divendres, 27 de març del 2026

LA CANÇÓ DE SERRALLONGA A "COSTUMS I TRADICIONS D'HOSTALS I TAVERNES"

 






La popular cançó de Don Joan de Serrallonga la va recollir Joan Amades en el seu llibre "Costum i tradicions d'hostals i tavernes ", editat pel Departament de Publicacions i Propaganda de la Generalitat de Catalunya l'any 1936.

L'insigne folklorista català tenia prou coneixements i material per a dedicar tot un llibre als hostals i tavernes del país i les històries i tradicions culturals on aquests eren protagonistes. 

L'hospitalitat, el menjar i el beure, el joc, els comptes, els traginers... els bandolers.

Un recull de costums, tradicions, vivències, històries.... que s'explicaven arreu i també les particulars d'alguns hostals molt coneguts, com l'hostal de la barata, l'hostal de l'Infern o l'hostal de la Peira.

El llibre conté un capítol dedicat  als bandolers, aquells homes que eren perseguits i que quan entraven en un hostal menjaven tan ràpid que van donar peu a la frase "Atipar-se com un lladre".

El capítol conté  la cançó de Serrallonga que explica la facècia que va tenir de robar una hostalera.

Hi apareix la partitura i una il·lustració en la capçalera de Manel Bas. Aquest mateix dibuix, junt amb la lletra i la partitura de la cançó, havien aparegut en la revista "Catalunya Gràfica" l'any 1922.






dimarts, 17 de març del 2026

HOSTALS EN LA LLEGENDA D'EN SERRALLONGA

 







En el llibre "Costums i tradicions d'hostals i tavernes" Joan Amades hi va incloure pàgines dedicades a hostal de fama d'arreu de Catalunya que han  protagonitzat  llegendes i cançons al llarg de la història.

Així, apareix l'hostal de l'Infern de Barcelona, que estava situat en el carrer de l'Infern, desaparegut quan es va obrir la Via Laietana. La tradició explica que en aquest hostal s'hi reunien malfactors i gent de mala vida i que hi feia estada en Serrallonga quan d'amagat anava a Barcelona. També diuen que quan els seus homes van atacar el palau dels Torrelles, els  seus enemics, ell va esperar amagat  a l'hostal per a conèixer el resultat de l'empresa.

Un altre hostal que apareix és l'hostal de la Peira. Aquest va donar nom a una cançó tradicional molt popular que explica que uns lladres van assaltar l'hostal disfressats de dones, però que una criada ho va veure i que va salvar l'hostal de ser robat.

També hi apareix l'hostal de la Barata. Un edifici encara avui existent en l'antic camí ral de Barcelona a Manresa. Serrallonga i els seus hi van passar a prop quan baixaren a robar a aquest concorregut camí amb els bandolers de la colla dels Margarit. L'hostal era molt concorregut i tenia una certa mala fama de ser còmplices dels bandolers, atès que quan hi feia estada una persona adinerada a qui robar els de l'hostal ho comunicaven als lladres penjant peces de roba a la façana.

I també hi ha una referència a l'hostal del Malcuinat del barri del Born de Barcelona. Es deia així perquè feien un menjar molt ordinari. El nom ens recorda l'hostal del Malcuinat de les Guilleries, l'actual hostal de l'Espinau, que va originar una llegenda molt més truculenta escrita per Anton Busquets i Punset.

Històries i cançons entranyables d'antics hostals. Un deliciós record d'aquells establiments de fama.


divendres, 13 de març del 2026

SERRALLONGA A "LOS TRABUCAIRES" (1976)

 







L'any 1976 el Circulo de Amigos de la Historia de Madrid publicava el llibre "El bandolerismo catalan: los trabucaires" dins la col·lecció "Los grandes procesos de la historia".

El títol de la col·lecció ens remet directament a una col·lecció que es va publicar l'any 1931 a França amb aquest mateix nom, del qual era autor Maurice Soulié  i que contenia un capítol dedicat al procés sumarial d'en Serrallonga.

Doncs aquesta edició espanyola va fer el mateix i en aquest volum dedicat als bandolers i trabucaires (el célebre procés contra els trabucaires de les Illes, el poble del Vallespir) de Catalunya hi va dedicar dos capítols a la figura del bandoler de les Guilleries.

