BLANES

 

 

 

Ahir vam  passar el dia a la ciutat de Blanes.

Cada poble i cada ciutat del nostre país té els seus petits tresors per a mostrar, encara que en una primera ullada ens sembli que no. 

Alguns d'aquests els podem trobar a Blanes. Podem pujar fins el castell de Sant Joan i gaudir de la privilegiada panoràmica sobre la ciutat, el mar i les muntanyes del Montseny i les Guilleries.

També podem passejar pel jardí botànic Mar i Murtra i sentir-nos orgullosos de tenir aquest petit paradís de vegetació a la Costa Brava. Fa molts anys el comerciant alemany Carl Faust s'instal·là a Blanes i la seva afició pel naturalisme el va portar a comprar terrenys i crear aquest jardí. Gràcies a això s'ha pogut conservar aquest espai natural intacte a la nostra castigada costa, un veritable privilegi.

I també podem passejar per l'animat centre comercial de Blanes, admirant-hi la  font gòtica del segle XIV, que ens parla de de la importància de la vila durant els anys que estava sota la jurisdicció de la família Cabrera.

Blanes també és protagonista de la història de Catalunya durant la Revolta i la Guerra dels Segadors, en el segle XVII. Per aquest motiu la ciutat surt com a teló de fons en els meus dos primers còmics.

Durant la revolta els segadors de la plana de la Selva van empènyer fins aquí els terços militars espanyols comandats per Leonardo de Moles, on s'hagueren de refugiar i embarcar per a no quedar-ne atrapats.

Durant la Guerra dels Segadors, ja al final de la guerra, les tropes castellanes del marquès de Mortara, davant la negativa de la població a rendir-se, el setembre de 1652 atacaren la vila amb artilleria, i la repressió fou dura: 300 dels defensors foren condemnats a galeres. Blanes fou una de les darreres viles que capitularen davant els castellans, un episodi de resistència i heroïcitat que vaig recollir a Serrallonga Bandera Negra.

Com he dit, molts de llocs del nostre país ens poden mostrar els seus tresors amagats. Però és que a més, si busquem una mica en el seu passat, veurem que han estat veritables protagonistes de la nostra història i que convé recordar i reivindicar aquest protagonisme.

QUAN EN SERRALLONGA ENTRA EN LA TEVA HISTÒRIA ...

 Els descendents d'en Serrallonga de

Santa Coloma de Farners (foto: Revista RESSÒ)

Una de les coses agradables que trobo quan faig fires amb la meva parada de còmics és que parlo amb la gent i en ocasions algú se m'acosta per explicar-me històries i llegendes d'en Serrallonga. Pot donar-se el cas que em parlin de llocs on han estat i a on hi havia passat el bandoler -com és l'enigmàtica cova on s'amagava-, que m'expliquin que el seu cognom és el mateix que el bandoler o fins i tot em parlin de documents familiars que els relacionarien amb els Sala de Viladrau,  els Serrallonga de Querós o amb la descendència del bandoler.

Les referències a possibles vincles familiars em demostren com de viva és l'atracció popular del bandoler.

Amb el meu bloc i amb la guia d'itineraris que vam editar amb la meva filla Ànnia pretenc posar en valor els espais i els llocs on va viure i actuar el bandoler. Utilitzo com a font el procés sumarial que es troba a la xarxa i dades que s'hi contenen que no formen part del principal material utilitzat pels historiadors per a traçar la gran biografia del bandoler, sinó que són les petites històries d'actuacions dels bandolers i dels llocs i masos on va estar la quadrilla d'en Serrallonga.

Aquest buidatge vol extreure les petites històries d'aquests llocs, petites històries que sumades a la gran història del bandoler formen un tot.

I és en aquest procés d'identificar llocs i persones (masies i pobles, noms de fautors i de bandolers,...) quan, molt feliçment, poden esdevenir coincidències i contactes amb altres persones que bolquen informació històrica a la xarxa i descobreixen casualment una vinculació personal i familiar amb el bandoler.

És aleshores, quan aquesta feliç coincidència fa que aquestes persones descobreixen la possibilitat de tenir una vinculació genealògica amb el mateix bandoler o que aquest va actuar o tenir relació amb la seva família, quan en Serrallonga entra en la història familiar, que no és altra cosa que la història popular i diària del nostre país, allunyada dels grans fets que ens expliquen els llibres, però igual d'important, doncs la història del país és la suma de les històries que aporten les seves persones.

