dimarts, 30 de desembre del 2008

CORSARIS MALLORQUINS


"Entre corsaris i bandolers l'ajuda és obligada", respon la capitana a en Serrallonga quan aquest li demana ajuda.

El cert és que els cors mallorquí i l'eivissenc era dels més temuts de la Mediterrània, junt amb tots els que provenien de la costa magribí.

Aquests navegants , que a diferència dels pirates posaven el seu servei a mans de qui millor els pagava, van senyorejar per les aigües de la nostra mar durant segles. Alguns d'ells eren moriscs expulsats a partir de la derrota del regne de Granada i que no van poder trobar altra ocupació que piratejar per tota la costa del país que s'havien vist obligats a deixar.

Tots els Estats del sud d'Europa es feien amb el servei dels corsaris, pagant-los per a que aquests abordessin naus d'Estats amb els que s'estava en competència o en guerra.

Durant la Guerra dels Segadors les autoritats catalanes van arribar a pagar el servei de corsaris i a crear un servei corsari propi per atacar galeres i galiots espanyols que actuaven vora la costa catalana.


El vaixell corsari per excel·lència era el "xabec", una nau d'orígen àrab i de vela llatina. La seva velocitat i artilleria la van convertir en la nau més temible i eficaç de la Mediterrània.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Castanyet


Durant el període de màxima activitat Serrallonga va trobar protecció en diferents llocs i per part de diferents estaments i personatges.

Nobles nyerros, pagesia benestant, alguns batlles i autoritats... i també en l'estament eclesiàstic.

És així com en les seves fugides a la Catalunya Nord trobava refugi en monestir o com alguns abads li preparaven cartes per a nobles o mitjans de transport. Des del monestir de Banyoles al de Sant Pere de Roda, des del de Sant Joan de les Abadesses al d'Elna.

I dins les Guilleries també diferents rectors , com el de Castanyet, a Santa Coloma de Farners:

"La primera vegada que men aní a França, que fou per causa de la gran persecució que sufriam, diguí al Rector de Castanyet, que , ja que'm feya tant del amich, me fes lo favor de veure si trovaria a Girona algun Senyor qu'em recomanás a Monsieur del Viver a França, ahont vo´lía anármen; y dit Rector me digué que me'n proporcionaría alguna, com aixís ho feu en efecte".

LA RECUPERACIÓ DEL BALL D'EN SERRALLONGA

(Fotografia: El ball d'en Serrallonga a Tortellà, de Francesc Subiranas)


Anys enllà una de les activitats festives més populars a l'entorn del bandoler era l'anomenat "Ball d'en Serrallonga".

Es tractava d'una mena de ball rudimentari de plaça que tenia com a personatges el mateix Serrallonga, la Joana i els seus bandolers, que representaven la formació de la quadrilla presentant-se cadascun al cap de colla i cantant les seves virtuts per a formar-ne part.

Va ser un dels entremesos de festa major més populars a tot el Principat i a la Catalunya Nord i es va anar perdent.

En els darrers anys, per sort, s'ha produït una recuperació de la cultura popular tradicional i hem assistit a la rehabilitació del ball en alguns municipis catalans.

L'any 1980 el ball es recupera a Vilafranca del Penedès i, a partir d'aquí, a molts altres municipis catalans i també a la Catalunya Nord.

A les comarques gironines podem assistir a la seva representació al poble de Tortellà (Garrotxa) on cada primera quinzena del mes d'agost organitzen la "Festa del Ball d'en Serrallonga".
I també a Sant Hilari Sacalm (Selva) , on el ball s'integra en el programa de la festa "Torna en Serrallonga" cada tercer cap de setmana de setembre. Una cita inel·ludible per a gaudir d'aquesta activitat.

LA CREACIÓ DEL MITE








L'endemà mateix de la seva mort l'any 1633, en Serrallonga ja començava a esdevenir un personatge mític català ajudat no sols per la història, sinó també per les creacions que el poble produïa al voltant de la seva figura.

Literatura de fil i canya, cançons, auques, el popular Ball d'en Serrallonga ...

Més endavant, durant la Renaixença, Víctor Balaguer va recuperar el mite i li va donar consistència com a heroi català amb les novel.les "Don Joan de Serrallonga o els bandolers de les Guilleries" i "La bandera negra". Aquesta darrera, una continuació amb la Joana Macissa com a protagonista de la lluita del bandoler.

Van seguir obres de teatre i fins i tot, l'any 1948, el film "Don Juan de Serrallonga" que valdria la pena recuperar.

L'any 1985, amb motiu de la publicació del meu primer Serrallonga a la revista Ressò, vaig fer uns articles que volien resumir tota aquesta producció al voltant del gran bandoler de les Guilleries.

Una producció que demostra el pes que ha tingut en Serrallonga en la cultura popular des de fa segles.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Hostalric


La fortalesa d'Hostalric es va aixecar guardant el camí principal d'accés al Principat: el Camí Ral de la frontera a Barcelona. De fet ,és el mateix traçat de l'antiga Via Augusta romana i per això el lloc sempre va ser estratègic per al control de les comunicacions.
A l'edat mitjana Hostalric esdevingué la seu administrativa del vescomptat dels Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu i el palau vescomptal de Blanes, els principals bastions d'aquesta important família catalana.
La fortalesa d'Hostalric també va ser refugi de les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors.
L'actual construcció data del segle XVIII, doncs el 27 de juliol de 1695 el mariscal francès duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo durant la Guerra del Francès.
El Camí Ral era un dels llocs habituals on actuava al quadrilla d'en Serrallonga atesa la circulació de carruatges i traginers als quals robar. És en aquesta via , al lloc anomenat coll de Montcada ja a les portes de Barcelona , on van assaltar el carruatge de la comtessa d'Erill junt amb la colla de bandolers dels germans Margarit.

dijous, 4 de desembre del 2008

El Sobirà de Santa Creu


En el terme municipal d'Osor , a la comarca de la Selva, hi trobem l'imponent casal del Sobirà de Santa Creu.

L'imponent fàbrica del mas senyoreja un paisatge de muntanya atepeït de boscúries almenys des del segle XIII, quan es documenta el seu primer propietari.

És en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.

Aquell dia, però, els diners sortien per sobre la mesura. Veient allò en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure al terra els diners que hi sobraven.

"Tracte és tracte. A cadascú el que és seu".

Aquesta i moltes altres dites i llegendes sobre el famós bandoler de les Guilleries van començar a aparèixer quasi al mateix temps que la seva mort.

Literatura, balls teatralitzats, cinema, llegendes i rondalles explicades, ... formen un gran corpus que ha mantingut viva la presència del bandoler fins avui en dia.

dimecres, 3 de desembre del 2008

PERSONATGES: EL TINENT MONTPALAU




El tinent Montpalau és un fidel soldat de la Generalitat i representa l'obediència a l'ordre establert, fins i tot al Rei.

No obstant això està disposat a obrir els ulls i a fer el camí que ha fet en Serrallonga però a l'inversa. Si un està disposat a passar de bandoler a soldat, l'altre pot estar-ho de passar de soldat a proscrit de la Llei.

El tinent Montpalau és un personatge que ja havia dibuixat l'any 1985 en el meu primer còmic sobre el bandoler. Llavors era el perseguidor del bandoler al qual arribava a respectar i fins i tot a admirar.

Ara he recuperat el mateix personatge i amb el mateix rostre, fins i tot amb el mateix rol dins la història.