divendres, 13 de desembre de 2019

LA "CRIDA DEL SUD" A RABAT






Cada cert temps sentim la “crida del sud” i fem una escapada al Marroc. En aquesta quarta visita al país del  Magrib hem visitat la ciutat imperial de Rabat i la veïna Salé, a banda de fer una escapada fins a Casablanca.


Rabat és una perla atlàntica, capital del Regne avui , però antigament una extensió de l’antiga  Colònia Sala romana.


La Salé històrica i la Salé nova (Ribat) van arribar a esdevenir la República de les Dues Ribes, la capital dels de corsaris i pirates berebers que van assolar els mars.  Sota el protectorat francès l’europeïtzada Rabat es va convertir en la capital del país i Salé va conservar l’autenticitat musulmana.


La seva convulsa història es percep en les muralles i bastions. La vida de les dues ciutats es tasta plenament en les seves medines.


I per aprofitar encara més el viatge: una escapada a la icònica Casablanca. Una ciutat associada a una pel·lícula en la nostra imaginació, però viva i real com qualsevol ciutat animada del gran sud.

dimecres, 4 de desembre de 2019

L'AVENC DE TAVERTET





El gran casal de l’Avenc és una masia de Tavertet, de façana noble i situada en un entorn privilegiat, molt carregada d’història. LAvenc primitiu data del segle XIII i la part nova del 1559, suposadament construïda per picapedrers gascons. Algunes de les portes són adovellades, d’altres, a la sala gotico-renaixentista, són esculpides, i les finestres de la façana tenen llindes cisellades. El casal va ser habitat fins a mitjans del segle XX, moment en el que només es feia servir per aixopluc de bestiar. Els anys noranta , sortosament, va renéixer, essent rehabilitat i funcionant avui en dia com a establiment de turisme rural.

Entres les moltes històries viscudes per l’Avenc no hi falten les que el relacionen amb en Serrallonga i la quadrilla de les Guilleries:

“Conech molt be a Pere Arau de Tavertet que es amo de la casa dita l’Avench y en sa casa som estats yo y los demes lladres moltes vegades que dit Arau nos donave de menyar y a beurer ab molta amistat y abundantment y en lo bosch nos ne ha portat en ocasions que nosaltres teníem o portàvem presos pera composar fent cap per aquelles parts de Tavertet y faltant-nos la provisió de menyar y beurer hu de nosaltres anave en casa dit Pere Arau a avisarlo y dit Arau en lo punt nos enviave molta provisió de pa y vi formatges y altres coses y una vegada me recorda quens envia sis pans grossos”.

L’Avenc va ser un dels masos on es bandolers eren proveïts de menjar i beure per l’amo, però en una ocasió també s’ho varen agafar ells mateixos, robant un xai del ramat de la casa per a menjar-se’l tots els de la quadrilla. Com diu en les seves declaracions Maria Àngela Quer , una dona del mas Giralgós de Sant Joan de Fàbregues que havia anat segrestada amb la quadrilla, en les seves declaracions: 

" Y'm recordo que un die de estiu jo'm trobava en la fageda dle mas Pandís y viu que lo dit Juan Sala Serrallonga amb Hiacinto Rourell de Ardonla que jo'l conech, portavne un moltó que'l havien robat de la casa o heretat del Avench de Tavertet".

La masia es troba situada al costat mateix del cingle que porta el seu nom. Com totes aquestes contrades, aquest cingle també originà una llegenda:

“En un forat del cingle de l’Avenc de Tavertet hi vivien uns frares que no es deixaven veure mai. Qui volia desempallegar-se d’algú el deixaven lligat davant del forat i els frares se l’enduien cap a dins.

Això, aquest servei, fou utilitzat per bandolers amb les persones que segrestaven: Sense anar més lluny, diuen que els pilots d’or que es donaren per a rescatar l’amo del Bac (segons una altra llegenda segrestat per la quadrilla d’en Serrallonga) varen anar a parar a mans d’aquests frares. Ja sabem que on hi ha hagut frare, sempre hi ha hagut or”

dijous, 28 de novembre de 2019

ALTRES FAUTORS DE TAVERTET



 A Tavertet trobem també un  hostal que va ser sovintejat per Serrallonga i els seus. Era un hostal portat per la una tal Riera, vídua, i el seu fill Antoni Riera:

“que tenen hostal y en llur casa som estats nosaltres  jo y la quadrilla moltes vegades havent menyat y begut en ella quens de daven dita mare y fill Rieras de molt bona gana y sempre se estaven conversant ab nosaltres ab molta folgansa mantres menyavem veritat es que tot los ho pagavem y tambe es veritat que una vegada dita mare y fill Rieras nos portaren a menyar y a beurer en lo bosch”.

