dijous, 25 de març de 2010

LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA




Les fotografies que acompanyen aquesta entrada demostren la trista evolució que ha patit el mas Serrallonga de Querós, avui terme municipal de Sant Hilari Sacalm.

La primera és dels anys cinquanta del segle XX i la darrera és l'estat que actualment presenta. El mas està totalment enrunat i guanyat per les bardisses i la vegetació, envoltat d'una plantació de pins.

En el moment de repressió més cruel contra el bandoler Serrallonga i els seus, aproximadament vers l'any 1628, les autoritats havien fet enderrocar el mas.

El batlle de Sant Julia de Vilatorta apuntava en el llibre de comptes municipals els ingressos "per haver anat dos vegades a Carós per ordre del Sr. Virrey a derrocar la casa y desfer los fruyters de la casa de Serrallonga".


Tot i així Margarida Serrallonga, ja vídua del bandoler, va aconseguir permís del virrei per a tornar a edificar el mas a partir de 1634 i tirar-lo endavant tota sola.


El que no van aconseguir les autoritats reials, en la seva lluita contra el bandoler, ho ha aconseguit el pas del temps i l'abandonament dels masos de muntanya. Seria una llàstima que d'aquí uns anys aquest històric lloc fos, solament, un trist record.

EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA, ANY 1909


Rebuscant amb el cercador del servei de Memòria Digital de Catalunya, en concret en el fons digitalitzat ARCA de revistes catalanes antigues, he trobat una interessant revista que es publicava a Sant Hilari Sacalm a principis del segle XX.

Es tracta de la revista "L'ESTIUADA". En primera instància un "Periodich d'informació comarcal" , a partir de del mes de juliol de 1909 "Periodich nacionalista", segons es llegeix en la seva capçalera. Com també s'hi llegeix que es tractava d'una revista per a estiuejants de la vila, doncs "sortirà cada divendres durant l'istiu".


Aquell estiu de 1909 mossèn Ramón Corbella va publicar-hi els seus articles "Notícies d'en Serrallonga" (els mateixos que l'any 1902 havia publicat en la revista "La veu de Montserrat").


En el número 18 de l'Estiuada, de data 6 d'agost de 1909, també hi trobem un article signat per Arthur Osona que descriu una excursió des de Sant Hilari fins a la cova d'en Serrallonga i Querós.
En la sortida descriu
:

"se baixa a la antigua y probre casa de Serrallonga que fou propietat d'en Joan Sala y Serrallonga, llegendari bandoler del sigle XVI...

Dita casa, habitada un temps per lo esmentt facinerós, que la tradició a transformat en héroe de mil hassanyes, es avuy molt miserable; sols s'hi conservan algunes escriptures llatines sobre pergamí, totes bastant ben conservades y algunes del sigle XV".

I la ruta descrita segueix fins a la cova d'en Serrallonga, aleshores ja enderrocada, i baixa fins a Querós i el popular Puig del Mal sopar.

dimecres, 24 de març de 2010

EL RETORN DE LA MALAVELLA





L'any 1992 vaig dibuixar un còmic per encàrrec de l'Ajuntament de Caldes de Malavella: " LA LLEGENDA DE LA MALAVELLA".

Era una recreació d'un personatge legendari del poble, la senyora del castell de Malavella que, segons explica la tradició, raptava nens i se'ls menjava el cor. Fins que un espavilat noi de la vila , en Maurici, l'enganyava i l'enviava a l'infern.

Aquell còmic, que es va repartir a totes les cases per la Festa Major d'aquell any, també em va servir per a recrear espais, edificis i la vila medieval de Caldes.

La Malavella retorna a l'actualitat doncs els geganters de Caldes de Malavella estan fabricant una gegantona del personatge a partir de la meva interpretació en aquell còmic. Enguany en faran la presentació.

L'any 2007 ja van fer un gegantó d'en Maurici.

