"Entre corsaris i bandolers l'ajuda és obligada", respon la capitana a en Serrallonga quan aquest li demana ajuda.
El cert és que els cors mallorquí i l'eivissenc era dels més temuts de la Mediterrània, junt amb tots els que provenien de la costa magribí.
Aquests navegants , que a diferència dels pirates posaven el seu servei a mans de qui millor els pagava, van senyorejar per les aigües de la nostra mar durant segles. Alguns d'ells eren moriscs expulsats a partir de la derrota del regne de Granada i que no van poder trobar altra ocupació que piratejar per tota la costa del país que s'havien vist obligats a deixar.
Tots els Estats del sud d'Europa es feien amb el servei dels corsaris, pagant-los per a que aquests abordessin naus d'Estats amb els que s'estava en competència o en guerra.
Durant la Guerra dels Segadors les autoritats catalanes van arribar a pagar el servei de corsaris i a crear un servei corsari propi per atacar galeres i galiots espanyols que actuaven vora la costa catalana.
El vaixell corsari per excel·lència era el "xabec", una nau d'orígen àrab i de vela llatina. La seva velocitat i artilleria la van convertir en la nau més temible i eficaç de la Mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada