divendres, 30 d’agost del 2013

PORTADES D'ÀLBUMS DE VIATGE (1)



Ara que s'han acabat o s'estan acabant les vacances d'estiu per a molta gent, em permeto fer unes entrades que parlen de viatges que he fet en els darrers anys i que dels quals he deixat un dibuix com a record.
 
De jove no vaig viatjar gens. Amb l'Anna , amb les nenes petites, vam decidir també no fer-ho.
I així , com aquell qui diu, no vam sortir quasi de Catalunya fins l'any 2003, quan vam fer el nostre viatge a Egipte.

Des d'aleshores , com si haguéssim de recuperar el temps perdut i fins ara (quan ens concentrem sols en petites escapades de pocs dies) hem fet un bon nombre de viatges i escapades que han quedat guardades en àlbums de fotografies que ens agrada tornar a mirar tot sovint. Això ens permet tornar a fer "virtualment" aquell viatge.

En l'àlbum d'Egipte ja hi vaig incorporar una cosa: el dibuix de la portada de l'àlbum fotogràfic. L'any 2003 feia onze anys que no dibuixava i em va tornar a "picar el cuquet" del dibuix. Vaig buscar algunes eines de dibuix que tenia a casa i sols vaig trobar rotuladors i llapissos de color de les meves petites. Amb aquests pocs recursos vaig idear la meva primera portada d'àlbum fotogràfic.

Des d'aleshores a tots els àlbums hi he afegit aquests dibuixos. Volen ser divertits, quasi tots una caricatura dels protagonistes del viatge,  personalitzen els nostres records fotogràfics i arrenquen un somriure.

Em permeto fer unes entrades al bloc amb aquestes portades, per a  mi va ser un retorn a l'afició pel dibuix que tenia guardada i per a la meva família és un detall que singularitza el record dels nostres viatges. Espero que us agradin.

En aquesta entrada us presento els tres primers que vaig fer:

- El dibuix del nostre viatge a Egipte el 2003 està inspirat en els cartells de les pel·lícules d'Indiana Jones (no podia ser d'altra manera). En ell hi apareix el nostre guia, el perillós conductor de taxi que vam llogar i com a nazi (era un viatge organitzat) una funcionària madrilenya que tenia un immens odi als catalans.

- El segon dibuix correspon a la nostra gran descoberta del departament francès del Lot, el 2005. Estrenàvem el nostre Seat "Lleó" (d'aquí l'estètica Bond) i anàvem a la recerca de ratafia francesa (i la vam trobar).

- El tercer dibuix correspon a la nostra tercera estada a París aquell mateix any. Una ciutat que ens té enamorats com a tothom i de la qual guardem molts records (el nostre viatge de nuvis va ser aquí) . La inspiració em va venir dels cartells de "Casablanca".

dimecres, 28 d’agost del 2013

VIDEO: ELS DARRERS DIES D'EN SERRALLONGA

En aquest enllaç podreu veure un nou video que he penjat a la xarxa.

El vaig preparar fa temps i en ell s'hi expliquen les darreres actuacions del bandoler, ja amb la quadrilla desfeta i amb la companyia sols de la Joana Macissa, pels entorns de Castanyet (Santa Coloma de Farners) i Sant Amanç (Anglès).

Era l'any 1633 i en les darreres setmanes de llibertat en Serrallonga rondava per les estibacions de les Guilleries més properes al mas Agustí de Castanyet on estava refugiat.

Amb aquest tinc posats a la xarxa els vuit videos que he elaborat fins ara sobre la història i les actuacions d'en Serrallonga. Si esteu interessats en visionar-los d'una manera cronològica (seguint la biografia del bandoler) la meva proposta seria:

- El robatori del mas Seguer
- Serrallonga al Vallès
- Serrallonga a la ratlla de França
- El Fadrí de Sau
- Taradell, territori bandoler 
- Serrallonga, pels camins i masies de Brunyola
- Els darrers dies d'en Serrallonga
- La caiguda del mas Serrallonga


dilluns, 26 d’agost del 2013

EL FADRI DE SAU, LA PEL·LÍCULA

Fa uns anys vaig realitzar aquest petit video per a una conferència sobre el Fadrí que vaig fer a Vilanova de Sau.