Així, doncs, resulta que tinc dos dels meus personatges d'aquell còmic reproduïts en gegant i molt aviat passejant pels carrers en les nostres festes.

divendres, 19 de març de 2010

LA DECLARACIÓ SUMARIAL D'EN SERRALLONGA


El procés sumarial conté les declaracions i confessions del bandoler narrades en primera persona.

La relació i el detall dels fets que s'hi recullen és tan extensa que alguns historiadors pensen que hi ha part de narracions induïdes pels jutges i relators del procés (els reus es limitarien a assentir , sota la pressió de la tortura, als delictes que els anirien relacionant les autoritats). El que queda clar, no obstant, és que el procés és una indiscutible i privilegiada font d'informació per a conèixer la història del bandoler i dels homes de la seva quadrilla.

El text que podem llegir (utilitzant el català en les confessions dels reus o declaracions dels testimonis i el llatí per les aportacions dels jurats) és indèntic en tots els casos: hi ha una aportació dels jurats en llatí i acte seguit van desfilant les declaracions dels reus, qui van explicant els robatoris comesos i la relació de fautors o col·laboradors que tenien.

Un mateix fet pot estar relatat per diferents protagonistes. Així, per exemple, en el volum tercer podem trobar un mateix succés relatat en les confessions del Fadrí de Sau, de la Joana Macissa i del mateix Joan de Serrallonga.


La narració dels fets és en primera persona , aportant la sensació al lector de ser un testimoni privilegiat de la història.

El volum tercer, mecanografiat i disponible en el servei del fons digitalitzat Almirall, conté la declaració d'en Joan Serrallonga (precedida de la de Joana Macissa) a partir de la seva pàgina 637.

"Et dixit a mi entench quem han capturat y pres per lo que jo ha alguns anys que vaig per lo present principat de Cathalunya robant axi per algunes cases de aquell com per haver robat en molts y diversos camins reals y perpetrades moltes morts..."

Així comença la declaració d'en Joan de Serrallonga, així s'obre la porta al coneixement de la seva vida real, més enllà de la llegenda.

dimecres, 17 de març de 2010

EL PROCÉS D'EN SERRALLONGA A LA XARXA


A mitjans del segle XIX l'historiador Joan Cortada passejava pels carrers de Barcelona quan va veure que cremaven una pila de lligalls i papers vells procedent dels jutjats de la ciutat. Es va acostar i va veure un lligall de pergamins on hi figurava la paraula "Serrallonga". Els va treure de la pila que anava a cremar i va salvar de les flames el procés sumarial del nostre bandoler.

L'any 1868 publicava el llibre "Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga. Lladre de pas", on resumia el contingut del procés sumarial i aportava la primera visió historicista , no romàntica, del bandoler.

Víctor Balaguer es va fer amb el lligall original del procés sumarial i ara aquest s'exposa en el museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

El procés sumarial és el document principal que han utilitzat els historiadors per a conèixer les dades biogràfiques del bandoler. En ell s'hi recullen les declaracions que davant els jutges feien els fautors i col·laboradors, les víctimes dels robatoris, els bandolers de la quadrilla empresonats i, finalment, les declaracions del Fadrí de Sau, de la Joana Massissa i del propi Joan Serrallonga.
És, per tant, la font bàsica per a conèixer i treballar la història del bandoler.

L'any 1932 l'Ateneu Barcelonès va tenir la fantàstica idea de mecanografiar tot el manuscrit original i posteriorment el document mecanografiat es va digitalitzar i està disponible a la xarxa, en el "Fons Almirall de Manuscrits de l'Ateneu Barcelonès" del servei Memòria Digital de Catalunya.

Tenim la gran sort, doncs, de tenir al nostre abast, des de casa mateix, l'accès al procés sumarial d'en Serrallonga, contingut en tres volums, el tercer dels quals conté en la seva part final les declaracions del mateix bandoler.

Es pot accedir en el següent enllaç:

Procés sumarial del bandoler Serrallonga.

