dijous, 30 de desembre de 2010

TALLER DE CÒMIC AL FESTIVIC



El dia 28 de desembre vaig estar al FESTIVIC 2010, el Festival de la Infància i la Joventut que organitza l'Ajuntament de Vic cada Nadal, que aquest any estava dedicat als bandolers d'Osona: en Serrallonga, en Rocaguinarda i en Toca-Sons.

En l'estand de l'Ajuntament de Viladrau, en el qual hi havia l'exposició "Serrallonga, paisatge i ficció" que vam instal·lar aquest estiu al CCEN del municipi, la mainada pintava el punt de llibre amb les meves vinyetes del "Petit Serrallonga" que jo havia preparat.

En el mateix estand jo vaig dibuixar un Serrallonga a Viladrau i vaig ajudar a pintar "serrallongues" als petits que s'hi atrevien.


Cal donar l'enhorabona a l'Ajuntament de Vic per mantenir viu el festival, quan hem vist que altres propostes similars han tancat portes en altres municipis i ciutats. El moment actual és difícil i massa vegades qui ho pateix és la cultura i activitats d'aquests tipus, per això hem de reconèixer el mèrit a aquestes iniciatives. Enriqueixen i diverteixen els més petits i els que hem estat pares i hem tingut canalla petita ho sabem reconèixer.

SANT SEGIMON L'ANY 1900


També extret de l'antic setmanari "Lo pensament catalá" de l'any 1900, hi ha un relat d'una excursió a Sant Segimon:

"Ja que al parlar de Serrallonga arrivarem fins a l'Arola ¿Seria possible trobar qui tingues prou coratge per acompanyarme fins a l'hermita de Sant Segimon".

Algun valent devia trobar el narrador per acompanyar-lo fins a dalt de tot del santuari i n'escriu una detallada explicació de la pujada i del conjunt d'edificis que formen el recinte:


"No es Sant Segimon una hermita, com vulgarment se diu, es un verdader santuari, ab hospederia y quadres, ahont poden enquibirse algunes centes y guardar les caballeries mentres la sua estada en dit lloch , no faltanthi degut al cuydado del propietari, qu'es lo senyor Can Gat, un majordom o encarregat que procura comestibles, los més necessaris".

"La capella 's troba á la dreta de la plaça, tenint á sos costats dos grans edificis que servexen d'hostatgeria, adossat á la montanya, lo de la esquerra y donent sobre'l cami lo de la dreta, disfrutantnhe per ses fibnestres y desde la solana, d'una vista espléndida".


Continua el seu relat amb la descripció de la cambra on s'hostatjarà el convidat i la visita a l'església del santuari:


"Després de reposar un rato y de dexar lo maletin en lo quarto qu'em destinaren per estada, fou precis, per ésser de rúbrica, saludar al Sant y los que vagin ab mi, poden véurer n'ha sigut objecte la capella d'una gran restauració, y, ademés dels banchs que hi ha tot al voltant d'ella's troban cadires com les de les esglesies de ciutat, veurán com á presentalles un sens fi de braguers des los més ordinaris als més richs, per quant dihent la gent que tal Sant es advocat contra la trencadura, l'hi'n fan present del braguer tots aquells que s'han ferit de dit mal, aixis com los retaules ó quadrets , y molts altres, sense faltarhi les de cera y tantes altres com es costum trobar en la major part dels santuaris".

dilluns, 27 de desembre de 2010

LA SALA DE VILADRAU L'ANY 1900




L'any 1900 es publicava la revista "Lo pensament catalá. Setmanari cientifich y literari", qui tenia com a director literari el mateix Mn. Jacint Verdaguer.

En diferents articles que hi publicà, qui sap si amb pseudònim, un tal Timotheo Valls de B., qui trobem notícies sobre llocs per on havia transitat en Serrallonga: Carós, Sau, Sant Segimón, Viladrau...

Es tracta de la narració d'excursions que l'autor feia per la contrada acompanyat per algun guia del país que "me mostrá una altra casa que's veya entremitx de la vall, axecada sobre un turonet, dihent n'era la Sala, d'hont era fill en Serrallonga".

En l'article l'autor diu que tot això eren llegendes : "Alto faig quí d'aquesta escursió, puix, res tenen que veurer St. Segimon y Viladrau ab en Serrallonga". Molt equivocat estava!. Descriu, això si, el mas:

"La Sala, encar que maltractada per lo decurs del temps, te un aspecte senyorial conservantne en son costat un torreó quatrat enterament igual, ó molt semblat a aquells que's veuhen en alguns castells de l'etat mitjana y eran coneguts amb lo nom de torre de l'homenatje, lo que'm refermá ab ma creencia, d'ésser D. Joan de Serrallonga fill d'una familia distingida que's llençá a la vida d'aventures en aquell temps que lluytaven los bandos de Nyerros y Cadells".

"Al arrivar prop de la casa, acabá de convencem, puix lo que de lluny n'apar un turonet es un rocar y sobre d'ell n'está construhida aixis com lo torreó, indicant aquesta circunstancia que fou una morada senyorial".

D'aquesta manera l'autor de l'article imaginava un Serrallonga d'arrels nobliliàries, tal i com l'havia imaginat Víctor Balaguer.

divendres, 24 de desembre de 2010

LA FI DELS BORRULLET



No havien passat molts dies de l'assalt al mas Seguer de Jafre que la justícia ja atrapà als dos germans Borrullet.

La notícia del robatori de Jafre havia arribat arreu i el batlle d'Anglès veié "dos homes forasters e incognits armats de sos padrinyals ab ses capas de pastor y sarrons". Ordenà capturar-los, era el dia 18 de febrer.

Els dos homes eren Pere Borrullet, sabater de Sant Martí de Viladrau, i a Jafre mateix a Joan Borrullet, l'ermità del santuari de la Font Santa del mateix poble.

Foren conduïts al castell de Verges on foren jutjats i torturats.

En el sumari judicial hi trobem les seves declaracions, com també l'al·legat de la defensa:

"que vostra merce vulla aver raho de la depositio de dit Joan Borrullet y de la confessio en sa depositio per ell feta humilment suplicha a vostra merce tractarlo ab molta pietat y clementia y mirar sos merits y culpa ab ulls de misericordia".

La sentència, dictada el 4 d'abril de 1623, no va ser gaire misericordiosa:

"Vos Pere Borrullet ja sabeu que ab la sentencia contra vos promulgada poch fa sou estat condemnat en haver de esser assotat y penjat per lo coll de tal manera que naturalment muriau fins a tant la vostra anima sia separada del vostre cos".

El procediment sempre era el mateix: primer la declaració dels encausats i la sentència, posteriorment la tortura per a que confirmessin la seva declaració:

"Siau tourmentat ratificat y confirmat tot el que vos haveu dit y confessat ab vostra depositio per vos lo dia trenta de mars prop passat".

Una vegada torturats, els dos germans Borrullet foren penjats a la forca en el castell de Verges.

dimecres, 22 de desembre de 2010

EL PETIT SERRALLONGA


Aquest Nadal s'organitza a Vic el "Festivic 2010", un saló d'activitats infantils que enguany dediquen als bandolers d'Osona: Rocaguinarda, Toca-Sons i Joan de Serrallonga.

L'Ajuntament de Viladrau i els amics del Centre Cultural Europeu de la Natura (CCEN) em van proposar de colaborar en les activitats que ells organitzaran a l'entorn de la figura del bandoler que va nèixer a la Sala de Viladrau.

En l'estand de Viladrau hi haurà un taller de dibuix i dues exposicions sobre en Serrallonga, una d'elles "Serrallonga, paisatge i ficció" que vam preparar a partir de dibuixos dels meus còmics i fotografies dels llocs que hi apareixen.

Em van demanar una petita tira de còmic del bandoler, que convertiran en un punt de llibre i que els nens i nenes podran pintar en l'estand que Viladrau tindrà en el recinte.

Els he preparat cinc vinyetes amb una petita història en que hi apareix un petit Serrallonga que explica que de gran vol ser bandoler.

A banda d'això els dies 28 i 30 de setembre també seré a l'estand de Viladrau dibuixant "serrallongues".

Si teniu petits a casa i voleu acostar-vos-hi un dia trobareu informació a www.festivic.cat.

dissabte, 18 de desembre de 2010

SORTIDA A SANT SEGIMON




Avui hem fet una excursió fins al santuari de Sant Segimon de Viladrau. En una anterior entrada del bloc, el 19 de juliol, ja vaig explicar la relació d'aquest lloc amb en Serrallonga.

La sortida d'avui ha servit per a fer millors fotografies del lloc. Per arribar-hi es pot fer des de Viladrau passant per la Sala, el mas on va nèixer en Serrallonga o per Collformic, a l'altra banda.

Hi hem arribat passant per Seva, el Brull i deixant el cotxe a Collformic. D'aquí hem agafat el camí a peu que mena cap a Matagalls, però desviant-nos a la dreta pel camí senyalitzat que porta al santuari. No hem de deixar mai el camí principal i hi arribem en aproximadament una hora i mitja.


Des de Sant Segimon hem pujat a la capella de Sant Miquel dels Barretons, que queda en un penyal sobre el santuari.
Des d'aquí hi ha magnífiques vistes de tota la vall, amb la Sala i el poble de Viladrau als nostres peus.

Aquesta nit ha nevat una mica, i el camí s'ha cobert d'un lleu mantell blanc que ha fet més màgica la sortida.

divendres, 17 de desembre de 2010

RETORN A LES GUILLERIES


Una vegada realitzat el robatori al mas Seguer els homes de la quadrilla fugiren, tot desfent del camí, cap a les Guilleries. Tingueren temps d'aturar-se en una clariana d'un bosc abans d'arribar a Cervià de Ter (entre els nucli de Raset i de Sant Jordi Desvalls) on van sopar amb les viandes que havien robat al mas Seguer:

"y fet dit robo nos ne anarem deves Cervia exintnos del cami ral y arribarem en un bosch de alsines quey ha entre Sant Jordi y Raset y alli en dit bosch ferem foch y coguerem les dites vuyt botifarres y les menyarem y beguerem y menyarem del pa y vi que tambe prenguerem de casa del Seguer..."

Amb la panxa ja plena retornaren cap a les seves muntanyes i prop d'Anglès repartiren el botí:

"... y havent menyat aqui mateix nos ne anarem tots junts a la volta de Angles y en dit lloch ne entrarem en un bosch y alli tots junts nos partirem lo dit robo estenent una capa en terra y posant alli los diners si be los posarem primer dins un sombrero quen era casi ple entre menuts or y plata que de diners men tocaren a mi algunes catorse o quinse lliures y lo mateix toca a cada hu dels altres"

En aquest punt també podem explicar que de les peces de roba, joies o estris de cuina els bandolers en feien "encant". Una mena de subhasta on cada bandoler pagava , amb els diners robats, el que estimava per un o altre producte. Una vegada venut tot els diners recollits eren repartits en parts iguals entre tots els de la quadrilla. D'aquesta manera el repartiment era totalment equitatiu.

dijous, 16 de desembre de 2010

JAFRE

El santuari de la Font Santa

El Mas Seguer

Abans d'amagar-se prop del mas Seguer la quadrilla va anar al santuari de la Font Santa, a l'entrada mateix del poble de Jafre, allí s'hi afegí un dels germans Borrullet. En Joan Borrullet era l'ermità del santuari i va ser qui va proposar de robar el mas Seguer doncs era casa rica.

Quan la quadrilla va arribar al santuari en Joan Borrullet es llevà el vestit d'ermità i van armar-lo de pedrenyals. Hores després, quan assaltaren el mas, aquest es quedà a vigilar fóra de la casa per evitar ser reconegut.
Amb la posta de sol entraren al mas, afagaren la gent i un bandoler els va retenir vigilant-los a la cuina:

"Yns apoderarem de la gent de aquella casa yls ferem entrar a la cuyna restant algu de la companyia en llur guarda y los demes pujarem dalt y espanyarem les caxes"

Mentre, la resta de la colla robava a les calaixeres. En el sumari es fa una relació dels objectes robats que demostra que aquell assalt va ser força productiu per a la colla:


"y espanyarem les caxes y de aquelles robarem dos o tres tasses de plata, molta moneda de or y de plata, algunes culleres tambe de plata, catorse o quinse anells de or, una cadena de or de tres dobles, dos joells de or, una corneta de plata amb cascavells, roba de lli y de llana com son faldilles camises y dues bosses vermelles y tambe un pedrenyal de quatre palms y tambe algunes bitifarres y fet dit robo nos ne anarem tots".

dimarts, 14 de desembre de 2010

LA VIA ROMANA DE COLOMERS



La quadrilla d'en Serrallonga caminà tot el que quedava de dia i tota la nit. L'endemà arribaren prop de Jafre, però van estar amagats al bosc fins a la posta de sol.

"Caminant lo restant de aquell dia y tota la nit arribarem a punta de dia en un bruguerar quey ha prop de la casa de dit Antoni Saguer de Jafre y alli estiguerem amagats tot lo dia y a la tardeta a una hora de sol poch mes o menco isquerem de dit bruguerar y arremeterem dita casa"

El poble abans de Jafre, ja al Baix Empordà, és Colomers. En aquest municipi s'hi troben encara vistigis d'una calçada romana que travessa els boscos de pins de la zona que s'anomena "els aspres de l'Empordà". Aquesta calçada era una via secundària que històricament unia la Emporiae i la Gerunda romanes. Una visita al lloc ens permet fer-nos una idea de com eren els camins en aquell temps.

Per anar-hi cal, just abans de creuar Colomers, agafar la carretera que queda a l'esquerra i que va en direcció a Vilopriu. Deixem el cotxe davant el cementiri que veurem a l'esquerra i trobarem la via romana uns cinquanta metres just darrera d'aquest cementiri.


En una de les vinyetes del meu còmic "Serrallonga bandera negra" apareix un tram d'aquesta històrica via romana, en l'escena on el bandoler i els homes de l'orde ataquen soldats dels terços espanyols que encara romanen a l'Empordà.

dilluns, 13 de desembre de 2010

COSTA ROJA


El camí cap a Jafre porta, en el poble de Sant Julià de Ramis, pel lloc anomenat Costa Roja. Històricament ha estat un lloc de pas molt important entre la frontera i la ciutat de Girona.

Per aquí hi passava la Via Augusta. El lloc era tan estratègic que al llarg de la història hi trobem diferents assentaments: un poblat ibèric, un castellum romà, un castell medieval i una fortalesa del segle XIX.


Era un dels llocs preferits per en Serrallonga i els seus per a robar viatgers. Ho explica ell mateix en la seva declaració, en aquesta ocasió una jornada de rotaboris que van fer-hi el mes de gener de 1625:


"Y trobantnos tots nosaltres sobre la Cellera de Angles en un bruguerar quey ha tractarem de anarnosne a robar en lo cami real mes amunt de Gerona qui va de Gerona a Figueras en lo lloch de Costa Roja quey arribarem de bella nit y alli estiguerem amagats fins lo endema que ans del mig dia isquerem en dit pas y ally robarem als passatgers los diners robes y demes que aportaven quem recordo molt be detinguerem y robarem prop de dos centes persones".

Dues-centes persones robades en un sol dia demostra el concorregut que era aquell lloc i el profit que en podien treure els homes de la quadrilla en una sola jornada.

dijous, 9 de desembre de 2010

ENIGMES EN LA FRONTERA DE LA CATALUNYA NORD




Aprofitant aquests darrers dies de festa hem fet una sortida d'un dia per a descobrir paisatges i llocs de la nostra estimada Catalunya Nord i hem anat a parar a Òpol-Perellós.

Feia temps que volia apropar-me a aquesta contrada, es tracta d'un espai situat en el que havia estat frontera de Catalunya amb França abans del Tractat dels Pirineus, al límit amb les terres de Durban (a la comarca de les Corberes franceses) per on havia passat en Serrallonga quan fugia de Catalunya.

La veritat és que és un dels llocs que acumulen més màgia i esoterisme si fem cas de tot el que s'ha escrit sobre el lloc.

Hem visitat el castell d'Òpol, situat sobre una gran plataforma de pedra on, segons diuen, hi ha una porta a l'espai.

I hem visitat el poble abandonat de Perellós on, segons diuen, hi ha amagat l'enclavament de la veritable tomba de Jesucrist (!).

La història del lloc lliga amb els misteris de l'abat Sauniere de Rennes-le-Château;la fugida de Maria Magdalena, que hauria estat l'esposa de Jesucrist ; el secret dels Templers i del catarisme; l'orígen del Sant Grial; els misteris que poden fer trontollar l'església catòlica ...

Uf!. Molta llegenda si es vol (de fet , penso que tot això de les religions està creat a partir de llegendes) ... però una llegenda molt maca.

Fins i tot i ha connexions entre els misteris de Perellós i la ciutat de Girona!.

En definitiva, una sortida a llocs plens de misteris, màgies i històries d'ocultisme... que fins i tot s'han recollit en el llibre d'èxit "El codi da Vinci"!.

Si voleu conèixer més sobre aquest fantàstic tempa podeu accedir a la web de la "Societé Perillós" . O , de manera resumida, en el següent enllaç: "El secreto de la Magdalena".

dimarts, 7 de desembre de 2010

SERRALLONGA BAIXA A LA PLANA

El municipi de Jafre, al Baix Empordà.

El 15 de febrer de l'any 1623, un anys després d'haver-se abocat a la vida de bandoler, en Serrallonga i alguns dels homes de la quadrilla van convenir assaltar un dels masos més importants del Baix Empordà: el Mas Seguer de Jafre.

"havien concertat ab los demes que si havien de trobar ques justassen en lo bosch de ma casa y tots junts tractarem de anar a robar la casa de Antoni Seguer de Jafre per se casa rica". "Y aixi partirem del bosch de ma casa Segimon Sala, Joan Borrullet, Pere Borrullet, Segimon Bigorra, Pere Joan Puig de la Vall, Joseph Rovira, Miquel Campeny de Arbussies y jo tots armats de pedrenyals curts y llarchs y partirem de dit bosch allent al mig dia".

El robatori del Mas Seguer, que aniré descrivint en les properes entrades del bloc, ens demostrarà l'abast real de la quadrilla, que deixava l'abric de les muntanyes de les Guilleries i s'aventurava a baixar fins a la plana. Un radi d'acció veritablement ampli.

dijous, 2 de desembre de 2010

LA NISSAGA DELS NYER A LA XARXA


Per casualitat vaig acabar trobant una web on un dels descendents de la família Banyuls, els barons de Nyer que havien acollit i donat refugi a en Serrallonga en les seves fugides al Conflent, segueix i detalla l'extensa biografia de la seva família, des del segle XII i fins al segle XX.

Em va agradar que il·lustrés la part de Tomàs de Banyuls (1556-1627) amb dibuixos extrets del meu bloc.

I vaig acabar contactant amb aquest descendent dels Banyuls, resident a França, per a enviar-li informació que jo disposo sobre la seva famíla, a més d'un parell dels meus llibres. Des d'aleshores ens estem comunicant per correu electrònic cada cert temps.

Tota una agradable troballa. La història dels Banyuls és plena de fets històrics remarcables que s'inicien a Catalunya amb el primer de la nissaga i finalitzen en la Guerra d'Indoxina, on va morir el darrer noble que tenia el títol dels Banyuls.

Entre aquests dos moments hi ha un cúmul d'episodis històrics : l'entroncament familiar amb els Orís (Osona), la lluita contra els francesos després del Tractat dels Pirineus i l'exili a Catalunya, la recuperació del títol , l'entroncament familiar amb els Montferré i una llarga llista de continuadors de la nissaga que van esdevenir militars francesos.

Si voleu seguir aquesta interessant web: www.montferre.com

dimarts, 26 d’octubre de 2010

EL SOBIRÀ


El Sobirà de Santa Creu es troba dins el terme municipal d'Osor, però s'hi accedeix més facilment des de Sant Hilari mitjançant una bona pista foresta de vuit quilòmetres.

L'imponent fàbrica del mas senyoreja des del segle XIII, quan es documenta el seu primer propietari, un paisatge de muntanya atepeït de boscúries.

És en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.


Aquell dia, però, els diners sortien per sobre de la mesura. Veient això en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure a terra els diners que hi sobraven.

"Tracte és tracte. A cadascú el que és seu"
- Va dir.

divendres, 22 d’octubre de 2010

FIRA DE LA CASTANYA A VILADRAU


Aquest cap de setmana -dissabte 23 i diumenge 24 d'octubre- organitzen a Viladrau la 16a. Fira de la Castanya.

Un munt d'activitats que podeu conèixer en el següent enllaç:

- Programa Fira de la Castanya 2010

Jo m'hi afegeixo, com l'any passat, amb una parada de venda i dedicatòria de còmics.

Aprofiteu-ho per passar-hi un bon cap de setmana!.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

BANDOLERS DE SANT HILARI


Bucejant en el procés sumarial d'en Serrallonga hi trobem dos bandolers de la seva quadrilla que eren naturals de Sant Hilari Sacalm: Segimon Torres i Josep Rovira.

Tots dos van participar , amb en Serrallonga i altres homes de la quadrilla, en el famós assalt al Mas Seguer de Jafre del mes de febrer de l'any 1623.


Segimon Torres havia nascut a Arbúcies, però vivia al Mas Torres de Cerdans, en el terme de Sant Hilari.
Josep Rovira era sastre de Sant Hilari i compaginava l'ofici amb el bandolerisme. Aquest darrer va tenir una mort violenta que ens explica la violència d'aquells temps, doncs va ser assassinat per un altre bandoler de la quadrilla, en Segimon Brull.

Fou el moliner d'Arbúcies, un tal Fogueres, qui va demanar a Brull que matés en Rovira
: "lo dit Segimon Brull me digue alguns dies abans que haviem de matar al dit Joseph Rovira per respecte y orde de Fogueres del moli de Arbussies que loy havia molt pregat fes dita mort dientme que dit Fogueres li havia dit quel feya matar per respecte que dit Joseph Rovira havia mort algun parent de dit Fogueres".

Anaren a buscar en Rovira i quen foren el el cami ral, en un lloc que es diu lo Pi Mort, sentiren dos trets de pedrenyal i veieren venir corrent, camí amunt, en Rovira corrent. En veure que l'atrapaven el fugitiu va entrar en una casa propera d'Arbúcies que es deia Mas Pujol.

"Perque los de la casa li tancaren lo cap de la escala restant ell dit Rovira baix y posantse un una estable dit Segimon Brull puja dalt y per algun forat del sostre de dalt en fora viu li tira un tir de pedrenyal del qual aqui mateix mori".

Per assegurar-se que era mort Segimon Ferrer, Pere Ferrer i Antoni Torres, els altres tres perseguidors, li tiraren un tret cadascú.

"Un dia dit Segimon Brull y jo nos ne anarem en casa dit Fogueres del moli y alli vingue dit Fogueres li feu moltes festes y de despres ensa dit Segimon Brull de dit Fogueres ne te gran valedor y te en sa casa pastera uberta de ordinari".


QUERÓS


Avui sota les aigües del pantà de Sau, Querós era el poble d'en Serrallonga, on hi tenia molts fautors i companys bandolers, com declarava la Joana Macissa en el procés:

"Y de alli nos de anarem a la rectoria de Caros ahont menyarem y beguerem perque lo rector segons yo viu com parlaven son amichs y de dita rectoria de Caros nos ne anarem a Vilanova de Sau..."

Davant per davant de l'església de Querós encara s'hi pot veure un gran penyal que emergeix de les aigües, s'anomena el Turó del Mal Sopar i rep el nom d'una llegenda que té en Serrallonga com a protagonista:

"Encalçat per les tropes i malfiat per por a una possible delació, en Serrallonga, acompanyat de la seva amiga Joana Macissa, es va amagar en un turó, proper a l'església parroquial de Querós, avui un illot del pantà de Susqueda.

