dimarts, 21 de març de 2017

L'EXCURSIONISTA SALVANY A FARNERS













Tal com fem avui en dia els colomencs, no pot faltar una excursió de Josep Salvany fins el paratge més emblemàtic del nostre terme municipal: Farners.

Els hàbits han canviat. Anys enllà, com explica Juli Serra en la seva crònica sobre les Guilleries, els habitants de Santa Coloma sols pujaven a Farners un dia a l’any, el dia de l’Aplec, a diferència dels estiuejants qui, a banda de descansar a l’establiment termal, dedicaven el seu temps de lleure a passejar pel parc de Sant Salvador o més enllà.

Així, les excursions a la muntanya de Farners devien ser un una pràctica habitual o sovintejada per aquella gent vinguda de Barcelona, que va poder apreciar el nostre privilegiat entorn natural abans dels propis colomencs, qui tenien el bosc com a lloc de treball més que no pas lloc de gaudi.

En el fons Josep Salvany trobem hi trobem fotografies d’excursions a Farrners datades de dos anys diferents: el 1911 i el 1913.

En dues d’elles s’hi pot identificar l’esplanada de Farners amb el castell i l’ermita.

Una fotografia mostra l’altar barroc de l’interior de l’ermita i també n’hi ha una amb l’estàtua d’una verge dins el que sembla una sagristia. Per al fesomia crec que és la talla desvestida de la verge de Farners.

En altres es veuen exemplars del rocar colomenc que acompanyen el camí a Farners o decoren les nostres muntanyes. Una d’aquestes fotos està descrita com a “Família Esteve camí de Santa Coloma de Farners, 1911”. En ella s’hi veuen els membres d’una família que devien acompanyar Josep Salvany en la seva excursió. Aquesta darrera fotografia va formar part de l’exposició i el catàleg que es dedicà al fotògraf l’any 1992. Josep Salvany va morir solter i sense descendència. El seu llegat fotogràfic va ser donat a la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’aquesta manera va quedar preservat, fins a la seva posterior digitalització i posada a disposició en el servei de Memòria Digital de Catalunya.

divendres, 17 de març de 2017

PAISATGES COLOMENCS DE JOSEP SALVANY I UNA MASIA ON VA ESTAR-HI EN SERRALLONGA









Per ordre descendent: llac amb ànecs, Can Roure, la gorga d'en Vilà,
font dels Repatriats, la padrina, al torrent, a la palanca i les dues
imatges del convent de Sant Salvi.

Josep Salvany va recórrer molta geografia catalana i en algunes viles i ciutats es va entretenir molt a fotografiar el casc urbà i els elements notables que contenia aquest. Això, per exemple, ho va fer en una vila com Santa Coloma de Queralt, on va obtenir moltes fotografies d’edificis, esglésies, carrers...

Santa Coloma de Farners no ha destacat mai per la seva riquesa arquitectònica o urbanística, però sí que gaudeix d’un entorn natural privilegiat. El doctor Salvany també devia pensar-ho, doncs amb les seves fotografies estereoscòpiques va fer que aquest paisatge i entorn natural en fossin protagonistes.

En el fons de Salvany hi trobem diverses fotografies dels paisatges del nostre entorn, alguns de llocs que podem reconèixer i que l’autor descriu com a “Llac amb ànecs”, “ a la fonteta”, “a la palanca” o “al torrent”, totes elles de l’any 1911.

Un dels llocs sí que el podem identificar, es tracta de la popular gorga d’en Vilà fotografiada el 1911, que ell descriu com a “petit salt d’aigua”.

També hi una fotografia datada de l’any 1917 on es veu la façana i el pati murat de can Roure (una masia que havia estat situada al barri de Baix de Santa Coloma però que va ser enderrocada a finals del segle passat) i una titulada “la padrina”, amb una senyora d’edat situada en el portal del pati d’una masia que no puc reconèixer.

La fotografia del Mas Roure de Santa Coloma té un valor singular atès que és la que en aquesta masia va estar-hi, en el segle XVII, en Serrallonga i la Joana Macissa quan baixaves de les Guilleries a la plana. La Joana ho descriu en el procés sumarial:

"E mes dich señor que dit Serrallonga y jo som estats algunes vegades de nits en casa d T. Roure tambe de Santa Coloma de Farnes y dit Serrallonta entrave en casa de dit Roure y jo restave fora y dit Serrallonga se estave dins casa molt gran estona y jol aguardave dins de un porxo quey ha aplegat en la casa y tantost lo Serrallonga exie y treye provisio de menyar y beurer pera mi y pera ell".

