L’any 1910 la casa editorial Maucci , amb domicili a Barcelona, va
publicar una senzilla novel·la popular titulada “Don Juan de Serrallonga”,
escrita per Álvaro Carrillo.
En realitat aquest era el pseudònim de Rafael del Castillo (Cartagena
1830-1908), periodista, traductor i novel·lista de la segona meitat del segle
XIX i un dels principals autors de novel·les populars del moment. Va ser l’autor
d’uns seixanta títols de novel·la i més d’una dotzena de obres de teatre,
comèdies i sarsueles, publicades per editorials de Madrid i Barcelona.
Bona part de la seva obra és novel·la històrica i per aquest motiu no és
d’estranyar que es fixés en el nostre popular bandoler per a fer-ne un a versió
pròpia.
En contra del que pot semblar veient el títol, l’autor no va seguir en
absolut la trama que Víctor Balaguer havia desgranat cinquanta anys enrere. L’autor
va preferir, tot i prenent el títol, escriure la seva pròpia versió del
bandoler. Per aquest motiu hi apareix la lluita de nyerros i cadells, però
emmarcada en entorns reals (Viladrau, Vic , Queròs...) i passatges inspirats en
personatges de la vida del bandoler de les Guilleries (l’abat de Banyoles, la comtessa d’Erill, els germans Margarit, ...).
I és que Álvaro Carrillo era coneixedor del llibre de Joan Cortada i s’havia
documentat sobre la veritable història del bandoler.
En la novel·la s’hi va afegir un
apèndix que deixava clara la intenció i la inspiració de l’autor:
“Para escribir este libro, cuyo protagonista
disfrutaba de gran celebgridad en la región catalana, hemos prescindido del
drama que del mismo título escribió hace mucho el destinguido escritor don
Victor Balaguer ... únicamente hemos tomado por norma el extracto del proceso
de Serrallonga, que hace años dió a luz el notable y erudito escritor Juan
Cortada”.
Aquest apèndix també fa referència a la controvèrsia sobre el caràcter
polític o no del bandoler de les Guilleries i s’hi transcriuen literalment les
observacions que sobre això va afegir Cortada en el seu llibre “Proceso
instruido contra Juan Sala y Serrallonga, lladre de pas” (1868), o sigui l’afegitó
“Mi opinión acerca de este bandolerismo” que l’historiador va afegir arran de
les divergències que mantenia amb Balaguer .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada