dimarts, 23 d’agost de 2016

SERRALLONGA A SANT LLORENÇ DE LA MUGA









Cada estiu fem una breu excursió d’un dia amb els companys de vacances de l’Estartit. L’ànim és el de passar-nos-ho bé tot descobrint o redescobrint pobles o paratges de les nostres magnífiques comarques.

Enguany vam descobrir un poble extremadament recomanable: Sant Llorenç de la Muga, a l’Alt Empordà.

L’entorn natural que rodeja aquest petit poble de 250 habitants  és envejable, a les portes dels espais naturals de Salines-Bassegoda la natura que envolta el poble comença a ser exuberant. El riu Muga, amb els seus gorgs, apareix també com una immillorable opció per a fer una bona remullada.

El poble conserva a més la traça arquitectònica del seu passat medieval, amb torres i muralles, portals d’accés a l’antic recinte emmurallat, el pont gòtic, l’església romànica, les restes del castell i la torre que tot ho vigila des d’un pujol enlairat proper. Als dos carrers del casc històric també s’hi aboquen les cases de pedra molt ben recuperades.

Un lloc que cal conèixer i és de molt ben recomanar.

A banda, aquest poble també forma part del paisatge del bandoler Serrallonga, doncs hi trobem documentat el seu pas en el procés sumarial.

En les seves fugides a França, quan s’incrementava la pressió de les autoritats en el nostre país, ell i els companys de quadrilla van utilitzar diferents rutes; en una de les ocasions va utilitzar aquesta, venint d’Olot, passant per Sant  Llorenç de la Muga i continuant per Ceret fins creuar la frontera amb França.

Així ho descriu en el procés sumarial:

“Per lo que jom trobave de mala gana men volgui tornar en França y dits Coma de Fornils y germans Moners me acompanyaren fins a la montanya que es en vista de Olot ahont dit Coma de Fonils perquè jo anas mes dissimulat me llevat les polseres y cercaren un home quem acompanyas que ere un corder de Rupit que feye vesch  que ja es mort y un cosi  germa meu ques deye Antoni Tallades me dexa la sua mula per anar jo a cavall y de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani per cmi que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver”.

A banda d’utilitzar aquesta ruta val a dir que hi ha dues curiositats en aquest episodi: que en Serrallonga es tallà els cabells (les “polseres”) per no ser reconegut i que en comptes de fer la ruta a peu com sempre la va fer a cavall d’una mula.

divendres, 5 d’agost de 2016

AVUI FAIG 50 ANYS


Avui faig 50 anys. Ai és terrible.

Us ho explico a aquells qui no us ho hagi dit el Sr. Feisbuc, que quasi és tan intel·ligent i savi com el Sr. Gugle.

Aquesta és  la cara d'acollonit que jo feia fa quasi cinquanta anys quan veia tot el que se'm, venia a sobre.

Però repassant-t'ho tot ara, tampoc em sembla tan greu.

Tinc des de fa temps un projecte d'èxit entre mans. Es diu Anna, Ànnia i Mireia. Sols per veure com està de bé aquest projecte ja val la pena haver arribat fins aquí.

En aquesta hora encara ens acompanya tota la família, germans, cunyats,  nebots i fins i tot els quatre avis, que són uns veritables herois.

He conegut i tinc record de molt bona gent, un record que em fa creure encara que la humanitat es pot salvar,   els Pere, la Carme, el Josep, en Joan...
 
Passo molt de temps amb dues companyes de feina que són igual de bona gent: la Rosa i la Mònica. I d'aquesta manera els llargs dies es fan molt més agradables.

Participo i he participat d'alguna manera en tirar endavant el meu país i el meu poble.

Visc en un país farcit de paradisos propers.
 
I mantinc la curiositat i creativitat , sentint-me viu quan escric, descobreixo o dibuixo coses d'en Serrallonga.
 
Definitivament, els 50 any no són pas tant terribles. 
 


dimarts, 2 d’agost de 2016

UN PLÀNOL DE BEAULIEU AMB LES GUILLERIES I EL COLLSACABRA




Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674), senyor de Beualieu-le-Donjon i cavaller de l’orde de Sant Miquel, conegut com el Cavaller de Beaulieu, fou un militar i enginyer francès considerat com a pare de la topografia militar.

Al llarg de la seva vida va confeccionar, per encàrrec del rei Lluís XIV , un enorme catàleg de mapes i plànols de setges, batalles i expedicions franceses. Des de la batalla de Rocroi fins a la presa de Namur, Beaulieu, amb el concurs de diferents gravadors, elaborà i publicà làmines a partir de 1646 i , continuant l’obra els seus familiars, fins el 1694.