 
La col·lecció Salvany encara conté dues interessants fotografies del convent franciscà de Sant Salvi. Un notable conjunt conventual situat en les faltes muntanyenques de les Cladells i que va quedar abandonat a partir de 1835. En les fotografies els edificis encara es conservaven notablement bé, abans que entressin en la ruïna de la que han estat salvats en una recent restauració que ha donat una segona vida a aquest històric recinte. Les fotografies daten de l’any 1916, cosa que ens permet conèixer un reiterat retir estiuenc de Josep Salvany a Santa Coloma.




dimarts, 14 de març de 2017

LA BALMA TEIXIDOR: LA VIDA SOTA LES PEDRES








Fa unes setmanes vam fer una interessant excursió pels entorns de Llaers (Ripollès) a  la recerca d'un testimoni físic de la vida antiga: les balmes de Llaers.

Aquest agregat de Ripoll, situat en un paratge natural de gran bellesa, conté disperses pel seu entorn diferents balmes de diferents dimensions: les balmes de Teixidor, Baumassa, Fleus,   Fumada, Baumeta i Xuriguera. La de Teixidor és una de les més espectaculars del país, amb més de vuitanta metres de llargada i quinze de profunditat, per tant ben apta per encabir-hi dins seu una masia i diferents estabulacions per al bestiar; tota sota la protecció natural d'un sòlid sostre de pedra.

Encara avui trobem vestigis de balmes que van ser utilitzades fins fa relativament ben poc, en concret fins a mitjans del segle XX.

Les balmes (o baumes) han estat des dels principis del temps refugis naturals dels habitants del territori i per això visitar-les avui en dia és desplaçar-es en el temps, fent un viatge reculat per a conèixer com devia ser la vida en aquests espais tan singulars.

La balma Teixidor de Llaers permet fer el viatge al passat gràcies al fet que l'any 1948 un grup d'excursionistes de Torelló van visitar-la i van fer aquest article que es podeu llegir en el Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, publicat l'any 1950.

Ramon Vinyeta, excursionista i fotògraf de Torelló, va fer-ne un impagable reportatge fotogràfic, que ens permet veure com eren les construccions de la balma i també la darrera família d'estadants, que en van marxar l'any 1952.

Gràcies a aquell treball de documentació , podem arribar a comparar el lloc en el temps i també llegir com era el dia a dia en  la vida en aquell habitatge troglodític. Una vida pagesa que no devia ser fàcil.

El valor documental de l'article i de les fotografies és altíssim i molt recomanable de llegir; com també ho és fer la visita a la balma i assolir així una visió completa de com devia ser al vida sota les aquelles espectaculars pedres.

Si voleu conèixer les balmes del nostre país us recomano el bloc "Catalunya Subterrània" que trobareu en aquest enllaç.
 

divendres, 10 de març de 2017

JOSEP SALVANY A SANTA COLOMA DE FARNERS








De dalt a baix: entrada a Santa Coloma des de la carretera de Sant Hilari,
panoràmica del poble des de Sant Salvador, mesures petites de la plaça,
fonts del Rossinyol i Ballús del balneari Martí, entrada al balneari per
la riera i set creus processionals.


Per les dates i fotografies de l’autor es dedueix que va estiuejar a Santa Coloma al llarg, com a mínim, dels anys 1911 a 1916.

El volum més important de fotografies correspon a l’any 1911.

Una d’elles apareix descrita com a “Mirador de l’establiment” i correspon a l’accés al balneari Martí (l’actual Balneari Termes Orion) , des de l’altra costat de la riera i amb els pilars d’un pont encara no construït. També hi ha una fotografia de les fonts del Rossinyol i Ballús, situades dins el perímetre del balneari. Dedueixo que el doctor Salvany devia ser client del nostre balneari quan feia estada a la nostra ciutat.

EL balneari hauria estat així el punt de partida de les seves habituals excursions per l’entorn natural de Santa Coloma.

