Fotografia extreta del blog de Lluís Balasch (Masies de les Guilleries i el Collsacabra)L'any 1618 en Joan Sala havia deixat el mas de Viladrau on nasqué i va trobar feina a Queròs.
El dia 11 de març de 1618 foren concordats capítols matrimonials entre Joan Sala i Ferrer i Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga del qual prendria el sobrenom el famós bandoler.
El matrimoni va tenir cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Baltasar i Isidre. L'Antoni va seguir la carrera eclesiàstica i va escriure el "Llibre de notes" on va deixar narrada la història familiar.
El mas Serrallonga es troba documentat des de l'any 1335 i es troba situat dalt d'una serralada que domina el Collsacabra.
Malauradament però, avui en dia es troba quasi enrunat i convindria un esforç per a mantenir dempeus el que queda de la construcció. Més si tenim en compte que el mas va tornar a eixir i sobreviure després de la detenció d'en Serrallonga.
L'any 1633, quan el bandoler fou ajusticiat, els masos de la família foren enrunats com a càstig. L'esforç de Margarida Serrallonga li va permetre aconseguir amb rapidesa la llicència del virrei per a reedificar la casa.
Seria força trist que el que no va poder fer l'autoritat en el seu moment -fer desaparèixer les traces del bandoler sobre la seva terra- ho aconseguís fer l'abandonament que acompanya l'inexorable temps.
El dia 11 de març de 1618 foren concordats capítols matrimonials entre Joan Sala i Ferrer i Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga del qual prendria el sobrenom el famós bandoler.
El matrimoni va tenir cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Baltasar i Isidre. L'Antoni va seguir la carrera eclesiàstica i va escriure el "Llibre de notes" on va deixar narrada la història familiar.
El mas Serrallonga es troba documentat des de l'any 1335 i es troba situat dalt d'una serralada que domina el Collsacabra.
Malauradament però, avui en dia es troba quasi enrunat i convindria un esforç per a mantenir dempeus el que queda de la construcció. Més si tenim en compte que el mas va tornar a eixir i sobreviure després de la detenció d'en Serrallonga.
L'any 1633, quan el bandoler fou ajusticiat, els masos de la família foren enrunats com a càstig. L'esforç de Margarida Serrallonga li va permetre aconseguir amb rapidesa la llicència del virrei per a reedificar la casa.
Seria força trist que el que no va poder fer l'autoritat en el seu moment -fer desaparèixer les traces del bandoler sobre la seva terra- ho aconseguís fer l'abandonament que acompanya l'inexorable temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada