dijous, 5 d’octubre de 2017

FIRA KM 0 A SUSQUEDA



Aquest proper diumenge dia 8 d'octubre es celebra al municipi de Susqueda, concidint amb la seva Festa Major,  la Fira Km.0 d'artistes i artesans. 
Serà durant el matí de diumenge i a l'esplanada de davant l'església de Sant Martí Sacalm, als peus de la cinglera del Far.
Hi haurà diferents activitats lúdiques, pedagògiques i festives. 
Per la meva part hi seré present amb la meva parada de venda i signatura de còmics d'en Serrallonga.
Una bona oportunitat per passar el dia en el marc incomparable del pla de Sant Martí Sacalm, l'antic "Sant Martí de Cantallops per on havia transitat en Serrallonga".

divendres, 29 de setembre de 2017

1 D'OCTUBRE: ACTE DE RESISTÈNCIA FINS A LA VICTÒRIA


La bandera negra que protagonitza el meu segon còmic d'en Serrallonga és el símbol de la resistència fins el final de Catalunya, un símbol  icònic que va aparèixer per primera vegada, precisament, en la Guerra dels Segadors, la primera lluita del nostre país contra l'opresió castellana.

Acabo de veure que fa set anys, el 2010, vaig fer una entrada en aquest bloc on vaig utilitzar la il·lustració de la contraportada del còmic: era el dia en que el Tribunal Constitucional espanyol va sentenciar el nou Estatut aprovat pels catalans, una de les darreres mostres de la opresió que encara continua.

La història , com podem veure, es repeteix. Però som un país de mesells i bona gent.

A dos dies del Referèndum de l'1 d'Octubre tornem a treure simbòlicament aquella bandera negra de la nostra resistència. Rememorem les lliçons de la història i sobretot mirem l'esperançador futur que podem aconseguir.
 
Com li faig dir a en Serrallonga en el meu còmic: "Que els catalans del demà estiguin orgullosos dels que ara hem defensat la terra, com també que puguin estar-ne d'ells mateixos, si el dia de demà els toca fer el mateix".

divendres, 22 de setembre de 2017

FOTOS DE LA CASA D'EN SERRALLONGA A BARCELONA






En aquesta entrada del bloc , referida a les llegendes i tradicions sobre en Serrallonga a la ciutat de Barcelona, vaig parlar de l'antiga casa senyorial que situada al carrer Basea era coneguda com a la "casa o palau d'en Serrallonga".

La tradició popular deia que aquesta era la residència del bandoler (el capitost nyerro imaginat per Balaguer) quan arribava a la capital. Lluís Almerich i Sellarès (Barcelona, 1882-1952), periodista i escriptor més conegut amb el  pseudònim Clovis Eimeric, va recollir la llegenda en el seu llibre “Los viejos rincones de mi ciudad (Ed. Millà, 1946).

Aquest edifici, com molts d'altres de la zona, va ser enderrocat per la reforma urbanística de 1912 que hi obriria la Via Laietana. 

Una recerca a la pàgina web de l'Arxiu Històric de Barcelona m'ha permès localitzar quatre fotografies i un dibuix de la casa.

Les fotografies de Timoteu Colomines daten  de l'any 1908 i ens mostren detalls arquitectònics de l'edifici (les finestres decorades, que possiblement van acabar essent posades en algun altre edifici del barri "gòtic" de la ciutat)  que demostren que era una casa noble i principal. En una altra de les fotografies hi podem veure els treballs d'enderroc de l'edifici.

L'arxiu barceloní també guarda un dibuix de la façana de la casa i el carrer Basea fet per Dionís Baixeras, realitzat en el moment d'executar al reforma urbanística que faria desaparèixer per sempre l'edifici. 

