divendres, 20 d’abril de 2018

L’ASSALT A LA RECTORIA DE COGOLLS

 L'església de Sant Cristòfol de Cogolls.
 L'antiga rectoria (foto: Dronner.cat)
El mas Vilar de Cogolls.



El pas d’en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries per la vall de Cogolls és recordat, sobretot, per l’assalt a la rectoria; un dels primers actes de bandidatge del bandoler de Querós.

El mateix Serrallonga ens ho explica en la seva confessió:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de setembre de dit any 1623 nos vingue a trobar Joan Vila dit lo hereu Vila de Cugolls en lo bosch prop de ma casa ahont eram Pere Joan Puig de la Vall, Rafel Morell alias Vilanna, Joan Sala mon mig germà, Segimon Ferrer, tots ja preterits, y jo testimoni yhs digue que anassem a robar la casa o rectoria del rector de Cogols ques deya mossen Albert (per les declaracions de Rafel Morell sabem que el rector es deia Jeroni Albert i Vilamala) com de fet jo y los per mi prop nomenats tots armats de nostres pedrenyals curts y llarchs anàrem en dita rectoria y a la que forem junt a ella trobarem a dit rector ab altres y en veurens nos tiraren uns quants tirs de pedrenyal y fugiren dexant dita rectoria y nosaltres entrarem dintre y robarem de dita rectoria los diners quey trobarem dues tasses de plata sis culleres de plata y altres coses que nons entretinguérem molt per por que no tornassen ab mes gent si be es veritat que nosaltres volíem agafar a dit rector per composarlo perquè deyen que ere home rich y que sempre aportave ab si molts diners y fet dit robo nos ne anàrem per una montanya amunt de bella nit y ferem cap prop de Rupit y de jus la roca del Far nos partirem lo dit robo que cada hu prengue sa part igualment y jo al mia”.

El bandoler Rafel Morell explica en la seva confessió que era Joan Vila de Cogolls qui “ens guiave y a la matinada nos mostra per hont havíem de entrar yns anàrem en un bosch y aguardarem fins al vespre de aquell dia”. També explica que per a trobar la resta de la quadrilla que anirien a Cogolls i que estava amagada pels boscos de Querós, tirà un tir de pedrenyal i així el sentiren i els trobà.

Per la seva part Segimon Ferrer, arbucienc que sovintejava al quadrilla, explica que Joan Vila els portà tres o quatre pollastres morts i plomats , un pa i un formatge, que es van menjar tots aquell dia en una cabanya relativament propera a la rectoria de Cogolls.

Presumiblement aquest Joan Vila, inductor del frustat segrest del rector i assalt de la rectoria, seria l’hereu del mas Vilar, un mas situat riera de Cogolls amunt.

dimarts, 17 d’abril de 2018

EN FONTANIL DE COGOLLS



A la vall de Cogolls hi trobem la masia del Fontanil , situada darrera mateix de l’església. El propietari d’aquest mas era fautor d’en Serrallonga. Per aquí va passar-hi pels vols de Nadal de 1631, camí de França:

“Una nit arribarem en casa de T. Fontanills de Cugolls ahont picant a la porta respongue lo dit Fontanills y desclarantse lo Serrallonga que rem nosaltres encontinent dit Fontanills baxa obrir y dit Serrallonga entra dins y tantost nos tragueren a sopar de fora y mentre sopàvem dit Fontanills estigue en nostra companya conversant ab nosaltres y havent dit lo Serrallonga al Fontanills que nosaltres feyem camí deves França y quens sercas un home per acompanyarnos dit Fonanills nos atrassa un hostaler que esta un poch mes amunt de sa casa lo qual nos acompanya fins al lloch de Bianya de ont  en fora sen torna”

Els bandolers Jaume Masbernat, àlies Jaume Viola, i Pere Joan Paler, que acompanyaven en Serrallonga i el Fadrí de Sau en aquella fugida cap a França,  també en fan esment en les seves declaracions: “yns tragueren a menyar dins una cabanya quey ha ha prop de casa ... y apres nos ne anàrem en un hostalot quey ha un poquet mes amunt al qual entrarem y prenguérem unes botifarres per menyar per lo camí”.

El mateix Joan de Serrallonga explica que en aquest mas de Cogolls hi havia fet parada en altres ocasions perquè en Fontanil “ere amich y conegut meu y en sa casa ere jo estat altres vegades així sol com ab la quadrilla y dit Fontanills nos havia donat a menyar y a beurer dins casa cada vegada quey erem estats de molt bona gana y ab molta amistat”.

Els bandolers diuen que l’home que acompanyà els bandolers fins a la vall de Bianya i els proveí de vi i menjar era un hostaler d’un mas situat una mica més amunt del Fontanil, aquesta casa deuria ser ben possiblement l’actual Ca l’Hoste.

divendres, 13 d’abril de 2018

EL BANDOLER SIMON SUBIRATS DE LES PLANES



Per a fer-nos una idea de com podia ser un bandoler sense ofici i sense casa, podem llegir en el procés sumarial el cas d’en “Simon Subirats altrament dit Simon de la Baldiria de les Planes” qui és descrit pel procurador fiscal com a un “fadrí vagabundo lladra publich y margener qui va rodant per aquí divagant sense fer feina ni jornal armat de sos pedrenyals curts de menor mida de quatre palms y també de pedrenyals llarchs per vilas y llochs poblats y fora de elles y ab quadrilles de lladres publichs y signantmanet ab la quadrilla de lladres de Joan Sala y Serrallonga lladre de pas cap de quadrilla”.

Trobem aquest personatge complicant la vida als habitants del lloc.

El març de 1628 Simon Subirats i altres cinc o sis lladres de la quadrilla de les Guilleries, fent-se donar de sopar al mas Vila de la parròquia de les Planes, masia a la qual arribaren i on ell va dir que era el Fadrí de Sau per a fer més temor i respecte als pobres habitants del mas. Després es feren donar diners, al·legant que “tenien menester diners que venien de una brega que havien tingut y que eren restats sense capes ni sombreries y quen tenien de comprar y axi que lo amo de la casa quels dones les hores en lo punt deu ducats sinó quel matarien”.

En el procés sumarial es recullen testimonis d’aquell assalt, entre els quals hi ha el de Miquel Estanyol, agrícola i propietari del mas Estanyol d’Amunt de Cogolls, on testimonia que “dilluns prop passat que comtavem tretsa del corrent y present mes de mars me trobi yo en casa de na Prat hostalera de las Planas al vespre que sopi y dormi en sa casa en companya de Pau Vila y tal corder de Rupit y Joan Noguer de Parsers y Barthomeu Carreras de Sant Feliu de Payarols y a la que fou entrada de nit arribaren en dita casa Simon Subirats dit Simon de na Baldiria, Ignasi Pares de les Planes y Baldiri Crous de Sant Genis ça Costa tots armats de sos pedrenyals ... y entengui que aquella nit no duptaran de anar a casa de Barthomeu Vila pages del mateix lloch de les Planes y de desafiarlo”