divendres, 31 de març del 2017

RUTA AL MAS SERRALLONGA DES DEL SANTUARI DEL COLL






Com explicar el paisatge de les Guilleries? Potser fer aquest itinerari que us proposo ajuda a fer-ho. Es tracta d’una agradable (també exigent) ruta circular que te per objectiu arribar a les ruïnes del mas Serrallonga, la masia on va viure el famós bandoler. Però la ruta circular permet també conèixer en primera persona les Guilleries més profundes. 

Aquí el paisatge és de grans boscos d'avet o rouredes a les solanes i molt castanyer a les parts obagues. Tots ells en muntanyes de grans pendents que s'aboquen a fondalades fosques i abismals o al pantà de Susqueda. Aquí et sents de veritat empetitit.

El camí també permet visualitzar grans panoràmiques a totes bandes i comprendre l’abast d’aquest massís i de tots els que l’envolten.

La història la trobareu representada en l’emblemàtic romànic del santuari del Coll i en les ruïnes de les cases de la propietat del bandoler. Però també podreu sentir la part humana en les parets que cauen d’altres masos rònecs , testimoni trist d’una difícil vida pagesa d’abans que s’ha acabat perdent, com els mateixos masos.

Es surt del santuari del Coll i s'arriba al cim de Sant Benet, on es gaudeixen de vistes impressionants.

A la muntanya de la Coma hi trobem boscos de grans avets que tampoc deixen indiferent.

A partir d'aquí es davalla fins el quintà del mas de Serrallonga, amb les vistes dels esqueis de Vallclara i els cingles de Tavertet a ponent.

Feta la visita a les tristes ruïnes del mas Serrallonga es retorna a el Coll pel GR-178 senyalitzat, en la part obaga de les grans muntanyes que es deixen caure fins les aigües de Susqueda.

Per història, per natura, per les vistes ... potser el millor camí per conèixer les veritables Guilleries.

El recorregut no és gens perdedor. Del Coll fins a Sant Benet està senyalitzat amb un PR. Del Coll de Querós fins a Serrallonga i d’aquesta fins el Coll només cal seguir les marques del GR-178. El tram no senyalitzat és el que davalla del cim de Sant Benet fins el Coll de Querós. 

Per poder-lo seguir he penjat la ruta al servidor de wikiloc amb el nom de “Circular el Coll-Sant Benet-mas Serrallonga-el Coll". Podeu accedir-hi en aquest enllaç.
 
Si la feu no us deixarà indiferents.

dimarts, 28 de març del 2017

EL BAGÍS DE JOSEP SALVANY: LA VIDA PAGESA

 
 
 
En sentit descendent: Laia i els porcs; Salvador llaurant; 
Margarida, Maria i Silvestre munyint, vaques pasturant al Bagís
porcs  menjants aglans  a la fonteta.

El segon bloc de fotografies que Josep Salvany va realitzar al Bagís corresponen a retrats de la vida pagesa del mas. Les fotografies son molt interessants per a conèixer la vida rural i els seus protagonistes.

En elles es poden veure aquests feinejant amb el bestiar, llaurant o menant les vaques i els porcs pels entorns de la masia. En una d'elles, amb tres persones munyint una vaca, es pot veure la muntanya del Corb al fons, tancant el paisatge.
Salvany en va obtenir cinc titulades: “Laia i els porcs”, “ Salvador llaurant”, “Margarida, Maria i Silvestre munyint” , “Vaques pasturant al Bagís” i “A la fonteta del Bagís”.

Les fotografies estan datades dels anys 1911,1912, 1913 i 1916; cosa que indica una freqüent estada de Josep Salvany en aquesta masia.

El bon nombre de fotografies del Bagís que va realitzar l’autor fa pensar en algun tipus de relació amb els propietaris de la masia. Cosa que li devia permetre sovintejar l’estada al balneari Martí i els moments viscuts en aquesta propietat s, on sortosament va aprofitar per a documentar amb les seves fotografies estereoscòpiques la vida rural i els paisatges de Vallors propers a la masia.

divendres, 24 de març del 2017

EL BAGÍS FOTOGRAFIAT PER JOSEP SALVANY: ELS SENYORS


 
 
 
 
 
 
Per ordre descendent: A la riera del Bagís, Camí de la
font del Bagís, roques del Bagís i roques del Bagís l'any 1912. Capella del Bagís, 
al jardí de la masia i minyones del Bagís.

Vaig arribar al fons fotogràfic de Josep Salvany buscant imatges antigues de la masia del Bagís de Santa Coloma. I resulta que és precisament el grup més nombrós de fotografies que l’autor va realitzar en al nostre municipi.

Hi ha un total de dotze fotografies que fan referència a aquesta masia i el seu entorn. No hi apareix una vista general que permeti identificar la masia, però gràcies a la cura de Salvany, que deixava una anotació descriptiva de cada placa estereoscòpica , podem saber que totes elles corresponen al Bagís.
 
En aquesta col·lecció, com feien altres excursionistes d’aquell temps, hi ha una interès per captar imatges de la vida rural dels pagesos de la zona. Salvany, però, no deixava els paisatges de l'entorn i retratar els seus companys i companyes d'estiueig.

Podem separar les fotografies que Josep Salvany va fer al Bagís en dos tipus: la dels estiuejants i la de la vida pagesa. En aquesta entrada ha recollit les del primer tipus.
 
Quatre fotografies més corresponen a paisatges del voltant de la masia: “A la riera del Bagís”, “Camí de la font del Bagís” , “Roques del Bagís” i “Roques del Bagís fotografiades el 1912”.

Tres fotografies més corresponen a la capella de l’interior de la masia, al jardí de la casa i una tres minyones.


dimarts, 21 de març del 2017

L'EXCURSIONISTA SALVANY A FARNERS













Tal com fem avui en dia els colomencs, no pot faltar una excursió de Josep Salvany fins el paratge més emblemàtic del nostre terme municipal: Farners.

Els hàbits han canviat. Anys enllà, com explica Juli Serra en la seva crònica sobre les Guilleries, els habitants de Santa Coloma sols pujaven a Farners un dia a l’any, el dia de l’Aplec, a diferència dels estiuejants qui, a banda de descansar a l’establiment termal, dedicaven el seu temps de lleure a passejar pel parc de Sant Salvador o més enllà.

Així, les excursions a la muntanya de Farners devien ser un una pràctica habitual o sovintejada per aquella gent vinguda de Barcelona, que va poder apreciar el nostre privilegiat entorn natural abans dels propis colomencs, qui tenien el bosc com a lloc de treball més que no pas lloc de gaudi.

En el fons Josep Salvany trobem hi trobem fotografies d’excursions a Farrners datades de dos anys diferents: el 1911 i el 1913.

En dues d’elles s’hi pot identificar l’esplanada de Farners amb el castell i l’ermita.

Una fotografia mostra l’altar barroc de l’interior de l’ermita i també n’hi ha una amb l’estàtua d’una verge dins el que sembla una sagristia. Per al fesomia crec que és la talla desvestida de la verge de Farners.

En altres es veuen exemplars del rocar colomenc que acompanyen el camí a Farners o decoren les nostres muntanyes. Una d’aquestes fotos està descrita com a “Família Esteve camí de Santa Coloma de Farners, 1911”. En ella s’hi veuen els membres d’una família que devien acompanyar Josep Salvany en la seva excursió. Aquesta darrera fotografia va formar part de l’exposició i el catàleg que es dedicà al fotògraf l’any 1992. Josep Salvany va morir solter i sense descendència. El seu llegat fotogràfic va ser donat a la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’aquesta manera va quedar preservat, fins a la seva posterior digitalització i posada a disposició en el servei de Memòria Digital de Catalunya.

divendres, 17 de març del 2017

PAISATGES COLOMENCS DE JOSEP SALVANY I UNA MASIA ON VA ESTAR-HI EN SERRALLONGA









Per ordre descendent: llac amb ànecs, Can Roure, la gorga d'en Vilà,
font dels Repatriats, la padrina, al torrent, a la palanca i les dues
imatges del convent de Sant Salvi.

Josep Salvany va recórrer molta geografia catalana i en algunes viles i ciutats es va entretenir molt a fotografiar el casc urbà i els elements notables que contenia aquest. Això, per exemple, ho va fer en una vila com Santa Coloma de Queralt, on va obtenir moltes fotografies d’edificis, esglésies, carrers...

Santa Coloma de Farners no ha destacat mai per la seva riquesa arquitectònica o urbanística, però sí que gaudeix d’un entorn natural privilegiat. El doctor Salvany també devia pensar-ho, doncs amb les seves fotografies estereoscòpiques va fer que aquest paisatge i entorn natural en fossin protagonistes.

