divendres, 29 de juliol del 2016

QUERÓS EN FOTOGRAFIES ANTIQUES (i 3)





Aquesta darrera selecció de fotografies corresponen al bonic pont romànic que creuava el Ter i al turó del Mal Sopar, relacionat amb una de les llegendes més populars del bandoler Serrallonga.

El pont, avui sota les aigües del pantà, sols és visible en anys de terrible sequera. Es va construir en el segle XVI i és d'una estructura espectacular, amb quatre arcs de mig punt sostinguts per tres pilars que s'adapten al terreny. La veritat és que és una joia de l'obra civil gòtica catalana.

dimarts, 19 de juliol del 2016

QUERÓS EN FOTOGRAFIES ANTIQUES (2)

 

Diferents fotografies antigues de Querós. La primera és una imatge de l'entrada del recinte de l'església i la resta del paisatge de la vall abans de la construcció de la presa.

divendres, 15 de juliol del 2016

QUERÒS EN FOTOGRAFIES ANTIGUES (1)




En el servei de la Memòria Digital de Catalunya (consultable en aquest enllaç) he trobat tres petits tresors: fotografies de finals del segle XIX o principis del XX dels entorns de Queròs.

En aquestes s'hi pot veure el magnífic pont romànic sobre el Ter, de quatre arcs i tres pilars, avui totalment sota les aigües i que encara es pot veure en males temporades de gran sequera. 

L'altra fotografia és una perspectiva de la vall des del conjunt rocós anomenat "castell de l'illa", que també vaig veure en una fotografia antiga que podeu veure en aquesta entrada del bloc. La punta d'aquesta columna rocallosa encara emergeix, amb el pantà dalt de tot, en una de les ribes d'aquest.

La tercera fotografia és la de l'església i la rectoria. En aquells temps s'alçava força metres sobre la llera del riu, a la falda de l'anomenada carena de la Rectoria.

Els pantans modifiquen molt el paisatge i tenim sort de poder disposar d'imatges d'aquells pioners de la fotografia que ens permeten guardar en la memòria com  eren aquells llocs que han  quedat sota l'aigua.

dimarts, 12 de juliol del 2016

SERRALLONGA A QUERÓS


Aquesta il·lustració representa en Serrallonga dalt la Roca del Mal Sopar, observant l'església de Querós al fons del paisatge.

En les properes entrades del bloc vull mostrar-vos algunes fotografies antigues d'aquest racó perdut de les Guilleries, tan lligat a la història del bandoler.

dimarts, 5 de juliol del 2016

SERRALLONGA A "CANÇONS DE BANDOLERS I LLADRES DE CAMÍ RAL"







Josep Gibert ,en la seva obra “Cançons de bandolers i lladres de camí ral” , aplegà i va transcriure la lletra i la partitura de dues cançons que tenen el bandoler Serrallonga com a protagonista.

La primera és la que es considera més antiga:

“Les ninetes ploren,
ploren de tristor,
perquè en Serrallonga
n’és a la presó”

La segona que recull és una cançó també tradicional, que Fermí Reixach cantà en el seu disc de cançons de bandolers, i que explica el pas del bandoler a la vida mala i un episodi fictici de la seva vida.

Segons Gibert aquesta antiga cançó s’hauria cantat per la plana de Vic, el Lluçanes, les Guilleries i el Ripollès.

divendres, 1 de juliol del 2016

LA BANDA SONORA DEL BANDOLER (2): EMILI VENDRELL






L’any 1922 s’estrenà al teatre Tívoli de Barcelona la sarsuela “Don Joan de Serrallonga”, adaptació al teatre líric amb música d’Enric Morera i lletra de Francesc Pujols.


En l’exitosa estrena de “Don Joan de Serrallonga” va destacar-hi un dels actors: el tenor Emili Vendrell (Barcelona 1893-1962). Enric Morera el va escollir per al paper de Fadrí de Sau, acompanyant així a la jove soprano Josefina Bugatto, en el paper de Joana Torrelles, i  el ja famós baríton Emilio Sagi-Barba, en el paper de Don Joan de Serrallonga.


Pel que es veu Emili Vendrell va ser l’actor i cantant que va aconseguir major èxit en aquella obra , fins el punt que es començaren a publicar alguns discs amb les seves cançons.


El anys vint s’havien fet populars els discos de pissarra per a gramòfons. L’empresa discogràfica alemanya Odeon, que  els anys vint gravava i exportava el 70% de la seva producció , era la titular d’un extens catàleg discogràfic, en el qual no hi podien faltar les gravacions de la sarsuela Don Joan de Serrallonga.


En el catàleg de l’any 1922 hi trobem cinc discos amb gravacions de  la sarsuela d’en Serrallonga. Cadascun conté un tema per cada cara (els discos de pissarra sols admetien una gravació per cada cara i evolucionaven a 78 revolucions per minut) i en quasi tots ells hi apareixen temes cantats pel tenor Emili Vendrell.


Per a la meva col·lecció particular ha pogut aconseguir la referència 139571 del catàleg, que conté les cançons “Cant de guerra” i “El perdó”, interpretades per Emili Vendrell.


Si voleu saber més sobre aquesta sarsuela podeu consultar aquest interessant bloc.