dilluns, 5 de desembre de 2016

LA UNIO DE VEÏNS DE BRUNYOLA CONTRA ELS BANDOLERS

Pimera plana del document de la "Unió de Brunyola"


L’investigador Ricard Teixidor documenta en l’article titulat “Mas Serrallonga de Brunyola. Dades històriques” que podeu llegir en aquest enllaç, la presència l’any 1630 d’una Unió de Veïns del terme de Brunyola, de la qual en fa ser membre Cebrià Negra, fill i hereu del cap del mas Serrallonga. La Unió tenia, com altres Unions constituïdes en altres municipis i ciutats, la missió de perseguir i capturar bandolers en el terme municipal i la contrada.

Aquest és el text del de Ricard Teixidor, que inclou els veïns que s’agrupen en la Unió, la missió que tenen i les obligacions que contrauen:

“La justícia, lenta i inoperant, fa ben poca cosa per evitar aquests atropellaments, malgrat els intents dels virreis del Principat. Un d’aquests, el Duc de Feria, Gómez Suárez de Figueroa, (6) es pren seriosament el problema del bandolerisme i, amb només un any que ocupa el càrrec, té temps de donar ordres a totes les autoritats del Principat, comtats i jurisdiccions senyorials perquè es constitueixin unions de veïns per perseguir bandolers. L’acta original de la constitució de la Unió dels veïns del castell de Brunyola està datada al 13 d’abril de l’any 1630 i encara es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona. Primerament es fan constar els noms de les 66 persones representants de la universitat de Brunyola que s’han congregat al lloc on s’acostuma sempre, a la plaça del castell. Són aquestes:

De la parròquia de Sant Dalmai Esteve Turon, Rafael Crosas (sastre en el present any), Salvador Gibert, Jeroni Planes, Antoni Trias, Salvi Boada, Jaume Ballestar, Francesc Taltavull, Salvador Pujol, Jaume Roure, Jaume Planes, àlias Taltavull, Miquel Sagrera, Antoni Fortià, Jaume Fontbernat, Miquel Bells, Llorenç Rofrens, Llorenç Morell, Pere Bosch, tos pagesos; Esteve Ginesta que està en el mas Moragues, Baldiri Fontlladosa, brasser, Jaume Nogué, habitant en el mas Capella, Pere Pons, ferrer, Miquel Palahí, sabater menestral.

De la parròquia de Brunyola. Benet Novell, Pons Torramilans, Antic Rossinyol, àlias Canyabàs, Cebrià Negre de Serrallonga, Antic Marquès, Pons Sapena. Antic Fàbrega, àlias Moixach, Baldiri Horta, Salvi Oller, Salvi Pla, Salvi Falgueres, habitant en el mas Aulè, Llorenç Graner, Pere Pons, Miquel Falgueres. Miquel Puig i Llunell, Jaume Devesa, Antoni Droch, Pere Salitja, àlias Salló, Rafel Vidal, Montserrat Hereu, àlias Torra, Antic Rossell, Gabriel Vidal, àlias Burguès i Antoni Moixach, habitant en el mas Esteve, tots pagesos; Francesc Torra, àlias Duch, Pere Goday, Antoni Canyabàs, Joan Paubella, tots menestrals habitants en la dita parròquia.

De la parròquia de Sant Martí Sapresa. Primo, Jaume Canyabàs i Murtra, jurat en el present any, Jaume Parés, Antoni Droch, habitant en el mas Posa, Miquel Rabasseda, àlias Riera, Joan Puig, Antic Vinyal, àlias Rabasseda, Joan Pujades, Salvi Salitja, tots pagesos; Bartomeu Rossell, fuster, Rafael Masbernat, Salvi Riera, teixidor de lli, Juan Vilà i Horta, Salvador Parés i Riera dels Hostals, Bartomeu Burguès, habitant en la casa d’en Planella de la Presa, tots menestrals.

Aquests representants de la Universitat de Brunyola “tots unànimes y concordes han feta, firmada y capitulada la concòrdia y unió del thenor següent...”

Primerament han concordat, resolt y determinat que los jurats y prohòmens de ditas parroquias y terme, en presència y assistència del dit senyor paborde [Francesc Batlle] o de son procurador general, puguen y tinguen poder bastan, com ab lo present se·ls otorga y consent per dit Consell General, de elegir, si apparexera, un centener, dos cinaquanters, dezeners y les altres persones per fer ditas dezenas que parexera més necessaris de manera que cada dazaner tinga a spn càrrec deu hòmens, també anomenadors per dits jurats y parroquians entenent, emperò, que dites persones hayan de ser enemigues de persones de mala·vida y sent obligats a servar lo ordre que ab la present Unió los serà donat:::”

També queda escrit que l’acceptació dels càrrecs és obligada i el no fer-ho comporta penes molt severes. Tots els designats per a la funció de perseguir bandolers hauran d’acudir a les ordres del superior sempre que sigui requerits al so de viafora i anar allà on sigui necessari dins de la jurisdicció. Per complir la seva missió seran proveïts de les millors armes i pedrenyals i tenen plens poders per capturar bandolers, saltejadors de camins. sacrilegos, incendiaris y assessinos y altres homicides voluntaris, fabricadors de moneda, així d·or com plata i altra qualsevol matall, vagabundos y quasevol qui haja tirat ab padrinyal o qualsevol altra arma de foch...”


Aquest document ens permet per una banda noms i masos dels termes de Brunyola, Sant Martí Sapresa i Sant Dalmai. Per altra és un exemple del mecanisme de “policia popular” adoptat per les autoritats del moment.

El més excepcional és que , comparant amb el procés sumarial d’en Serrallonga, veiem que diferents persones eren al mateix temps perseguidors i encobridors dels bandolers, cosa que demostraria la poca eficiència d’aquest mètode de persecució.

divendres, 2 de desembre de 2016

PERSEGUIDORS DE BRUNYOLA

El sometent de les Sposes fereix el Fadrí de Sau.
El mas Vidal , al veinat d'Ermedans.



Com en altres llocs del país, els bandolers havien de conviure, en un mateix espai, amb fautors i amb perseguidors. En el cas de Brunyola això també els passava, doncs el batlle els havia perseguit en diferents ocasions.

“Dit Jaume Mallola y Serda es anaten persecutio de dit Sala y Serrallonga y altres lladres de sa quadrilla en companyia de Pere Sendra de Estanyol (el mateix Cendra de qui parlava en aquesta entrada del bloc), de T. Cuch de Angles y balle de Brunyola y en una ocasió nafra dit Mallola y Serda un lladre de la quadrilla de dit Sala y Serrallonga y per dit respecte dit Sala y Serrallonga y altres de sa quadrilla han procurat de volerlo matar y es ver publich y notori”.
Tampoc hi faltaven per aquells entorns les topades amb el sometent , la força popular que els batlles o comissaris reials alçaven per anar en persecució de les quadrilles de bandolers. El Fadrí de Sau explica com fou ferit en el decurs d’una topada amb el sometent de Sant Martí:

“nos vingue a trobar Hyeronym Planella de Sant Amans hins digue que allà baix era lo sometent de les Esposas y dit Serrallonga nos digue a nosaltres quels anassem a batre com de fet hi anàrem restant dit Serrallonga ab dit Planella y escopetejarem a dit sometent hils ferem recullir en dit bosch de les Esposes si be los de dit sometent se tornaren quem feriren a mi him travessaren per les espatlles quem travessa a mi T. Ferrer de las Esposas”.

En el mateix espai, doncs, convivien perseguidors i col·laboradors d’en Serrallonga. El mateix rector de Sant Martí , gran fautor, havia arribat a avisar el bandoler de l’alçament del sometent, com explica la Joana Macissa:

“no tant solament lo dit rector nos recullia en sa casa y rectoria encara nos portave en diverses ocasions que menyar y que beurer al bosch y també en algunes ocasions quant nos portave al bosch previsions nos avisave que la persequotio exie contra nosaltres de tal manera que per sos avisos nos posàvem en cobro ym recorda que algunes vegades haguérem patit si no haguéssim tinguts avisos y que menyar per lo dit rector y dit Serrallonga deya que dit rector ere dels que eren amichs de confiança”.
El mateix havia fet el fill Vidal d’Ermedans, qui segons les declaracions del Fadrí de Sau: “ dit Vidal menor diverses vegades nos es vingut a bosch a avisar que la persecutio exie contra nosaltres”.

En definitiva, que a Brunyola hi trobem fautors i perseguidors alhora, masos on eren acollits i altres on que eren obligats a donar-los menjar, com testimonia el Fadrí de Sau:

“nosaltres nos feyem donar a menyar en les cases de aquella parrochia que ja ni havia quens ne donaven de bona gana y altres quens ne donaven per força”.

dimarts, 29 de novembre de 2016

LA SAGRADA FAMÍLIA MÉS ENLLÀ D'ANTONI GAUDÍ





En els darrers mesos ha tornat d'alguna manera la controvèrsia sobre la continuïtat de les obres del temple més emblemàtic de Barcelona: la Sagrada Família.

La polèmica l'ha servit Daniel Mòdol, regidor d'arquitectura de l'Ajuntament, criticant la continuïtat de les obres d'un edifici que considera "una mona de pasqua" o que ja no respon a un projecte de Gaudí.

Des del meu punt de vista la Sagrada Família pot agradar més o menys i totes les opinions seran respectables, però sobre la continuïtat o no de les obres, millor que ens ho expliqui el mateix Antoni Gaudí.

El 24 de febrer de 1901 els socis del Centre Excursionista de Catalunya van fer una "visita extraordinàriament enlluernadora y poètica al temple en construcció de la Sagrada Família" que van recollir en el butlletí de l'entitat.

I van tenir el privilegi de disposar d'un guia de luxe: el mateix arquitecte Antoni Gaudí.

Un dels visitants va dir a l'arquitecte:"Quina llàstima que la vida sigui tant curta, que no pugui acabar l'obra vostè!".

I va respondre l'arquitecte: "No, no ho voldria pas; perquè no convindria. Una obra aixís ha d'esser filla d'una llarga època. Com més llarga millor. S'ha de conservar sempre l'esperit del monument, però la seva vida ha de dependre de les generacions que li transmeten y ab les que viu y encarna".

Aquesta era, doncs, la voluntat del mateix Antoni Gaudi.

Podeu llegir tota la crònica en aquest enllaç. Aquesta entrada l'he il·lustrat també amb un article que apostava per la continuïtat de l'obra, publicat l'any 1922 en la revista Catalunya Gràfica.

divendres, 25 de novembre de 2016

ROBATORIS I ASSALTS A BRUNYOLA

Serrallonga dona un cop de pedrenyal a l'amo de can Puig per a que li digui on guarda les lliures.

  
El mas Puig de les Sposes, avui en dia una masia ben enrunada.

El mas Puig, sota Santa Bàrbara.



Una altra masia de Brunyola on els bandolers hi tenien aixopluc era el mas Llunell. Gràcies a les indicacions de Ricard Teixidor he conegut que aquest mas es va dir Can Falgueras d’Avall i actualment Can Terrús.

En el mas hi vivia en Miquel Puig Llunell, que havia acompanyat en Serrallonga en alguns robatoris, com el del mas Puig de Brunyola.

El Nadal de l’any 1631 en Miquel Puig Llunell va proposar a en Serrallonga anar a robar el mas Puig de Brunyola, atès que el propietari d’aquest mas “havia tocades quatre centes lliures”. Hi anaren en companyia de Salvi Camps i el fill Planella de Sant Amanç.

La Joana explica que “en lo bosch viu que dit Miquel Puig Llunell y hereu Camps se embrutaren les cares los dos de pólvora y tots armats de pedrenyals de tres palms partirem de dit bosch y anarem dret a dita casa de dit Puig... y a mi dit Serrallonga me feye portar una xispa de tres palms ... y tots ells tres entraren ab gran fúria dins casa y apoderant-se de al gent de qualla los enclogueren en la cuyna que jom resti ab la gent y lo Serrallonga y Salvi Camps viu pujaren dalt y espallaren algunes caxes cercant les quatre centes lliures y lo Miquel Puig Llunell estave a al porta guardant que ningú isques ab lo pedrenyal en les mans”.

Aquest episodi serveis per il·lustrar el mètode d’assalt dels masos que utilitzaven els bandolers del XVII, però també sobre el caràcter rude - ben allunyat de la imatgeria romàntica- d’en Serrallonga atès que , com explica la Joana, “y perquè dit Serrallonga pega un cop en lo cap al amo de casa y jo de llàstima ley curave me pega a mi ab lo cano del pedrenyal ym trenca lo cap”.

Les quatre-centes lliures no es pogueren trobar i van acabar fugint i repartint-se un botí de faldilles de drap, uns llençols i alguns trossos de teles i pocs diners que es repartiren, tot i que en Serrallonga no en volgué la seva part.

També tenim notícies que l’any 1628 el Fadrí de Sau, acompanyat de cinc bandolers , anaren a la casa d’un tal Salitja de Sant Martí per extorquir-lo amb l’amenaça de fer-li mal:

“y picant a la porta de al casa y fentse dit Salitja a la finestra li diguerem que dins breus dies nos donas cent lliures y responent dit Salitja que non podia donar ningun diner jo li digui que no si burles perquè li podiam donar un gran dany ...”, però foren descoberts per un mosso del mas “passant a la part della de casa un mosso seu y cridant crits de via fora a lladres des de una finestra li tirarem un tir de pedrenyal yl feriram al cap a dit mosso”.

Ricard Teixidor ens ofereix notícies sobre el mas: “se situava a prop del mas Rieradevall, a l’altre costat del camí ral de Girona a Vic. Es va formar al final del segle XV. L’any 1499, el paborde de l’Almoina estableix una carnisseria a Joan Salitja que encara existeix l’any 1666. L’any 1628, el cap de casa deu ser Salvi Salitja, el mateix que apareix a la “Unió de veïns de Brunyola per perseguir bandolers” dos anys més tard”.

dimarts, 22 de novembre de 2016

LA RUTA CIRCULAR D'EN SERRALLONGA A WIKILOC








 


He penjat al servei Wikiloc la ruta circular d'en Serrallonga de Santa Coloma de Farners de la que vaig parlar en entrades anteriors d'aquest bloc.

La trobareu en aquest enllaç. 

Aquesta caminada completa, de vint-i-set quilòmetres, puja fins la Serra del Corb pel camí mil·lenari de Can Patrinxo, passa per l'històric hostal de l'Espinau i després d'arribar-se fins el coll de Ruscall descendeix de nou cap a la plan per les estibacions del Surós, tot fent una circular que voreja la vall de Castanyet per les muntanyes que l'envolten.

Tot el camí està salpicat de masos i llocs per on va passar el bandoler i a on tenim documentada la seva presència, la qual cosa fa que aquesta sigui la ruta per excel·lència del bandoler Serrallonga.

En aquesta entrada penjo també el llibret que he realitzat sobre la ruta i els episodis del bandoler, en format jpg. per a que us els podeu descarregar.