El video resumeix en vuit minuts alguns episodis de la vida bandolera d'en Jaume Melianta, àlies Fadrí de Sau, qui va ser principal lloctinent de la quadrilla d'en Serrallonga i que va ser atrapat a Durban - a les Corberes franceses- l'any 1631 i lliurat a la justícia. Es considera que a partir de la seva detenció, i de la relació que va fer dels fautors i col·laboradors de la quadrilla, comença el declivi dels bandolers de les Guilleries. Però haurien de passar encara tres anys abans que les autoritats no atrapessin en Joan de Serrallonga.

Podeu veure el video en aquest enllaç.


divendres, 23 d’agost del 2013

EL MANUSCRIT DE LA CÚRIA D'OSOR PER LA BREGA A COLL DE NAFRE

 

Navegant per la xarxa vaig localitzar una cosa curiosa: el desembre de 2012 una casa de subhastes de Barcelona va adjudicar i vendre un lot compost per un manuscrit del segle XVII, de quinze pàgines ,sobre un procés on hi consta el bandoler Serrallonga. 

Mirant les imatges que s'adjuntaven en la publicitat del loc he vist que es tractava del procés endegat contra un dels lloctinents d'en Serrallonga, en Cristòfol Madriguera, instruït per la cúria d'Osor.

D'aquest procés, resultant d'una brega que van tenir els homes d'en Serrallonga amb el batlle d'Osor a Coll de Nafre, en vaig parlar en  aquesta entrada del bloc. 

L'historiador Ramon Planes i Albets va tenir accés a l'original l'any 1989 i ens diu que "és un document original format per quinze folis sense numeració, redactat pel notari reial Francesc Albert, escrivà de la cúria d'Osor. El document consta de deu parts diferenciades. Una d'inicial, intitulada "visorium" (corresponent a la diligència d'inspecció ocular o "visura" feta pel jutge) , seguida de nou deposicions (declaracions de testimonis). La visura fou efectuada el 29 de gener del 1630 pel jutge ordinari d'Osor, Jeroni Fàbrega, acompanyat per l'escrivà Francesc Albert, a la casa d'Antic Veguer, treballador d'Osor. El jutge comprovà que Antic Veguer tenia tres perforacions al braç esquerre produïdes per bales o "pilotes" d'una arma de foc. Aquestes ferides les havia rebut Antic Veguer en l'al·ludida brega del dia 24 de gener del 1629 contra la quadrilla d'en Serrallonga a Coll de Nafre".

Ramon Planes afegeix que "l'any 1989 vaig poder consultar, obtenir-ne còpia i transcriure aquest document gràcies a la gentilesa del seu propietari, senyor J.I.Sandoval. M'explicà que havia estat trobat "arxivat" en un exemplar del llibre de Juan Mañé i Joaquim Mola, Historia del bandolerismo y de la Camorra en la Italia meridional, con las biografias de los guerrilleros catalanes Borges y Tristany, Barcelona 1864".

El document original va acabar posat a la venda i, com he dit, el desembre de de 2012 va ser adquirit per un import de 2.800 euros. Desconec qui guarda avui en dia aquest valuós document sobre el bandolerisme català i l'episodi històric viscut a Osor.

Tot plegat em porta a una reflexió.

Primer de tot estic segur que el nou propietari sabrà guardar i preservar el document.

Seria desitjable, però, que aquests valuosos documents estiguéssin sempre a l'abast dels historiadors i el públic en general, doncs són part vital de la història del nostre país.

Com a mínim, com va passar en aquest cas, que un historiador hagi pogut tenir accés al document, transcriure'l i fer-lo públic mitjançant un article o una copia dipositada en un arxiu accessible.

