dimecres, 21 de maig del 2014

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR DEL SEGLE XX (1)


Dues portades d'edicions de novel·la popular que
van tenir de protagonista el bandoler.

Víctor Balaguer havia recuperat la popularitat del personatge d’en Serrallonga amb la seva obra de teatre i les novel·les de gran èxit editades a mitjans del segle XIX.

Està clar que el bandoler ja era un personatge popular i mitificat des del mateix segle XVII i així ho recollien romanços, l’obra de teatre “El Catalán Serrallonga” , les edicions de “canya i cordill” o el mateix ball de plaça que li havien dedicat.  Però l’obra de Balaguer va revifar sense cap mena de dubte el mite i en Serrallonga va prendre una dimensió més romàntica i , certament, exitosa.

Per a mantenir viva la llegenda del bandoler possiblement no li calia l’obra de Balaguer, però és ben cert que aquesta va servir per a impulsar nova literatura que va arribar ara a totes les classes.

Aquest impuls  literari es produeix en el segle XIX mitjançant les diferents edicions de les dues novel·les de Balaguer, però hem de tenir en compte que aquestes edicions estaven sols a l’abast de classes més pudents. Les classes populars s’havien de conformar amb les edicions de “canya i cordill” i els seus rodolins.

Amb l’entrada del segle XX s’incorpora més àmpliament l’anomenada “novel·la popular”. Es tracta d’edicions de més tiratge i distribució, de cost d’edició reduït que els fa més assequibles, impulsades per noves i agosarades editorials, amb una extensió de pàgines reduïda i un llenguatge entenedor per al gran públic. En ocasions formen part de col·leccions de periodicitat setmanal, quinzenal o mensual que pel seu baix cost poden ser seguides per una massa de lectors més elevada.

La “novel·la popular” vindrà , en definitiva, a universalitzar o democratitzar la literatura i els seus lectors.

I el personatge literari d’en Serrallonga entra a formar part d’aquest nou catàleg literari mitjançant la seva aparició en diferents edicions de “novel·la popular”. No és gens estrany, doncs el bandoler llegendari  i romàntic elaborat en els precedents literaris del segle XVII al XIX conté tots els ingredients per atrapar el gran públic: un bandoler, aventures, romanticisme, la lluita contra les injustícies ... Suficients ingredients per a saltar a les pàgines de la “novel·la popular” i atrapar al gran públic del segle XX.

Des de 1910 i fins a 1957 trobem diferents edicions en format de “novel·la popular” sobre el nostre personatge. No tinc cap dubte que aquestes van ajudar a mantenir i ampliar  la popularitat d’en Serrallonga –sobretot durant el període de la postguerra- , cohabitant amb la mateixa llegenda del personatge i ajudant a la permanència de la visió romàntica del bandoler, fins guanyant la mateixa història.

En les següents entrades del bloc presento les  edicions que jo he pogut col·leccionar d’aquesta literatura popular relacionada amb en Serrallonga. Totes estan escrites en castellà, tot i que publicades en la seva majoria per editorials de Barcelona.

Aquestes novel·les, la seva senzillesa i facilitat de lectura, m’han fet entendre la importància que devien tenir en l’habituació a la lectura de molta gent durant el passat segle. I això és un valor que se’ls ha de reconèixer i reivindicar.

Com que a més van ajudar a mantenir viu el record i la llegenda del nostre popular bandoler, el reconeixement ha de ser doble.