Gràcies a aquesta documentació s'ha pogut preservar  la memòria d'aquest històric i llegendari edifici.



dimarts, 19 de setembre de 2017

UN NOU CROMO D'EN SERRALLONGA EN BLANC I NEGRE




A partir de finals del segle XIX i fins a mitjans del XX es van fer molt populars els cromos que les empreses regalaven als seus clients amb la compra de tauletes de xocolata.
Fins ara havia pogut catalogar dues col·leccions, aparegudes els anys vint, dedicades a la història del Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer i a la seva continuació, La Bandera de la Muerte. Es tracta de dues col·leccions diferents el el temps i en la impressió, les quals oferien simultàniament algunes de les diferents fàbriques de xocolata del país.

La segona col·lecció, composta per cinquanta cromos en color, és la de més qualitat en quan al tipus de dibuix.

Acaba d'arribar a les meves mans un exemplar d'una altra edició d'aquesta segona col·lecció. Es tracta del cromo número 5 de la col·lecció i la seva particularitat és que està impresa en blanc i negre.

La fàbrica de xocolata que es publicita en el seu revers és "Prat y Piferrer", que estaria ubicada al carrer Villarroel de Barcelona.

Podem deduir que es tractaria d'una impressió més barata, atès l'absència de color, i per tant hauria de ser més assequible per a les fàbriques que l'adquirien per a regalar als seus clients.

divendres, 15 de setembre de 2017

SERRALLONGA A JAFRE (i 2)

 
 
 
Recreació de l'assalt i fotografia del mas Seguer de Jafre.
Monestir de Cervià de Ter i castell de Verges.



Una vegada realitzat el robatori al mas Seguer els homes de la quadrilla fugiren, tot desfent del camí, cap a les Guilleries. Tingueren temps d'aturar-se en una clariana d'un bosc abans d'arribar a Cervià de Ter (entre els nucli de Raset i de Sant Jordi Desvalls) on van sopar amb les viandes que havien robat al mas Seguer:

"y fet dit robo nos ne anarem deves Cervia exintnos del cami ral y arribarem en un bosch de alsines quey ha entre Sant Jordi y Raset y alli en dit bosch ferem foch y coguerem les dites vuyt botifarres y les menyarem y beguerem y menyarem del pa y vi que tambe prenguerem de casa del Seguer..."
Amb la panxa ja plena retornaren cap a les seves muntanyes i prop d'Anglès repartiren el botí:

"... y havent menyat aqui mateix nos ne anarem tots junts a la volta de Angles y en dit lloch ne entrarem en un bosch y alli tots junts nos partirem lo dit robo estenent una capa en terra y posant alli los diners si be los posarem primer dins un sombrero quen era casi ple entre menuts or y plata que de diners men tocaren a mi algunes catorse o quinse lliures y lo mateix toca a cada hu dels altres"


En aquest punt també podem explicar que de les peces de roba, joies o estris de cuina els bandolers en feien "encant". Una mena de subhasta on cada bandoler pagava , amb els diners robats, el que estimava per un o altre producte. Una vegada venut tot els diners recollits eren repartits en parts iguals entre tots els de la quadrilla. D'aquesta manera el repartiment era totalment equitatiu.

No havien passat molts dies de l'assalt al mas Seguer de Jafre que la justícia ja atrapà als dos germans Borrullet. La notícia del robatori de Jafre havia arribat arreu i el batlle d'Anglès veié "dos homes forasters e incognits armats de sos padrinyals ab ses capas de pastor y sarrons". Ordenà capturar-los, era el dia 18 de febrer.

Els dos homes eren Pere Borrullet, sabater de Sant Martí de Viladrau, i a Jafre mateix a Joan Borrullet, l'ermità del santuari de la Font Santa del mateix poble.

Foren conduïts al castell de Verges on foren jutjats i torturats.

En el sumari judicial hi trobem les seves declaracions, com també l'al·legat de la defensa:
"que vostra merce vulla aver raho de la depositio de dit Joan Borrullet y de la confessio en sa depositio per ell feta humilment suplicha a vostra merce tractarlo ab molta pietat y clementia y mirar sos merits y culpa ab ulls de misericordia".
 