El pitjor dels casos és quan algú guarda amb zel un document d'aquest tipus i no el fa accessible. Pot passar que amb els anys el document s'acabi perdent, per deixadesa o perquè nous propietaris no li donin valor.

En algunes fires on vaig se m'ha apropat gent indicant-me que guarden algun material relacionat amb en Serrallonga. Desconec el seu valor històric, però els convido a fer-ne una còpia per a cedir-la a un arxiu local. Alguna resposta pot ser descoratjadora, doncs el meu interlocutor mostra poca predisposició a fer aquest gest de salvaguarda. Aleshores penso que pot donar-se el cas que d'aquí uns anys els hereus a on vagi a parar el material no li donin valor i l'acabin llençant. Si això passa es perd un tros de la nostra història. 

La història pot acabar tenint un final no tant feliç  i satisfactori com  el que us acabo d'explicar sobre el manuscrit de la brega d'Osor. 

dijous, 22 d’agost del 2013

GRAVATS DELS TRES MOSQUETERS




En aquesta entrada del bloc reprodueixo alguns dels gravats del llibre "Les trois Mousquetaires" que vam poder adquirir en el nostre darrer viatge al Gers.

El llibre, editat l'any 1893, conté magnífics gravats d'Edouard Zier (París, 1856-1920) , pintor i il·lustrador francès -que podeu conèixer en aquest enllaç - que va il·lustrar molts de llibres, entre els quals un projecte de Quixot que no va arribar a editar-se.

La veritat és que els gravats són magnífics, destacant-ne especialment la sensualitat que desprenen les figures femenines, especialitat de Zier en les seves pintures de nusos. Un erotisme que no va obviar en les planxes d'aquest llibre del segle XIX i que desprèn la figura de Milady de Winter , la dolenta de la novel·la.

La tècnica del gravat sempre m'ha agradat i quan era jove vaig intentar imitar-la - amb moltes limitacions- en alguns dels meus còmics fets amb ploma i tinta xinesa. La inspiració em va venir d'una veritable obra mestra: el còmic "Frankestein" que va dibuixar l'autor americà Berni Wrightson i que podeu veure en aquest enllaç.

Wrightson va realitzar un còmic preciosista , seguint el traç dels gravats antics amb un treball ingent i delicadíssim de ploma i tinta , que jo no he vist superar per ningú. Una veritable obra d'art que demostra fins on pot arribar un creador de còmics.

diumenge, 18 d’agost del 2013

LA REPRESSIÓ ALS POBLES DELS COMTATS


Els municipis de Costoja i Sant Llorenç de Cerdans,
a la comarca del Vallespir.

El càstig de les autoritats franceses inflingit a causa de la Revolta dels Angelets, no es va cenyir únicament als revoltats, autoritats o guerrillers, sinó que va caure sobre les viles dels Comtats que havien donat suport a la revolta d'alguna manera.

Existeix una relació de les sancions econòmiques que es van aplicar a aquests municipis i que van causar gran perjudici a les economies dels comuns i dels habitants de cada vila. Les més castigades econòmicament foren Prats de Molló, Sant Llorenç, Arles, Serrrallonga i Palalda. El document que imposa les sancions diu:

"Estat de les multes a alguns comuns en particular, condemnats pels comissionats del Consell Sobirà:

Al Vallespir: la vila de Prats de Molló 3000 lliures; Arles i Sant Llorenç de Cerdans, 1.600 cadascuna; Serrallonga, 1.100; Palalda,1.000; Sant Marçal de Taulis, 800; Cortsaví i la Bastida i Bula d'Amunt, 600 cadascuna; Montferrer i Leca, 580; Motboló, 500; Tellet, 489; Els Banys  d'Arles, 300; Reiners, 280; Calmella, 200; Fontcobverta i Caixàs, Costoja i Vilaroja, Montalba i Fontanils, 180 cadascuna; Prunet, 100; als llocs de Monturiol, Casafabra, Bellpuig, Santa Coloma de les Illes els serà àmpliament informat".

