dimecres, 24 de desembre del 2014

LA FORÇA INSPIRADORA DE STAR WARS






"La guerra de las galàxies" va suposar per alguns infants que ens agradava dibuixar una veritable força inspiradora. La pel·lícula oferia un nou món de creació visual, com mai havíem vist.

I si alguns feien volar la imaginació i es podien veure emulant les aventures de Luke Skywalker o Han Solo, altres la vam fer córrer sobre el paper.

A mi em va faltar temps per crear una saga pròpia que vaig titular "La batalla de los siglos", mal dibuixada amb bolígraf sobre folis, però suficient per a passar-m'ho pipa creant els meus personatges i mons de ciència ficció. Era un poti-poti de referències, en ocasions a Star Wars, en altres a Galactica... En total vaig arribar a fer-ne vuit quaderns.

Poc temps després vaig continuar, ara millorant una mica i afegint-hi color amb rotoladors, amb l'aventura "Piratas del espacio".

I no podien faltar-hi, també intentant imitar els artistes dissenyadors dels  films de Star Wars, esbossos de personatges i noves criatures de l'espai. Un d'ells un"tau-taun" robotitzat. 

Ara tots aquells dibuixos vells els miro amb el just valor que tenen, més nostàlgic que rés més, però és ben cert que també van ser una mena d'escola per, a base d'anar embrutant paper, continuar aprenent a dibuixar de manera autodidàctica.

Aquesta també va ser, doncs, una de les forces de la pel·lícula de George Lucas: una força inspiradora per a un nen que volia dibuixar.

dilluns, 22 de desembre del 2014

SERRALLONGA A LES GALÀXIES



La publicitat del "teaser" de Star Wars VII m'ha fet recordar la meva pel·lícula favorita: "La guerra de las galàxies. Una nova esperança", la primera estrenada l'any 1977.  

La primera trilogia em va enganxar. La segona  ja no, amb tant d'excés visual que no es pot digerir. La tercera ja es veurà, tot i que el pels nostàlgics retornar  als personatges i màquines primigènies (els x-wing o el falcó mil·lenari) sempre és atractiu.

Aquell mateix any 1977 vaig copiar amb una cartolina i uns retoladors un dels cartells promocionals.

I aquests dies m'he entretingut a tornar a aquell dibuix, però posant-hi els personatges dels meus còmics d'en Serrallonga. 

Un divertiment que m'ha retornat d'alguna manera als menys anys d'infància.

Que la força ens acompanyi!

divendres, 19 de desembre del 2014

SALVI PERARNAU, FAUTOR D'EN SERRALLONGA A ANGLÈS





Arrel de la meva entrada al bloc sobre el pas d’en Serrallonga pels masos de la Cellera de Ter i Anglès, en concret aquesta que feia referència a la fautoria del propietari de Can Perarnau , va contactar amb mi un dels descendents d’aquest mas, el sr. Jaume Tresserras.

En una ingent i interessant tasca de descobriment de la genealogia de la seva família, que arriba fins a 27 generacions (!), ha documentat els propietaris de Can Perarnau en el segle XVII i , per tant, m’ha permès posar nom al T. Perarnau que apareix en el procés sumarial del bandoler.

Cal dir que , en els documents d’aquella època, quan hom no sabia el nom propi d’una persona s’identificava aquest com a T., equivalent aproximadament a “un tal”.

Doncs bé, el tal Perarnau era en concret Salvi Perarnau , nascut el 25 de desembre de 1580 a la Cellera d’Anglès i mort abans de 1658, pagès “senyor útil i propietari del Mas Perarnau de la parròquia d’Anglès”.

Sempre he admirat les persones que dediquen part del seu temps a investigar, descobrir i posar nom i dates als seus ascendents familiars, per mi això és identificar la història popular, moltes vegades tan o més important que la que ens expliquen els llibres.

El mateix Jaume Tresserras em defineix molt bé el valor d’aquesta recerca en un correu que m’ha enviat i en el qual m’explica que “amb la genealogia què t'haig de dir....comences i mai s'acaba. Som aquí gràcies als que ens han precedit i no hi seríem si n'hagués faltat algun d'ells. Els arxius son plens d'històries quotidianes oblidades i quan les vas retrobant sents emoció i t'agradaria saber com eren físicament, com parlaven, com vestien i deixes volar la imaginació. Amb el temps te n'adones que els qui tenim les arrels al país estem tots emparentats i no és exagerat dir-ho”.

En aquest cas, de nou, la història del bandoler Serrallonga entra a formar part de la història d’una nissaga familiar i posem nom a un dels seus fautors: en Salvi Perarnau.

La nissaga familiar elaborada per Jaume Tresserras pot consultar-se en el servei Geneanet, accessible en aquest enllaç.

dimecres, 17 de desembre del 2014

EL BALNEARI TERMES ORION I SERRALLONGA A LA REVISTA "D'ACÍ D'ALLÀ" (1922)





La revista "D'Ací d'Allà", en el seu número 55 publicat el juliol de 1922, publicava un interessant article titular "Les aigües bones de Catalunya. Santa Coloma de Farnés", en el qual feia una àmplia presentació als lectors del balneari Termes Orion de la ciutat començada amb aquestes elogioses paraules:

"En un dels llocs més encisadors de la Selva, entre les estribacions del Montseny i les Guilleries, al peu mateix d'alterosa muntanya coberta de bosc, mirant al riu i de cara a una verdejant planúria oberta vers l'Est, s'hi troba una de les deus d'aigua termal més prodigioses de Catalunya"

L'article segueix explicant les propietats curatives de les aigües sulfuroses del balneari, així com els serveis que oferia als seus estadants en aquell moment d'incipiència dels balnearis catalans entre les classes més afavorides del país.

En el text també s'hi destaca una llegenda sobre el bandoler Serrallonga i els seus homes, que els relaciona amb la gènesi de l'emergència de l'aigua:

"La tradició més antiga que es coneix d'aquelles aigües, és la dels lladres d'En Serrallonga, tan bellament glosada pel poeta Suriñach Sentíes, i que forma una de les petites proses del seu llibre "Poema de Clínica", publicat suara. No ens sabem estar de transcriurela; diu:

"Els lladres d'En Serrallonga eren batuts. Dos d'ells, udolant com llops, baixaven de les Guilleries.
Aquí, en aquest recó, no pogueren més, Ja queia la tarda, i llurs ferides, brutes de terra, s'obrien com flors de febre.

Un lladre - el mal lladre, boca d'infern- deia un rosari de renecs.

L'altre - el bon lladre- va implorar al cel.

Aleshores Santa Coloma, invisible, que mai no desempara aquests cims ni aquests camps de l'alta muntanya catalana, va devallar piadosa.

Si eren lladres, eren també homes i... ferits, i, ai!, que el pecador penedit era el Senyor qui el preferia.
I la Santa va fer brollar l'aigua guaridora, tan generosa, rica i tèbia com si li brollés del costat compasiu.

Oh, quina tebior de niu per als lladres, avesats a dormir ocults a les coves!

D'aleshores ençà l'aigua ha brotat inacabable, car les gràcies dels sants son eternes ..."

L'article s'il·lustra amb diferents fotografies dels espais interiors i exteriors del balneari, així com una del castell de Farners i una de la roca del Castell de l'Illa, situada al terme de Querós i a on la tradició explica que s'hi penjaven delinqüents anys enllà.

dilluns, 15 de desembre del 2014

LA SARSUELA DON JOAN DE SERRALLONGA A LA REVISTA D'ACÍ D'ALLÀ (1922)






El 7 d’octubre de 1922 s’estrenava al teatre Tívoli de Barcelona una nova adaptació de l’obra de teatre de Víctor Balaguer, ara en català i adaptada com a drama líric o sarsuela .

L’encarregat d’escriure el text  i fer l’adaptació a l’escena lírica (sarsuela) va ser el poeta, crític d’art i filòsof  Francesc Pujols i Morgades (Barcelona 1882 – Martorell 1962).L’encarregat de la part musical va ser el popular compositor  Enric Morera  (Barcelona, 1865-1942).

En l’estrena de “Don Joan de Serrallonga” també va destacar-hi un dels actors: el tenor Emili Vendrell (Barcelona 1893-1962). Enric Morera el va escollir per al paper de Fadrí de Sau, acompanyant així a la joves soprano Josefina Bugatto, en el paper de Joana Torrelles, i  el ja famós baríton Emili Sagi-Barba, en el paper de Don Joan de Serrallonga.