En el fons fotogràfic trobem tres fotografies que identifiquem perfectament. Una és l’arribada d’un carruatge de castanyes per la carretera de Sant Hilari, s’hi veu al fons l’inici del carrer Raval i la casa de Can de Prat.

Una segona fotografia correspon a les mesures petites situades a la plaça Farners, amb la façana de l’església al fons.

La darrera és una panoràmica de la vila obtinguda des de les feixes situades sobre al font de Sant Salvador. En primer terme hi apareix la riera i en segon terme el passeig arbrat de Sant Salvador.

Com altres pioners de la fotografia Salvany també va dedicar-se a fer captures temàtiques. Ell es dedicà a inventariar creus de terme i també creus processionals. A Santa Coloma va fer quatre fotografies de creus de processó, totes elles fetes l’any 1913.

dimarts, 7 de març de 2017

FOTOGRAFIES ANTIGUES DE SANTA COLOMA: EL FONS JOSEP SALVANY








Diferents autoretrats de Josep Salvany i fotografies esteroscòpiques de
les seves excursions: Riudarenes i roques i masia en un camí a Sant Hilari Sacalm.

Una de les fotografies esteroscòpiques del fons de l'autor i visor d'imatges  antic per 
veure en tres dimensions aquest tipus de fotografia.

Cercant imatges antigues del Bagís per a la ruta d’Anton Busquets vaig tenir la molt agradable sorpresa de trobar-me amb una bona col·lecció d’imatges de principis del segle XX i que estan disponibles en el servei de Memòria Digital de Catalunya, en l’apartat de fons personals.

Es tracta d’una col·lecció de fotografies d’un dels més destacats pioners l’excursionisme fotogràfic del nostre país: Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 – Barcelona, 1929).

Josep Salvany va ser metge oculista i de manera simultània va desenvolupar una activitat notable en el camp de l’excursionisme científic estretament lligada a la seva gran afició per la fotografia. Va ser membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i del Centre Excursionista de Catalunya. Les excursions que va realitzar li van permetre donar testimoni, amb marcat esperit documentalista, sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans al llarg de la seva vida.

A més de Catalunya, viatjà també a poblacions espanyoles (de la província de Saragossa, de Segòvia i de Madrid), a les Balears, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Síria, Egipte, Palestina, Grècia, Malta, etc., documentant les seves fotos de forma minuciosa.

Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època, que consisteix a copsar dues fotografies simultànies fetes amb una separació aproximada de 63 mm. Amb l'ajuda d'uns visors especials s'obté un efecte de tridimensionalitat.

El seu fons fotogràfic està dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté unes 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm, que representen una mostra de la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX.

A Santa Coloma tenim el privilegi d’haver estat un dels llocs on Josep Salvany va passar amb la seva càmera fotogràfica, deixant una col·lecció de fotografies que ens expliquen alguns dels llocs i alguna de gent a principis del segle passat.

En la col·lecció de Josep Salvany hi trobem fins a quaranta tres fotografies fetes en els voltants de Santa Coloma, identificables algunes per l’element fotografiat i altres perquè l’autor afegia la descripció i localització de les fotografies de la seva col·lecció.

En les properes entrades del bloc presentaré les fotografies de Salvany agrupades per temàtica. Si voleu gaudir de tot el seu fons , sortosament digitalitzat i a l’abast del públic, podeu accedir-hi en aquest enllaç.

divendres, 3 de març de 2017

LA RUTA DE "LA POR DEL BAGÍS"



El lloc de les alzines balladores.
 El molí d'en Massaneda.
 Ca l'Estrada.
El viaducte de les Fosses.
 El Bagís.

Avui en dia podem fer el mateix camí que ens proposava Anton Busquets en el seu relat "La por del Bagís" , trobant al larg del camí llocs i masies que ell incorpora.

La ruta ressegueix el camí descrit per l'autor entre Santa Coloma i fins arribar al Bagís, per a retrobar-nos amb escenaris que ell va conèixer i afegir al seu relat.

Comencem la caminada a la gorga d'en Vilà i seguim tota l'estona en paral·lel a la riera de Sant Hilari. 

Creuem encara la palanca o passera del molí d'en Massaneda, passem pel costat de ca l'Estrada, arribem fins l'espectacular fondalada de les Fosses (avui  malauradament castigada pel viaducte de l'Eix Transversal) . Continuant el camí arribarem fins el gran casal del Bagís.