En el fons de Salvany hi trobem diverses fotografies dels paisatges del nostre entorn, alguns de llocs que podem reconèixer i que l’autor descriu com a “Llac amb ànecs”, “ a la fonteta”, “a la palanca” o “al torrent”, totes elles de l’any 1911.

Un dels llocs sí que el podem identificar, es tracta de la popular gorga d’en Vilà fotografiada el 1911, que ell descriu com a “petit salt d’aigua”.

També hi una fotografia datada de l’any 1917 on es veu la façana i el pati murat de can Roure (una masia que havia estat situada al barri de Baix de Santa Coloma però que va ser enderrocada a finals del segle passat) i una titulada “la padrina”, amb una senyora d’edat situada en el portal del pati d’una masia que no puc reconèixer.

La fotografia del Mas Roure de Santa Coloma té un valor singular atès que és la que en aquesta masia va estar-hi, en el segle XVII, en Serrallonga i la Joana Macissa quan baixaves de les Guilleries a la plana. La Joana ho descriu en el procés sumarial:

"E mes dich señor que dit Serrallonga y jo som estats algunes vegades de nits en casa d T. Roure tambe de Santa Coloma de Farnes y dit Serrallonta entrave en casa de dit Roure y jo restave fora y dit Serrallonga se estave dins casa molt gran estona y jol aguardave dins de un porxo quey ha aplegat en la casa y tantost lo Serrallonga exie y treye provisio de menyar y beurer pera mi y pera ell".

 
La col·lecció Salvany encara conté dues interessants fotografies del convent franciscà de Sant Salvi. Un notable conjunt conventual situat en les faltes muntanyenques de les Cladells i que va quedar abandonat a partir de 1835. En les fotografies els edificis encara es conservaven notablement bé, abans que entressin en la ruïna de la que han estat salvats en una recent restauració que ha donat una segona vida a aquest històric recinte. Les fotografies daten de l’any 1916, cosa que ens permet conèixer un reiterat retir estiuenc de Josep Salvany a Santa Coloma.




dimarts, 14 de març del 2017

LA BALMA TEIXIDOR: LA VIDA SOTA LES PEDRES








Fa unes setmanes vam fer una interessant excursió pels entorns de Llaers (Ripollès) a  la recerca d'un testimoni físic de la vida antiga: les balmes de Llaers.

Aquest agregat de Ripoll, situat en un paratge natural de gran bellesa, conté disperses pel seu entorn diferents balmes de diferents dimensions: les balmes de Teixidor, Baumassa, Fleus,   Fumada, Baumeta i Xuriguera. La de Teixidor és una de les més espectaculars del país, amb més de vuitanta metres de llargada i quinze de profunditat, per tant ben apta per encabir-hi dins seu una masia i diferents estabulacions per al bestiar; tota sota la protecció natural d'un sòlid sostre de pedra.

Encara avui trobem vestigis de balmes que van ser utilitzades fins fa relativament ben poc, en concret fins a mitjans del segle XX.

Les balmes (o baumes) han estat des dels principis del temps refugis naturals dels habitants del territori i per això visitar-les avui en dia és desplaçar-es en el temps, fent un viatge reculat per a conèixer com devia ser la vida en aquests espais tan singulars.

La balma Teixidor de Llaers permet fer el viatge al passat gràcies al fet que l'any 1948 un grup d'excursionistes de Torelló van visitar-la i van fer aquest article que es podeu llegir en el Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, publicat l'any 1950.

Ramon Vinyeta, excursionista i fotògraf de Torelló, va fer-ne un impagable reportatge fotogràfic, que ens permet veure com eren les construccions de la balma i també la darrera família d'estadants, que en van marxar l'any 1952.

Gràcies a aquell treball de documentació , podem arribar a comparar el lloc en el temps i també llegir com era el dia a dia en  la vida en aquell habitatge troglodític. Una vida pagesa que no devia ser fàcil.

El valor documental de l'article i de les fotografies és altíssim i molt recomanable de llegir; com també ho és fer la visita a la balma i assolir així una visió completa de com devia ser al vida sota les aquelles espectaculars pedres.

Si voleu conèixer les balmes del nostre país us recomano el bloc "Catalunya Subterrània" que trobareu en aquest enllaç.
 

divendres, 10 de març del 2017

JOSEP SALVANY A SANTA COLOMA DE FARNERS








De dalt a baix: entrada a Santa Coloma des de la carretera de Sant Hilari,
panoràmica del poble des de Sant Salvador, mesures petites de la plaça,
fonts del Rossinyol i Ballús del balneari Martí, entrada al balneari per
la riera i set creus processionals.


Per les dates i fotografies de l’autor es dedueix que va estiuejar a Santa Coloma al llarg, com a mínim, dels anys 1911 a 1916.

El volum més important de fotografies correspon a l’any 1911.

Una d’elles apareix descrita com a “Mirador de l’establiment” i correspon a l’accés al balneari Martí (l’actual Balneari Termes Orion) , des de l’altra costat de la riera i amb els pilars d’un pont encara no construït. També hi ha una fotografia de les fonts del Rossinyol i Ballús, situades dins el perímetre del balneari. Dedueixo que el doctor Salvany devia ser client del nostre balneari quan feia estada a la nostra ciutat.

EL balneari hauria estat així el punt de partida de les seves habituals excursions per l’entorn natural de Santa Coloma.

En el fons fotogràfic trobem tres fotografies que identifiquem perfectament. Una és l’arribada d’un carruatge de castanyes per la carretera de Sant Hilari, s’hi veu al fons l’inici del carrer Raval i la casa de Can de Prat.

Una segona fotografia correspon a les mesures petites situades a la plaça Farners, amb la façana de l’església al fons.

La darrera és una panoràmica de la vila obtinguda des de les feixes situades sobre al font de Sant Salvador. En primer terme hi apareix la riera i en segon terme el passeig arbrat de Sant Salvador.

Com altres pioners de la fotografia Salvany també va dedicar-se a fer captures temàtiques. Ell es dedicà a inventariar creus de terme i també creus processionals. A Santa Coloma va fer quatre fotografies de creus de processó, totes elles fetes l’any 1913.

dimarts, 7 de març del 2017

FOTOGRAFIES ANTIGUES DE SANTA COLOMA: EL FONS JOSEP SALVANY








Diferents autoretrats de Josep Salvany i fotografies esteroscòpiques de
les seves excursions: Riudarenes i roques i masia en un camí a Sant Hilari Sacalm.

Una de les fotografies esteroscòpiques del fons de l'autor i visor d'imatges  antic per 
veure en tres dimensions aquest tipus de fotografia.

Cercant imatges antigues del Bagís per a la ruta d’Anton Busquets vaig tenir la molt agradable sorpresa de trobar-me amb una bona col·lecció d’imatges de principis del segle XX i que estan disponibles en el servei de Memòria Digital de Catalunya, en l’apartat de fons personals.

Es tracta d’una col·lecció de fotografies d’un dels més destacats pioners l’excursionisme fotogràfic del nostre país: Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 – Barcelona, 1929).

Josep Salvany va ser metge oculista i de manera simultània va desenvolupar una activitat notable en el camp de l’excursionisme científic estretament lligada a la seva gran afició per la fotografia. Va ser membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i del Centre Excursionista de Catalunya. Les excursions que va realitzar li van permetre donar testimoni, amb marcat esperit documentalista, sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans al llarg de la seva vida.

A més de Catalunya, viatjà també a poblacions espanyoles (de la província de Saragossa, de Segòvia i de Madrid), a les Balears, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Síria, Egipte, Palestina, Grècia, Malta, etc., documentant les seves fotos de forma minuciosa.

Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època, que consisteix a copsar dues fotografies simultànies fetes amb una separació aproximada de 63 mm. Amb l'ajuda d'uns visors especials s'obté un efecte de tridimensionalitat.

El seu fons fotogràfic està dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté unes 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm, que representen una mostra de la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX.

A Santa Coloma tenim el privilegi d’haver estat un dels llocs on Josep Salvany va passar amb la seva càmera fotogràfica, deixant una col·lecció de fotografies que ens expliquen alguns dels llocs i alguna de gent a principis del segle passat.

En la col·lecció de Josep Salvany hi trobem fins a quaranta tres fotografies fetes en els voltants de Santa Coloma, identificables algunes per l’element fotografiat i altres perquè l’autor afegia la descripció i localització de les fotografies de la seva col·lecció.

En les properes entrades del bloc presentaré les fotografies de Salvany agrupades per temàtica. Si voleu gaudir de tot el seu fons , sortosament digitalitzat i a l’abast del públic, podeu accedir-hi en aquest enllaç.