En la nostra darrera recerca al Mercat de Sant Antoni vam poder localitzar un exemplar del número 59, corresponent al mes de novembre de 1922, següent al de l’estrena, amb dues pàgines dedicades a l’estrena amb “grandiós èxit al Tívoli” d’aquesta obra.

Es tracta d’un reportatge gràfic a dues pàgines i conté, a banda de dues fotografies de diferents parts de l’obra, les dels tres personatges principals interpretats per Emili Vendrell, Bugatto i Emilio Sagi-Barba.

dijous, 11 de desembre del 2014

TORROELLA DE MONTGRÍ EL 1919, SEGONS JAUME MASSÓ I TORRENTS

 Jaume Massó i Torrents, el primer a l'esquerra.








La nostra darrera visita al Mercat Dominical de Sant Antoni de Barcelona ens va permetre aconseguir alguns nous petits tresors en paper. 

Un d'ells va ser un exemplar del número 289 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" publicat el febrer de 1919, en el qual hi apareix un article sobre Torroella de Montgrí, municipi que considerem la nostra segona llar atès que cada estiu passem les vacances a l'Estartit i del qual coneixem tots els seus racons. Els mateixos racons , els de més història, que apareixen en aquesta edició de les primeries del segle passat.

L'article es centra en la part històrica i monumental del municipi del Baix Empordà i s'il·lustra amb fotografies del castell de Montgrí, les restes de les muralles i alguns dels seus elements arquitectònics més emblemàtics.

L'autor  és Jaume Massó i Torrents (1863-1943) , qui fou editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista l'Avenç i també membre fundador del mateix Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou escollit president el 1915. L'any 1927 també fou president de l'Ateneu Barcelonès.

La vocació de descoberta i difusió del país que feren els membres del Centre Excursionista de Catalunya, entre finals del XIX i principis del XX, va esdevenir una tasca vital i impagable. En les anteriors entrades del bloc he parlat de l'exemple del Dr. Antoni Bartomeus i la seva descoberta de les Guilleries, en aquesta de Jaume Massó i el seu pas pel Baix Empordà.

En l'article publicat al Butlletí del centre el lector podia fer una magnífica aproximació a l'esplendorós passat històric de la vila de Torroella de Montgrí.

dimarts, 9 de desembre del 2014

"ENCONTORNS DE SANT HILARI", EL DR. ANTONI BARTOMEUS I EL RECORD D'EN SERRALLONGA (i 2)

El manuscrit del Dr. Antoni Bartomeus.

El Dr. Antoni Bartomeus Casanovas va fer aquesta aportació , el 24 de novembre de 1905, al Centre Excursionista de Catalunya:

"Senyores i senyors:

Benvolguts consocis:

Tasca per a mi molt feixuga presentar-vos lo complicat estudi que suposaria allunyar-me de la població, gaire be centre de les tan renomenades  Guillaries, tan lligades a les gestes del Serrallonga llegendari. De bon grat vos dic que en captiva i amb suggestiona la idea d’una excursió ben feta pels llocs que foren en el segle XVII teatre de les correries d’aquest home especial, de confusa història i tant discutit, amb la fi de recollir los més datos possibles de llocs i documents, de llegendes i tradicions, de cançons i corrandes, per a formar-me concepte de quan se relaciona amb l’esdentat personatge, que uns consideren com un lladre vulgar i altres com un héroe 3 o com un cabdill i a qui, potser l’historia no ha jutjat amb prou justesa .

Existeixen encara en los encontorns de Sant Hilari, si bé un xic lluny, lloc que memoren lo pas d’aital home, i entre ells cal esmentar lo gran esquei o passera natural de pedra que es troba a la riera davant del molí de Carós, roca colossal d’uns 40 metres t’alçaria, a on es diu estaven sopant una nit Serrallonga i sa companya,Na Joana i sent sorpresos per les tropes que anaven en busca, davallaren per l’altre part i escaparen de la persecució boguen amagar-se en una de les coves que els servien de refugi. D’aquí prengué, aquesta roca Puig del Mal Sopar.

En el poble de Sau nos ensenyaren la casa a on nasqué lo no menys cèlebre Fadrí deSau

Pot fer-se també esment de la casa d’en Serrallonga, a on ,segons es diu,  tingué lloc son naixement , casa situada a cosa d’uns cinc quarts d’hora del coll de Querós, així com també les dues coves dites de Serrallonga, la una prop de Querós i l’altre en lo camí que va d’Anglès a Ossor. I al parlar d’aquest personatge històric, que aquí m’abstinc de classificar, assalten a la ment una llarga corrua de records d’aquells jorns. ¡i quins records més tristos remembra aquella època! Felip IV de Castella amb sa cort viciosa i corrompuda i el tristament cèlebre Duc d’Olivares, enemic declarat de nostra terra; innombrables atropells de la soldadesca castellana en molts pobles catalans que veuen arrasades ses llars,robats sos bens i ses vides honres en mans d’aquells desenfrenats botxins enviats per son rei; set pecuniària de la cort amb que avorreix al país, símptoma creixent d’antipatia de Catalunya vers lo poder central. Esclat terrible de la sublevació de tota la terra catalana que ha inspirat les emocionants i corprenedores de la tant patriòtica cançó  : ¡ A les armes catalans, que us han declarat la guerra!"

Com es pot veure el Dr. Bartomeus veu , en el seu discórrer per les Guilleries, de la tradició dels romàntics, sense atrevir-se a jutjat la pàtina noble o de vulgar lladregot del bandoler, finalitzant la seva deposició amb un clam netament catalanista.

En el cos de la conferència relata amb precisió la llegenda de la roca del Mal Sopar i ens descriu el seu pas per Sant Romà de Sau, on hi havia la casa natal de Jaume Melianta i fins el mas Serrallonga de Querós (que erròniament creu bressol d'en Serrallonga) i les mítiques coves del bandoler.

Així, hi trobem un nou exemple de l'atracció secular que en Serrallonga ha tingut en les diferents generacions de catalans, atrets per la seva llegenda i la seva ambivalent figura. En aquest cas l'atracció que va tenir per aquells primers excursionistes catalans que van saber apreciar el nostre país i la seva història.

divendres, 5 de desembre del 2014

ANTONI BARTOMEUS CASANOVAS, EXCURSIONISTA PIONER A LES GUILLERIES (1)





La meva participació en actes i fires m'aporta, en ocasions, agradables trobades amb gent amb qui parlo sobre en Serrallonga, sobre el bandolerisme o sobre sortides per descobrir aquest magnífic país que gaudim.

En la darrera Fira de Muntanya i del Llibre de Vic vaig tenir el goig de conèixer al sr. Ernest Gutiérrez Pagès que em va comentar que guardava una informació relacionada amb el bandoler i el seu territori. En pocs dies va fer-me-la arribar mitjançant correu electrònic i li vaig agrair molt la seva aportació.

Els documents que em va fer arribar són una copia del manuscrit i la transcripció d'una conferència d'un excursionista pioner que, a principis del segle XX, va recórrer les muntanyes de les Guilleries i va fer especial esment del record i dels llocs que havien trepitjat en Serrallonga i la seva quadrilla.

 L'eminent excursionista era el Dr. Antoni Bartomeus i Casanovas (Barcelona, 1856-Cadaqués 1935).

Bartomeus va destacar com a metge a l'Hospital de Santa Creu de Barcelona, essent cap del servei de cirurgia fins que es va jubilar. També va ser un gran defensor de la llengua catalana, arribant a participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana on va presentar el treball Necessitat de reconstruir el llenguatge mèdich biològich català.

El que m'interessa d'ell ,en aquest bloc, era la seva vessant excursionista.

Com a soci del Centre Excursionista de Catalunya va recórrer tot el país en aquelles primeres descobertes passionals del territori de principis de segle, documentant els seus viatges amb un inestimable arxiu fotogràfic al qual podeu accedir en aquest enllaç del servei Memòria Digital de Catalunya.

Com també era habitual en aquells temps, els socis del Centre Excursionista també relataven les seves missions en conferències, per exemple la que va fer sobre el Pirineu lleidatà el maig de 1906.

La que m'ha permès documentar el sr. Ernest Gutiérrez , qui conserva els originals dels apunts d'Antoni Bartomeus, és la que va realitzar el 24 de novembre de 1905 amb el títol "Encontorns de Sant Hilari".

En la propera entrada del bloc transcriuré aquella interessant conferència sobre els paisatges de Sant Hilari.

Aquesta entrada del bloc, a banda d'un retrat d'Antoni Bartomeus, l'acompanyo de fotografies (extretes del servei Memòria Digital de Catalunya) que ell mateix va realitzar en el seu periple de les Guilleries, una de la capella de la Mare de Déu dels Dolors i l'altre de l'església de Santa Maria de Monsolís, en el terme de Sant Hilari; així com una d'un mas no identificat del mateix municipi.

Aquestes fotografies ens expliquen de manera clara la importància de la tasca d'aquells primers excursionistes en la descoberta i posada en valor del territori, així com en la conservació del record de com era aquest a principis del segle XX.

dimecres, 3 de desembre del 2014

EN SERRALLONGA I ELS SEGRESTOS DE LA FAMÍLIA CENDRA

 Can Cendra d'Estanyol.
Tomàs de Cendra i Terrades, amb la seva muller i les seves tres filles.

La glosa publicada per Tomàs de Cendra ens remet, seguint el fil d’aquesta saga familiar, a un episodi històric, reculat en el temps,  que els relaciona amb el bandoler.

Els Cendra havien estat una família d’importants propietaris rurals originaris d’Estanyol (Gironès), amb extenses possessions territorials a la comarca. El mas encara existeix , després d’una gran reforma realitzada l’any 1601. La família Cendra s’acabà instal·lant a Anglès en el decurs del segle XVIII.

Doncs resulta que els Cendra d’Estanyol havien tingut raons amb el bandoler Joan de Serrallonga, quan  el gener de 1629 la quadrilla ,que havia baixat de les Guilleries, segrestà el nebot d’en Pere Cendra, propietari del mas, la qual cosa va decidir Pere Cendra a participar en la persecució del bandoler.

El rastre del Cendra d’Estanyol també el trobem en el procés sumarial del bandoler.

Arran del famós robatori  que la quadrilla va fer al mas Boada de Salitja, l’any 1623, trobem diferents declaracions de testimonis i “visures” fetes per les autoritats. Aquestes declaracions es transcriuen en el procés sumarial i van signades al seu peu.

En aquell temps era habitual que els testimonis no sabessin escriure ni llegir. És llavors quan eren atesos per algú que en sabés, qui adoptava la figura d’assistent de l’analfabet i signava en nom sou.

Pere Cendra va ser un dels signants de diferents “deposicions” o declaracions en aquella ocasió. Una d’elles era la de la mateixa  Paula Boada , la mestressa del mas:

“Jo Pera Cendra pages de Stanyol sotascrich aquesta depositio per dita Paula Buada feta per no saber ella de scriura”.

També en la “Visura dels despanyaments de caxas y arquimesa dins dels quals estavan las cosas que robaran” , en la qual es relacionen tots els objectes que la quadrilla robà al mas, hi trobem a  “Petro Sendra agricola parrochie de Stanyol” que en dona testimoni.

I encara una darrera curiositat que ens és més propera i de la que es van fer ressò els diaris en el seu moment: descendents de Tomàs de Cendra i per tant dels Cendra d’Estanyol són Tomàs Feliu de Cendra, empresari olotí, i la seva filla Maria Àngels Feliu. Tots recordem el malaurat cas del segrest que va patir la Maria Àngels.

Desconec si Tomàs de Cendra coneixia l’episodi del segrest del seu avantpassat el 1629, però penso que si fos així potser no hauria fet ús de la imatge romàntica del bandoler en la seva glosa poètica sobre el Pasteral.

dilluns, 1 de desembre del 2014

EL PASTERAL Y SERRALLONGA, DE TOMÀS DE CENDRA (1903)



 

Tanco aquest cicle d’entrades al bloc sobre La Cellera de Ter i en Serrallonga amb dues entrades més plenes de coincidències i curiositats.


El Pasteral és un barri de cases del municipi de La Cellera proper a la una de les primeres preses d’aigua que es van construir a Catalunya, just en el punt on el Ter deixa les escarpades parets muntanyenques i s’obre a la plana. L’any 1885 l’empresa tèxtil Burés i Salvador va encarregar el projecte d’aquesta presa per a subministrar electricitat a la fàbrica d’Anglès i l’any 1905 va entrar en funcionament.

Per la seva part, Tomàs de Cendra i Terrades (Anglès, 1864) va esdevenir administrador de la Burés  i un dels hisendats més importants de la comarca, sobretot amb la unió de la seva fortuna i la de la pubilla Dolors Homs i Burés.

Aquesta fortuna quedà ben palesa en el gran casal de Can Cendra d’Anglès, obra de l’arquitecte Rafael Masó.

Doncs bé, a banda de ser l’administrador de la gran empresa tèxtil Burés, Tomàs de Cendra també va tenir temps per a fer una col·laboració literària en la publicació “El Autonomista” que s’editava a Girona sota la direcció de Carles Rahola.

Va ser en el número de febrer i març de 1903 quan publicà un article titular “El Pasteral y Serrallonga”, en el qual feia una glosa als canvis soferts en aquell entorn natural a partir de la construcció de l’embassament i , en definitiva, una lloança a l’esforç de l’home en aquells temps de modernitat per canviar aquest entorn i saber-ne treure profit. Es tractava d'un text de caire poètic i èpic que lloava i justificava el progrés que avançava amb el tombant de segle.

Aquella edició de l'Autonomista de 1903 es pot consultar en aquest enllaç i els articles sobre el Pasteral es poden llegir a partir de la pàgina número 9.

En el text, les nimfes i fades del Pasteral es planyen pels canvis que l’home està realitzant sobre el curs de l’ancestral riu Ter i maleeixen i es conjuren contra ell. El bandoler Serrallonga se’ls apareix, aleshores en defensa d’aquests canvis:

“ Locas y orgullosas hadas, dijo el genio de D.Juan; habéis evocado los genios del mal y no os han respondido: es que ya no habitan las próximas alturas cual creyerais vosotras en vuestra fatuidad. Sobre las cingleras del Far y en Mondois, en el Coll, S. Miguel de Solterra y en Santa Bàrbara, los genios del mal con su aureola de sombras, han sido descombrados por los del Cristianismo y civilización.

Yo soy el genio del bien oportunamente evocado por vuestra estulticia y vengo á anunciaros y señalaros los derroteros del porvenir. Yo, el heraldo de estas Guillerias é hijo predilecto de al catalana patria, no en vano á la independencia de ésta presenté holocausto de mi vida y hacienda hace más de dos siglos, coando la hidra de la discordia se enseñoreó de España y se levantó provincia contra provincia; y desde las cumbres de Montseny y Montserrat ví yo a Cataluña toda vejada en manos de extraviadas gentes, soldadesca infame que así violaba á la doncella en su hogar y á la madre arrebataba á los hijos de su regazo, como profanaba sacrilegamente nuestros santuarios; y á mi casa paterna, cuyos parques besaba este rio, incendió, aventando las cenizas.

No en vano capitaneaba yo á los narros contra los Cadells: mi lema era la venganza contra la vil canalla de ese bando mal aconsejado que con tanta sinrazón pisoteaba el derecho de gentes en esta tierra cuyos hijos eran merecedores de gozar los fueros y franquicias que indignamente se les quitaba.

Yo, que tanto derecho tengo á hablar en estos lugares por cuyas libertades me batí hasta la temeridad, vengo á hablaros de alianza con los genios de la civilización que así maltratáis injustamente.

Estos hombres de los cuales os quejáis, son hijos de pura sangre catalana; laboriosos y enérgicos en las grandes empresas, se han fundido en los moldes de los catalanes de todos los tiempos, y güay del que les estorbe en su camino; el uno ó el otro sucumbe. Vosotras estáis casi vencidas: aceptad la alianza que en su nombre os concedo y todavia seréis grandes y hermosas con más atractivos, quizás, que hasta ahora.

Tú, la del Pasteral, la más pulcra y seductora ¿ qué has producido en los siglos que llevas de existencia? Nada. Las generaciones han admirado, si, tu salvaje hermosura, pero estéril; el catalán aborrece la esterilidad. El genio catalán del progreso te ha visto sin hijos y quiere hacerte madre ¿de qué te quejas? ¿por qué maldices á quien se enamora de ti y en tu ignota fecundidad fiara?”

Serrallonga adopta metafòricament, per l’autor, la figura del defensor del progrés i dels canvis i s’enfronta dialècticament a les fades que representen la tradició i la permanència dels valors ancestrals, refractaris als canvis en definitiva.


Si ens imaginem el canvi en el paisatge produït per l’embassament del Pasteral, resulta contrastable l’ús de la figura del bandoler que en fa Tomàs de Cendra amb la que adoptaria en dècades posteriors arran de la cançó “Torna Serrallonga” del grup Els Esquirols, que cantaven a en Serrallonga com a defensor  del medi ambient. Com es veu, doncs, la figura del mític bandoler és perfectament maleable.