dilluns, 30 de setembre del 2013

UNA FOTO D'INSTAGRAM


Dins els actes de la festa Torna en Serrallonga de Sant Hilari va organitzar-se una trobada d'instagramers, afeccionats a aquest popular sistema de fotografia amb retoc automàtic que tenien l'encàrrec de buscar els racons més macos del poble i participar en un concurs organitzat pel Patronat de Turisme Costa Brava.

Van ser, en total, 761 fotografies de personatges, racons, boscos i tota mena de detalls de Sant Hilari –les imatges es poden visualitzar fàcilment tot fent una cerca a partir de les etiquetes InstaSantHilari, #ViuSantHilari i #InCostaBrava a la xarxa social Instagram.

Entre aquestes fotografies n'hi ha una, l'autor de la qual és Marc Roca Peirau, en la qual hi apareixo dedicant un còmic. 

M'ha agradat molt i crec que és molt il·lustrativa, així que m'he permès estirar-la d'internet i utilitzar-la en l'apartat "Punts de venda" d'aquest bloc. Espero que a l'autor no li molesti, en tot cas vull que entengui que és una felicitació per les seves fotos.

GRAN FESTA D'EN SERRALLONGA A SANT HILARI

 
 
 
Un gran cap de setmana a Sant Hilari Sacalm.

La festa Torna en Serrallonga 2013 ha finalitzat amb èxit.

Trobada d'instagramers, concurs de ratafies, balls populars, activitats infantils i , sobretot, la representació del ball d'en Serrallonga a càrrec de les colles de Terrassa, Vilafranca del Penedès i Sant Hilari.

Entre les moltes activitats, l'exposició Serrallonga de paper, en la qual els visitants han pogut conèixer tot l'univers que ha quedat escrit sobre el bandoler, la seva història i la seva mitologia.

I sobretot, com cada any, m'emporto el bon record de l'Anna, en Xavi i els altres amics de l'organització amb qui he compartit el cap de setmana. D'ells és el mèrit de portar la iniciativa, aguantar i tirar endavant la festa. Així és l'ànima del nostre país: la voluntat i el treball desinteressat de les persones i les entitats és el que el mou.

divendres, 27 de setembre del 2013

PORTADES D'ÀLBUMS DE VIATGE (i 6)





Els darrers dibuixos de portades d'àlbum de viatge:
1- Conflent (2012). La caricatura de l'Ànnia, la Mireia i en Pau remet als banys de Sant Tomàs. Aigües termals al mig de la muntanya, un plaer molt recomanable. Trobareu referències al viatge en aquest enllaç.

2- Tarn (2012). En aquest cas faig defugir de la caricatura i vaig optar per una pàgina de còmic amb les principals inspiracions del viatge. Vam tornar a trobar l'armonia del paisatge, la pedra i la història, a banda d'uns pobles preciosos dels que vaig parlar en aquesta entrada.

3- Cerdanya (2012). La caricatura representa els banys de Dorres, també molt recomanables per la qualitat sulfurosa de les aigües i per les privilegiades vistes d'aquest lloc de la Cerdanya francesa.

4- Vall d'Aran (2013). El mes d'abril vam trobar-nos amb una bona nevada, l'hivern en primavera, on no podien faltar-hi els ninots de neu. De l'escapada en vaig parlar en aquesta entrada.

5.- Gers (2013). Clarament inspirat en els gravats antics del llibre "Les trois mousquetaires" de Dumas que vam poder adquirir, vaig dibuixar amb ploma i tinta aquesta escena de "cavaller i dama" davant un castell i els turons gascons. D'aquest viatge a França en vaig parlar en aquesta entrada.


dimarts, 24 de setembre del 2013

TORNA,TORNA SERRALLONGA 2013 : FESTA I EXPOSICIÓ A SANT HILARI


Aquest cap de setmana, dies 28 i 29 de setembre, arriba de nou la gran festa d'en Serrallonga a Sant Hilari Sacalm: TORNA, TORNA SERRALLONGA.

Com  cada any hi trobareu diferents propostes per a pasar-vos-ho bé i conèixer la figura del bandoler de les Guilleries: el ball d'en Serrallonga, activitats infantils, balls populars, ... i un mercat del barroc, on hi seré amb la meva parada de còmics com cada any.