En altres documents trobem actuacions de la justícia consistents en interrogatoris a les autoritats de les viles, com és el cas de l"Ordre emesa als comuns de la vila de Sant Miquel de Llotes, feta per Francesc de Segarra i altres comissaris del Rei, als comuns de Sant Miquel, per a que responguin sobre la seva notable participació que van fer, personalment i com a comunitat, en la rebel·lió dels Angelets a les muntanyes del Vallespir".

I encara més sancions:

"Ordre del Consell Sobirà que condemna a pagar multes als d'Arles, Beret, Banyuls de la Marenda, Torderes, Forques, Llauró, Viver, Pontellà, Morellàs, Vilallonga del Mont, Ortafà, Nyils i Reiners; com a complices de la Revolta dels Angelets,  per la negligència en allò que els pertoca en defensa del territori vers les contínues bandes de malfactors i per donar blat i farina als Angelets".

dimecres, 14 d’agost del 2013

LA SENTÈNCIA CONTRA ELS ANGELETS DE LA TERRA

Claustre de la catedral d'Arles.
L'Ajuntament d'Arles.


La segona revolta dels Angelets de la Terra s'havia iniciat l'any 1670 i després de cinc mesos de lluites, una tropa de 4.000 soldats francesos havia fet recular els revoltats fins el Coll de Regina, on foren derrotats el 5 de maig. Pocs dies després es va dictar sentència contra els caps de la revolta, un document força interessant que transcric en aquesta entrada:

"Crida feta a Prada de Conflent  per l’Intendent Etienne Carlier per ordre de Francesc de Segarra, president del Consell Sobirà del Rosselló, Isidor Prat i Sant Julià i Raimon Trobat i Vinyes, consellers i comissionats per ordre expressa del Rei. Considerant les conclusions aportades per Francesc Martí de Viladamor, advocat general, sobre els disturbis, incendis, sacrilegis, homicidis, portada d’armes i altres actes de violència als llocs de les muntanyes del Vallespir i en alguns llocs del Conflent pels sediciosos, vulgarment anomenats Angelets, rebels que després d’entrar per la força dins la vila de Prats de Molló havien obert la porta i obligat el governador i agutzil d’aquesta ciutat a posar en llibertat a Joan Miquel Mestre, anomenat Hereu Just, de Vallestavià, un dels caps de la sedició, i els seus còmplices que estaven empresonats per l’autoritat judicial, que tenien el comerç i el repòs públic alterat des de feia més de tres mesos a les ciutats i els llocs de dites muntanyes, que havien agafat les armes contra les tropes i oficials de justícia encarregats de la recaptació i administració dels drets del Rei i sobretot de l’impost sobre la sal; que havien posat setge a la ciutat de Ceret i havien resistit la nit de l’1 d’abril al tinent general del Rei a la província del Rosselló, Monsieur Chatillon; i que finalment havien continuat durant molt temps aquestes sedicions en diferents llocs, tot resistint els soldats de l’armada comandada pel comte de Chamilly, mariscal de camps i d’armes de Sa Majestat; per sentències redactades pels a dalt citats comissaris, del 30 de maig al 20 d’agost de 1670, seixanta-una persones de diferents llocs de dites muntanyes han estat declarats rebels, infidels i traïdors, culpables de crim de lesa majestat, i han estat condemnats a ésser lliurats als executors de l’alta justícia.


A Hereu Just, a Josep Trinxeria de Prats de Molló i a Damià Noell de Serrallonga, caps de la sedició, se’ls conduirà a la plaça pública d’Arles, on seran degollats, fets a quatre quartos cadascun dels seus cadàvers i es posarà el seu cap dins una gàbia de ferro i acte seguit es penjarà: la de Trinxeria a la porta de la vila de Prats de Molló, la de Noell al lloc més elevat de la plaça de Serrallonga, i la de l’Hereu Just en una de les portes de la vila d’Arles. I els quartos dels seus cossos seran repartits pels camins reials de dites viles.