Allà, en Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ell i la dona sopaven.
Amb això era imminent l'arribada dels soldats del lloctinent Duc de Cardona, que l'encalçava.

Conta la memòria popular que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranxida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter. S'escapolí pels pèls dels uns i dels altres".

dimarts, 28 de setembre de 2010

SANT HILARI SACALM




El municipi de Sant Hilari Sacalm està considerat capital de les Guilleries. En el segle XVII havia estat lloc de pas i refugi del bandoler, on hi tenia alguns fautors:

"Estiguerem en una cabanya prop de la badia de Carós, per qual rahó fiu portar de Sant Hilari per medi d'Anton Soler, una bona provisió de pa y un bot de vi".

També era lloc de trobada de la quadrilla.

El 8 de novembre de 1623 des de Sant Hilari van baixar a la plana de la Selva per a cometre el famós robatori del Mas Boada de Salitja. Serrallonga, Antoni Espinzella Segimon Sala i quatre bandolers més "consertarem tots de anar a robar en alguna part perque no teniem diners y algu dels sobredits que nom recorda qui ere digue que anassem deves lo hostal del Malcuynat".

"Y anarem y arribats prop dit hostal del Malcuynat en un lloch ques diu la Fembra morta deves la Pedra llarga consultarem entre nosaltres ahont aniriem a robar ym recort molt be que lo dit Gabriel Aymerich digue que anassem a robar la casa de Salvi Buada de Salitja".


La "pedra llarga" és un menhir megalític que encara es pot veure en arribar al municipi.

dilluns, 27 de setembre de 2010

GRAN FESTA A SANT HILARI



Aquest cap de setmana hem viscut la tretzena festa Torna en Serrallonga a Sant Hilari Sacalm.
Moltes activitats: la conferència que vaig fer el divendres, balls tradicionals i bastoners , activitats infantils, trobada de gegants bandolers, rutes guiades per a descobrir el tresor d'en Serrallonga , els balls d'en Serrallonga de dissabte...

I el mercat barroc, on no hi vaig faltar, venent els meus còmics.

D'aquest any, però, em porto sobretot bones estones passades i el bon rotllo que amb els amics i amigues de l'organització.

S'ha de reconèixer la tasca de tota aquesta gent que gasta hores del seu temps en organitzar tot tipus d'activitats. Aquí hi ha una de les riqueses del nostre país.

Enhorabona per la bona feina i per mantenir una festa que estic convençut que ha d'esdevenir un referent.

dimecres, 8 de setembre de 2010

TORNA SERRALLONGA A SANT HILARI 2010




El cap de setmana del 24 al 26 de setembre arriba a Sant Hilari Sacalm una nova convocatòria de la festa Torna Serrallonga.

Els actes són molt variats i hi destaquen la representació del tradicional "Ball d'en Serrallonga" a càrrec de diferents colles que el conserven.

El dissabte i el diumenge també es realitzarà el tradicional "mercat barroc", en el qual no hi faltaré amb una parada de venda dels meus llibres.

Enguany l'organització m'ha proposat fer una xerrada. La faré el divendres dia 24 a les 7 de la tarda i hi presentaré els meus llibres i el treball de recerca "El tresor d'en Serrallonga".

Per a l'ocasió també he preparat un audiovisual amb episodis del bandoler i Sant Hilari com a protagonistes.

No cal dir que aquesta és la millor proposta de cap de setmana per a conèixer el bandoler de les Guilleries en el marc d'un dels pobles per on va passar.

No hi falteu.

dilluns, 30 d’agost de 2010

EL MAS SERRALLONGA


Situat a uns 7 quilòmetres de Sant Hilari, el Mas Serrallonga, aleshores al terme municipal de Querós, fou la segona residència del bandoler doncs aquest va casar-se el dia 11 de març de 1618 amb la pubilla del mas, Margarida Serrallonga, de qui prendria l'àlies.

Del matrimoni van néixer cinc fills: Elisabet, Antoni (qui fou rector de Querós i que va escriure el "Llibre de notes" on relatà bona part de la història familiar), Mariana, Baltasar i Isidre.

Pel "Llibre de notes" que va escriure Antoni, se sap que el patrimoni de la família constava també dels masos de la Querosa i la Brosa, que Serrallonga era una casa amb força recursos, però que el fet que hi hagués 11 persones vivint-hi havia de fer difícil el manteniment de tots. En Joan Serrallonga va optar, doncs, per fer de pagès i dedicar-se a fer de bandoler al mateix temps.
I així fou fins que, finalment, no va poder compaginar les dues coses i va acabar esset un foragitat de la Llei:

"... lo principi de posarme en mal fou perque un dia, que tinch ben present era en el mes de març de 1622, estant jo llaurant devant de ma casa, vingué Miquel Pandis, de Rupit, y'm digué que ell havia robat dos capes de pastor y que si jo les volia".

Un veí d'en Serrallonga, Miquel Berfull, a qui els separava una llarga enemistat, va donar avís a les autoritats que al mas s'hi amagaven unes capes i un matxo robats:

"Pocs dies després vingué la gent del Rey, comissionat per agafarme, jo'ls fiu resistencia, matant ab una escopatada a en Miquel Barfull" .

La mort del delatar va fer que el seu pas al bandolerisme ja fos definitiu.

dijous, 29 de juliol de 2010

IX ESTIU BANDOLER A VILADRAU




Durant tot el mes d'agost Viladrau celebrarà de nou les activitats del seu "Estiu bandoler". Exposicions, concerts, sopars, nocturnes bandoleres, teatre, visites guiades ... No us ho perdeu!.

dilluns, 26 de juliol de 2010

EXPOSICIÓ A VILADRAU


A partir del 30 de juliol i fins el 5 de setembre el Centre Cultural Europeu de la Natura a Viladrau tindrà oberta l'exposició "Serrallonga, paisatge i ficció de Ricard Dilmé".

