dilluns, 30 de gener del 2012

LA GUERRA DE LA SAL

Mapa dels territoris de gabella francesos.


La impopular decisió francesa d'aplicar l'impost de la sal i la repressió que exercien els soldats de la gabella, per ordres expresses del Consell Sobirà del Rosselló, va provocar la ira dels pagesos i les viles, iniciant-se la revolta a la comarca del Vallespir.

A partir de l'any 1666 començà a actuar una guerrilla que atacava sobretot els soldats de la gabella. Coneixedors de l'entorn , dels boscos, els camins i les muntanyes, i amb el suport i protecció de les masies i de les viles, aquesta guerrilla actuava amb diligència. Apareixien i desapareixien després de realitzar emboscades contra els soldats francesos.

Aquesta habilitat per actuar sense ser vistos , com si fossin esperits o ens eteris, els va valdre el nom d'Angelets de la Terra.

Els Angelets de la Terra podien ser pagesos del Vallespir, però també podien disposar d'ajuda del Miquelets catalans. Anaven ben armats amb pedrenyals i trabucs fabricats a Ripoll, cosa que els permetia disposar de més eficàcia de foc que els arcabussers francesos.
 
Josep de la Trinxeria, un pagès de la vila de Prats de Molló, es declarà en rebel·lia contra els ocupants francesos i fou un dels caps dels revoltats. David Nohell, conegut per sr el fill del batlle del poble de Serrallonga, i Joan Miquel Mestre de Vallestàvia, dit l'Hereu Just, foren alguns dels lloctinents d'en Trinxeria.

dijous, 26 de gener del 2012

ELS COMTATS DESPRÉS DEL TRACTAT DELS PIRINEUS



El 7 de novembre de 1659, posant fi a la Guerra dels Segadors, les monarquies hispànica i francesa signaren el Tractat dels Pirineus, que significà el repartiment de Catalunya entre els dos sobirants. 

Les comarques del Rosselló, Vallespir, Capcir, Conflent i l'Alta Cerdanya quedaven en mans del monarca francès.

Més hàbils que els seus homòlegs castellans, els reis francesos van tenir ben clar que calia assimilar el territori guanyat i que fixava una nova frontera als Pirineus i van començar la tasca d'aniquilació de tot allò que no era francès (entre això la llengua) a partir del 1661.

D'episodis de resistència contra els francesos en trobem fins i tot abans de la signatura del Tractat dels Pirineus. Així, Tomas de Banyuls, Baró d'Anyer (Nyer) s'havia revoltat contra aquests el 1653 i amb un batalló de voluntaris va atacar tropes franceses a la Vall del Tet, on en va sortir derrotat. 

La revolta de Tomàs de Banyuls és, precisament, la imatge amb la que vaig tancar el meu segon còmic Serrallonga Bandera Negra.
 
El 1661, però, les noves autoritats van imposar als antics comtats nord-catalans l'impost sobre la sal, anomenat "impost de la gabella".

La sal era un producte bàsic per a la població rural. El monarca francès va imposar aquest impost contrariant els privilegis que havien tingut aquelles comarques, per jurament reial dels antics monarques catalans, que havien minimitzat els tributs que havien de pagar. La recaptació de l'impost havia de servir per a finançar les places fortes i els funcionaris francesos desplaçats als comtats.

També els exigia la compra de sal francesa i la prohibició de comerciar amb sal de Catalunya. A causa d'això va començar a funcionar una veritable xarxa de contraban que entrava sal catalana a l'altra banda dels Pirineus.

Contra aquest contraban les autoritats franceses , ara representades al Rosselló per l'anomenat Consell Sobirà del Rosselló amb seu a Perpinyà, enviaren tropes per controlar les viles i els passos o camins de contraban. Aquesta tropa eren els soldats de la gabella o gabellots.

dimecres, 25 de gener del 2012

CAMINADA AL MATAGALLS




Aquest dissabte passat vam fer amb l'Anna la caminada fins al Matagalls, al Montseny, partint des de Collformic i fent la ruta circular que porta fins a Sant Segimon.

Un dia agradable, com de primavera, ideal per a caminar per aquests bellíssims paisatges d'alta muntanya. Vam poder caminar per la neu, dinar i quasi fer una dormida sota el sol calentet de migdia.

És una excursió fàcil de fer i que permet gaudir de panoràmiques a totes bandes: Montserrat, Collsacabra, els Pirineus... i des de l'ermita de Sant Miquel dels Barretons una vista cenital de la vall de Viladrau, amb la gran masia de La Sala, la casa on va nèixer en Serrallonga.

La ruta la vam seguir gràcies a la web Senderisme i Teca.

dilluns, 23 de gener del 2012

SERRALLONGA, ELS ANGELETS DE LA TERRA

Aquest és el títol de l'àlbum que estic preparant.

Fa dos anys vaig pensar en un tercer volum de les històries del meu bandoler que portaria per nom Serrallonga, els comtats i la raó és que amb això acabaria un tríptic històric de la Catalunya convulsa del segle XVII.