És un plaer perdre's per les seves pàgines i descobrir detalls de la història del bandoler, reconèixer llocs... sentir-se, en definitiva, espectador de la història en primera persona.


dilluns, 15 de març de 2010

BOSCOS DE BRUIXES I BANDOLERS


Turisme de Catalunya, organisme responsable de la promoció turística a la Generalitat, i els ajuntaments d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau Olost de Lluçanès i Sant Feliu Saserra, tiraran endavant el Pla de Competitivitat Turística "Boscos de Bruixes i Bandolers".

Amb un pressupost de 2,6 milions d'euros, en el spropers tres anys es crearan centres d'interpretació i noves rutes que han de servir per dinamitzar turísticament aquesta zona de l'interior de les comarques de la Selva i Osona.

L'aposta és la utilització d'elements tan característics de la nostra història i de la tradició, com són els relats de bruixes o els bandolers que van senyorejar en aquests boscos de les Guilleries , el Montseny i el Lluçanès, per a crear oferta turística que tingui atractiu especial per als usuaris.

A ningú se li escapa que bruixes i bandolers formen part de l'iconografia i la història popular, i segur que el producte resultant serà atractiu.

La Generalitat està impulsant d'un temps cap aquí propostes interessants al voltant de turisme de qualitat relacionat amb la història del nostre país (la Ruta del Pirineu Comtal és un exemple) i aquest nou projecte relacionat amb bruixes i bandolers és una demostració més de com la difusió de la nostra història pot representar un actiu per als nostres pobles.

Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda seran els dos bandolers protagonistes de les rutes que es volen dissenyar i que discorreran pels boscos i llocs on van viure. Pel que fa a en Serrallonga hi tindrà paper destacat Viladrau, amb el mas de la Sala on va nèixer, i també Sant Hilari Sacalm, municipi on va viure.

Em consta que pel que fa a aquest darrer municipi l'Ajuntament estaria interessat en aprofitar aquest projecte per a recuperar el mas Serrallonga, actualment en runes, i això seria una molt bona notícia.

divendres, 12 de març de 2010

EL MAPA MÉS VISUAL D'EN SERRALLONGA


En l'"Atles d'història de Catalunya" publicat per Edicions 62 l'any 1995 apareix, en el capítol dedicat al segle XVII i el bandolerisme, un mapa visual que resumeix i visualitza amb facilitat tot el recorregut vital del bandoler Serrallonga.
Aquest mapa permet identificar sobre el territori de Catalunya els llocs on solia cometre els seus robatoris, les rutes de les seves fugides a França i els llocs on obtenia protecció, així com alguns dels fets més destacables de la seva biografia i les dates d'aquests fets.
És l'eina més visual que hom pot trobar per a fer-se una fàcil i ràpida idea de la història del bandoler.

dijous, 11 de març de 2010

PORTADES DESCARTADES




Aquestes son alguns dels dibuixos que inicialment havia pensat per a la portada de "Serrallonga bandera negra".

El concepte ,en Serrallonga sol i amb un fons vermell, ja era el que finalment he triat.

SERRALLONGA 1987 (11)




dimecres, 10 de març de 2010

JA TINC LA PORTADA DE BANDERA NEGRA


A punt per a l'edició de "Serrallonga bandera negra".

Ja vaig escollir el dibuix de la portada d'entre algunes proves que havia anat fent.


El que tenia clar era el color: vermells i negres, amb contraportada de color granatós, tot en contrast amb els blaus de "Torna Serrallonga 1640".

De nou, simplificant el contingut de la portada i per a que es visualitzi fàcilment la coberta, en Joan Serrallonga caminant i amb cara de pocs amics.


Espero que agradi.

divendres, 5 de març de 2010

LA CONTROVÈRSIA BALAGUER


Víctor Balaguer va veure en Joan de Serrallonga un personatge amb reminiscències polítiques que , coincidint amb l'època del desvetllar del nacionalisme a Catalunya durant la Renaixença, podia ser convertit en icona de l'esperit de recuperació català.

En les seves novel·les Serrallonga es transforma en un cavaller i la Joana Macissa en una venjativa dama que participa activament en els esdeveniments de la Revolta dels Segadors de l'any 1640.