Em van proposar fer una exposició amb una mostra dels meus còmics i he preparat una proposta en la qual, a partir de les pàgines dels meus còmics, presento els paisatges històrics que apareixen dibuixats, a banda d'intercalar-hi breus apunts sobre el procés d'elaboració dels meus còmics.

La modesta pretensió de l'exposició és mostrar i posar en valor els paisatges per on discorre l'acció en els meus còmics. Llocs històrics per on va passar en Serrallonga i que formen part també del treball de recerca de la meva filla (El tresor d'en Serrallonga).

La inauguració de l'exposició es farà aquest divendres dia 30 de juliol en l'acte de presentació de "L'estiu bandoler" a l'Hostal de la Glòria de Viladrau.

dimarts, 20 de juliol de 2010

SANT SEGIMON


El santuari de Sant Segimon s'alça per sobre la vall de la Sala, al terme de Viladrau. En els seus inicis era refugi d'ermitans i es data la seva existència d'ençà el 1290. L'actual edifici és del segle XVII, quan els ermitans el bastiren abandonant les primitives capelles a les coves de la cinglera.

Pel camí, entre la Sala i Sant Segimon, s'hi troba l'ermita de l'Erola, lloc on anaven els ermitans a l'hivern, per no quedar isolats per la neu i el fred.

En Serrallonga va estar a Sant Segimon pocs dies abans de ser detingut. Va anar a veure un seu cosí de Viladrau. Aquest familiar va deixar escrita la crònica d'aquella visita:


"De los fets que avui mateix, vint-i-dos de setembre de 1633, un servidor, Miquel Pallarès i Sala i veí de la parròquia de Viladrau ... m'ha començat explicant, tot i que jo ja en sabia alguna cosa per dites que corren per lo poble, que d'alguns mesos ençà viu amistançat amb una tal Joana ... M'ha contat que la seva quadrilla està desfeta i s'amaguen junts la tal Joana i ell des de lo passat estiu, en que s'hostatjaren prop del Canigó."

I en Serrallonga li va dir al seu parent:

"Miquel, ets l'únic parent en qui puc confiar, et demano que m'escoltis ja que tal vegada sigui aquest lo darrer cop que vinc a Viladrau, i no voldria morir sense treure'm del damunt una malura aqui en lo cor que no em deixa viure, i sé que tu, homo savi, ho entendràs".

"... ella (Joana Macissa) m'ha confessat que estava prenyada. Jo me só posat content i li he dit que lo millor fora portar-la al santuari de Sant Segimon del Montseny, on lo frare en Jaume em coneix i també els altres ermitants, i ara és allí".

Aquest document demostra que el bandoler va tenir un darrer fill amb la Joana Macissa, la seva darrera companya.

dimecres, 14 de juliol de 2010

EL CAMÍ DELS NYERROS


La secció de senderisme del Centre Excursionista de Terrassa ha creat un nou sender de Gran Recorregut (GR) amb el nom de "Camí dels Nyerros".

Aquest GR és una creació per a celebrar el centenari de l'entitat i han preparat i senyalitzat un sender de 256 quillòmetres que enllaça Terrassa amb Nyer, passant per les Guilleries, el Collsacabra i ascendint cap a Sant Joan de les Abadesses i Vallter. D'allí atravessa els Pirineus per la Portella de Mantet i s'arriba fins al castell de Nyer, al Conflent.

Amb aquest GR volen recuperar un dels camins històrics del nostre país, utilitzat en el segle XVII per en Serrallonga i altres nyerros per a refugiar-se en les terres de Tomàs de Banyuls. També van ser camins utilitzats per a la fugida a França després de la Guerra Civil, per al contraban i per a la transhumància de bestiar.

El Centre Excursionista de Terrassa ha preparat un programa de sortides que, mitjançant diferents etapes que comencen l'octubre d'enguany i finalitzen el juliol de 2011, aniran completant tot el recorregut.

Si esteu interessats en participar-hi podeu trobar informació en el següent enllaç:

- Camí dels Nyerros

dimecres, 7 de juliol de 2010

ESPINZELLA


El casal d'Espinzella és una gran casa forta situada a uns sis quilòmetres de Viladrau, en la carretera que que mena a Seva. L'any 1180 es converteix en residència senyorial i més tard es fortifica amb muralla i torre de guaita. El conjunt arquitectònic aplega edificacions romàniques, gòtiques i neoromàniques dels segles XII, XV i XIX, totes elles amb pedra rogenca que contrasta vivament amb els verds dels alxinars del voltant.

En el segle XVI la riquesa de la família Espinzella devia esmunyir-se com en altres casals i cases catalanes, per això trobem que l'hereu de la casa també va fer-se bandoler de la quadrilla d'en Serrallonga.

"... y heren lo hereu Spinzella de Viladrau que devien ser algunes tres hores de fosch que arribaren en dit Hostal den Martí de Viladrau ... Y en asso viu ques posaven a jugar (a cartes)".

Antoni Espinzella, l'hereu del mas, també va participar amb en Serrallonga en un dels seus primers i més coneguts robatoris, el del 8 de novembre de l'any 1623 al mas Boada de Salitja.

dijous, 1 de juliol de 2010

ESCENARIS : CIUTADELLA DE ROSES



A "Serrallonga bandera negra" em va interessar recrear el setge de la ciutadella de Roses, un important episodi militar de la Guerra dels Segadors ocorregut l'any 1645.

La vinyeta havia de ser de pàgina sencera i havia de contenir tots els elements del setge: els campaments i les trinxeres franco-catalanes, la ciutadella bombardejada, el paisatge amb la zona d'aiguamolls i el castell de la Trinitat al fons, la flota que mantenia el setge marítim i els moviments de tropes i llocs de comandament.

La inspiració la vaig trobar un un magnífic gravat d'èpoica, realitzat pel francés Sébastien de Pontault, sobre el mateix setge de 1645.

La perspectiva zenital de la pàgina, com també del gravat, està molt forçada; però no deixa de ser una "llicència artística" que permet, com aquells gravats històrics, facilitar la visió global dels fets i el seu entorn. Vaja, com si fos un mapa en relleu.

dimecres, 30 de juny de 2010

VILADRAU


El municipi de Viladrau, al peu mateix del Montseny, era en el segle XI un niu de bandolers. En el sumari contra Serrallonga hi trobem unes quantes referències i, entre elles, al seu germà Segimón, també bandoler.

