dilluns, 12 de gener del 2009

Itinerari d'en Serrallonga : Ca l'Agustí


El tercer i definitiu mas de l'itinerari del bandoler és Ca l'Agustí al veïnat de Castanyet, al terme municipal de Santa Coloma de Farners.


Entre els fautors i col·laboradors del bandoler hi trobem gent de diferents masos a les Guilleries i uns d'aquests eren la vídua propietària del mas i els seus fills.


L'itinerari vital d'en Serrallonga per les Guilleries acaba aquí, doncs fou en la vigília de Tots Sants de l'any 1633 quan fou capturat a Ca l'Agustí i conduït llavors a Barcelona, per a ser torturat i ajusticiat.


Cal observar que l'hereu de Ca l'Agustí, com d'altres pagesos de la contrada, tot sovint formava part de la quadrilla d'en Serrallonga. La pressió exercida per la justícia aconseguí que aquest delatés el bandoler i facilités la seva captura el dia 31 d'octubre de 1633.


Antoni Sala, el fill clergue d'en Serrallonga, va escriure en el seu "Llibre de notes": "A la vigilia de Tots Sants del any 1633, en Santa Coloma de Farnès fonch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnés. Lo predit fonch la vigilia y dejuny de Tots Santa a 31 d'octubre de 1633, y morí ab un suplici en Barcelona a 8 de janer del any de 1634".

Itinerari d'en Serrallonga : el mas Serrallonga

Fotografia extreta del blog de Lluís Balasch (Masies de les Guilleries i el Collsacabra)

L'any 1618 en Joan Sala havia deixat el mas de Viladrau on nasqué i va trobar feina a Queròs.

El dia 11 de març de 1618 foren concordats capítols matrimonials entre Joan Sala i Ferrer i Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga del qual prendria el sobrenom el famós bandoler.

El matrimoni va tenir cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Baltasar i Isidre. L'Antoni va seguir la carrera eclesiàstica i va escriure el "Llibre de notes" on va deixar narrada la història familiar.

El mas Serrallonga es troba documentat des de l'any 1335 i es troba situat dalt d'una serralada que domina el Collsacabra.

Malauradament però, avui en dia es troba quasi enrunat i convindria un esforç per a mantenir dempeus el que queda de la construcció. Més si tenim en compte que el mas va tornar a eixir i sobreviure després de la detenció d'en Serrallonga.

L'any 1633, quan el bandoler fou ajusticiat, els masos de la família foren enrunats com a càstig. L'esforç de Margarida Serrallonga li va permetre aconseguir amb rapidesa la llicència del virrei per a reedificar la casa.

Seria força trist que el que no va poder fer l'autoritat en el seu moment -fer desaparèixer les traces del bandoler sobre la seva terra- ho aconseguís fer l'abandonament que acompanya l'inexorable temps.

divendres, 9 de gener del 2009

Itinerari d'en Serrallonga : la Sala de Viladrau



Hi ha tres masos encara que donen forma a l'itinerari vital d'en Serrallonga:

- La Sala de Viladrau
- Can Serrallonga a Sant Hilari Sacalm
- Ca l'Agustí a Santa Coloma de Farners

El bandoler va regnar a les Guilleries en el temps del seu màxim explendor i resseguir aquest paisatge, encara ferèstec en molts llocs, ens permet evocar la seva presència.

Però físicament aquests tres masos esdevenen l'espai més immediat on ell va viure i configuren el seu itinerari vital: el mas on va nèixer, el mas on es va casar i va viure i el mas on fou traït i fet presoner.

El primer d'ells és la magnífica masia de la Sala de Viladrau.

Trobem documentat el mas des del segle XIII i és un magnífic exemplar de masia fortificada amb una torre de defensa, edificada en un magnífic paratge natural del municipi de Viladrau.

Els Sala eren els senyors del mas i una de les famílies més importants del lloc. Amb l'arribada de temps difícils marcats per males collites, la pesta i les guerres, aquesta fortalesa familiar va anar debilitant-se.

El pare del bandoler, de nom també Joan Sala, es va casar el 1572 amb Joana Ferrer de Sant Pere Desplà. Fruit d'aquest matrimoni van nèixer sis fills: Antoni (l'hereu), Anna Maria, Rufrasina, Marquesa, Joan i Baltasar.

En Joan, qui esdevindria bandoler, va nèixer el 1594 , essent batejat el 23 d'abril.

L'any 1598 Joana Ferrer va morir a causa d'un part i el pare es va casar amb Margarida Terrades. D'aquest segon casament van nèixer tres nois: Pere, Joan i Segimon, tots tres també esdevindrien bandolers.