La masia troglodítica del Puig de la Balma, al terme municipal de Mura, és un dels llocs qualificables com a excepcionals al nostre país.
Des de l'antiguitat l'home va aprofitar l'espectacular balma rocosa d'aquest indret de Mura, fins a bastir-hi a partir del segle XII una gran masia formada per fins a cinc cossos superposats i encastats a la pedra, amb la baixa balma com a sostre. Pel seu volum i estat de conservació es pot considerar com la masia troglodítica més singular del país que em recorda poderosament un tresor que vam visitar fa anys a la comarca del Perigord Negre, a França: la casa forta de Reignac.
Amb els anys el mas es va anar engrandint amb fins a quatre fases constructives i edificacions exemptes de la balma, entre les quals una capella del segle XIV . En el segle XVII es va recloure el recinte amb dues portalades, precisament com a mitjà de defensa contra els bandolers que rondaven per aquells entorns.
D'històries de bandolers relacionades amb el mas el llibre d'Antoni Ferrando, "Les sendes dels bandolers", n'explica unes quantes:
Quan hi va haver la brega en les ballades de Mura, entre els Mata i els Oliveres, l'any 1564, el batlle del municipi era precisament el propietari del Puig de la Balma qui, tot i els fets, no en va fer cap cas, per la qual cosa aquests van ser denunciats al veguer de Manresa.
El 5 d'octubre de 1606 Bernat Joanet, pastor francès de Salvador Puig de la Balma, presentà una denúncia per haver estat apallissat i amenaçat de mort per uns bandolers desconeguts.
El Puig de la Balma, a banda de les històries de bandolers i el valor arquitectònic únic que presenta, presenta molts altres al·licients.
Els actuals propietaris han museïtzat el cos més antic de l'edifici més antic i hom pot gaudir d'una mostra d'eines del camp i d'aixovar de les antigues masies , visitant les estances encastades en la roca (la cuina, el menjador, les habitacions, l'espectacular terrassa...) tal com han romàs tota la vida. També es pot visitar l'antiga capella (reformada en el segle XVII) i el celler on es guarden les antigues botes que anys enllà van contenir el preuat vi de les vinyes del Bages.
Les estances es presenten sense cap mena de restauració moderna, com congelades en el temps, la qual cosa permet tenir la sensació que encara veurem entrar per la porta els antics estadants i fer-se una idea perfecta de com era la dura vida als nostres masos.
Aquest espai perenne, on el temps sembla no haver passat, va ser un dels motius pels quals aquesta masia va ser, precisament, escollida com a escenari de dues pel·lícules molt conegudes. Aquí es van rodar interiors dels films "Pa negre" i "La llegenda del Bruc"; un al·licient més per conèixer el Puig de la Balma.
Però, a més, el lloc és avui en dia una casa d'allotjament rural, amb cinc habitacions i amb un restaurant on poder anar a fer un molt bon àpat (podeu aconseguir informació en aquesta web).
Una visita totalment recomanable, on passar una bona diada de descoberta o fins i tot fer-hi una estada de dies. En plena natura i en un edifici històric singular que no decebrà ningú.
I és que el nostre petit país té això: petits grans racons que són els nostres paradisos propers.
Amb els anys el mas es va anar engrandint amb fins a quatre fases constructives i edificacions exemptes de la balma, entre les quals una capella del segle XIV . En el segle XVII es va recloure el recinte amb dues portalades, precisament com a mitjà de defensa contra els bandolers que rondaven per aquells entorns.
D'històries de bandolers relacionades amb el mas el llibre d'Antoni Ferrando, "Les sendes dels bandolers", n'explica unes quantes:
Quan hi va haver la brega en les ballades de Mura, entre els Mata i els Oliveres, l'any 1564, el batlle del municipi era precisament el propietari del Puig de la Balma qui, tot i els fets, no en va fer cap cas, per la qual cosa aquests van ser denunciats al veguer de Manresa.
El 5 d'octubre de 1606 Bernat Joanet, pastor francès de Salvador Puig de la Balma, presentà una denúncia per haver estat apallissat i amenaçat de mort per uns bandolers desconeguts.
El Puig de la Balma, a banda de les històries de bandolers i el valor arquitectònic únic que presenta, presenta molts altres al·licients.
Els actuals propietaris han museïtzat el cos més antic de l'edifici més antic i hom pot gaudir d'una mostra d'eines del camp i d'aixovar de les antigues masies , visitant les estances encastades en la roca (la cuina, el menjador, les habitacions, l'espectacular terrassa...) tal com han romàs tota la vida. També es pot visitar l'antiga capella (reformada en el segle XVII) i el celler on es guarden les antigues botes que anys enllà van contenir el preuat vi de les vinyes del Bages.
Les estances es presenten sense cap mena de restauració moderna, com congelades en el temps, la qual cosa permet tenir la sensació que encara veurem entrar per la porta els antics estadants i fer-se una idea perfecta de com era la dura vida als nostres masos.
Aquest espai perenne, on el temps sembla no haver passat, va ser un dels motius pels quals aquesta masia va ser, precisament, escollida com a escenari de dues pel·lícules molt conegudes. Aquí es van rodar interiors dels films "Pa negre" i "La llegenda del Bruc"; un al·licient més per conèixer el Puig de la Balma.
Però, a més, el lloc és avui en dia una casa d'allotjament rural, amb cinc habitacions i amb un restaurant on poder anar a fer un molt bon àpat (podeu aconseguir informació en aquesta web).
Una visita totalment recomanable, on passar una bona diada de descoberta o fins i tot fer-hi una estada de dies. En plena natura i en un edifici històric singular que no decebrà ningú.
I és que el nostre petit país té això: petits grans racons que són els nostres paradisos propers.
1 comentari:
Si jo dibuixo un lloc així en l'Orn, em diuen que exagero amb la fantasia! Un lloc genial, no el coneixia.
Publica un comentari a l'entrada