Enguany també hi participo amb la creació de l'exposició Serrallonga de paper.

En aquesta exposició hi trobareu el material de la meva col·lecció particular que al llarg dels anys he anat recopilant sobre la figura del bandoler: novel·les, teatre, auques, romanços, llibres d'història, cromos, còmics, ... amb material que va del 1858 fins a l'actualitat.

Podreu trobar-hi des de les novel·les de Víctor Balaguer fins a còmics d'en Serrallonga de principis del segle XX. Cap a cinquanta referències catalogades que demostren el perquè de la popularitat d'en Serrallonga al llarg dels segles.

Aquest és el material editat que en breu aniré explicant en l'apartat "El rebost del bandoler" d'aquest bloc.

Espero que podeu gaudir d'aquesta magnífica festa que Sant Hilari Sacalm  dedica al seu bandoler.

Podeu trobar la programació a: www.serrallonga.cat.

diumenge, 22 de setembre del 2013

PORTADES D'ÀLBUMS DE VIATGE (5)





Cinc portades més:

1- Istambul (2010), de "maharahà", amb les meves tres princeses. El viatge el vam fer en família i és un dels que guardem més bons records. Istambul és una veritable joia, una ciutat plena de contrastos, monuments, història ... i una vida intensa al carrer que mai t'acabaries.

2- Malta (2011), dins un dels populars autobusos anglesos. Aquesta petita illa és una veritable perla. La capital , La Valletta, és un testimoni en pedra del pas dels cavallers de l'Orde de Malta. La modernitat s'imposa, diuen, i ara han retirat aquells antics autobusos.

3- Arieja (2011), emulant el fantàstic treball de fusteria de la Casa dels Cònsuls de Mirepoix, de la qual vaig parlar en aquesta entrada.

4- Sicília (2011). L'Etna, els monuments i el suculent menjar sicilià imprès en una ceràmica grega. La nostra ronda siciliana va ser molt suculenta per la qualitat grastronòmica de la illa, però també va ser-ho per la quantitat de monuments que vam poder descobrir, per l'encant decadent de Palerm i per les seves platges.

5- Fes (2011), recordant la magnífica nit passada sota les estrelles del desert, totalment sols -acompanyats només per un guia- en aquella immensitat de dunes i en una nit de lluna plena. El nostre retorn al Marroc a tenir aquesta gran sorpresa.

divendres, 20 de setembre del 2013

PORTADES D'ÀLBUMS DE VIATGE (4)



Cinc viatges més:

1- Gruissan el 2009. La meva primera trobada amb els festivals de "bande desinée" francesos. No em vaig poder estar de plagiar directament el cartell del festival, obra del dibuixant francès Boucq, que aquell any era el convidat del festival. Del festival en vaig parlar en aquesta entrada del bloc.

2- Lisboa (2009). Vam retornar a Portugal per a conèixer la seva prinicipal ciutat. El dibuix de la portada, no podia ser d'altra manera, era una caricatura conduïnt un tramvia davant la catedral de la ciutat.

3- Marraqueix (2009). Una caricatura sobre el tòpic de canviar la dona per un camell. Aquell va ser el nostre primer viatge al Marroc i en vam quedar encantats. Marraqueix, Essaouira, l'Atles... i sobretot el contrast de cultures i la trobada amb un estil de vida que aquí ja hem perdut.

4- Florència i la Toscana (2010).Vestits com nobles reinaixentistes, davant una estàtua del David i la Signoria de Florència. En aquell viatge vam descobir el museu del fumetto de Lucca, del qual en vaig parlar en aquesta entrada.

5- Perigord (2010). El passat històric del Perigord en aquesta caricatura de dama i cavaller davant la fortalesa de Castelnaud. Aquesta zona del centre de França, de la que vaig parlar en aquesta entrada, és una de les que em tenen més captivat. L'armonia entre paisatge, història, poblets,  gastronomia, vida rural... és fantàstica i sempre que puc recomano als amics que hi facin una escapada.


dimecres, 18 de setembre del 2013

VÍCTOR BALAGUER I LA CIUTADELLA DE BARCELONA

 Plànol del 1806, amb els dos grans controladors de Barcelona:
el castell de Montjuïc i la gran ciutadella a la seva dreta.
 Gravat antic amb el festeig de l'inici de les obres
d'enderrocament de la fortalesa.