I és reconfortant veure com llavors el nostre bandoler es materialitza físicament, se'ns fa més proper i deixa de ser un llunyà personatge de llegenda per a esdevenir , efectivament, part de la història que hem viscut.

Això m'ha passat en dues ocasions.

Fa mesos vaig contactar amb Joffre Carreras, un apassionat de la genealogia que està resseguint les seves arrels familiars i manté actiu el bloc De gent i de llocs . En aquella ocasió va descobrir que aquestes arrels arribaven fins als Planella de Sant Amanç dels que vaig parlar en aquesta entrada del bloc.

I fa més poc temps vaig fer-ho amb David Farell, professor i historiador que manté actiu el bloc Bloc dels Farell , sobre la història d'aquesta família. En aquesta ocasió va descobrir els vincles d'en Serrallonga amb el Farell de Caldes de Montbui -que com he explicat recentment no són pocs- i em va donar referències d'un pagès anomenat Francesc Farell i del seu fill Josep, coetanis d'en Serrallonga i que serien, per tant, els propietaris del mas quan s'hi s'amagaven les quadrilles de les Guilleries i del Vallès.

Dos exemples de com en Serrallonga pot entrar en la nostra història familiar.

El personatge real venç el temps -com ja ha fet la seva llegenda , que ha perdurat al llarg de generacions- i es materialitza en l'actualitat via aquestes relacions o vincles familiars. El millor exemple el tenim a Santa Coloma mateix, on Jordi Solà, també interessat en la genealogia familiar, va seguir la traça de la família i va arribar a descobrir documentalment l'efectiva relació de descendència d'aquesta amb el bandoler. D'aquí en va sortir un article publicat a la revista local RESSÒ i una fotografia familiar d'aquests descendents d'en Serrallonga.

HEM PUJAT AL FARELL DE LA MUNTANYA DE CALDES

 

Aprofitant la nostra estada a Caldes de Montbui per a presentar Serrallonga Els Angelets de la Terra, no ens vam poder estar d'arribar-nos fins a la gran masia del Farell.

Es tracta del mas que cito en aquesta entrada i també en aquesta entrada del bloc, les quals he actualitzat posant-hi les meves fotografies.

El Farell era en aquell temps un veritable santuari per a les quadrilles de les Guilleries i del Vallès i, per tant, és un dels principals escenaris de la història del bandolisme català.

La masia és un enorme edifici recentment restaurat i que disposa d'una masoveria adosada, pel gran volum de l'edifici es veu que realment devia ser un dels principals masos de la contrada.

La carretera que hi porta ascendeix nou quilòmetres des de Caldes de Montbui i, per tant, l'enclavament del Farell és privilegiat, alçant-se sobre tota la plana i gaudint d'unes vistes panoràmiques privilegiades.

Per un costat tota la plana del Vallès Oriental, amb Caldes de Montbui als peus, i amb la vista perdent-se fins la serralada del Montnegre, les grans estibacions del Montseny i el vistós rocam del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

Es tracta d'una veritable talaia natural i no ens va estranyar que els bandolers trobessin aquest lloc com a idoni per al seu refugi.

El que ens va quedar clar és la llunyania que hi ha entre el Farell i les muntanyes de les Guilleries i , per tant, el sorprenent de les llargues distàncies que recorrien els bandolers d'aquella època, tot i que ja sabem que el sentit el temps ha canviat molt i molt amb els anys.

FAUTORS DE SUSQUEDA (i 2)

 

 

Espectaculars fotografies antigues del nucli urbà de Susqueda.

Extretes de la pàgina  web de l'Ajuntament.

A Susqueda hi trobem encara més fautors de la quadrilla d'en Serrallonga:

"En Pere Suy que te casa en la Segrera de Susqueda y en sa casa nos ha recullits y receptats moltes vegades"

La Maria Serradora, una dona vidua o soltera de Susqueda que "nos feye gran amistat a tots igualment yns neteyave les camises".

El pare i fill Colobrans "en sa casa so jo estat ab la quadrilla moltes vegades y dins della y altres vegades dins de una cabanya que te junt a sa casa nos donaven dints Colobrans a menyar y a beurer".