Un testimoni relata el succeït el dia de Sant martí, dia de Festa Major a Viladrau, quan arriba a la vila un comissari reial perseguint els lladres:

"... no torni fins la hora de oyr missa en dit lloch de Viladrau hont trobi un comissari del rey amb los cavalls lleugers que digueren eren vinguts per gaffar al dit Segimon Sala y altres bandolers y digueren tothom arreu quels havien avisats perque si no haguessin tingut avis los hy hagueren assolits y gaffats"

Joan Borrulet, un altre testimoni, també deixa constància del pas d'en Serrallonga per la vila i l'amistat que aquest tenia amb el rector del poble:

"Al cap de set y vuyt dies tornaren los dits Joan Sala alias Serrallonga y Segimon Ferrer en lo dit lloch de Sant Marti de Viladrau los quals lo trobaren que estave parlant ab lo senyor rector y vicari de la iglesia de dit lloch il cridaren y sel amenaren en lo hostal den Marti de dit lloch hont menjaren y begueren tots de companyia"

dimarts, 29 de juny de 2010

BANDERA NEGRA: SÍMBOL DE RESISTÈNCIA DE CATALUNYA


Acaben de sentenciar l'Estatut que nosaltres mateixos havíem mutilat fa quatre anys.

Acaben de demostrar que el nostre país no té encaix possible en una Espanya uniforme en la que ens van incloure a la força.

Continuarà la depredació fiscal, continuarà la voluntat uniformitzadora, la negació a la diferència i als drets del nostre país ... continuarà l'espoli i l'empobriment de Catalunya.

Sé que tots tenim molts problemes, però no hem d'oblidar que una part d'aquestes ens venen d'Espanya i que, per tant, estaria més justificat que mai una resposta catalana contundent a tanta submissió.

Com li faig dir a en Serrallonga en el meu còmic: "Desitjo que els catalans del demà estiguin orgullosos dels que ara hem defensat la terra, com també que puguin estar-ne d'ells mateixos, si el dia de demà els toca fer el mateix".

dilluns, 28 de juny de 2010

UN CAP DE SETMANA INTENS A TORROELLA I L'ESTARTIT


Dissabte i diumenge intens al IV Festival del Còmic de Torroella de Montgrí i l'Estartit.

M'he fet un fart de dibuixar "serrallongues" i dedicar llibres. Un petit client em va demanar que li dibuixés un Luke Skywalker (versió 1977!), així vaig poder descansar de tant bandoler.


Crec que l'organització del festival ha recuperat l'ambició dels dos primers anys i la cosa pinta molt bé per a propers anys. Aquest festival pot esdevenir un bon complement al Saló del Còmic de Barcelona i tot un referent a comarques i això ho hem d'aprofitar.


Les responsables de l'organització (la Sabina, la Montse ...) també han estat atentes i es mereixen un reconeixement per tot el que han pencat.
El festival ha comptat amb propostes interessants: mercat de còmics, activitats infantils, conferències i exposicions... i presència d'autors.

Dissabte vaig compartir stand amb els dibuixants del col·lectiu "4 rius de tinta" (4riusdetinta.blogspot.com) i l'any vinent segur que tornaran.
I un retrobament especial: en Quim Bou.

Havíem coincidit els anys vuitanta amb la colla del "Llibre de la Selva" i no ens havíem vist des d'aleshores. És l'únic d'aquell grup que ha fet de l'afició al còmic el seu ofici i això em produeix una sana enveja. No dei
xeu de seguir la seva obra, és el millor dibuixant d'aquest país.

dilluns, 21 de juny de 2010

FESTIVAL DEL CÒMIC A TORROELLA I L'ESTARTIT


Aquest proper cap de setmana, els dies 26 i 27 de juny, arriba el 4t. FESTIVAL DEL CÒMIC DE TORROELLA DE MONTGRÍ I L'ESTARTIT.

Enguany l'organització recupera l'esperit inicial de la proposta i ha aconseguit una programació molt atractiva en la qual no hi faltaran autors coneguts, venda de còmics, exposicions i conferències i activitats lúdiques relacionades amb el món del còmic.

Com l'any passat tornaré a ser-hi present amb una paradeta dels meus Serrallongues, dedicant llibres i gaudint de l'ambient.

No us ho perdeu i aprofiteu per passar el dia en un dels municipis més atractius del Baix Empordà: història i muntanya a Torroella, illes i platja a l'Estartit.

Podeu conèixer el programa en el següent enllaç:

4t. FESTIVAL DEL CÒMIC

divendres, 18 de juny de 2010

EL TRESOR D'EN SERRALLONGA




Avui obriré una nova línea d'entrades al bloc que anomenaré "El tresor d'en Serrallonga".

La miva filla gran, l'Ànnia, havia de fer el treball de recerca de 2n de batxillerat i em va dir de fer-lo sobre en Serrallonga. Li vaig donar suport, orientació documental i vaig posar el cotxe per a fer el treball de camp.

Es tractava de, a partir del procés sumarial d'en Serrallonga que està disponible a la xarxa i altre bibliografia, dissenyar un seguit de rutes pel nostre territori coincidents en llocs que surten identificats en el procés i crear unes fitxes de cadascuna d'aquestes rutes.

Les rutes havien de tenir una coherència territorial, de tal manera que hom les pugui seguir. Cada ruta es traslladava a una fitxa amb la descripció de l'itinerari, els llocs i els passatges literals extrets del procés sumarial que coincideixen amb aquest lloc. S'hi afegien també informació bibliogràfica i webgrafia, texts històrics de suport per a ampliar coneixements sobre en Serrallonga i el fenòmen del bandolerisme i, finalment, propostes d'interés turístic coincidents amb l'itinerari.

El buidatge que va fer l'Ànnia del procés sumarial va donar per a dissenyar deu rutes.