Maqueta de la gran fortalesa, de planta octogonal.

La visita al Born d’aquest darrer cap de setmana i la proximitat a la Diada de l’Onze de Setembre m’han portat a recordar que en l’edició en català de Don Joan de Serrallonga (Editorial Ràfols, 1922) hi apareix un afegitó del traductor, Valeri Serra i Boldú , incorporat amb posterioritat a la primera edició del 1858 en castellà de l’obra, que ens parla del trist record de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona i el paper que va jugar-hi l’autor, Víctor Balaguer, en la demolició d’aquesta obra militar d’escarni i control de la ciutat.

La nota de Valeri Serra diu: "Caiguda Barcelona el 11 de setembre de 1714, després de lluitar desesperadament, quedà en poder de Felip V, el qual per a venjar-se de la resistència oposada, destruí el barri de Ribera, aixecant-hi la Ciutadella amb un emplaçament de canons dirigits a Barcelona, que eren una perennal menaça. Sigui per l'odiós record que ella representava, sigui pel trist destí que durant les revoltes del segle passat va donar-seli fent-la servir de presó i lloc d'execució, el cert és que el poble clamà sempre pel seu enderrocament, fins que va lograr-se a l'últim terç de la centúria, havent estat purificada construint-hi la Exposició Universal de 1888 i els jardins del Park, en el lloc on estigué emplaçada.
DonVíctor Balaguer, autor d'aquest llibre, es feu paladí de l'enderrocament de la Ciutadella, promovent una campanya des de la premsa, escrivint una poesia que fou musicada, i finalment, firmà entre altres escrits i mocions que l'Ajuntament i la Diputació formularen, un escrit juntament amb Don Ferran Puig, també diputat per Barcelona, i Don Francesc Romaní i Puigdengolas, diputat per Igualada, el dia 20 de març de 1864. L'argumentació era tan sòlida, que Barcelona en sortí amb la seva a darrers de la mateixa desena".

Ocupada Barcelona el 1714, els vencedors van projectar la construcció d’una gran fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament. Les obres van començar el 1716 i en tres anys estarien pràcticament acabades.

Per aconseguir-ho va caldre destruir el barri de la Ribera (on hi ha el Born i d’on  emergeixen les restes de la ciutat que ara es poden visitar): 1.200 edificis, sense indemnització als propietaris i amb una impressionant mobilització forçosa , sota la vigilància de l’exèrcit. La nova fortalesa va esdevenir, per a la ciutat, símbol de vergonyant ocupació militar.

El 1841 la Junta Suprema de Vigilància de Catalunya va acordar i iniciar l’enderroc, però el capità general ho impedí i obligà a reconstruir-ne els murs.

Va ses aleshores quan entrà en joc , el 1863, la iniciativa i capacitat de mobilització de Víctor Balaguer, qui promogué una campanya periodística (la que ens recorda Valeri Serra) reclamant l’enderroc de la fortalesa militar. Amb el triomf de la Revolució de Setembre de 1868 , la Junta Revolucionària, per decisió del general Prim, cedí els terrenys de la Ciutadella a la ciutat (el 15 de desembre de 1869) per a la construcció de l’actual parc públic de la Ciutadella.

En el moment d’iniciar l’enderroc es va ubicar una placa al lloc que deia:

"La tiranía de Felipe V, primer Borbón, levantó la Ciudadela. La libertad, el arrojar de España al último Borbón, la derriba. La ley de 18 de diciembre de 1869 la cede, con todos sus terrenos, a la ciudad de Barcelona. El Ayuntamiento toma posesión el 21 del mismo mes. ¡Viva la soberanía nacional!"


Les obres d’enderroc van accelerar-se , la ciutat tenia pressa per a desfer-se d’aquell símbol el més aviat possible. Això si; els catalans sempre acostumats sempre a pagar, es van haver de fer càrrec de la reubicació dels militars, del cost d’enderroc i d’indemnitzar els descendents dels damnificats per l’enderroc del barri de la Ribera de feia 150 anys.