D'alguna manera, Balaguer va donar continuïtat a la visió més romàntica i popular del bandoler, amb molt d'èxit de lectors i públic en l'adaptació teatral que va estrenar.

L'argument principal de Balaguer per a defensar aquest model de Serrallonga va ser la relació del bandoler amb el bàndol Nyerro (pertinença demostrada i irrefutable, tot i que es considera que en Serrallonga va ser més un instrument que no pas un cabdill del bàndol). Un bàndol que s'interpretava com a defensor de la tradició i els furs catalans, enfront dels "cadells".

No obstant i simultàniament Joan Cortada publicava el seu llibre sobre el procés sumarial d'en Serrallonga i defensava a la vista de les dades que no era més que un simple i sanguinari bandoler fóra de la llei.


Aquí va començar la controvèrsia entre els partidaris d'un serrallonga més romàntic (i políticament compromès) i els que en ell no veien més que un malfactor.
Per a il·lustrar aquest conflicte és molt clarificadora , per exemple, la crítica teatral que adjunto.

Es tracta d'una crítica a l'obra de teatre que acabava d'estrenar Balaguer amb en Serrallonga de protagonista, publicada en la revista "La Barretina" el 9 de maig de 1989.

En llegir aquesta crítica queda clar la controvèrsia existent i el parer que molts tenien sobre la realitat del bandoler, per als quals no era més que un criminal.

dimecres, 3 de març de 2010

EL VIVER (LE VIVIER)



Quan en Serrallonga entrava a França , en les seves fugides fruit de la pesecució al qual era sotmès, solia anar, a banda de Nyer, al castell de Le Vivier.

El senyor de Vivier havia donat acollida a fugitius catalans que passaven la frontera i era molt amic dels nyerros.

La primera vegada que en Serrallonga va anar a Le Vivier fou l'any 1626, amb una carta de recomanació que li havia fet el rector de Castanyet. Es dóna la circumstància que aquesta fou l'única vegada que el bandoler va utilitzar un nom fals que amagava la seva identitat, doncs es feia dir Jeroni Camps.

Compaginava les estades al Vivier amb les de Nyer i es va fer amic dels senyors d'aquestes terres. Quan camí de Nyer en Serrallonga passà per Vilafranca de Conflent dos lladres li robaren la capa i els perdrenyals. El senyor de Vivier li va deixar dos pistoles i va fer gestions per a trobar els lladres. Finalment en Serrallonga va recuperar les seves armes.

El bandoler passava mesos al Vivier i, en una ocasió, essent prop de les festes de Nadal, va optar per tornar a Catalunya a mudar-se de roba, anant a buscar uns vestits que tenia amagats prop de Querós.

Avui en dia el poble de Vivier (Viver en català) és un poblet de menys de 100 habitants, dominat per les restes del seu castell, sota el qual s'estén el nucli urbà.

S'hi arriba atravessant una espectacular esquerda que ha format el riu Agly en una serralada que separa aquesta plana elevada de Saint Paul de Fenouillet i en la qual podem veure les restes d'un antic pont medieval. Aquest únic pas amb la comarca de les Corberes (on hi ha el municipi de Durban) ens permet pensar que fa molts anys aquest pont va ser un dels llocs per on va pasar en Serrallonga.

dimarts, 2 de març de 2010

AUTORS DE REFERÈNCIA (i 3) : PATRICE PELLERIN


L'any 2006 estàvem amb la família al port francès de La Rochelle i em vaig aturar a una llibreria de còmics. Tot mirant vaig acabar adquirint un llibre anomenat "L'Epérvier: archives secrètes" que ampliava la història dels personatges, els escenaris i l'època d'una saga de bande dessinée que, vaig deduir, deuria tenir força èxit en aquell país.

Dos anys més tard vaig poder adquirir també a França els sis volums que conformen el primer cicle de les aventures de Yann de Kermeur, el protagonista de la saga.
Aventures marineres en el segle XVIII, que parteixen dels escenaris del port de Brest a la Bretanya francesa i condueixen fins al Carib.

