dimarts, 19 de març de 2019

UNA VERSIÓ "RATAFIAIRE" DE LA LLEGENDA DEL MAL SOPAR



El "Llibret de la ratafia" és la publicació que conté la programació anual, publicitat i altre informació de la Festa de la Ratafia que s'organitza a Santa Coloma de Farners.

Dins l'any 2012 contenia cada any uns relats literaris i humorístics al voltant de la ratafia, convenientment il·lustrats amb fotografies que recreaven la història.

D'aquells relats en van ser l'autor durant tres anys. El 2010 el vaig dedicar al naixement de Jesús , el caganer i el periple dels tres reis de l'orient ebriagats per la ratafia que acaben a presó  com a immigrants indocumentats. El 2012 vaig traslladar l'acció al Carib amb els pirates de la ratafia, un dels possibles orígens etimològics del nom de la beguda.

El de l'any 2009 el vaig deciar a les llegendes al voltant del bandoler Serrallonga.

Vaig imaginar-me el bandoler robant el bisbe que portava la ratafia segons la llegenda recollida a Osona; el vaig posar també bevent ratafia a la taula dels amos del Sobirà després d'haver recollit les monedes d'or; vaig retocar també la llegenda que s'explica sobre els seus lladres curats de les ferides gràcies a les aigües medicinals del balneari de Santa Coloma.

I finalment, com no podia ser  d'altra manera en aquell divertit exercici de reinterpretació de les llegendes d'en Serrallonga, també vaig recrear la llegenda del turó del Mal Sopar, amb un final poc feliç perquè el bandoler i els seus no van poder fer el tast de ratafia per culpa dels soldats.

Un divertiment on, a més, ens ho vam passar molt bé vestint-nos de bandolers i interpretant les escenes dels relats.

divendres, 15 de març de 2019

LA LLEGENDA DEL TURÓ DEL MAL SOPAR

 El turó del Mal Sopar dibuixat per Joan Codina Negre en el seu còmic 
"El tresor d'en Serrallonga" (2015)

El turó del Mal Sopar al llibre de les Guilleries de Juli Serra.


 En Serrallonga dalt del turó del Mal Sopar.

Avui amarada per les aigües del pantà de Sau, la petita i escabrosa plana del terme de Querós, el era poble d'en Serrallonga, on hi tenia molts fautors i companys bandolers, com declarava la Joana Macissa en el procés:

"Y de alli nos de anarem a la rectoria de Caros ahont menyarem y beguerem perque lo rector segons yo viu com parlaven son amichs y de dita rectoria de Caros nos ne anarem a Vilanova de Sau..."

Davant per davant de l'església de Querós encara s'hi pot veure un gran penyal que emergeix de les aigües, s'anomena el Turó del Mal Sopar i rep el nom d'una llegenda que té en Serrallonga com a protagonista:

"Encalçat per les tropes i malfiat per por a una possible delació, en Serrallonga, acompanyat de la seva amiga Joana Macissa, es va amagar en un turó, proper a l'església parroquial de Querós, avui un illot del pantà de Susqueda.

Allà, en Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ell i la dona sopaven. Amb això era imminent l'arribada dels soldats del lloctinent Duc de Cardona, que l'encalçava.
Conta la memòria popular que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranzida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter. S'escapolí pels pèls dels uns i dels altres".

dimarts, 12 de març de 2019

EL TURÓ DEL MAL SOPAR PINTAT PER JOSEP NOGUÉ




Continuo les entrades del bloc dedicades a la imatge i la llegenda del turó del Mal Sopar amb dues reproduccions dels quadres que hi va dedicar l’artista i bon amic Josep Nogué.

Amb el seu ofici i estil d’il·lustrador en Josep Nogué ha recreat en uan sèrie de quadres al vida quotidiana d’en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

No hi podia faltar un díptic amb la llegenda del turó del Mal Sopar, un quadre en els que es pot veure la quadrilla dalt del turó veient-se sorpresos pel sometent i un en el que es pot veure en Serrallonga i la Joana intentant escapolir-se per la palanca del Ter, amb la sorpresa que aquesta se l’ha emportat la riuada (podria ser que el llegendari salt fos en realitat un per salvar aquest obstable?).

Per tant , asseguro que no hi ha millor manera de retrocedir en el temps i fer visible el deambular d'en Serrallonga i els seus bandolers per aquestes muntanyes que mirar els quadres d'en Josep Nogué. Amb total seguretat dic que ell, en Josep, és el "pintor dels bandolers de les Guilleries".

dijous, 7 de març de 2019

DEL PASTERAL A PLANTADÍS: MINES, AIGUA I MUNTANYES IMPRESSIONANTS






Un dels racons que més m’impressionen de la meva comarca és l’esplèndida canal oberta pel Ter a la zona de Lloret Salvatge, entre el Pasteral i la presa de Susqueda. Aquí les faldes de les muntanyes són altíssimes i imponents , banyant-se en les aigües dels meandres formats per la presa del Pasteral. Quan hi camines et sens recollit i engolit per la natura i la muntanya.

El lloc és silenciós,  buidat de gent avui en dia; però per cada racó trobes vestigis d’activitat humana pretèrita. I t’adones que aquest lloc havia estat un espai farcit de vida, treball i gent amunt i avall.

Des de coves i restes i restes prehistòriques, fins a explotacions mineres i aprofitaments hidràulics, passant per l’activitat a bosc i les masies avui tancades ... durant mil·lenis aquí va haver-hi un tràfec de gent espectacular.

Ara tot està en silenci i el paisatge s’ofereix salvatge, amb boscos que guanyen terreny i rierols que formen cascades i recorden que aquest és també un terreny dominat per l’aigua.
Una ruta veritablement recomanable per a sentir-se traslladat a altres temps, per  a conèixer també les entranyes de la terra i per a gaudir del paisatge abrupte però deliciós.

Aquesta ruta circular parteix del Pasteral i ascendeix fins el Colldegria, per a seguir fins la històrica zona de Plantadís. El retorn es fa per  un sender recentment recuperat i per  la pista que ressegueix el curs del Pasteral. Totalment recomanable.