La cartografia de Beaulieu és immensa i de valor incalculable per a conèixer el territori, les ciutats, les fortificacions i les batalles del segle XVII. Entre tot aquest material hi destaca també tot el que va realitzar durant la Guerra dels Segadors a Catalunya, entre el qual hi ha els coneguts gravats del setge de la ciutadella de Roses de 1645 i el de la batalla del Ter de 1694.

Beaulieu no es va centrar únicament en els mapes de batalla o els plànols i vistes de ciutats emmurallades, sinó que també va dibuixar , al llarg de les seves expedicions amb els militars francesos a Catalunya, mapes del país.

Un d’aquests, datat aproximadament l’any 1668 i contingut dins l’atles “Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne” , és el mapa titular “Carte du gouvernement de Gironne”.

En aquest mapa hi trobem una de les primeres aproximacions cartografiades de les Guilleries i el Collsacabra, junt amb l’extens territori de les comarques gironines que, seguint el curs del Ter, abasta des de Vilanova de Sau (Osona) fins a Colomers (Baix Empordà).

Aquest mapa primigeni serveix per a presentar la situació aproximada dels municipis i de la xarxa fluvial a l’entorn de la ciutat de Girona. Hi apareixen a la banda esquerra els territoris de les Guilleries i el Collsacabra, amb l’esquematització de les zones muntanyoses i les diferents batllies com Querós, Tavertet, Cantallops, Susqueda, Anglès, Santa Coloma ....

Es tracta d’un dels plànols més antics de la zona, que en la part feréstega de la Selva (com es detecta per les distàncies dels municipis) fa una aproximació idealitzada que no es corregiria fins que el 1880 Juli Serra va aixecar la planimetria definitiva d’aquest espai tan salvatge.

L’altles de Beuaulieu, amb tots els plànols que va realitzar a Catalunya, es pot consultar en aquest enllaç.

divendres, 29 de juliol de 2016

QUERÓS EN FOTOGRAFIES ANTIQUES (i 3)





Aquesta darrera selecció de fotografies corresponen al bonic pont romànic que creuava el Ter i al turó del Mal Sopar, relacionat amb una de les llegendes més populars del bandoler Serrallonga.

El pont, avui sota les aigües del pantà, sols és visible en anys de terrible sequera. Es va construir en el segle XVI i és d'una estructura espectacular, amb quatre arcs de mig punt sostinguts per tres pilars que s'adapten al terreny. La veritat és que és una joia de l'obra civil gòtica catalana.

dimarts, 19 de juliol de 2016

QUERÓS EN FOTOGRAFIES ANTIQUES (2)

 

Diferents fotografies antigues de Querós. La primera és una imatge de l'entrada del recinte de l'església i la resta del paisatge de la vall abans de la construcció de la presa.

divendres, 15 de juliol de 2016

QUERÒS EN FOTOGRAFIES ANTIGUES (1)




En el servei de la Memòria Digital de Catalunya (consultable en aquest enllaç) he trobat tres petits tresors: fotografies de finals del segle XIX o principis del XX dels entorns de Queròs.

En aquestes s'hi pot veure el magnífic pont romànic sobre el Ter, de quatre arcs i tres pilars, avui totalment sota les aigües i que encara es pot veure en males temporades de gran sequera. 

L'altra fotografia és una perspectiva de la vall des del conjunt rocós anomenat "castell de l'illa", que també vaig veure en una fotografia antiga que podeu veure en aquesta entrada del bloc. La punta d'aquesta columna rocallosa encara emergeix, amb el pantà dalt de tot, en una de les ribes d'aquest.

La tercera fotografia és la de l'església i la rectoria. En aquells temps s'alçava força metres sobre la llera del riu, a la falda de l'anomenada carena de la Rectoria.

Els pantans modifiquen molt el paisatge i tenim sort de poder disposar d'imatges d'aquells pioners de la fotografia que ens permeten guardar en la memòria com  eren aquells llocs que han  quedat sota l'aigua.

dimarts, 12 de juliol de 2016

SERRALLONGA A QUERÓS


Aquesta il·lustració representa en Serrallonga dalt la Roca del Mal Sopar, observant l'església de Querós al fons del paisatge.

En les properes entrades del bloc vull mostrar-vos algunes fotografies antigues d'aquest racó perdut de les Guilleries, tan lligat a la història del bandoler.