Tot un descobriment: còmic d'aventures del més pur estil clàssic, de bons i dolents, amb una trama lineal però molt ben resolta i -sobretot- una caracterització de l'època extremadament documentada.


Patrice Pellerin, l'autor, és un mestre de l'escenari i del dibuix realista. És un bon còmic per a gaudir de les aventures marineres i conèixer la història d'aquell segle.

L'any passat es va editar un integral traduït al castellà i amb els sis volums de la història i que es venia al FNAC , però acabo de veure per internet que ja està descatalogat. Espero que el tornin a editar.


Mentre, a França han iniciat la publicació del segon cicle de la saga: "L'epèrvier: la mission"

dilluns, 1 de març de 2010

SERRALLONGA 1987 (10)





SIMBOLISME DE LA BANDERA NEGRA


En el nou còmic que he preparat en Serrallonga forma part d'una imaginària Ordre de la Bandera Negra.

En la realitat històrica la bandera negra ha esat un dels símbols de la lluita de Catalunya.

En una de les estrofes de la cançó dels Segadors hi trobem: "Varen treure el bon Jesús, tot cobert amb un vel negre. Aquí és nostre capità, aquesta nostra bandera".

Veiem la bandera negra en la Guerra dels Segadors, unida a símbols religiosos en una lluita per la llibertat i la catalanitat del país. Una bandera sense color, en contraposició a les banderes de colors dels Estats.

Abans de la Guerra dels Segadors havia fet aparició en la presa de Gal·lípoli per part dels almogàvers.

Es torna a trobar onejant en el Castell de Montjuïc l'any 1705, durant la Guerra de Successió, amb la inscripció: "Mort o els nostres privilegis conservats". Com també a Cardona i altres viles insurrectes.

Durant el setge de 1714 també s'hisaren banderes negres com a símbol de la lluita a mort fins al final.

Durant les guerres carlines les partides del general Cabrera també feren servir la bandera negra com a senyera de combat, hissada al castell de Morella.

I finalment, l'any 1625 va aparèixer una organització independentista i anarquista anomenada Santa Germandat Catalana Bandera Negra.

Així, doncs, l'Estelada, la Creu de Sant Jordi i la Bandera Negra son banderes de combat utilitzades històricament a Catalunya.

AUTORS DE REFERÈNCIA (2) : ANDRÉ JUIILLARD



André Juillard és un dels altres autors francesos que tinc de referència.

Els anys vuitanta va caure a les meves mans el primer volum de la seva obra "Les 7 vies de l'épervier" (Las 7 vidas del gavilán) i em va encantar. No va ser, però, fins fa pocs anys que vaig comprar l'integral editat per Norma que em va permetre completar la història.

Els anys vuitanta Juillard havia treballat un personatge anomenat Masquerouge (Norma Editorial va treure l'any passat un àlbum recopilatori de les primeres aventures d'aquest personatge). Les aventures d'aquest justicier emmascarat, ambientades en el segle XVII, van tenir molt d'èxit, però els autors no estaven satisfets amb el caire més simplista i infantil d'aquella obra i van retornar al personatge amb una obra molt més adulta i treballada.


"Les 7 vies de l'épervier" ens trasllada als anys previs de l'aparició de Masquerouge i ressegueix una trama molt ben treballada al voltant d'una família noble de la França interior i les seves lluites contra les injustícies de l'època. L'aparició d'un enigmàtic personatge emmascarat anomenat "l'épervier" tindrà una vital trascendència en la trama i en el destí del personatge protagonista de la trama: Ariadne de Troïl.

Juillard va continuar i tancar la saga traslladant Ariadne a les colònies franceses d'Amèrica en el volum "Pluma al viento", també editat en format d'integral per Norma.


Tota aquesta voluminosa i molt treballada obra de còmic és la millor aproximació històrica a la França del segle XVII, en els temps del rei Lluís XIII, a les misèries del poble en aquella època, les supersticions, ... tot narrat amb maestria i amb un fons tràgic que converteixen aquest còmic adult en una veritable referència.