dimarts, 14 de febrer de 2017

LA CORONA D'ARAGÓ DIBUIXADA, EXPOSICIÓ A BARCELONA






Fins el dia 17 de maig de 2017 es podrà visitar, a la sala d'exposicions temporals de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a la ciutat de Barcelona l'exposició "La Corona d'Aragó Dibuixada".

L'exposició és una mostra en imatges del període històric medieval (segles XII a XV) de la Corona d'Aragó. Recull el treball dels millors dibuixants que, al llarg dels segles XX i XXI, ens han deixat un llegat viu i dinàmic en la il·lustració, el còmic i l'humor gràfic. Les imatges són un reflex de la història i constitueixen un referent per al nostre moment històric actual. La mostra, dividida en quatre àmbits (la història explicada en vinyetes, la ficció històrica, l'humor i el personatge de Tirant lo Blanc), es complementa amb documents històrics, llibres, cromos, còmics i pàgines originals de diversos autors.

En l'exposició hi trobareu des dels nostres dibuixants clàssics (Junceda, Batllori, Vinyals...) i als més actuals, liderats en quan al seu treball dedicat al còmic històric català per Oriol Garcia Quera.

A més a més s'ha editat un llibre en format PDF de l'exposició, que conté afegits com entrevistes a autors com Manel Ferrer, Sento, Oriol Garcia Quera, Francesc Riart, Alfons López, Pepe Gálvez, ... reproduccions de dibuixos originals i articles de fons. Els autors són Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal.  El llibre és de descàrrega gratuïta i el podeu baixar en aquest enllaç.
 
L'exposició és una bona excusa per a fer una visita cultural a la capital. O si voleu una proposta que complementarà la vostra estada a Barcelona. 

Molt recomanable per a conèixer el poder del còmic i al il·lustració per a explicar d'una manera fàcil i entranyable la història del nostre país.


dimecres, 8 de febrer de 2017

POMPEIA







En una escapada a Nàpols no pot faltar la visita obligada al recinte arqueològic  de la ciutat romana de Pompeia.


L’erupció del Vesubi la va enterrar fa dos mil anys i aquella tragèdia va permetre preservar per a la posterioritat una ciutat romana pràcticament intacta.


Encara que no agradi la història i l’arqueologia quan hom posa els peus als carrers de Pompeia sent el pes de la història. Visitant una d’aquelles mansions hom es pot perfectament imaginar el moment en que els ciutadans romans sortien d’elles fins el carrer i veien esglaiats com el cràter del  Vesubi, omnipresent en el paisatge, escopia foc i fum.


La ciutat romana va quedar perfectament conservada i ara es pot passejar per carrers empedrats, entrar en les diverses termes, practicar l’aglomeració  -avui de turistes- al fòrum , entrar a les mansions de rics comerciants o en les cases dels ciutadans més modestos, reconèixer el forn o la taberna o sentir-te actor en els teatres o gladiador en l’arena de l’amfiteatre.


No cal dir que el lloc on sentir millor la tragèdia de la fi de Pompeia és davant els motlles de la gent que va morir el dia de l’erupció . Ens parlen silenciosament dels darrers tràgics moments de les seves vides.

Un recinte que cal visitar amb temps, doncs la seva extensió és d’una ciutat antiga de deu mil habitants. I cal complementar-la amb una visita al museu arqueològic de Nàpols, on es guarden els originals de veritables tresors trobats a Pompeia: increïbles mosaics, pintures al fresc i escultures romanes i gregues

dilluns, 6 de febrer de 2017

NÀPOLS







Quan fem escapades fóra del país tenim una certa preferència pel  nostre entorn mediterrani, on mai hem quedat decepcionats.  Fa uns dies vam optar per la capital de al Campania italiana: Nàpols. I no ens va decepcionar.

Una frase atribuïda a Goethe diu: “Viu Nàpols, després mor”.  Entenc que la frase ens parla d’un passat esplendorós de la ciutat, on tot era nou, viu i relluent. Avui la ciutat no brilla , no és neta, no és pulcre... és rònega , sorollosa, caòtica ... però tan i tan viva!

Nàpols és com una de les nostres ciutats fa cinquanta anys, com un gran barri popular on la gent viu al carrer. El lloc del nostre continent que ens ha recordat millor l’ambient de les medines del Magreb.

La història hi és ben present , amb les multituds d’esglésies , castells  i palaus. I en les restes de la Neàpolis grega i la ciutat romana que hom pot anar a buscar sota terra, en la Nàpols soterrada que esdevé com una segona ciutat sota l’actual.

Part d’aquesta història de la ciutat, a més, és la nostra. És la història de quan Nàpols formava part de les possessions de la Corona Aragonesa a la Mediterrània.

L’art es pot gaudir en qualsevol temple i també en el prestigiós museu arqueològic que guarda veritables tresors del passat, però també admirant els virtuosos artesans pessebristes.

La religiositat ens l’explica cada capella que hom troba en els carrers, en les catacumbes i en el culte als morts que encara es realitza en  un lloc tan tenebrós com el cementiri de Fontanelle.

A Nàpols la vida es fa al carrer encara, s’hi menja, s’hi compra, s’hi juga i s’hi circula de qualsevol manera.