Les obres d’enderroc van finalitzar el 1878 i de la fortalesa restaren només els principals edificis interns (a excepció de la torre de la presó o de Sant Joan): la capella, el palau del Governador i l’arsenal, convertit aquest darrer, el 1979, en seu del Parlament de Catalunya.

La ciutat de Barcelona va guanyar així, definitivament, un  nou espai públic i esborraria per sempre aquelles malaurades pedres que li recordaven la desfeta del 1714 i l’opressió que va seguir-ne per part dels vencedors.

dilluns, 16 de setembre del 2013

EL BORN, QUAN DEIXEM QUE LES PEDRES EXPLIQUIN LA SEVA HISTÒRIA




Ahir vam visitar el renovat i recentment estrenat recinte del Born de Barcelona. L'antic mercat cobert del segle XIX que ha deixat pas a un nou espai de la memòria col·lectiva catalana: les restes museïtzades de la ciutat del 1700.

Deu anys després de l'inici de les obres de conservació, el nou Born Centre Cultural ha obert les portes i disposem d'un nou actiu al nostre país per a permetre visualitzar i recordar-nos la nostra història.

La història de la recuperació de l'espai és ben maca: durant les obres d'instal·lació al Born de la nova biblioteca provincial es van trobar les estructures intactes d'una part del barri del segle XVIII; aleshores es va iniciar un debat fins que -per sort- es va optar per conservar aquestes estructures i fer-les visitables. Els decisors públics van optar, encertadament, per preservar la memòria històrica.

La història del barri ja no ho és tant: les restes trobades són part del 17% de ciutat que els vencedors de la Guerra de Successió van obligar a enderrocar per a encabir la fortalesa de la Ciutadella, a partir d'aleshores controladora de la ciutat vençuda.

Ara hem deixat que aquestes pedres ens expliquin  la seva història. Podem veure carrers, cases, forns, ... i ens podem imaginar encara una ciutat viva i plena de gent en l'any 1700 i com, després d'una heroica resistència contra l'enemic, aquests carrers van quedar buits i la gent es veié obligada a enderrocar les seves cases.

El conjunt monumental -convenientment museïtzat amb plafons explicatius-  s'acompanya també , en aquests moments d'una exposició sobre la batalla de l'Onze de Setembre de 1714 i una que conté les restes d'aixovars i altres peces trobades en el decurs dels treballs arqueològics duts a terme.

El Born respira història, memòria... i és una demostració de la utilitat que té posar en valor i preservar espais de la nostra història. Barcelona i Catalunya han guanyat un altre actiu, relacionat amb el nostre passat i que ens enllaça amb el nostre futur. Una visita inel·ludible a partir d'ara.

I un detall que no se'm va escapar i que em va recordar en Serrallonga: el recinte del Born ha recuperat tres espais de "trinquet".

Els trinquets eren en el segle XVII cases de joc (a Barcelona n'hi havia una vintena) on s'hi jugava al joc de pilota i altres esports dins petits recintes tancats. En el joc de pilota els contrincants passaven una pilota tova, empesa per una raqueta i per sobre una xarxa situada al mig de la zona de joc. Us sona?, si, era un joc precursor del tennis.

El Don Joan de Serrallonga imaginat pels autors del segle XVII i fins el XIX iniciaven el relat de l'enfrontament del noble Serrallonga amb la casa dels Torrelles a causa de raons tingudes precisament en el joc de pilota.

La cançó popular també va deixar escrit l'episodi:

"Un dilluns, estant-ne a Vic,
en fou la desgràcia mia,
perquè vàreig barallar-me
amb un donzell de la vila.
Paraules porten raons
i les raons no s'amiden,
i allà al trinquet de pilota
jo li en vaig llevar la vida.
N'era fill de noble gent,
de gent principal i rica,
i em varen fer agafar
pels del rei i la justícia".

El Born , doncs, ens permet també conèixer com eren aquests antics trinquets barcelonins.




dijous, 12 de setembre del 2013

UNA DIADA HISTÒRICA





L'Onze de Setembre d'enguany ja és història, però és la segona vegada (l'any passat va ser la primera) que tens la sensació que la història comença a escriure's a partir de l'endemà. La sensació que la Diada  no queda com un record del que hem fet, sinó que és un punt de partida del que volem i el que anem a fer.