Com ja sabeu he utilitzat  (amb la llicència històrica que això representa) el bandoler Joan de Serrallonga per a posar-lo en escenaris reals  de la Revolta dels Segadors (1640) i de la Guerra dels Segadors o de la Independència (1652-1659). Importants episodis pel nostre país en aquell segle i que tenen una importància cabdal per al seu futur. Moments épics i vitals per a la nostra nació, que acabarien el 1714 amb la Guerra de Successió.

Els fets del segle XVII tenen, però, un tercer escenari molt important històricament: la Catalunya Nord.

La Revolta dels Segadors va desembocar en la Guerra dels Segadors o de la Independència i aquesta, una vegada perduda, va desembocar en el Tractat dels Pirineus que l'any 1659 esquarterava el nostre país i deixava a l'altra banda de la frontera, a mans franceses, els comtats nord-catalans del Rossellò, Vallespir, Conflent, Capcir i part de la Cerdanya.

El Tractat dels Pirineus va esquarterar definitivament la nació catalana, abans de la caiguda definitiva d'aquesta en el segle següent.

Existeix un episodi de lluita per part dels nord-catalans que va començar com una revolta contra les imposicions fiscals contra la sal de la corona francesa que comença el 1667 i finalitza el 1674: la Revolta dels Angelets de la Terra.

I aquesta revolta contra les imposicions va tenir tints de revolta nacional per a intentar la devolució dels Comtats a la Generalitat.

Tenim així un moment històric important per a Catalunya (la pèrdua dels comtats nord-catalans) totalment vinculat als fets de 1640 a 1659.

Tenim un país que em te enamorat: la Catalunya Nord.

I tenim un escenari de lluites i aventura.

No podia ser que el meu Serrallonga no hi fos present.

dijous, 19 de gener del 2012

HE COMENÇAT UN NOU CÒMIC D'EN SERRALLONGA





No ho he pogut evitar. 

Des de fa unes setmanes estic dibuixant el meu tercer còmic de Serrallonga 1640 (el quart que faig del bandoler si tenim en compte el de l'any 1985).

Ja feia un any i mig que no dibuixava i tenia el "mono". A més, l'esquema bàsic del guió, els escenaris i el rerafons històric del que podria ser el meu tercer àlbum sobre el bandoler els tenia ja al cap des que vaig finalitzar Bandera Negra. 
Feia massa mesos que em recremaven les ganes de tornar a dibuixar en Joan de Serrallonga i les seves aventures. I tot i el poc temps que disposo m'hi he tornat a posar.

Dibuixar és una cosa que m'entusiasma i em relaxa i , a més, tenia la història al cap i l'anava desenvolupant mentalment, per tant es tractava de trobar el moment per agafar de nou el paper, el llapís i la tinta i començar a fer feina.

Us mostro la primera pàgina del nou còmic i aniré explicant detalls sobre el desenvolupament en els propers mesos.

dimarts, 17 de gener del 2012

SERRALLONGA CONTRA FRAGA IRIBARNE

M'he trobat un comentari anònim en la entrada d'aquest bloc del 30 d'abril de 2010 en el qual vaig penjar el petit video de promoció del meu segon còmic Serrallonga Bandera Negra.

L'entrada diu literalment "Manipulación de la historia e ignorancia". Entenc que així és com considera, el redactor de l'anònim, el contingut del video i del meu còmic.

M'ha agradat el comentari.

És ben cert que en els meus còmics hi ha manipulació històrica. 

Serrallonga ja era mort durant la Revolta i la Guerra dels Segadors, molts dels meus personatges mai van participar en aquelles batalles. Sempre he dit que en les meves històries hi ha molta llicència històrica i n'he demanat excuses.

Però utilitzo - i aquest és el veritable propòsit de les meves històries - aquestes llicències per a donar a conèixer uns escenaris i uns fets històrics que van ser reals. 

 No hi ha rés que no sigui verídic en els fets de la revolta de 1640 (la revolta popular que acabaria amb el Corpus de Sang) o en la guerra de 1652 (l'intent de Catalunya de sobreviure com a país) i en els escenaris que jo utilitzo, des de la destrucció de Santa Coloma de Farners pels terços militars castellans i napolitans, fins al setge de Blanes.

És possible que l'autor de l'anònim (ho dedueixo pel sentit amb el que haig d'interpretar el seu breu missatge) no tingui la pell tan fina amb altres "manipulacions històriques" que s'estan produïnt avui mateix i que a mi em preocuparien molt més.

Fa pocs dies va morir  Manuel Fraga Iribarne, un ministre franquista, tan responsable com el mateix dictador d'alguns delictes comesos durant aquells temps, que va saber afegir-se a una transició "feta a mida" i que, pel que sembla, no passarà comptes amb la història de les seves malifetes.

Aquests dies hem vist com s'ha oblidat el seu passat, com polítics i mitjans de comunicació deixaven immaculada el pas per la vida política d'aquell senyor. I no sols ho han fet els de la seva corda, sinó que s'hi han afegit fins i tot alguns veritables demòcrates. A aquest pas els llibres d'història parlaran de Fraga com si fos el més gran demòcrata de la transició.