 La sentència, dictada el 4 d'abril de 1623, no va ser gaire misericordiosa:

"Vos Pere Borrullet ja sabeu que ab la sentencia contra vos promulgada poch fa sou estat condemnat en haver de esser assotat y penjat per lo coll de tal manera que naturalment muriau fins a tant la vostra anima sia separada del vostre cos".

El procediment sempre era el mateix: primer la declaració dels encausats i la sentència, posteriorment la tortura per a que confirmessin la seva declaració:


"Siau tourmentat ratificat y confirmat tot el que vos haveu dit y confessat ab vostra depositio per vos lo dia trenta de mars prop passat".
Una vegada torturats, els dos germans Borrullet foren penjats a la forca en el castell de Verges.

dimarts, 12 de setembre de 2017

SERRALLONGA A JAFRE (1)

 
 
Jafre, vist des de Colomers, i tres fotografies 
del santuari de la Font Santa.



La ruta pels terraprims del Baix Empordà la comencem i acabem al municipi de Jafre, just al costat del santuari de la Font Santa. El poble i el santuari estan íntimament lligats amb al història del bandoler Joan de Serrallonga. 


Aquí és on va cometre l’assalt que el faria entrar en la història i la llegenda, doncs és aquí on amb la quadrilla de les Guilleries va fer el seu primer gran robatori.


El 15 de febrer de l'any 1623, un anys després d'haver-se abocat a la vida de bandoler, en Serrallonga i alguns dels homes de la quadrilla van convenir assaltar un dels masos més importants del Baix Empordà: el Mas Seguer de Jafre.

"Havien concertat ab los demes que si havien de trobar ques justassen en lo bosch de ma casa y tots junts tractarem de anar a robar la casa de Antoni Seguer de Jafre per se casa rica". "Y aixi partirem del bosch de ma casa Segimon Sala, Joan Borrullet, Pere Borrullet, Segimon Bigorra, Pere Joan Puig de la Vall, Joseph Rovira, Miquel Campeny de Arbussies y jo tots armats de pedrenyals curts y llarchs y partirem de dit bosch allent al mig dia".


La quadrilla d'en Serrallonga caminà tot el que quedava de dia i tota la nit. L'endemà arribaren prop de Jafre, però van estar amagats al bosc fins a la posta de sol.


"Caminant lo restant de aquell dia y tota la nit arribarem a punta de dia en un bruguerar quey ha prop de la casa de dit Antoni Saguer de Jafre y alli estiguerem amagats tot lo dia y a la tardeta a una hora de sol poch mes o menco isquerem de dit bruguerar y arremeterem dita casa"


Abans d'amagar-se prop del mas Seguer la quadrilla va anar al santuari de la Font Santa, a l'entrada mateix del poble de Jafre, allí s'hi afegí un dels germans Borrullet. En Joan Borrullet era l'ermità del santuari i va ser qui va proposar de robar el mas Seguer doncs era casa rica.


Quan la quadrilla va arribar al santuari en Joan Borrullet es llevà el vestit d'ermità i van armar-lo de pedrenyals. Hores després, quan assaltaren el mas, aquest es quedà a vigilar fóra de la casa per evitar ser reconegut. Amb la posta de sol entraren al mas, afagaren la gent i un bandoler els va retenir vigilant-los a la cuina:

"Yns apoderarem de la gent de aquella casa yls ferem entrar a la cuyna restant algu de la companyia en llur guarda y los demes pujarem dalt y espanyarem les caxes"

Mentre, la resta de la colla robava a les calaixeres. En el sumari es fa una relació dels objectes robats que demostra que aquell assalt va ser força productiu per a la colla:


"y espanyarem les caxes y de aquelles robarem dos o tres tasses de plata, molta moneda de or y de plata, algunes culleres tambe de plata, catorse o quinse anells de or, una cadena de or de tres dobles, dos joells de or, una corneta de plata amb cascavells, roba de lli y de llana com son faldilles camises y dues bosses vermelles y tambe un pedrenyal de quatre palms y tambe algunes bitifarres y fet dit robo nos ne anarem tots".