Ahir vaig participar-hi des de Barcelona, una ciutat on els carrers on passava la Via Catalana vessaven gent per tots costats. 

Durant tot el dia vaig fer parada en al Fira d'Entitats que organitza el col·lectiu  Gent de al Terra, una convocatòria que demostra el grau de vitalitat de l'associacionisme i la iniciativa del nostre poble.

I a la tarda, puntualment, ens vam afegir a un dels molts brancals de la Via Catalana a Barcelona.

Em vaig quedar amb dues sensacions:

La primera era la il·lusió que hi havia en les cares de tots, joves i grans, per la independència del nostre país i que vam podem veure tots en els nostres veïns de al cadena, amb qui ens agafàvem les mans. Una il·lusió manifestada ahir per 1.600.000 de catalans i catalanes, que ha de permetre'ns guanyar aquest somni que tenim tots plegats i que és vital pel nostre futur.

La segona és aquell moment en que, donant-nos les mans, havíem connectat tot el país, de punta a punta i amb tota la seva gent. Ahir Catalunya va quedar unida per les mans de la seva gent des del Voló fins a Alcanar, com si quedés aplegada en una sola energia totes les energies de la seva gent. Una energia que em fa pensar que ho aconseguirem.

dimarts, 10 de setembre del 2013

11 DE SETEMBRE : FEM VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta Diada el poble de Catalunya tornarà a manifestar una voluntat democràtica, legal i necessària: poder escollir el futur del nostre país.

Ara, més que mai, ho demanem i ho volem fer pel nostre futur, per allò que ha de venir. Ara, més que mai, prenem consciència que la independència de Catalunya és el que necessitem pel dia de demà. I la reclamem mirant endavant.

Però també ho hem de fer pel record i la memòria de tots aquells homes i dones que van lluitar per ella en el passsat. Mirant enrera veurem que en els darrers segles molta gent va defensar el país, va lluitar i va donar sang i suor per mantenir-lo lliure.

I així el nostre gest democràtic ha de ser també, per a que es faci justícia a tots aquells esforços i patiments.

Fem camí endavant, sense perdre mai de vista d'on venim. 

Aquest 11 de setembre, tots a la Via Catalana!.

dilluns, 9 de setembre del 2013

PORTADES D'ÀLBUMS DE VIATGE (3)


 


Cinc portades més:

- La descoberta de l'antiga Septimània romana l'any 2007  (els departaments d'Herâult i Gard actuals ) al Llanguedoc-Rosselló actual. Un dibuix aprofitant una  portada dels àlbums d'Astèrix i afegint-hi una caricatura meva com a Obèlix i l'Anna de guapa romana davant les arenes (circ)  i  el temple de Nîmes. 
- Granada 2008. Naturalment, després de veure s'esplendor de l'Alhambra, no podia faltar-hi la inspiració andalusí.

- Porto 2008. D'aquesta ciutat ens vam guardar per sempre l'encant de la seva decadència. El dibuix és una caricatura fent un passeig en un dels popular "rabelos", les característiques barques de transport fluvial, utilitzades anys enllà per al comerç, entre d'altres productes, de l'inestimable vi de Porto.

- Roma 2008. En aquell any ja havia tornat a dibuixar còmics i disposava de material de dibuix, així vaig poder abandonar els rotuladors i els llapissos vells . Aquella ciutat plena d'història la vam voler descobrir amb les nenes, així que les vaig dibuixar en una lluita de gladiadores.

- I Cerdenya 2009, una imatge pastoril davant un "nuragui" cerdà. Un record dels paisatges bucòlics que vam trobar en la carretera de l'Alguer a Bossa. Una de les carreteres més maques que hem vist mai, amb un paisatge de roca i de prats que cauen com un mantell verd i gris al mar blau de la Mediterrània.

dissabte, 7 de setembre del 2013

PORTADES D'ÀLBUMS DE VIATGE (2)



 
L'any 2006 una sortida a Futuroscope que havíem promès a les nenes ens va servir per a descobrir la meravellosa costa atlàntica francesa: Poitiers, La Rochelle, l'illa d'Oleron, l'estuari de la Gironde, Bordeus... Vam fer un tast de la molt interessant costa atlàntica francesa, molt animada a l'estiu, en un viatge que va estar acompanyat d'olor de salobre de mar i paisatges de vinyes arran de mar i grans platges on jugaven les marees.

