divendres, 30 de novembre de 2018

MATER ELS GERMANS PANDISSOS DE RUPIT






En el procés sumarial hi trobem referències a Miquel Pandis , àlies Ganyada de Rupit, que havia estat bandoler i havia amagat unes capes al mas Serrallonga; però el cap de quadrilla també ens explica que s’havia proposat, quan ja era bandoler, matar els “dos germans Pandissos de Rupit”.

El segon germà era en Jaume Pandís, també conegut com a Jaume Ganyada.

En aquells temps convulsos els homes devien passar fàcilment d’amics a enemics. Els dos germans pandissos van ser fautors i bandolers, però simultàniament en Serrallonga també va rebre un encàrrec per matar-los, cosa que finalment no van fer:

“Lo Roig del Squirol ere molt amich mey y una de les vegades que dit Roig nos vingue a trobar a bosch tractarem de anar a matar als dos germans pendissos dins de la vila de Rupit que en aquexa ocasió tambe y era lo Miquel Coma de Fornils que tambens ere vingut a trobar y jou digui al jaume Fadri si volia venir ab mi ab lo Roig y ab lo Miquel Coma de Fornils a matar a dits dos germans Pandissos y dit Jaume Fadri me respongue que no podia que tenia que acudir en altra part ab lo Antich Gornes y així nosaltres hi anarem y nou effectuarem y nom recorda perqueu dexarem que nos ferem donar sopar al hostal”

divendres, 23 de novembre de 2018

EL BATLLE PATLLARI BOSCH DE RUPIT



En una entrada anterior del bloc he parlat de com en Jacint Curriol, conegut com “lo Perro de Rupit” avisava la quadrilla quan els batlles i comissaris reials d’Osor i  Rupit alçaven sometent en  la seva persecució. 

Miquel Banús publicà un article en la revista Els Cingles de Collsacabra (núm. 42, desembre de 1999) on ens explica qui era el batlle comissari de Rupit:

“Si és cert que en Serrallonga tenia molts simpatitzants per aquí a dalt , també és cert que tenia enemics i detractors com el batlle de Rupit de nom Patllari Bosch que al comandament de deu homes (que cobraven deu rals diaris) i per ordre del virrei de Catalunya i la Reial Audiència, el dia 23 de març de 1628 rebia ordres molt severes per tal d’aconseguir capturar “viu o mort” en Serrallonga.

Però a causa de les grans dificultats i els migrats resultats obtinguts per aconseguir al detenció del famós bandoler , que tan bé coneixia aquestes afraus de les Guilleries i Collsacabra, el dia 8 de març de 1629, en Patllari Bosch , batlle de Rupit i comissari reial, amb 20 soldats, i Benet Quintana, batlle d’Osor amb 20 soldats més, tots pagats amb diners de la reial tresoreria, reben ordres del virrei de Catalunya, bisbe de Solsona, Miquel de los Santos de San Pedro, per continuar intentant la detenció d’en Serrallonga i la seva quadrilla. En Patllari Bosch cobrà 546 lliures per anar tres mesos darrera els passos d’en Serrallonga. En Patllari percep deu sous diaris i els seus homes, sis.

Aquest tan citat Patllari Bosch, batlle de Rupit, vivia a la casa del carrer Barbacana, actualment anomenada Can Rovira, número 8. Encara es pot llegir a la clau de la llinda del portal adovellat de la ferreria el nom de Jaume Bosch – 1610, nom del seu pare”.

dimarts, 20 de novembre de 2018

ELS SASTRES DE RUPIT



En Serrallonga i els seus bandolers van tenir força relació amb els sastres de Rupit. Aquest poble del Collsacabra era prou important com per a tenir un bon planter d’oficis i, per aquest motiu, els bandolers de les Guilleries hi anaven a raure sovint.

Tot passejant encara pel bonic nucli urbà del poble es poden observar encara gravades algunes eines de treball, mig esborrades pel pas del temps, sobre les llindes de pedra de moltes cases.

Miquel Banús, en  el seu article “Antics Oficis al Collsacabra, publicat a la revista Els Cingles l’any 2002 , ens explica: “A les llindes de can Païssa, Can Pastoric i d’alguna altra, hi veiem unes estisores que devien pertànyer  a algun sastre o barber. No oblidem que el tan famós bandoler Joan de Serrallonga, que segons la dita popular li agradava “el ben vestir” solia fer-ho amb el sastre de Rupit. En aquell temps eren tres els sastres que exercien aquest ofici a la vila de Rupit. Un d’ells es deia Miquel Boxoms, el qual a l’any 1638, es casà amb Teresa Grabulosa, de Susqueda”.

En Boxoms no devia ser el sastre d’en Serrallonga, però sí que poden ser-ho en Puig o en Roura. 

Mossèn Antoni Pladevall explica l’existència als arxius de la Cúria de Vic d’un procés que l’any 1631 es va fer a dos sastres de Rupit, l’Antoni Puig i en Miquel Roura, per haver fet per a en Serrallonga i altres bandolers vestits de seda lleonada, amb plomes i altres ornaments, de colors llampants, blau i vermell, tal com anaven els nobles i hisendats.

En Garsó, en Puig i en Roura, els sastres que fixarien la història i les llegendes d’en Serrallonga amb els bons vestits fets al poble de Rupit.

dimarts, 13 de novembre de 2018

FAUTORS DE RUPIT



En el procés sumarial trobem altres referències a fautors de Rupit. 

Una d’elles era Antonia Brachs, resident a la masia Cellabona de Sant Joan, que  a més era “lloca” (guardava el botí) de la quadrilla. Així consta en les declaracions del bandoler Guillem Estrany:

“Conech molt be a Antonia del Brachs que esta en al casa dita la Cellabona de Sant Joan que es prop de Rupit que es molt gran amiga fautora y valedora nostra ...y quan nosaltres en alguna ocasió veníem de robar passàvem ab farsells de roba en casa dita Antonia del brachs y nosaltres li encomanàvem los farsells de roba yns guardaven tant quant voliam”.

També hi trobem una referència  a un sastre de Rupit que feia vestits per a en Serrallonga per encàrrec d’un tal Sabater de Susqueda, possiblement el mateix sastre anomenat Garsó que havia treballat per al Fadrí de Sau:

“y en una ocasió que lo Serrallonga tenia en un bosch sobre la casa de dit Sabater un sastre de Rupit que nom recorda lo nom que treballave per lo dit Serrallonga y per la Estasia Colobrans sa amiga y lo dit sastre  ha fets també vestits per los sobredits Guillem a Clavell y Jaume Viola y treballant dit sastre en dit bosch que li dura uns quants dies nos portave a menjar lo dit Sabater”.

És també prop de Rupit on en Serrallonga i els seus es repartiren el botí del robatori a la rectoria de Cogolls : 

 "Fet el robatori anàrem muntanya amunt tota la nit i anàrem a parar prop de Rupit i sota de la Roca del Pi ens repartirem el botí, prenent cadascú la seva part".