Durant uns mesos la vaig portar amunt i avall per a fer els reportatges fotogràfics dels llocs i comprovar la coherència i viabilitat de les rutes.


Finalment, va completar el treball amb una proposta de difusió de les rutes (una carpeta col·lectora i cartells identificadors dels llocs) i una entrevista amb l'Alcalde de Sant Hilari per a conèixer projectes de divulgació turístics de la figura del bandoler.


El que faré en el bloc és anar publicant extractes de les fitxes, a partir del material fotogràfic que disposem i dels textes que l'Ànnia va extreure del procés.

Tot plegat ha estat una experiència il·lusionadora, feta en família, que ens ha permès seguir les passes d'en Serrallonga al nostre país i descobrir el seu tresor, com vam escriure en el pròleg del treball:

"I hem trobat el tresor d'en Serrallonga.
Fent aquestes rutes hem descobert que el tresor
que amagava era això: l'espai, els llocs, la terra,
la natura i el paisatge.
El país, en definitiva"

dijous, 17 de juny de 2010

VIDEO DE LA FIRA DE VILANOVA DE SAU



video

Per casu
alitat he trobat a la xarxa un video de la "Fira de les herbes remeieres" del passat 6 de juny a Vilanova de Sau.

Per allí mig hi surto dedicant llibres (amb el meu posat seriós de sempre).

dilluns, 14 de juny de 2010

EL FADRÍ DE SAU : LA PEL·LÍCULA

video
Vaig acabar al conferència a Vilanova de Sau amb un nou muntatge fotogràfic i musical.

Es tracta d'un petit film de vuit minuts i mig que recull la síntesi de la biografia del Fadrí de Sau, començant per la seva confessió a les presons de Barcelona i fins a la seva detenció al poble de Durban, a les Corberes franceses.

El muntatge incorpora fotografies dels llocs, dibuixos dels meus còmics i imatges de la sessió fotogràfica que vam fer la colla de Santa Coloma per al programa de la Festa de la Ratafia.

El text és un recull literal de diferents passatges del procés sumarial.

Crec que aquest aquests muntatges fotogràfics, als quals intento donar un ritme cinematogràfic, serveixen per a il·lustrar visualment i d'una manera fàcil la història dels nostres bandolers i el seu paisatge.

Espero que us agradi.

dilluns, 7 de juny de 2010

EL FADRÍ DE SAU


El Fadrí de Sau va ser lloctinent d'en Serrallonga i , per tant, un dels bandolers més coneguts de la quadrilla.

En la conferència que vaig fer a Vilanova de Sau vaig desgranar una mica de la seva història, extreta dels procés sumarial als bandolers. Comença amb el seu pas al bandolerisme de molt jove, no tindria més de quinze o setze anys, i finalitza amb la seva captura al municipi de Durban, a les Corberes franceses.

Us adjunto un enllaç al document, en PDF, que conté la conferència:

- El Fadrí de Sau

DE FIRA A VILANOVA DE SAU


Ahir diumenge dia 6 de juny va celebrar-se la "XIX Fira d'herbes remeieres" de Vilanova de Sau.

Durant tot el dia vaig tenir la parada de venda de còmics d'en Serrallonga i vaig acabar la diada fent una conferència sobre Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, notable veí del poble i lloctinent de la quadrilla d'en Serrallonga.

Va ser un dia molt agradable (per més que la pluja el volgués aigualir una mica), venent llibres amb dibuixos dedicats i parlant amb la gent.

En destaco la coincidència amb membres del Centre Excursionista de de Terrassa que em van comprar dos llibres i em van comentar una primícia: acaben de dissenyar un camí de gran recorregut (GR) que anomenaran "La ruta dels nyerros" i que portarà de Catalunya fins al poble de Nyer, al Conflent, creuant els Pirineus per la serralada de Mantet. La mateixa ruta que feien en Serrallonga i els seus en les seves fugides.

Quan tinguin el GR homologat el presentaran. Ja els hi dit que m'apunto a fer la ruta!.

Un 10 també per a l'organització de la Fira, amb en Joan Carles Rei -L'Herbolari de Sau- al capdavant. Sorprèn el bon tracte, però més encara l'amor que tenen pel seu paisatge, el poble i la història del lloc.

Al llarg del dia vaig tenir temps per a fer un dibuix del Fadrí de Sau, amb les cingleres de Collsacabra i el campanar de Vilanova al fons, que vaig regalar a l'Ajuntament.

Si voleu passar un dia diferent, l'any vinent no us ho perdeu.

divendres, 4 de juny de 2010

CÒMIC HISTÒRIC DEL PÉRIGORD NEGRE



En el darrer viatge al Périgord Negre francès vaig poder comprovar de nou l'afició d'aquell país per la "bande desinnée". Em va cridar l'atenció com, anant a oficines de turisme o en les típiques botigues que et trobes en sortir de qualsevol lloc visitable, trobes llibres de còmic especialment editats per a divulgar aquell lloc.

Podies emportar-te un record, un llibre, una postal ... o un còmic històric que tenia com a protagonista el lloc que havies visitat.

Aquests còmics desenvolupen una història de ficció a partir d'un element patrimonial (una ciutat troglodítica medieval com la Roque Saint-Christophe o les torres dels templers de Domme), una ciutat (com Sarlat-la-Caneda) o un castell on va allotjar-se el rei Ricard Cor de Lleó (la fortalesa de Beynac).

Felix & Bigotto (guionista i dibuixant respectivament) són els autors habituals d'aquests llibres al Périgord , que ja han editat: Sarlat Cité Salamandre, Le Secret des Bois de Lascaux, Donjon Cathare, La Roque Saint-Chistophe o Les Derniers Templiers).

Aquest darrer -Les Derniers Templiers- és el que vaig acabar adquirint a Domme.

El còmic es demostra així com una eina més de valorització i divulgació dels llocs i els pobles , del seu patrimoni i la seva història. Esdevé un complement per a ensenyar i ampliar coneixements sobre el territori , d'una manera senzilla i agradable gràcies també a que el dibuix permet recrear visualment la història.


Estaria bé que al nostre país també fos així.