Va ser aleshores quan em va sortir de dins el  "cuc" amagat que tenia dels còmics. Vaig idear una portada per a l'àlbum, però a més un còmic de cinc pàgines amb una història sobre corsàries catalanes que portaven diners per a la causa catalana del 1714. 

La història que vaig idear era aquesta: les corsàries havien estat contractades pel govern català per a portar un carregament d'or que havia de servir per a pagar el cost de la guerra. El seu camí, perseguides pel malvat governador francès, les duia pels mateixos llocs del nostre viatge: carregaven l'or a Collonges la Rouge, l'embarcaven al  port de la Rochelle, contractaven tripulació a l'illa d'Oleron, navegaven per l'estuari de la Gironde i desembarcaven al port de Bordeus on s'enfrontaven al malvat governador i el vencien. D'aquí anaven en carruatge per Agen , passant per Carcassona i arribant a Catalunya.

Les corsàries eren, naturalment l'Anna, l'Ànnia i la Mireia. I jo feia de malvat perseguidor. 

Aquell petit còmic , inserit a l'àlbum de fotografies del viatge, em va servir per a veure si encara guardava alguna habilitat dibuixar-ne després de tants anys. A banda, sempre m'ha fet gràcia obrir l'àlbum i rellegir aquelles aventures de les meves estimades corsàries.

dijous, 5 de setembre del 2013

SERRALLONGA AL LLIBRE "PEROT EL BANDOLER", ENTRE LA HISTÒRIA I LA FICCIÓ

 Portada de la dues edicions del llibre d'Anicet Salvans, 
la segona, també de Rafael Dalmau Editor, és de l'any 1993.

Rocaguinarda en un gravat antic.

Anicet Salvans i Corominas, en el seu llibre Perot el Bandoler, va utilitzar en part la tècnica de la biografia novel.lada, especialment en la primera part del llibre, on repassa la biografia del bandoler Perot Rocaguinarda fins la seva marxa a Nàpols, ja indultat, per a servir en els terços del rei castellà.

En un article publicat a propòsit de l'Any Quixot (2005), Ignasi Bajona i Oliveras , escriu: "Cal esmentar de passada l'existència d'una biografia moderna del cèlebre bandoler, obra d'Anicet Salvans i Coromines, Perot, el bandoler, en la qual -com manifesta el seu autor- ha "volgut reconstruir alguns aspectes de la seva vida en el caire sentimental i humà" del biografiat, propòsit que ha suposat alternar història i fantasia en la seva obra, malgrat citar al final una relació de documentació històrica i una escassa bibliografia".

La segona part del llibre deixa a banda la biografia del bandoler i sota el títol "Moviment general del bandolerisme català" desenvolupa en divuit capítols diferents episodis històrics que succeeixen en l'àmbit del bandolerisme català a partir de la marxa de Rocaguinarda a Nàpols l'any 1611.

Aquesta part del llibre conté més rigor històric, cenyint-se de manera estricta a episodis documentats sobre bandolers com en Trucafort o en Tallaferro o reproduïnt textos oficials relatius a la persecució del bandolerisme. En resulta, per això, un bon text per a resseguir alguns aspectes dels bandolers del barroc en l'àmbit temporal que va de Rocaguinarda fins a Serrallonga.

El capítol XVIII i darrer del llibre està dedicat al bandoler de les Guilleries.

El text és curt i conté bàsicament el testimoni transcrit d'una brega de bandolers a Tona contra soldats del rei, una referència al "Llibre de notes" de Mn. Antoni Sala i el dietari del Consell de Barcelona que conté la notícia de l'execució del bandoler.

Em resulta curiosa la presentació inicial que Salvans fa d'en Serrallonga:

"Actuava a l'estil d'en Roca Guinarda, i fou un  dels més populars a Catalunya; tractava respectuosament la mateixa gent a qui robava, i feia el bé que podia a les persones que es trobaven a la misèria.

Era un d'aquells bandolers ben abillats i cavalles que sabien alternar amb la noblesa i el poble. També lluitava sovint contra les forces del virrei, i era igualment el capità del bàndol nyerro".