El llibre no volia ser un assaig històric. La prova és que l'autor, Jerónimo Montes, comet fins l'error d'assignar el mas Verntallat que apareix fotografiat en una de les pàgines com a casa natal d'en Serrallonga.

I de fet el primer capítol ja s'anomena "La leyenda de Juan Sala y Serrallonga", repassa la mitologia i la literatura creada al llarg dels segles sobre el bandoler.

Finalitza el llibre amb el capítol "La ejecución de Serrallonga", on manlleva paràfrags sensers del llibre de Celestino Hernandez Girbal "Bandidos Célebres Españoles".

En definitiva, un llibre que no fa cap nova aportació a la història del bandoler, més enllà de mantenir viva la seva mitologia en els anys setanta i per a aquells que van accedir a aquesta edició.









divendres, 6 de març del 2026

INTERROGATORI I INTENT DE REMISSIÓ

 





A finals de 1631 Miquel Paracolls i altres bandolers foren detinguts a Vilafranca i traslladats a les presons de Barcelona.

El 16 de juny de 1632 feia mesos que Miquel Paracolls romania tancat a les presons de Barcelona i tot just li prenien declaració : “haurà set o vuyt mesos quem prengue T. Callar, veguer de Vilafranca de Conflent, en companyia de Esteve Tor, Miquel Madriguera, Rafel Roca, Francesc Soler y un valentia ques deya Hyacintoi Morales quens prengue en lo camí real mes enllà de Vilafranca que tots sinch veníem de Italia però jo no se perquens prengue ni perquè sem pren la depositio”.

En aquells declaració Paracolls es “feia el suec” i negava tot el que se li preguntava.

Li van demanar si ell coneixia a Joan Sala i Serrallonga de Querós, a Jaume Fadrí i a altres bandolers de la quadrilla de les Guilleries i ell va respondre “non he coneguts ni conech ningú ni se si eren cridats per enemichs de sa magestat”. 

Li van preguntar si ella havia anat pel bosc i en diferents ocasions amb en Joan Sala i Serrallonga i demés lladres. I ell va dir que això no era veritat. 

El van interrogar expressament per  l’intent de segrest del notari Umbert de Sant

Feliu de Pallerols i el robatori de passatgers al camí ral d’Amer aquell mateix dia.  I ell ho va negar. 

Miquel Paracolls nega també que fos proveïdor de la quadrilla. Hauria rebut l’encàrrec d’en Serrallonga de fer pedrenyal de tres pams per a Antoni Sala, germà i hereu, i seria també proveïdor d’armes i xarpes per a altres membres de la quadrilla, qui també li portaven els pedrenyals per a que els portés a arreglar. 

Paracolls va tenir una oportunitat de sortir de la presó amb un benefici concedit a un tal Miquel Graells de Manresa. Resulta que Miquel Graells havia capturat a Jeroni Alsina, un bandoler de la quadrilla d’en Tosa-sons, i amb això disposava d’una cèdula reial del 24 de maig de 1631 que atorgava una remissió de delictes. 

Miquel Graells feu donació d’aquest dret a Pau Bellpuig de Taradell i a Miquel Paracolls de Malla i aquests van demanar “la remissio dels delictes per ells comesos en virtut de la cedula real que lo excellentissim duch de Feria feu a Miquel Graell”. 

Paracolls no ho va aconseguir atès , com disposava el procurador del tribunal, que “no es pot valer dit Miquel Paracolls perque de la contextura de dita cedula real  y de la jornada dels delictes fets y perpetrats per dit Miquel Paracolls consta evidentment que dita remissio no pot en ninguna manera tenir lloch”. 

Com va acabar Miquel Paracolls? 

Al procés d’en Serrallonga hi falten parts i entre elles la sentència de Miquel Paracolls. Sí que hi ha la d’Esteve Tor, bandoler que coincideix en els mateixos fets i delictes. Si fem cas a la sentència d’aquest darrer, és plausible que Paracolls fos condemnat a remar a galeres a perpetuïtat.