Aquesta sentència també serà aplicada contra Pere Pau Ventes ,de Sahorra,  un dels caps de la sedició, qui serà executat a Vilafranca de Conflent; i contra Joan Àngel Anglada, primer consol de Prats de Molló, on ell serà executat. Els noms dels sentenciats seran esborrats dels llibres i les actes dels consolats, les seves cases seran enderrocades sota pena de mort si algú cosa reedificar-les i sobre les seves cendres es col·locarà una pedra o placa de bronze amb la sentència escrita en elles.


A tots ells se’ls farà l’escarni públic pels espais públics acostumats de la vila d’Arles i a la plaça seran executats, si no és presencialment serà en efígie.


Els seus bens seran confiscats i atribuïts al Rei, després que s’haurà descomptat el cost de la justícia i les indemnitzacions acordades al controlador general de la gabella i a les persones perjudicades".

dilluns, 12 d’agost del 2013

EL CLERGAT EN LA REVOLTA DELS ANGELETS


Antic cementiri i capella funerària de
la catedral de Sant Joan a Perpinyà.
Portalada de l'església del monestir de

Sant Genis de Fontanes.

En l'article d'Alícia Marcet Juncosa "El clergat rossellonès, agent de la resistència a la francesització després del Tractat dels Pirineus", trobem una referència explícita al paper de l'església en la Revolta dels Angelets.


“En els primers decennis després de l’anexió, el clergat pren part molt sovint als complots o bé als moviments d’insurrecció contra França. És així que l’abat de Sant Génis de Fontanes, Maur de la Rea, intenta fer obrir la plaça forta de Cotlliure a les tropes del virrei de Catalunya, el 1667, durant la guerra de Devolució. El complot és descobert, i, l’abat, és jutjat pel Consell Sobirà i condemnat a ésser garrotat; el seu cos serà partit en quatre trossos i, prèviament, haurà de sofrir la tortura ordinària i extraordinària.


Josep Bordes i Jaume Ubert prenen part de manera activa en la conspiració de Vilafranca del Conflent, el 1674. D’altres, prenen les armes; és el cas dels germans Boixó, dels quals l’ús és estudiant de teologia i l’altre rector de Forques; és el cas sobretot de Joan pagès, rector dels Horts, un dels protagonistes de la revolta dels Angelets, que sotraga el Vallespir i part del Conflent del 1663 al 1672, i també un dels espies del virrei de Catalunya. Condemnat a mort pel Consell Sobirà de Perpinyà, pogué defugir-se de l’execució, ja que uns anys més tard se’l troba altra vegada en diferents activitats antifranceses.


Molts són els rectors que converteixen les sagristies en dipòsits de sal de contraban, en tot el Vallespir, on els traginers la porten de Cardona. Els contrabandistes, sobretot en el moment de la revolta dels Angelets, sempre troben refugi dintre de les esglésies, els convents i les ermites de muntanya. Alguns capellans, en les seves prèdiques, diuen que no és pecat mortal el matar un guarda de la sal”.

Una altra de les funcions del clergat rossellonès serà el manteniment de la llengua catalana tot i la prohibició de la nova autoritat francesa. Malgrat les reiterades ordres reials, els mateixos rectors mantindran els llibres parroquials escrits en català fins el 1738. 

Naturalment és en català, també que fan la catequesi i la predicació i encara el 1791 el rector de Palaldà escriu a les autoritats de Perpinyà que en el seu Vallespir no es parla el francès i que ell mateix l’oblida fins al punt que si hagués de predicar en aquesta llengua no trobaria les paraules adequades. Els clergues tenen, doncs, un paper fonamental per a la conservació de la llengua catalana als Comtats tot i la imposició del francès.