divendres, 17 de gener de 2020

EL SERRALLONGA DE TOMÀS PADRÓ I PEDRET



La làmina més interessant del llibre de Cortada és la que representa el bandoler Joan de Serrallonga a cos sencer i amb la seva indumentària.

La importància d’aquesta il·lustració és que ha servit com a principal icona de la imatge del bandoler, havent-se reproduït en quasi tots els llibres que han tractat la història del bandoler.

Interessa ara l’autor del dibuix. I aquest no és altre que Tomàs Padró i Pedret (Barcelona 1840-1877).

Tomàs Padró és un dels grans artistes del nostre país. Paradigma de dibuixant satíric català del segle XIX, fou el dibuixant, il·lustrador i caricaturista català més important en la seva època. Considerat el dibuixant més notable del romanticisme català i que va liderar, amb Planas i Pellicer, el dibuix català a partir de la Renaixença.

Va morir molt jove, en el moment de la seva màxima popularitat, i la seva figura va ser molt homenatjada en aquella trista data. S’editaren dibuixos amb el seu retrat i es feu una exposició d’obra seva a benefici de la seva vídua i els seus fills.

Va practicar el dibuix satíric en revistes com El Tiburón, Lo Xanguet, La Campana de Gràcia, Un tros de Paper, l’Esquella de la Torratxa, Lo Noy de la Mare,... Destacant la qualitat de les seves litografies en color per a la revista lliberal La Flaca (que podeu trobar en aquest enllaç al blog de l'amic Albert Matalonga). En ocasions signava amb pseudònims: AºWº, Risotto, SºWº).

També va fer il·lustració per a premsa nacional (La Ilustración Española y Americana, El Enigma...) i va ser corresponsal artístic de premsa estrangera (Mondé Ilustré, L’Illustration Française, The Graphic...).

Va il·lustrar una gran quantitat de llibres, destacant les obres de Serafí Pitarra, Zorrilla o Jules Verne.

Entre aquests hi ha l’edició de Joan Cortada sobre el procés judicial a Serrallonga.

Tomàs Padró esdevé així un dels artistes més notables que han imaginat el bandoler i , de ben segur, el que ha creat la seva imatge més icònica.

dimarts, 14 de gener de 2020

LES XILOGRAFIES DEL BANDOLER SERRALLONGA





Els primers gravats que il·lustren episodis de la vida i el personatge d’en Serrallonga van aparèixer publicats l’any 1868 en el llibre “Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga, lladre de pas” de l’historiador Joan Cortada.

El va publicar el diari republicà  “El Principado”, editat en els convulsos anys 1866-1868 i es subministrava per fascicles que, en acabar, el subscriptor portava a enquadernar. Aquesta pràctica dels fascicles era l’habitual en aquell període i per això no existeix cap exemplar enquadernat d’igual manera. 

El total de pàgines dels fascicles era de 116 i entre elles hi constaven tres làmines il·lustrades amb gravats.  Aquests gravats els trobem reproduïts en altres llibres i edicions sobre el bandoler, però malauradament no els trobem en la majoria de les enquadernacions del llibre de Cortada.

Amb tot, he aconseguit localitzar un exemplar amb els tres gravats inclosos. Es tracta del volum guardat a la Biblioteca Central de Terrassa i que forma part del fons local llegat per Josep Soler i Palet, Historiador terrassenc que va crear la primera biblioteca i va donar tot el seu llegat a al ciutat.

Per mi ha estat una agradable sorpresa, doncs fins ara no havia trobat cap exemplar amb els gravats. I això també m’ha permès apreciar la  seva qualitat i els seus detalls. Entre aquests detalls les habituals dues signatures del dibuixant i del gravador.

Totes dues signatures són molt interessants, sobretot la del dibuixant: Tomàs Padró.

Resulta que l’autor del dibuix més icònic del bandoler Serrallonga no és altre que Tomàs Padró i Pedret (Barcelona 1840-1877), un dels dibuixants satírics i il·lustradors catalans més importants del segle XIX.

El mestre gravador (tan o més important, com artista,  que el mateix dibuixant en aquells temps) porta la signatura de “Servat”.

divendres, 10 de gener de 2020

LES CARICATURES DEL BANDOLER EN EL SEGLE XIX



El personatge del bandoler ha esdevingut tan popular, al llarg dels anys, que no s’ha escapat a les mans dels artistes que l’han immortalitzat amb les seves creacions. La imatge més característica que ens ha arribat, a remolc de la imaginació dels literats, ha estat la del bandoler romàntic, noble i cavalleresc, vestit amb robes de senyor i lluitador per amor i contra la injustícia.

Amb tot, el personatge dibuixat no s’ha escapat a la controvèrsia iniciada entre la visió romàntica de Víctor Balaguer i la del pagès posat a lladre de pas, iniciada per l’historiador Joan Cortada.

Dos exemples d’aquesta controvèrsia gràfica les trobem en la premsa del segle XIX, quan la qüestió estava en plena efervescència.

En totes dues apareix el Serrallonga desdoblat: vestit o mig vestit de noble i de pagès.
La primera caricatura la va publicar el setmanari satíric “Lo Xanguet”, almanac aparegut a Barcelona del 1865 al 1874; redactat pels mateixos col·laboradors d’Un Tros de Paper-, era també, com aquest, partidari del ‘‘català que ara es parla’’, editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró; hi dibuixà també Josep Lluís Pellicer.

En quan a la segona caricatura, la revista satírica "L'Esquella de la Torratxa" va reproduir en el seu número 2274, publicat el 6 d'octubre de 1922, aquesta caricatura , extreta del setmani "Lo Esquirol".

El setmanari "Lo Esquirol" recollia amb humor, l'any 1868,  l'encesa polèmica entre les publicacions "La Montaña de Montserrat", que dirigia Víctor Balaguer, i "La Barretina", dirigida per Josep Feliu i Codina.

En aquesta caricatura els dos directors apareixen fent un vestit a mida per al bandoler. En Balaguer el vesteix de noble i en Feliu i Codina de facinerós.