Una vegada arribats al Bagís fem el retorn a Santa Coloma ascendint per camins de bosc fins el Bagissot, una de les masoveries de la propietat. Així podem completar l'excursió coneixent tots els masos que porten aquest nom: el molí del Bagís, el Bagís i el Bagissot. 

Retornem a la plana per la fondalada de la riera de Castanyerons.

Pràcticament tota la ruta passa pel costat de rieres i rierols i parts obagues de muntanya, per la qual cosa esdevé recomanable per a caminar en mesos estivals o més calurosos.

És una bona proposta per a , tot fent un homenatge a la figura i l'obra d'Anton Busquets , conèixer alguns dels espais naturals més encantadors Vallors i les Guilleries de  Santa Coloma de Farners.

En aquest enllaç podeu trobar la ruta que he pujat al servei de wikiloc.

dimarts, 28 de febrer de 2017

"LA POR DEL BAGÍS", D'ANTON BUSQUETS I PUNSET




Anton Busquets i Punset
El molí de Baix i el pont de la riera dels Frares
  
La passera del molí d'en Massaneda


 Les Fosses, en una postal acolorida del fotògraf Roisin
 
 El molí del Bagís.

Els estadants del Bagís munyint una vaca. Fotografia de 
Josep Salvanys de l'any 1911. Al fons, la serra del Corb.
Anton Busquets i Ponsetí, el poeta i novel·lista de les Guilleries, coneixia molt bé els viaranys i els llocs de les seves estimades muntanyes. Suficient coneixement per a descriure camins, elements geogràfics, masos, boscos...

El seu amor per aquestes muntanyes el portaren a recórrer-les com a excursionista i això queda imprès en la toponímia que va utilitzar en els seus relats , novel·les i poemes.

Llegint la seva obra podem reconèixer llocs i espais que ell també havia conegut.

L’any 1902 va guanyar el premi ofert pel banquer gironí Xavier Monsalvatge en el certamen dels Jocs Florals de Girona amb el relat “La por del Bagís”.

Un relat amb un argument emmarcat dins l’anomenat costumisme ruralista  que explica una història de por (com la que ha havíem vist amb el relat que va dedicar a l’hostal del Malcuinat) viscuda pels protagonistes, en Pau Xero i en Tunicu, una nit a la cuina de la masia del Bagís”.

A banda de l’exercici literari sobre l’episodi terrorífic dels protagonistes , és interessant veure reproduït en el relat paisatges i la toponímia que ens son prou coneguts.

El protagonista , en Tunicu, assisteix a la festa de Carnestoltes de Santa Coloma de Farners - “Tres jorns sorollosos els passaren aquells vilatans en continua bacanal” – i opta per agafar el matxo i tornar cap el poble, Sant Hilari, tot seguint un camí que segueix la riera i que podem ben reconèixer i recórrer encara avui.

Aquest és el camí que descriu l’autor:

“Ab pocas passes guanyi la palanca de la Riera dels Frares, y enllà, cap al Molí d’en Casellas, en quin badiu l’aygua dormia quieta, sentintse solament el xerroteig de las vincladisses canyes que l’encerclan. Passi las alzines balladores, aquell clap de gegantins arbres que s’entrellassan uns ab altres, de brancatge tot vert, y’m mullaren el rostre’ls esquitxos de la cascada d’en Massaneda que’s llensa potenta y escumejant, torbant el misteri d’aquella afrau emboscada. 

L’esquelloteig dels braus de Ca’n Estrada y Vilaxica semblava que m’empenyés amunt amunt cap al tossal de la serrada de Castanyet pera fer la davallada de las Fossas, aquell clos tenebrós d’hont  sembla que no se’n pugui eixir per un may més ...

Quina davallada, sants del cel! Talment semblava que baixés cap á un pou fondo, molt fondo. El respir meu ressonava per aquell estretall de rocateras y’m produhia un efecte terrorifich... Un quart d’angunia mortal pera eixirne y guanyar la esplanada neta del Bagís”.

El relat complert de "La pot del Bagís"  podeu llegir-lo en aquest enllaç al número 120 de la revista Joventut.