dijous, 13 d’agost del 2009

UN DIBUIX PER A L'ESTIU BANDOLER


Aquest proper dissabte 29 d'agost a Viladrau tanquen la programació de l'"Estiu bandoler" d'enguany amb el popular "sopar bandoler".

Una trobada al voltant de la taula oberta a tothom , un concert de jazz i diferents activitats per als petits i per a tots els assistents.

Per a aquestes activitats els organitzadors em van demanar un dibuix d'en Serrallonga per a organitzar un concurs i que serveixi de premi per a qui encerti allò que proposin.

Aquest és el dibuix que els he preparat, amb en Serrallonga davant el mas de la Sala de Viladrau on va nèixer i les Guilleries nevades al fons.

Ens veurem el dia 29, bandolers!.

dimecres, 5 d’agost del 2009

EN SERRALLONGA A LA PANTALLA


TV3 va produir l'any passat la sèrie "Serrallonga, la llegenda del bandoler".

Aquesta no era, però, la primera vegada que el bandoler de les Guilleries cavalcava per una pantalla.

El personatge ja va ser protagonista d'éxit en una de les primeres pel·lícules del cinema català, quan l'any 1910, dos dels directors pioners del nostre cinema, Ricard de Baños i Albert Marro, van rodar la pel·lícula muda "Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerias".

El film era una adaptació de l'argument de Víctor Balaguer, protagonitzada per Cecílio Rodríguez de la Vega en el paper del bandoler i Dolors Pujol en el de Joana de Torrelles. Malauradament no existeix cap copia d'aquesta pel·lícula.

La segona vegada que en Serrallonga apareix a la pantalla és durant el franquisme. L'any 1948 Ricardo Gascón dirigeix una nova producció que a l'entorn de l'argument de Víctor Balaguer: "Don Juan de Serrallonga".

En aquesta ocasió es fa un autèntic esforç per donat el màxim de propietat i luxe a la producció, amb paisatges i decorats ben escollits, excel·lent vestuari i fotografia... i un repartiment de luxe en el qual apareixen l'actor italià Amedeo Nazzari -aleshores molt popular i amb una prolífica carrera- en el paper de Serrallonga i Maria Asquerino en el de Joana de Torrelles.

Es tracta d'una prestigiosa cinta que encara avui es pot veure amb gust, on l'hàbil guió de Manuel Tamayo aprofundia en les lluites entre nyerros i cadells, més que no pas el bandidatge, i composava un discurs contra la tirania sense que la censura del moment ho acabés notant.

dimarts, 4 d’agost del 2009

VIII ESTIU BANDOLER A VILADRAU





El divendres 31 de juliol va començar una nova edició de l'Estiu bandoler que organitzen cada any a Viladrau. La programació inclou diferents actes repartits al llarg de tot el mes d'agost: itineraris guiats a la Sala - la casa forta on va nèixer en Serrallonga- i les "Nocturnes bandoleres" -itineraris de nit teatralitzats- , activitats infantils, música del barroc, teatre amb l'obra "Les dones del bandoler" i acaba amb el gran sopar bandoler per acomiadar l'estiu.

L'Ajuntament de Viladrau em va convidar a l'acte de presentació de l'Estiu bandoler i haig d'agraïr-los el tracte i la seva bona acollida.

Durant l'acte vaig presentar el meu còmic i vaig parlar de com interpreto en Serrallonga.

Existeixen dues visions d'en Serrallonga: una realista i desmitificadora que presenta el bandoler com a simple lladre de camí ral (Joan Cortada, Joan Reglà) i la idealista i mitificadora de Víctor Balaguer i els primigenis Rojas i Coello.

Jo em quedo amb una tercera: la del popular grup de cançó Els Esquirols.

En cantar aquella tonada que tots coneixem (Torna, torna Serrallonga ; que l'alzina ens cremaran ...) el que van fer va ser convertir el nostre bandoler en un símbol de defensa de la terra (en aquest cas de defensa ambiental del nostre país).

El que jo faig és utilitzar en Serrallonga com a símbol polític de defensa del país, proposant-lo com a un redescobert heroi que l'any 1640 opta per un nou compromís amb Catalunya.

Joan Cortada va intentar esbrinar si Serrallonga tenia motivacions polítiques a partir de la seva pertinença al bàndol Nyerro. El que si sabem és que alguns bandolers que el van sobreviure van lluitar al costat de Catalunya en la Guerra de la Independència (o dels Segadors).

Crec que la llicència de fer sobreviure el bandoler i posar-lo com a paradigma de defensor de les llibertats catalanes és perdonable.

El protagonista del còmic podria dir-se d'una altra manera, però ajudar-se dels nostres referents històrics i mantenir-los vius i perdurables és un exercici de descoberta del passat i dels seus atractius.