Antoni Villaespinosa “pages de la parrochia de Tavertet” també era segons en Serrallonga “molt amich meu y la matexa amistat feye ab los demes lladres de la quadrilla y en sa casa ço es dins della nos ha donat lo dit Vilaspinosa a menyar y beurer diverses vegades”.

En una ocasió es van repartir al mas de Villaespinosa els diners obtinguts pel segrest d’un moliner de Roda de Ter, però en Serrallonga declara no ser-hi present i que el Fadrí de Sau li donà la part que li corresponia del botí. La masia de Villasespinosa, situada sota els cingles de Tavertet, es troba situada en el terme municipal de Vilanova de Sau.

L’estadant del mas Paradeda de Tavertet també era fautor dels bandolers, als quals donava de menjar i beure. I en una ocasió que la quadrilla rondava prop de casa seva, després d’haver robat al camí ral d’Olot  “passejantse per allí dit Paradeda y vehent una gent deves sa casa nos digue fadrins tots son gent que aquí venen mes de coranta homens y ere la persecutio que venia darrera de tal manera que per aqueix avis nosaltres fugirem hins posarem en cobro”


dimecres, 27 de novembre de 2019

DESCOBRINT TERRASSA GRÀCIES A EN SERRALLONGA






Baixem de la muntanya a ciutat i deixo la crònica d’una caminada a la muntanya per a fer-ne una del petit descobriment que hem fet d’una de les nostres ciutats.

És ben curiós, però en Serrallonga ens va portar a conèixer la ciutat de Terrassa. 

El “McGuffin” de la nostra història va ser anar a veure un exemplar del “Proceso instruido contra Juan Sala Serrallonga” de l’historiador Joan Cortada, exposat temporalment a la Biblioteca Central de Terrassa i que, a diferència dels exemplars que he vist fins ara, conserva els tres gravats que il·lustraven l’edició.

Aquesta va ser l’excusa per passat un dia a la ciutat, sabedors que conté diferents tresors i llocs amb encant que fan de bon conèixer.

I amb aquesta excusa vam descobrir una Terrassa que, a banda de l’animada vida d’una ciutat mitjana, conserva elements notables del romànic, del modernisme i del ric passat industrial.

El nostre petit país conté llocs imprescindibles i també altres llocs que mereixen ser coneguts. Aquests darrers els hem de contemplar amb ulls curiosos i posant en valor cadascun dels seus detalls. Així, ens adonem al final de la jornada que hem fet una petita gran descoberta. Terrassa és un d’aquests llocs.

divendres, 22 de novembre de 2019

TOTS ELS COLORS DE AL TARDOR AL MONTSENY







Intento fer una excursió anual per intentar atrapar el fantàstic  cromatisme dels colors de la tardor en algun lloc. El meu lloc preferit, per proper i assequible, és el Montseny (també per a molt gent).

El nostre petit país ens ofereix racons fantàstics amb paisatges  que muden la pell amb les estacions. Viure i veure “in situ” aquesta cerimònia de transmutació de la natura és un al·licient més per a caminar i tornar a caminar pel mateix lloc.

La primavera fa esclatar tots els verds i la tardor fa esclatar tota la gamma de vermells, rogencs, grocs... Aleshores el paisatge s’apaga, es torna grisenc durant l’hivern, fins a tornar a començar el cicle. 

El Montseny, amb els seus  boscos de faig, castanyer,  altres plantes caducifòlies és un ambient ideal per a endinsar-se en els colors de la tardor. Moment de màxima esplendor de les fagedes i de passeig sonor a mesura que els nostres peus remouen les fulles seques que han encatifat els camins.

La ruta que vaig triar per a l’experiència d’enguany és la que, partint de Santa Fe del  Montseny, es dirigeix al Turó dels Arenys i retorna per Torrent de Marianegra. Un recorregut d’11,32 quilòmetres i 532 de desnivell. Fàcil (exceptuant el tram al costat del torrent) i assequible.