O la vidua Terrats: "viuda de Susqueda la qual per ser com es molt amiga y valedora nostra som estats jo y los demes lladres de la quadrilla moltes vegades en sa casa y dins della nos donave menyar y beurer de bona gana si be nosaltres ho pagavem perque es pobre dona ... y tambe es veritat que quant nosaltres haviam menester sabates y altres coses necessaries davem orde a dita Terrats quens ho anas a comprar y ella ho feye veritat es que li davem diners y asso feyem perque confiavem della".

El cas de Susqueda serveix per a il·lustrar , però, la violència del bandolerisme d'aquella època, els casos de col·laboradors i fautors dels bandolers contrasten els casos de morts violenta causada per les quadrilles de bandolers , per veïns o qui sap si també per autoritats reials.

En el llibre "Susqueda, la història submergida" d'Antoni Pladevall i Eva Viñolas, s'hi publica una relació de morts violentes recollides en el llibre d'Òbits o defuncions que demostra que la violència era gran en aquell terme municipal. Pensem que Susqueda disposava l'any 1626 de trenta cases i 164 habitants, doncs en poc més de cinquanta anys es recullen fins aquinze morts a causa de trets de pedrenyal.  Sense cap mena de dubte que el terror es devia apoderar d'aquestes terres en aquells temps.

FAUTORS DE SUSQUEDA (1)

 La Grevolosa

 La Codina

Can Planiques

El poble de Susqueda amaga les seves antigues cases sota les aigües del pantà, però queden al descobert en tot el terme municipal diferents masies que van tenir un paper en la història del bandolers de les Guilleries.

En moltes d'elles en Serrallonga i els seus trobaven bona acollida per part de propietaris i masovers i tot això ha quedat escrit en el procés sumarial.

Malauradament, en aquest entorn muntanyós tan hostil, no ha faltat l'abandonament de tots aquests masos i avui quasi tots ells estan enrunats i a punt de desaparèixer. És gràcies a la tasca de Lluís Balasch que quedarà el record fotogràfic d'aquestes antigues cases, de fet m'he permès utilitzar aquestes fotografies extretes del seu bloc "Masies de les Guilleries i el Collsacabra" , on recull els darrers testimonis visuals que ens quedaran de tots aquests masos.

El pantà es va emportar sota d'ell el poble de Susqueda. I el temps farà que els bosc guanyi el seu terreny i engoleixi totes aquestes masies, borrant la memòria d'aquells que hi varen viure. Al meu parer no hi ha cosa més nostàlgica i trista que apropar-se a aquestes masies caigudes que tenim per tot el país, sentar-se davant i deixar anar la imaginació pensant en aquells anys quan estaven plenes de vida, de pagesos feinejant, padrines anant la comprar o vendre a vila, o mainada jugant pels seus entorns.

La centralitat de Susqueda en la zona d'acció de la quadrilla d'en Serrallonga es posa de manifest, com he dit, amb la quantitat de masos on hi trobava fautors i valedors.

Un d'ells era en Grevolosa "ques amo de la casa dita la Gravalosa  ... y en sa casa nos ha tinguts recullits y amagats lo temps quey voliam estar donantnos dit Gravalosa menyar y beurer de molt bona gana y ab molta amistat..."

Un altre era en Codina "que es lo amo de la casa dita la Cudina de Susqueda lo qual es molt gran amich fautor y valedor meu y dels demes lladres de la quadrilla".

O els  pare i fill de can Planiques, que "en sa casa so estat jo ab altres de la quadrilla moltes vegades y dins della dits pare y fill Planiques nos donaven a menyar y a beurer ab molta abundantia y gran amistat".

En Serrallonga explica que va ser en Planiques qui li va deixar un burro per anar a cavall, a conseqüència d'una ferida de pedrenyal:

"... y en lo que vostra merce me interroga quant jo fuy nafrat lo que fou es que jo y altres lladres tinguerem escopetades ab Miquel Paderneres comissari real ab les quals escopetades jo resti nafrat en la cuxa dreta y no prengui matxo de dit Gravalosa sino que prengui un burret de la casa dita les Planiques y ab dit burret men ani fins prop la rectoria de Susqueda y perque dit burret nom podia aportar jo manllevi la mula al rector de Susqueda que me la dexa de molt bona gana y ab dita mula men ani dret al bosch de Rocasalva y T. Marfa barber de Vich me cura dites ferides".