Anicet Salvans no va escapar , com veiem, de la imatge més romàntica i cavallerosa que durant segles s'havia format d'en Serrallonga i que els historiadors (Cortada, Corbella i Reglà) van contrastar. 

Els anys cinquanta del segle passat, com avui mateix , podien conviure perfectament les dues imatges d'en Serrallonga:  la llegendària i la històrica.

dimarts, 3 de setembre del 2013

TRESORS AL MERCAT DE SANT ANTONI




Diumenge al matí vam dedicar-lo a conèixer un lloc ben especial de Barcelona: el mercat dominical de Sant Antoni.

Llibres de vell i de segona mà, còmics, col·leccionisme, revistes, ... petits o grans tresors , segons es vulgui, amagats sobre les taules per a qui els vulgui remenar, descobrir i, si interessa, comprar. Es necessiten hores i hores per a veure-ho tot i sortir-ne pensant que ja no tens més coses per descobrir-hi o simplement satisfer-ne la curiositat.

Una de les raons que vaig afegir per a fer aquesta visita era trobarme amb en Jesús Serna. En Jesús és un seguidor del meu bloc i m'ha anat comprant els meus darrers còmics d'en Serrallonga. És col·leccionista de còmic i també en ven a la seva parada de Sant Antoni (busqueu la parada número 30) . Volia saludar-lo i ho vaig aconseguir. I resulta, a més, que guarda un exemplar d'un dels meus primers còmics d'en Serrallonga de l'any 1987 (!). Gràcies Jesús.

Entre els llibres que vaig poder comprar al mercat en destaco un que em fa especial il·lusió tenir: "Perot el bandoler" d'Anicet Salvans i Corominas, editat per Dalmau i Jover el 1956 en català. Coneixia l'existència d'aquest llibre i em va satisfer trobar-lo i poder-lo adquirir al mercat de Sant Antoni.

Anicet Salvans és un historiador i novel·lista d'Olost (Osona). L'any 1955 va quedar finalista en el concurs "Biografies Aedos" amb aquesta biografia novel·lada sobre el famós bandoler Perot Rocaguinarda. El es va reeditar en una segona edició l'any 1993.

Anicet Salvans va introduir elements novel·lístics per a resseguir la biografia del bandoler, però seguint fidelment els fets històrics comprovables amb la documentació existent, amb la finalitat de "descriure millor costums i tradicions del país, ponderar la bellesa del paisatge i posar de relleu les valors humanes del nostre poble".

Una obra interessant que em llegiré amb interés, per a conèixer millor el bandoler nyerro que va fer famós Cervantes en el seu Quixot i que Joan de Serrallonga va eclipsar d'alguna manera en l'imaginari popular.

També vam adquirir un  parell d'exemplars dels "Cuentos de Calleja". Recordeu la frase feta: "Tens més cuento que en Calleja"?. Doncs la frase prové de la popularitat que van tenir l'editorial de Saturnino Calleja Fernández (Burgos 1853-Madrid 1915), pedagog i editor especialitzat en la publicació de contes infantils i populars en la segona meitat del segle XIX. Va ser tanta la seva producció d'aquest tipus de contes (més d'un miler de contes diferents fins el tancament de l'editorial l'any 1958) , que des d'aleshores s'utilitza aquesta frase per a definir una persona fantasiosa o que utilitza arguments que sonen a falsos o fantasiosos.

I també vam comprar el petit conte "Els ballesters del rei", editat dins la col·lecció La novel·la infantil catalana per Llibreria Vària de Barcelona l'any 1924. El dibuix de l'edició era d'Albert Mestre i Moragas (Barcelona, 1891-1973), un dels grans il·lustradors catalans de novel·les d'aventures de principis del segle XX.

La proposta del mercat dominical de Sant Antoni a Barcelona, com podeu veure, possibilita la trobada d'algun tresor. Una proposta que no pot deixar escapar aquella persona curiosa que estima l'olor del llibre vell o que simplement li agrada rellegir llibres de segona mà a bon preu, aquella que li agrada llegir còmics o trobar-se amb coses diverses (revistes, àlbums de cromos ...) que li recordin algun moment del seu passat, coses que semblen que van quedar guardades en el record i que t'activen la seva memòria quan les tornes a veure, una sensació molt i molt plaent.