dimecres, 13 de maig del 2015

"EL CATALAN SERRALLONGA" A LA REVISTA CHICOS (1947)


He trobat una petita però encantadora ressenya literària sobre en Serrallonga en el número 427 de la revista infantil "Chicos" , corresponent al 9 de març de 1947.

Es tracta d'un petit article en la secció "Un libro a la setmana" que incorpora una part del text i una referència a un dels autors de la comèdia  "El catalán Serrallonga", escrita per Zorrilla, Vélez i Rojas pels volts de l'any 1635.

M'ha semblat força curiosa aquesta referència biogràfica i bibliogràfica a una obra teatral del segle XVII incorporada en una secció d'una revista infantil  tan popular i llegendària com va ser "Chicos".

"Chicos" es va editar entre els any 1948 i 1950 a Sant Sebastià i va ser una revista setmanal de referència entre la quitxalla. En aquest enllaç podeu trobar-hi la història de la publicació i en aquest una referència a la importància dels dibuixants que van treballar per la revista.

"Chicos" va incorporar historietes (en cada número hi apareixia una pàgina del lliurament de la historieta) de dibuixants de molta qualitat com Jesús Blasco i el seu cèlebre personatge "Cuto"; a banda d'altres grans com Opisso o Freixas.

La revista té l'encant d'aquelles edicions infantils que es consumien amb avidesa durant la postguerra i incorpora una voluntat d'ajudar i difondre la cultura entre els adolescents -tot i el seu caràcter editorial conservador-  que no tenien altres propostes -més propagandistes- del Règim com el "Flechas y Pelayos". 


dijous, 7 de maig del 2015

L'ORN, ENTRE EL DELTA DE L'EBRE I LA CAMARGA




Continuo amb la juguesca de trobar llocs per on l'Orn pugui haver passat.

El genial Quim Bou s'inspira en el Delta de l'Ebre i ens mostra aquesta fantàstica il·lustració de l'Orn caminant per la sorra d'uns aiguamolls i amb una torre medieval de defensa al fons.

L'any 2007 vaig visitar un lloc que podia semblar aquest: és a la Carmarga francesa, en la comarca del Gard. 

Al mig d'aquells antics aiguamolls s'aixeca, envoltada d'aigua i fangars, l'imponent Torre Carbonera, edificada en el segle XIII i que va servir durant molts anys de torre de vigilància dels accessos a la vila d'Aigas-Mortàs (Aigues-Mortes en francès).

Aigas-Mortàs és una vil·la d'encant, totalment emmurallada i construïda al mig dels grans aiguamolls de la Camarga. Durant molts anys va ser el principal port francès obert al Mediterrani.

Sorprèn trobar aquella gran torre absenta al mig del camí, en un espai que sembla no ser terra de ningú. Hom podria, com en la il·lustració d'en Quim Bou, preguntar-se què carall hi fa una torre de vigilància al mig del no rés, al mig d'uns inhòspits aiguamolls; però  la Torre Carbonera demostra, en la seva antiga missió de vigilància d'un camí a una vil·la reial, que l'home sempre ha utilitzat el seu giny per construir coses que li eren útils.

Potser les aventures de  l'Orn el van portar també a la Camarga?

diumenge, 3 de maig del 2015

EN SERRALLONGA AL SERRAT DEL CORB




A la festa de Bruixes i Bandolers d'Arbúcies vaig aprofitar per fer algunes il·lustracions relacionades amb passatges de la història d'en Serrallonga.

Una d'aquestes il·lustracions representa en Serrallonga i tres bandolers més baixant el "camí mil·lenari de Can Patrinxo", amb l'imponent i altiu  Serrat del Corb al seu darrera.

El camí mil·lenari de Can  Patrinxo forma part dels senders locals senyalitzats a Santa Coloma i és un antic camí de bast que puja fins l'ermita del Padró, dalt de les Guilleries, i d'allí cap a l'Espinau, el Sobirà ...

Els entorns de Ca l'Huix, l'Albó, Castanyet.... la part de les Guilleries més properes a Santa Coloma de Farners estan documentats en la història del bandoler i la seva quadrilla , per això no seria estrany que aquella colla hagués fet aquest camí de baixada a la plana.

L'inici d'aquest camí, molt proper a casa nostra, fa que l'utilitzem moltes vegades per a fer caminades matinals amb en Jack. Com aquell qui diu és el nostre particular "PR" que solem agafar cada setmana per ascendir muntanya i gaudir de vistes espectaculars de la plana. És per aquest hàbit que no concebo el camí sense el nostre gos i per això he fet que acompanyi en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries en el seu deambular per aquests bonics paisatges.