També s’hi menja com en pocs llocs: la millor pizza (aquí la van inventar), els fregits variats o els exquisits dolços de postres.

I tot això banyat pel mar i amb el perfil del Vesubi al fons.

Nàpols és encantadorament decadent. Una ciutat per viure-la.

divendres, 3 de febrer de 2017

EXCURSIÓ A LES GUILLERIES EL 1882 D’ARTUR OSONA

 Camí de Sant Hilari, amb Sant Miqual de les Formigues al Fons.
(Foto: Rosend Flaquer, 1923)
 L'ermita de Sant Miquel de les Formiques.
L'interior de l'església del Santuari del Coll.
(Foto: Manel Genovart, 1920)

Artur Osona i Formentí (Barcelona,1840-1901) fou un comerciant extremadament interessat per l’excursionisme com a membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, posteriorment convertida en Centre Excursionista de Catalunya.

 Com altres socis pioners de l’excursionisme al nostre país publicà el relat de les seves sortides en els butlletins de les entitats . Però Artur Osona, a més, va ser l’autor de les primeres guies d’itineraris excursionistes de tot el nostre país i també de l’extranger , publicant entre moltes d’altres les “Guies-Itineràries” del Montseny i també la de les Guilleries.

 En el tom 5è dels butlletins de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques , editat l’any 1883, publicà el relat de la  excursió que entre els dies 29 i 31 d’octubre de 1882 el portà fins a les Guilleries, visitant els cims de Sant Miquel Solterra i de Sant Benet.

 Aquesta és la crònica d’aquella excursió:

 “Lo dia 30 y acompanyat per un guia emprenguí la marxa pujant per bon camí entre terras de conreu y boscos de avellaners, ab 2 horas á Ca’N Borrell y ab 30 minuts més á Sant Miquel Soterra, en qual cim està sentada sobre de rocas pissarrencas la ermita de Sant Miquel, que segons tadició inmemorial, fou edificada per un marino que, trobantse perdut en alta mar, feu vot al seu patró Sant Miquel, si l’ salvava, de construhirli un santuari en lo cim de la primera y més alta montanya que distingís, Aquesta fou la de Sant Miquel Soterra , y amaynat lo temporal, lo náufrech desembarcà y s’ dirigí á est cim, fenthi construir la predita hermita.

 Lo panorama no pot ésser més deliciós y diladad. Al S. S’oviran totas las montanyas de la Selva y Baix Ampurdà, ab tota la cadena del Montnegre y Corredor y l’ mar tancant l’horisont. Al O. Montserrat, Sant Llorens del Munt, Plá de la Calma ab tota la regió del Montseny, que s’ovira, de la base als cims, produhint aquelles enormes masses un efecte grandiosíssim é imponent; luego Pedra Forca y lo Rusc, ab tota la serra del Cadí. Al N. Puig Mal, Puig del Gegant y Costabona; Bellmunt, Milany, Santa Magdalena de Cambrils , Puigsecalm y Serras de Collsacabra, surmontadas per lo Far, Puig dels Moros y Puig Afra, Ayats, Puig de Rajos y Cabrera. Al E. lo Canigó, Puig de Bassegoda, Rocacorba, mare de Deu del Mont y lo extrem dels Pyrineus Orientals, ab Sant Pere de Roda y Rosas, tancant l’horisont la inmensitat del mar ab las illes Medas y lo Golf de Lleó”.

 Després d’”embadalir-se davant tan esplendent panorama” Artur osona baixà pel Soler de Montsolí fins a les Illes i ascendint pel Mas Clavé i Can Carbonell  arribà fins el Coll de Querós. 

 “Del Coll de Carós vaig pujar á Porta barrada, ó sia la Montanya de Sant benet, de quals cims se gosa de un panorama quasi tant dilatat com de Sant Miquel Solterra” . 


I del cim de Sant Benet fins al santuari del Coll:

 “Lo Santuari del Coll es, després de Montserrat y Nuria, lo més important de Catalunya, tant per lo gran nombre de devots que contínuament lo visitan, com per sa grandiositat y antigüetat. Sa historia està basada en una tradició que no descric per lo absurda. La Iglesia es tota ella de pedra picada ab perfecció, d’estil románich; fou fundada lo segle X per En Benet de Cabrera pera commemorar sa victoria obtinguda sobre ‘ls alarbs, en qual batalla fou ferit y en lo mateix siti en que caygué ferit sens esperansas de vida , feu edificar lo santuari.  Fins l’any 1482 fou aquest convent de Benedictins, baix la jurisdicció del Abad de Amer y desde aquella época és parroquia del Coll de Ossor.

 Lo Sr. Rector me rebé ab molta atenció. Tot voltant del Santuari, á més ó menos distancia, hi ha varias cases, entre elles lo Hostal; mes – en la casa rectoral trobaran bon acolliment y assistència totas las personas ben educades”.

 Artur Osona baixà fins a Osor i d’allí fins a Sant Hilari on va passar la nit. L’endemà baixà cap a Santa Coloma, passant per Can Mataró, la Casa Nova del Bagís, Can Estrada i el molí d’en Massaneda; per a dirigir-se a l’estació de Sils, on el tren el retornaria a Barcelona.