dimarts, 17 de setembre de 2019

“IL RIBELLE DI CASTIGLIA”, SERRALLONGA ALS CINEMES ITALIANS






La presència del popular actor italià Amedeo Nazarri en el paper protagonista de Don Joan de Serrallonga devia ser prou motiu per a que el film estrenat el 1949 s’exportés a Itàlia quatre anys més tard.
Això sí, van canviar-ne el títol i el nostre Don Joan de Serrallonga va passar a ser “Il ribelle di Castiglia”.

Un document del 22 de maig de 1953 comunica al Servei de Cinematografia del govern italià la fitxa amb el títol i l’argument del film.

El nou argument situa l’acció en la Castella del 1600 i els enfrontaments dels nyerros i cadells en aquella regió. El nostre Serrallonga passa a ser Don Giovanni di Serralonga.

D’aquesta estrena italiana he aconseguit per a la meva col·lecció diferents “filobustas” , les fotografies de gran tamany, amb escenes dels films, que les sales de cinema col·locaven a l’exterior per a publicitar les pel·lícules . Aquelles fotografies que tots els d'una certa ediat recordem. 

També he aconsegui tres cartells publicitaris més de la pel·lícula molt interessants. Un d'ells és un cartell de gran format de 200 x 140 (!) centímetres. I una “locandina” de 33 x 70 que contenia l'espai reservat per a escriure-hi el dia de la projecció de la pel·lícula. Una diversitat que demostra la importància dels cartells publicitaris en aquells temps daurats del cinema.

divendres, 13 de setembre de 2019

ELS CARTELLS DEL FILM “DON JUAN DE SERRALLONGA”





Tots sabem que el cinema ha estat el gran espectacle de masses del segle XX. Des de la sorpresa que va representar la seva aparició per a uns espectadors crèduls davant l’enginy d’aquells pioners de finals del XIX i principis del XX, fins a l’èxit de mitjans segle.

Abans de al decadència actual del cinema va haver-hi dècades de glòria en que anar-hi era una encantadora obligació.

Gaudir de les pel·lícules d’aventures, emocionar-se amb els drames, riure amb les comèdies...

D’aquelles èpoques, a banda dels bons records i una extensa filmografia , ens ha quedat també el material gràfic que servia per a publicar la pel·lícula que feien el cap de setmana.
Aquest material es componia dels grans i vistosos cartells que es penjaven a l’exterior del cinema. Autèntiques obres d’art que van servir per a mantenir una indústria de veritables artistes de la comunicació visual.

També hi havia les fotografies d’escenes del film, que es posaven a l’exterior del cinema i servien per a fer dentetes als clients de les sessions de la següent setmana.

I fins passat mitjans del segle passat també van existir els programes de mà, de petit format, amb la programació de la següent setmana en una de les caresi també il·lustrats per l’altra. 

El film “Don Juan de Serrallonga” estrenat l’any 1948 també va disposar d’aquests elements publicitaris. 

El programa de mà va tenir almenys dues versions, una era una reproducció sense color d’un dels cartells d’exterior; l’altre, més circulada, conté un dibuix a color signat per Tulla, un dels habituals il·lustradors de programes de cinema.

El film va tenir dos cartells de gran format (70x100).

En tots dos apareix un primer pla del principal protagonista, l’actor Amedeo Nazzari i una escena d’acció dels bandolers.

Desconec el motiu pel qual es van editar dos cartells diferents. Una hipòtesi la trobaria jo en que en un d’ells apareix una bandera de Barcelona amb la senyera. La pel·lícula era genuïnament catalana -per producció, indústria i espais de rodatge- i això va quedar explicitat també en el cartell. No m’estranyaria que els distribuïdors haguessin optat per fer un segon cartell sense aquesta bandera, per a la distribució fora de Catalunya.

dijous, 22 d’agost de 2019

RUTA DE LA SAL ALS ESTANYS DE L'AUDE (i 2): PEIRIAC DE MAR I LEUCATA








Des de Grussan ens dirigim, per camins envoltats d’estanys, cap el sud. Fem una parada al canal de la Robine (una extensió del Canal del Midi)  i arribem a Peiriac de Mar (Peyriac-de-Mer).

Es tracta d’un petit poblet que va viure en el passat de la pesca i de les salines. Han habilitat un intel·ligent sistema de passeres que permet fer un passeig circular per sobre l’aigua de l’estany que va ser fins els anys seixanta la salina de Peiriac. El passeig està museïtzat i permet conèixer la importància de la sal al llarg la història.

Per a tenir  una experiència inaudita amb l’aigua salada: un bany a l’estany de Doul.

L’estany de Doul presenta un volum de salinitat superior al Mar Mort, per això anar fins a la seva platja és una oportunitat única per relaxar-se flotant amb tota facilitat sobre l’aigua.

Dirigint-nos cap el sud trobem el gran estany de Salses-Leucata, ja a cavall dels departaments d’Aude i els Pirineus Orientals, en la part del  Rosselló.

Una parada recomanable del matí: des de l’àrea de servei de Salses es pot sortir a peu i visitar l’impressionant castell de Salses, la fortalesa que vigilava l’antiga frontera catalana.

La millor manera per acabar aquesta ruta de la sal: emportar-se tot el gust i l’aroma de la mar a l’estòmac en les guinguetes del grau de Leucata.

En el  grau (l’accés entre l’estany i el mar) els mateixos pescadors han habilitat espais per menjar en el port i aquí es poden menjar les millors ostres i altre marisc acabat de pescar i al millor preu. La singularitat de l’espai, l’olor i els colors dels capvespre seran la millor manera de tancar la ruta de la sal que us proposo. No us deixarà indiferents.