Celoni, 1949) va ser l'autor del recull de llegendes de la regió del Montseny que publicà Carles Vallès Editor l'any 1992.

El parc natural de Montseny és un àmbit territorial on de manera ancestral, a banda de la transformació i riquesa de la natura, s'han explicat històries i llegendes vinculades a espais, costums, feines, pors, personatges...

El llibre recull un total de cinquanta-cinc llegendes i ordenades per blocs temàtics: històriques, fantàstiques, de bruixes i diables, bandolerisme, moros i cristians, religioses, contalles i humorístiques.

Ja sabem que en Joan de Serrallonga reuneix les dues condicions de personatge històric i personatge llegendari. Per tant, si afegim que va néixer a Viladrau , en la mateixa falta del massís del Montseny; tenim clar que no podia faltar en aquest recull.

La primera llegenda és la de "La Sala", documentada en el segle XIX i que he vist publicada en altres llocs, a banda de dibuixada en còmic en la revista "Els Infants" de la que parlo també en aquest bloc.

El llibre s'acompanya d'il·lustracions signades per Ricard Anson.