PRESENTACIÓ A CALDES DE MONTBUÍ

Aquest proper dijous faig la presentació del còmic Serrallonga Els Angelets de la Terra a Caldes de Montbuí, a la comarca del Vallès Oriental.

L'acte l'organitza la secció local d'Esquerra Republicana i és a dos quarts de vuit a la biblioteca municipal.

Els amics d'Esquerra es van posar en contacte amb mi en rebre informació de la presentació que vaig fer el febrer passat al Casal Català de Perpinyà i em van proposar fer-la a Caldes de Montbuí. Em va fer molta il·lusió atès que coincidia amb el moment en que estava elaborant les entrades d'aquest bloc sobre el pas d'en Serrallonga per aquella comarca.

En la presentació de dijous parlaré del meu darrer còmic i de la Revolta dels Angelets a la Catalunya Nord, però també m'agradarà fer alguns apunts sobre la relació d'en Serrallonga amb aquelles contrades.

Per un costat hi ha la història escrita que jo he explicat en el bloc sobre el pas d'en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries per Caldes de Montbuí, el mas Farell,el camí ral de Barcelona a Manresa...

Per un altre costat hi ha la llegenda que va publicar Joan Perucho sobre l'estada d'en Serrallonga al balneari de Caldes.

I per altre , com podeu veure en aquest enllaç, el fet que l'escola El Farell de Caldes hagi triat el personatge d'en Serrallonga per a elaborar un conte dins un projecte Comenius que estan duent a terme amb diferents escoles d'altres països.

La relació del bandoler Serrallonga és molt estreta amb Caldes de Montbuí. Com es pot veure, aquí s'hi sentiria com a casa.

FAUTORS DE SANT MARTÍ DE CANTALLOPS

Sant Martí de Cantallops (avui en dia Sant Martí Sacalm) és una antiga parròquia antigament subordinada a la de Susqueda i que actualment, en haver quedat aquella sota les aigües del pantà, resta com a petit i molt reduït nucli urbà, d'unes poques cases, del terme municipal.

El lloc es troba documentat en el segle XI amb els noms de Cataluporum o Cantalops i avui en dia és un entorn privilegiat, amb una excel·lent visió panoràmica dels cingles de Collsacabra i just sota la imponent cinglesa del Far. És un lloc on enamorar-se d'aquest nostre petit país.

En aquesta antiga parroquia en Serrallonga i els seus hi tenien molts fautors i cases on recollir-se. En el procés sumarial trobem diferents masos que havien ajudat el bandoler.

Matheu del Hom, masover del Puigjalí (avui en dia Can Puiggalí), el pare i fill de can Aubachs, l'Aumar ... tots ells eren coneguts de la quadrilla "molt grans amichs fautors y valedors meus y demes llades de la quadrilla ... que nos han recullits y recaptats  ... y dins sa casa nos han donat a menyar y veurer diverses vegades ...".

Un dels fautors més actiu - i "valent" segons les declaracions dels bandolers- devia ser l'amo de Can Triola:

"jo conech molt be a T. Triola de Sant Marti de Cantallops que per sobrenom li diuen lo Valent que es amo de la casa dita la Triola  y en sa casa som estats nosaltres tota la quadrilla moltes vegades ...y feye molt gran amistat particular al dit Jaume Fadri y tots feyem dell  molt gran confiansa y tambe en algunes ocasions nos es vingut a avisar si la persequtio exie contra nosaltres ...

... y haura mes de dos anys que un vespre arribant nosaltres al Roure de Fornils que jau sabie dit Triola vehent ell des de sa casa baxar per un grau quey ha una gent tement dit Triola que no fos lo balle de Rupit ab sa gent quens vingues a escopetejar vingue lo dit Triola tot corrent a avisarnos quens posasem en cobro y en aquexa occasio viu jo que lo dit Triola anave armat de dos o tres pedrenyals curts ... 

... y una nit havent sopat nosaltres en sa casa a la que volguerem exir per anarnosne baxa de dalt lo dit Triola molt enxarpat ab tres pedrenyals tots curts ys posa devant dient que ell volia exir primer per si hi havia parada y jurant digue que ell perdria la vida per nosaltres si ningu se atrevia cerca de sa casa a volernos escopeteyar fent alli molt del valent en favor nostre".