dimecres, 17 de desembre de 2014

EL BALNEARI TERMES ORION I SERRALLONGA A LA REVISTA "D'ACÍ D'ALLÀ" (1922)





La revista "D'Ací d'Allà", en el seu número 55 publicat el juliol de 1922, publicava un interessant article titular "Les aigües bones de Catalunya. Santa Coloma de Farnés", en el qual feia una àmplia presentació als lectors del balneari Termes Orion de la ciutat començada amb aquestes elogioses paraules:

"En un dels llocs més encisadors de la Selva, entre les estribacions del Montseny i les Guilleries, al peu mateix d'alterosa muntanya coberta de bosc, mirant al riu i de cara a una verdejant planúria oberta vers l'Est, s'hi troba una de les deus d'aigua termal més prodigioses de Catalunya"

L'article segueix explicant les propietats curatives de les aigües sulfuroses del balneari, així com els serveis que oferia als seus estadants en aquell moment d'incipiència dels balnearis catalans entre les classes més afavorides del país.

En el text també s'hi destaca una llegenda sobre el bandoler Serrallonga i els seus homes, que els relaciona amb la gènesi de l'emergència de l'aigua:

"La tradició més antiga que es coneix d'aquelles aigües, és la dels lladres d'En Serrallonga, tan bellament glosada pel poeta Suriñach Sentíes, i que forma una de les petites proses del seu llibre "Poema de Clínica", publicat suara. No ens sabem estar de transcriurela; diu:

"Els lladres d'En Serrallonga eren batuts. Dos d'ells, udolant com llops, baixaven de les Guilleries.
Aquí, en aquest recó, no pogueren més, Ja queia la tarda, i llurs ferides, brutes de terra, s'obrien com flors de febre.

Un lladre - el mal lladre, boca d'infern- deia un rosari de renecs.

L'altre - el bon lladre- va implorar al cel.

Aleshores Santa Coloma, invisible, que mai no desempara aquests cims ni aquests camps de l'alta muntanya catalana, va devallar piadosa.

Si eren lladres, eren també homes i... ferits, i, ai!, que el pecador penedit era el Senyor qui el preferia.
I la Santa va fer brollar l'aigua guaridora, tan generosa, rica i tèbia com si li brollés del costat compasiu.

Oh, quina tebior de niu per als lladres, avesats a dormir ocults a les coves!

D'aleshores ençà l'aigua ha brotat inacabable, car les gràcies dels sants son eternes ..."

L'article s'il·lustra amb diferents fotografies dels espais interiors i exteriors del balneari, així com una del castell de Farners i una de la roca del Castell de l'Illa, situada al terme de Querós i a on la tradició explica que s'hi penjaven delinqüents anys enllà.