divendres, 3 d’agost de 2018

FAUTORS DE VILANOVA DE SAU

Can Morgadés
 El mas Serra de Vilanova
 L'Arboç
El Crous d'Amunt (fotografies: Ajuntament de Vilanova de Sau)

Els antics termes de Vilanova de Sau, Castanyadell i Sant Andreu de Bancells, avui units en un sol municipi, junt amb la superfície del poble de Sant Romà de Sau (avui sota les aigües); eren domini de les famílies Cabrera i Savassona, nyerros de bàndol i protectors d’en Serrallonga. És per això que el bandoler hi tenia acollida i protecció.
A banda, n’era fill d’aquestes contrades el seu lloctinent Jaume Melianta, àlies Fadrí de Sau.

Aquets factors van ser determinants per a la presència sovintejada i resguardada dels bandolers en diferents masies de Vilanova de Sau.

Un dels fautors era en Francesc Caminades , dit lo Bigayre, qui segons Serrallonga “es de Vilanova de Sau y es molt gran amich fautor y valedor meu y en lo bosch nos ha aportat diverses vegades menyar y beurer pólvora pilotes y tot quant havíem menester”. En Caminades també havia  anat armat amb la quadrilla, guardava robatoris que feien, els feia fer vestit o reparava pedrenyals dels bandolers.

Altres fautors eren Llorens i Antic Tallades:

 “Conech molt be a Llorens Tallades  de Vilanova de Sau fill de Antich Tallades que ere molt amich y valedor nostre ... y en una ocasió un dia haventnos portat menyar a bosch lo dit Llorens Tallades al despedirse jo li doni una xispa de quatre palms que havia robada a uns pastors”·

També hi trobem com fautor el masover de Can Morgades, pare d’un dels bandolers de la quadrilla. A aquest en Serrallonga li pagava al despesa per tractar-se d’un home pobre, un dels casos verídics que segur van alimentar la seva posterior llegenda de bandoler generós:

“Barthomeu Tallades de Vilanova de Sau lo qual esta per masover en al casa dita lo Morgades...que es pare de Lluís Tallades dit lo Gollut lladre de la quadrilla y en casa de dit Barthomeu Tallades so estat jo ab la quadrilla dos o tres vegades y allí hem menyat y begut y les vegades que joy so estat sempre he pagat lo que gastàvem perquè ere pobre home”.

La quadrilla d’en Serrallonga era acollida en diferents masies de Vilanova.

Una d’elles era el mas Serra, on havien arribat a dormir-hi: “T. Serra pages que esta en al casa dita la Serra de Vilanova de Sau lo qual es molt amich y valedor nostre nos donave menyar y beure ab molta amistat menyant ell ab nosaltres y molts vespres nos restàvem a dormir en sa casa sens que tinguessem ningun temor y en particular hi som restats hu y dos dies en temps de neu”.

Un altre masia era l’Arboç, on els bandolers trobaven refugi : “Yo conech molt be a T. Arbos pages que es amo de la casa dita lo Arbos de Vilanova  de Sau y en sa casa nos ha tinguts a mi y a altres de la quadrilla dos y tres dies al temps de la persequtio”

O les dues masies dels Crous: “Yo conech molt be a T. Crous de Munt  y T. Crous de Vall que son dos cases de Vilanova de Sau” a qui encarregaven i pagaven coses que necessitava la quadrilla quan estaven per aquells verals.

dijous, 2 d’agost de 2018

VOLTA A L'ESCALA






En la frontera litoral entre els dos empordans es pot fer la ruta circular coneguda com a “Volta a l’Escala”, interessant per a conèixer la façana litoral d’aquest municipi i també les pinedes del Montgrí , en terme municipal de Torroella, que arriben fins les portes mateix de les urbanitzacions de l’Escala.

El primers quilòmetres es fan per senders interiors, protegits per pinedes, que ens porten fins a l’espectacular Punta Ventosa. A partir d’aleshores resseguim la costa amb el GR92 per camins pedregosos que ens porten fins la punta del Bol Roig.

A mesura que caminem la costa es torna menys abrupte, finalitzant en la massificada platja de Riells.

Una bona proposta per a conèixer els camins i penya segats d’aquesta part de la Costa Brava.

dimarts, 31 de juliol de 2018

SERRALLONGA A VILANOVA DE SAU


Can Morgades.

A banda dels fautors que quadrilla tenia per les parròquies de Bancells i Castanyadell, el poble de Vilanova és important en al seva història atès que aquí és on es va casar.

En la rectoria de l’església de Vilanova, a més, el dia 11 de març de 1618 va contraure matrimoni Joan Sala i Ferrer, de Viladrau, i la Margarida Serrallonga. Van concordar capítols matrimonials i, per tant, aquí és on en Joan va adoptar el cognom de Serrallonga.

El poble va ser escenari el setembre de l’any 1630 d’una escena que hauria de fer por als veïns: l’ajusticiament per part de la quadrilla d’en Serrallonga d’un traïdor:

“Sabiem quens era estat traidor y reconexentli les faltriqueres trobarem quey portave metsinas y interrogantlo confessa que les portave per enmetsinarnos ab un bot de vi y aixi dit Serrallonga nos digue quel lligassem y que aixi lligat lo portassem a la plassa de dit lloch de Vilanova y que alli lo matassem a cop de pedrenyalades com de fet lo Guillem Clavell lo Guirigay lo Borruau lo Gollut y lo Negre de Tona lo portaren en dita plassa y alli lo mataren”.

A partir del treball publicat per mossèn Antoni Corbella sabem que els propietaris de can Morgadès de Vilanova de Sau van assistir a la Margarida Serrallonga quan aquesta passà temporades a les presons de Barcelona. Mossèn Corbella havia tingut accés al “Llibre de Notes” que havia escrit Antoni Sala, rector de Queròs i fill del bandoler, i gràcies a això va poder recollir que la “mare fou assistida pels senyors Morgadesos, que aleshores tenian la posada a Barcelona y son y era Antich Saleta y Morgadés, mercader, y com eran estambé estat de Vilanova de Sau, sabien qui era dita ma mare”.