Avui sota les aigües del pantà de Sau, Querós era el poble d'en Serrallonga, on hi tenia molts fautors i companys bandolers, com declarava la Joana Macissa en el procés:
"Y de alli nos de anarem a la rectoria de Caros ahont menyarem y beguerem perque lo rector segons yo viu com parlaven son amichs y de dita rectoria de Caros nos ne anarem a Vilanova de Sau..."
Davant per davant de l'església de Querós encara s'hi pot veure un gran penyal que emergeix de les aigües, s'anomena el Turó del Mal Sopar i rep el nom d'una llegenda que té en Serrallonga com a protagonista:
"Encalçat per les tropes i malfiat per por a una possible delació, en Serrallonga, acompanyat de la seva amiga Joana Macissa, es va amagar en un turó, proper a l'església parroquial de Querós, avui un illot del pantà de Susqueda.
Allà, en Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ell i la dona sopaven. Amb això era imminent l'arribada dels soldats del lloctinent Duc de Cardona, que l'encalçava.
Conta la memòria popular que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranxida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter. S'escapolí pels pèls dels uns i dels altres".
"Y de alli nos de anarem a la rectoria de Caros ahont menyarem y beguerem perque lo rector segons yo viu com parlaven son amichs y de dita rectoria de Caros nos ne anarem a Vilanova de Sau..."
Davant per davant de l'església de Querós encara s'hi pot veure un gran penyal que emergeix de les aigües, s'anomena el Turó del Mal Sopar i rep el nom d'una llegenda que té en Serrallonga com a protagonista:
"Encalçat per les tropes i malfiat per por a una possible delació, en Serrallonga, acompanyat de la seva amiga Joana Macissa, es va amagar en un turó, proper a l'església parroquial de Querós, avui un illot del pantà de Susqueda.
Allà, en Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ell i la dona sopaven. Amb això era imminent l'arribada dels soldats del lloctinent Duc de Cardona, que l'encalçava.
Conta la memòria popular que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranxida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter. S'escapolí pels pèls dels uns i dels altres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada