dimarts, 25 d’abril de 2017

ESTUDI DE “EL CATALAN SERRALLONGA...” DE JOAN GIVANEL (1945)





Joan Givanel i Mas (Barcelona, 1868-1946) va ser un erudit català, especialista en Cervantes i en història de la premsa catalana. Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya.

Atret per al literatura del Segle d’Or, on s’insereix l’obra de teatre de Coello, Rojas i Vélez que va adoptar el bandoler com a protagonista, Joan Givanel va publicar un estudi sobre aquesta en una separata del Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, publicat l’any 1945.

Es tracta del treball “Observaciones sugeridas por la lectura del drama de Coello, Royas y Vélez “El Catalan Serrallonga y vandos de Barcelona”.

Aquest assaig sobre l’obra de teatre repassa,  en les seves 34 pàgines, el contingut històric i llegendari del bandoler que inspira l’obra  i el contingut literari d’aquesta.

Givanel equipara la glorificació que es fa del bandoler Serrallonga amb la que va fer Cervantes d’en Perot Rocaguinarda, l’altre bandoler català més conegut, que Don Quixot trobarà camí de Barcelona.
L’autor repassa  l’argument de l’obra  i compara alguns passatges de ficció amb episodis reals documentats del bandoler; trobant així estrofes totalment fictícies i altres que coincideixen amb la història , per les quals es dedueix que els tres autors devien rebre alguna informació sobre la verídica història d’en Serrallonga, abans que ells el glorifiquessin com a personatge noble i romàntic.

L’article de Givanel Mas també conté el text i una valoració sobre els dos  romanços publicats l’any 1633 , dels quals valora l’aportació de dades històriques més que la seva qualitat literària.

El text de Joan Givanel es pot trobar a la xarxa, en aquest enllaç.


dimarts, 18 d’abril de 2017

DON JOAN DE SERRALLONGA, A "LO TEATRO REGIONAL" (1897)



Víctor Balaguer es va veure impulsat, gràcies a l'èxit de les obres de teatre i les novel·les , gràcies a les recomanacions del seu editor i mecenes Salvador Manero i gràcies a la voluntat de recuperar i mantenir la llengua catalana que movia la Renaixença, a escriure en català  el seu drama teatral sobre el bandoler.

Partint del pròleg "Los hereus de la forca" que havia escrit i publicat el 1862 va afegir quatre actes més fins a traduir la seva primigènia peça teatral escrita en llengua castellana.

L'editor Salvador Manero va fer-ne una primera edició l'any 1868.  L'any 1897 en faria una nova edició dins la col·lecció anomenada "Lo teatro regional" a la qual en seguirien d'altres fins entrat el segle XX.

dimarts, 4 d’abril de 2017

SERRALLONGA I JOANA MACISSA AL COMINAL





La ruta circular del santuari del Coll fins al mas Serrallonga ens permet passar pel costat de les ruïnes de la masia del Busquets (o Bosquet).

L'heretat del mas Serrallonga es composava de quatre  masos, a banda del principal on residia, hi havien les masoveries de Busquets, la Querosa i el Cominal. De totes elles la Querosa és l'única que avui queda dempeus per a ser habitada.

En el procés sumarial hi trobem una referència a aquesta darrera masoveria. Situada relativament a prop de la de Busquets, en una cota més baixa  de la falta de muntanya.

En les declaracions de la Joana Macissa , la darrera amant del bandoler, s'hi descriu les estades que amb en Joan de Serrallonga feren aquesta darrera masia, la més pròxima al mas Serrallonga.

La Joana Macissa relata en el procés sumarial que "nos he anarem tot de bell dia en casa dita lo Cominal de Caros y la viuda ama de casa devant  tots los de casa y dins della nos dona a menyar de molt bona gana quens dona pa ous y formatge y alli estiguerem fins que fou molt vespre que ja ere casi mitja nit y ja en altra ocasio erem estats nosaltres en casa dita viuda Cominal ahont menyarem unes cuxes de carn que asso ere un diumenge  de mati abans de die y en nostra companyia menyaren la viuda Cominal ama de casa y Joan Cominal son fill que es lo hereu que non te altre y moltes altres vegades dit Serrallonga y jo som estats en casa dita viuda Cominal en al qual aixi ella com dit Joan son fill nos donaven a menyar y a beurer de molt bona gana y eren amichs de qui Serrallonga confiave".

La proximitat del Cominal amb el mas Serrallonga, on hi residien la Margarida i els fills del bandoler, i l'aparentment sovintejada estada del bandoler i la seva amant podrien indicar que en la seva darrera etapa de pròfug de la justícia  buscava refugi en terres que li eren conegudes, les de les abruptes muntanyes de Querós.

Qui sap si també ho feia per continuar veient els seus , però això ja seria aventurar-nos a fer suposicions sobre l'àmbit més humà del nostre bandoler.

En Lluís Balasch disposa d'una entrada sobre les ruïnes del Cominal en el bloc que ha dedicat a inventariar les masies de les Guilleries, al qual podeu accedir en aquest enllaç.

divendres, 31 de març de 2017

RUTA AL MAS SERRALLONGA DES DEL SANTUARI DEL COLL






Com explicar el paisatge de les Guilleries? Potser fer aquest itinerari que us proposo ajuda a fer-ho. Es tracta d’una agradable (també exigent) ruta circular que te per objectiu arribar a les ruïnes del mas Serrallonga, la masia on va viure el famós bandoler. Però la ruta circular permet també conèixer en primera persona les Guilleries més profundes. 

Aquí el paisatge és de grans boscos d'avet o rouredes a les solanes i molt castanyer a les parts obagues. Tots ells en muntanyes de grans pendents que s'aboquen a fondalades fosques i abismals o al pantà de Susqueda. Aquí et sents de veritat empetitit.

El camí també permet visualitzar grans panoràmiques a totes bandes i comprendre l’abast d’aquest massís i de tots els que l’envolten.

La història la trobareu representada en l’emblemàtic romànic del santuari del Coll i en les ruïnes de les cases de la propietat del bandoler. Però també podreu sentir la part humana en les parets que cauen d’altres masos rònecs , testimoni trist d’una difícil vida pagesa d’abans que s’ha acabat perdent, com els mateixos masos.

Es surt del santuari del Coll i s'arriba al cim de Sant Benet, on es gaudeixen de vistes impressionants.

A la muntanya de la Coma hi trobem boscos de grans avets que tampoc deixen indiferent.

A partir d'aquí es davalla fins el quintà del mas de Serrallonga, amb les vistes dels esqueis de Vallclara i els cingles de Tavertet a ponent.

Feta la visita a les tristes ruïnes del mas Serrallonga es retorna a el Coll pel GR-178 senyalitzat, en la part obaga de les grans muntanyes que es deixen caure fins les aigües de Susqueda.

Per història, per natura, per les vistes ... potser el millor camí per conèixer les veritables Guilleries.

El recorregut no és gens perdedor. Del Coll fins a Sant Benet està senyalitzat amb un PR. Del Coll de Querós fins a Serrallonga i d’aquesta fins el Coll només cal seguir les marques del GR-178. El tram no senyalitzat és el que davalla del cim de Sant Benet fins el Coll de Querós. 

Per poder-lo seguir he penjat la ruta al servidor de wikiloc amb el nom de “Circular el Coll-Sant Benet-mas Serrallonga-el Coll". Podeu accedir-hi en aquest enllaç.
 
Si la feu no us deixarà indiferents.

dimarts, 28 de març de 2017

EL BAGÍS DE JOSEP SALVANY: LA VIDA PAGESA

 
 
 
En sentit descendent: Laia i els porcs; Salvador llaurant; 
Margarida, Maria i Silvestre munyint, vaques pasturant al Bagís
porcs  menjants aglans  a la fonteta.

El segon bloc de fotografies que Josep Salvany va realitzar al Bagís corresponen a retrats de la vida pagesa del mas. Les fotografies son molt interessants per a conèixer la vida rural i els seus protagonistes.

En elles es poden veure aquests feinejant amb el bestiar, llaurant o menant les vaques i els porcs pels entorns de la masia. En una d'elles, amb tres persones munyint una vaca, es pot veure la muntanya del Corb al fons, tancant el paisatge.
Salvany en va obtenir cinc titulades: “Laia i els porcs”, “ Salvador llaurant”, “Margarida, Maria i Silvestre munyint” , “Vaques pasturant al Bagís” i “A la fonteta del Bagís”.

Les fotografies estan datades dels anys 1911,1912, 1913 i 1916; cosa que indica una freqüent estada de Josep Salvany en aquesta masia.

El bon nombre de fotografies del Bagís que va realitzar l’autor fa pensar en algun tipus de relació amb els propietaris de la masia. Cosa que li devia permetre sovintejar l’estada al balneari Martí i els moments viscuts en aquesta propietat s, on sortosament va aprofitar per a documentar amb les seves fotografies estereoscòpiques la vida rural i els paisatges de Vallors propers a la masia.

divendres, 24 de març de 2017

EL BAGÍS FOTOGRAFIAT PER JOSEP SALVANY: ELS SENYORS


 
 
 
 
 
 
Per ordre descendent: A la riera del Bagís, Camí de la
font del Bagís, roques del Bagís i roques del Bagís l'any 1912. Capella del Bagís, 
al jardí de la masia i minyones del Bagís.

Vaig arribar al fons fotogràfic de Josep Salvany buscant imatges antigues de la masia del Bagís de Santa Coloma. I resulta que és precisament el grup més nombrós de fotografies que l’autor va realitzar en al nostre municipi.

Hi ha un total de dotze fotografies que fan referència a aquesta masia i el seu entorn. No hi apareix una vista general que permeti identificar la masia, però gràcies a la cura de Salvany, que deixava una anotació descriptiva de cada placa estereoscòpica , podem saber que totes elles corresponen al Bagís.
 
En aquesta col·lecció, com feien altres excursionistes d’aquell temps, hi ha una interès per captar imatges de la vida rural dels pagesos de la zona. Salvany, però, no deixava els paisatges de l'entorn i retratar els seus companys i companyes d'estiueig.

Podem separar les fotografies que Josep Salvany va fer al Bagís en dos tipus: la dels estiuejants i la de la vida pagesa. En aquesta entrada ha recollit les del primer tipus.
 
Quatre fotografies més corresponen a paisatges del voltant de la masia: “A la riera del Bagís”, “Camí de la font del Bagís” , “Roques del Bagís” i “Roques del Bagís fotografiades el 1912”.

Tres fotografies més corresponen a la capella de l’interior de la masia, al jardí de la casa i una tres minyones.


dimarts, 21 de març de 2017

L'EXCURSIONISTA SALVANY A FARNERS













Tal com fem avui en dia els colomencs, no pot faltar una excursió de Josep Salvany fins el paratge més emblemàtic del nostre terme municipal: Farners.

Els hàbits han canviat. Anys enllà, com explica Juli Serra en la seva crònica sobre les Guilleries, els habitants de Santa Coloma sols pujaven a Farners un dia a l’any, el dia de l’Aplec, a diferència dels estiuejants qui, a banda de descansar a l’establiment termal, dedicaven el seu temps de lleure a passejar pel parc de Sant Salvador o més enllà.

Així, les excursions a la muntanya de Farners devien ser un una pràctica habitual o sovintejada per aquella gent vinguda de Barcelona, que va poder apreciar el nostre privilegiat entorn natural abans dels propis colomencs, qui tenien el bosc com a lloc de treball més que no pas lloc de gaudi.

En el fons Josep Salvany trobem hi trobem fotografies d’excursions a Farrners datades de dos anys diferents: el 1911 i el 1913.

En dues d’elles s’hi pot identificar l’esplanada de Farners amb el castell i l’ermita.

Una fotografia mostra l’altar barroc de l’interior de l’ermita i també n’hi ha una amb l’estàtua d’una verge dins el que sembla una sagristia. Per al fesomia crec que és la talla desvestida de la verge de Farners.

En altres es veuen exemplars del rocar colomenc que acompanyen el camí a Farners o decoren les nostres muntanyes. Una d’aquestes fotos està descrita com a “Família Esteve camí de Santa Coloma de Farners, 1911”. En ella s’hi veuen els membres d’una família que devien acompanyar Josep Salvany en la seva excursió. Aquesta darrera fotografia va formar part de l’exposició i el catàleg que es dedicà al fotògraf l’any 1992. Josep Salvany va morir solter i sense descendència. El seu llegat fotogràfic va ser donat a la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’aquesta manera va quedar preservat, fins a la seva posterior digitalització i posada a disposició en el servei de Memòria Digital de Catalunya.