Antic cementiri i capella funerària de
la catedral de Sant Joan a Perpinyà.
Portalada de l'església del monestir de
Sant Genis de Fontanes.
En l'article d'Alícia Marcet Juncosa "El clergat rossellonès, agent de la resistència a la francesització després del Tractat dels Pirineus", trobem una referència explícita al paper de l'església en la Revolta dels Angelets.
“En
els primers decennis després de l’anexió, el clergat pren part molt sovint als
complots o bé als moviments d’insurrecció contra França. És així que l’abat de
Sant Génis de Fontanes, Maur de la
Rea, intenta fer obrir la plaça forta de Cotlliure a les
tropes del virrei de Catalunya, el 1667, durant la guerra de Devolució. El
complot és descobert, i, l’abat, és jutjat pel Consell Sobirà i condemnat a
ésser garrotat; el seu cos serà partit en quatre trossos i, prèviament, haurà
de sofrir la tortura ordinària i extraordinària.
Josep
Bordes i Jaume Ubert prenen part de manera activa en la conspiració de
Vilafranca del Conflent, el 1674. D’altres, prenen les armes; és el cas dels
germans Boixó, dels quals l’ús és estudiant de teologia i l’altre rector de
Forques; és el cas sobretot de Joan pagès, rector dels Horts, un dels
protagonistes de la revolta dels Angelets, que sotraga el Vallespir i part del
Conflent del 1663 al 1672, i també un dels espies del virrei de Catalunya.
Condemnat a mort pel Consell Sobirà de Perpinyà, pogué defugir-se de
l’execució, ja que uns anys més tard se’l troba altra vegada en diferents
activitats antifranceses.
Molts
són els rectors que converteixen les sagristies en dipòsits de sal de
contraban, en tot el Vallespir, on els traginers la porten de Cardona. Els
contrabandistes, sobretot en el moment de la revolta dels Angelets, sempre
troben refugi dintre de les esglésies, els convents i les ermites de muntanya.
Alguns capellans, en les seves prèdiques, diuen que no és pecat mortal el matar
un guarda de la sal”.
Una
altra de les funcions del clergat rossellonès serà el manteniment de la llengua
catalana tot i la prohibició de la nova autoritat francesa. Malgrat les reiterades
ordres reials, els mateixos rectors mantindran els llibres parroquials escrits
en català fins el 1738.
Naturalment és en català, també que fan la catequesi i
la predicació i encara el 1791 el rector de Palaldà escriu a les autoritats de
Perpinyà que en el seu Vallespir no es parla el francès i que ell mateix l’oblida
fins al punt que si hagués de predicar en aquesta llengua no trobaria les
paraules adequades. Els clergues tenen, doncs, un paper fonamental per a la
conservació de la llengua catalana als Comtats tot i la imposició del francès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada