divendres, 28 de juny de 2019

PEL CONGOST DE LA GUILLERA A RODÈS, LA PORTA DEL CONFLENT



 
 

El primer municipi que trobem quan entrem a la comarca nord-catalana del Conflent és Rodès, perfectament distingible per ser el primer que s’enfila per les crestes de ens avisen que entrem a un territori costerut i amic de guardar les seves planes.

I efectivament , Rodès, amb el seu castell, guardava antigament l’entrada del Conflent.

En aquest poble podem fer una petita caminada circular, de no més d’una hora i mitja, per a descobrir el congost de la Guillera.

Caminem per un espai ben curiós, amb el riu Tet al fons del congost i les altes parets de pedra que anuncien els darrers contraforts dels Aspres rossellonesos.

El camí ens permet conèixer aprofitaments hídrics actuals i ancestrals i també gaudir de panoràmiques a la plana del Rosselló i  al gran massís del Canigó.

Un raconet que mereix una parada i una assequible caminada .

dimarts, 18 de juny de 2019

LES IMATGES DEL DON JOAN DE SERRALLONGA DEL FILM DE 1910




El primer número de la revista "Arte y Cinematografia", aparegut l'any 1910, publicava un article lloant la productora Hispano Films i l'estreta del seu èxit cinematogràfic "Don Juan de Serrallonga".

divendres, 14 de juny de 2019

"DON JOAN DE SERRALLONGA" A LA REVISTA ARTE Y CINEMATOGRAFIA


 

Malauradament no ens ha arribat als nostres dies cap copia de la pel·lícula “Don Juan de Serrallonga” rodada per Baños i Marro l’any 1910 i produïda per Hispano  Films. Sí que he trobat, però, articles i fotografies en la premsa del moment.

L’èxit que va experimentar el cinematògraf va anar acompanyat també de l’edició de publicacions dedicades a parlar i publicitar les estrenes i la incipient indústria del moment.

Una d’aquestes publicacions va ser “Arte y Cinematografia”. Editada a Barcelona, va ser  la primera revista cinematogràfica de Catalunya i de l’Estat Espanyol i va estar quinzenalment al quiosc entre els anys 1910 i 1936.

En els primers números de la revista, editats l’any 1910, apareixen articles dedicats a la recent estrenada “Don Juan de Serrallonga”.

Podem llegir així lloances a la superproducció, l’argument dels rotlles 3r i 4t  i gaudir de les fotografies que ens mostren diferents escenes, amb en Serrallonga, el Fadrí de Sau, la quadrilla de bandolers i els dolents de la funció.

Es veuen imatges rodades en exteriors i també en decorats d’època, que ens parlen de la qualitat de la pel·lícula.

Un petit tresor que ens permet gaudir d’unes imatges inèdites d’aquell primer Serrallonga cinematogràfic.

dimarts, 11 de juny de 2019

ELS CAMINS DE DON JOAN DE SERRALLONGA I ALTRES INTENTS CINEMATOGRÀFICS





L’any 1934 tenim coneixement de la realització d’un segon film al voltant del bandoler, es tracta de “Es camins de Don Juan de Serrallonga”.

La pel·lícula va ser dirigida per Josep Carner-Ribalta  (Balaguer, 1898- Simi Valley EEUU 1988). Escriptor i polític, va ser assessor tècnic del Comitè de Cinema de la Generalitat durant al Segona República i Comissari d’Espectacles quan va estellar la Guerra Civil. Després de la guerra es va exiliar als Estats Units.

Va realitzar pel·lícules documentals i educatives, entre elles “Els camins de Don Joan de Serrallonga”, en la qual

Va ser produïda per Iberica-Films , una distribuïdora i productora de cinema dirigida per Marià Rubió i Tudurí, diputat d’ERC. Aquesta productora va ser molt propera a l’esquerra catalanista i per tant va facilitar la creació d’un cinema propi, amb icones i arguments històrics de país.

Entre les seves produccions hi ha el documental “Els camins de Don Joan de Serrallonga”, en el qual s’explicava el paisatge i el marc històric del bandoler. Es tracta d’un nou cinema impulsat pel Govern de la República que pretenia reivindicar la història catalana i posar el valor també el paisatge i el territori del país.

En la premsa de l’època trobem la següent crítica, publicada el 1935 en la revista “Publicinema”:  


“ELS CAMINS DE DON JOAN DE SERRALLONGA

Heus aquí una pàgina històrica que torna a reencarnar-se relativament,  gràcies a la successió d’imatges geogràfiques que proporciona aquest immillorable documental nacional
A través dels paratges recopilats per al càmera, amb aquella mica de fantasia que pot reclamar-se de l’espectador, apareix la gallarda figura del cèlebre cavaller en tota la seva magnificència , a la que la llegenda no ha fet més que pronunciar. Les Guilleries són presentades objectivament, amb gust eclèctic i sota les necessitats històriques del personatge.

Es conjunten en aquest film els al·licients propis de la simbolització del “Pernales” català i els netament turístics. Si un és considerable, el altre és sense cap dubte millor”.

L’interès cinematogràfic pel bandoler s’havia també manifestat uns anys abans. L’any 1927 el periodista i guionista català Francesc Madrid i Alié (conegut com a Paco Madrid)  explicava, en una entrevista a la revista de cinema Popular Film, la seva intenció de realitzar el guió per a una versió de la novel·la de Víctor Balaguer. El projecte no va reeixir, possiblement per la guerra i el seu exili a Argentina.

La idea de Francesc Madrid, però, veuria la llum l’any 1948, de  mans d’altres realitzadors cinematogràfics catalans.