Això si que em sembla manipulació històrica i ignorància. Deixar com un angelet el senyor Fraga, un que no li calia robar camins rals  perquè "la calle era suya".

Això si que és desdibuixar i manipular la història. I això passa en el segle XXI!.

dilluns, 16 de gener del 2012

UNA SORTIDA AL BERGUEDÀ








Fa un parell de caps de setmana que vam fer una sortida amb la família que em permeto aconsellar-vos.

Es tracta d'arribar fins a les portes de Ripoll i d'allí agafar la carretera C-26 en direcció cap el Berguedà.

En aquesta carretera podem aturar-nos al veïnat de Matamala i contemplar unes bones vistes des de la plaça de l'església.
 
Des d'aquí seguim la carretera fins arribar a Borredà i enfilem la carretera BV-4656 fins arribar a Sant Jaume de Frontanyà.

Aquest és el municipi amb menys població del nostre país, però amb la preciosa església romànica de l'antic monestir benedictí. És un dels millors exemples del romànic català, acompanyat d'un magnífic entorn natural.

Des de Sant Jaume podem seguir  fins a trobar la B-402. A l'esquerra ens queda La Pobla de Lillet.

Aquest municipi compta amb diverses propostes interessants: una d'elles els Jardins Artigues (dissenyats pel mateix Antoni Gaudí) ,el tren turístic del ciment i un nucli urbà amb testimonis medievals (entre ells dos ponts romànics).Nosaltres vam visitar el santuari de Falgars (amb una exel·lent panoràmica sobre la vall de Lillet) i el monestir de Santa Maria de Lillet i la  Rotonda de Sant Miquel, una capella romànica circular.

Tot aquest espai es troba sempre sota l'atenta mirada del Pedraforca, que exerceix de privilegiat teló de fons del paisatge pre-pirenec d'aquestes valls.

El retorn a terres gironines es fa per la mateixa carretera B-402 ,  fins a Gombrèn i Campdevànol.

En total són uns 250 quilòmetres de recorregut (comptats des de Santa Coloma de Farners), per carreteres de revolts que es poden fer feixugues per alguns conductors, però que regalen uns paisatges i un patrimoni històric que ens permet veure que tenim un país envejable i que cal conèixer.

dissabte, 7 de gener del 2012

EL MEU REGAL DE REIS: EN MAURICI I LA MALAVELLA


D'acord, soc republicà i no crec en els reis de l'orient. Però m'ha fet molta il·lusió que l'Anna em fes un regal tan especial en aquesta diada. Resulta que en una parada de Girona els va veure i  va tenir la pensada que seria un bon regal per mi. I ho van ser.

Es tracta de reproduccions en cartró dels dos darrers gegantons de Caldes de Malavella, en Maurici i la Malavella.

Els gegantons van encarregar-los a un artesà de Navata (la seva adreça web és www.cartró.net) i els van crear amb la imatge dels personatges que jo vaig crear per al meu còmic "La llegenda de la Malavella", que vaig fer per encàrrec de l'Ajuntament de Caldes l'any 1992.

Estan molt ben reproduïts i m'ha fet especial il·lusió perquè són com criatures meva, doncs dos personatges de la faràndula del país han nascut a partir de dibuixos meus.

Els gegantons i les rèpliques a escala en cartró passegen dues creacions meves per les nostres comarques. Com dic, il·lusionant.

dimarts, 3 de gener del 2012

ANTICS HOSTALS DE CAMÍ RAL: UN BLOC INTERESSANT

Avui em permeto recomanar-vos un bloc que trobo molt interessant: Antics hostals de camí ral.

En Carles manté obert un bloc que repassa la història d'antics hostals repartits per tot el territori català.

Aquests establiments eren vitals des de l'antiga Roma al costat de les principals vies de comunicació, ja fos per a hostatjar els viatgers, ja fos per a donar menjar a les bèsties de càrrega i transport. Estaven repartits per tot el país al costat de les principals vies de comunicació i fins a les més secundàries, ja fos en nuclis urbans o en masos ubicats al mig de la muntanya,  i no eren una part imprecindible per a poder mantenir els llargs viatges d'aleshores.

Els hostals de camí ral formen part important de la nostra història i un bloc que els recordi és una bona empresa per a que no es perdi la seva memòria.

Per a comprovar la importància dels hostals no cal veure més que la història d'en Serrallonga. És famós el seu assalt a l'hostal de l'Arrupit de Mallorquines el mes de març de l'any 1630 (en aquest bloc hi ha una entrada específica a aquest popular hostal selvatà). Però en el procés sumarial també trobem documentat el pas del bandoler i la seva quadrilla en molts altres hostals de camí ral de la nostra geografia, com l'hostal de la Belladona (al terme municipal de Sils) o l'hostal del Malcuynat (a Sant Hilari Sacalm).

dilluns, 2 de gener del 2012

SERRALLONGA A MODENA


Recentment em van demanar un llibre amb una dedicatòria  per a una persona originària d'Itàlia.

Aquest dibuix és el que em va sortir, en Serrallonga en un paisatge diferent: el duomo de Mòdena.

Vaja, que el meu bandoler va anar força lluny.