dimecres, 28 de desembre del 2011

UN CÒMIC "ROMÀNIC" DE L'ANY 1985




Les pintures romàniques de Santa Maria de Lluçà m'han portat a recordar un còmic que vaig dibuixar l'any 1985 i que us mostro en aquesta entrada.

Es tracta d'un còmic curt de quatre pàgines que vaig fer aleshores per a participar en un concurs de còmic que organitzava la Generalitat de Catalunya. No cal dir que no vaig guanyar, però em sembla que la idea tenia una certa originalitat.

Podeu apreciar com en les dues primeres pàgines la història està relatada amb la imatgeria pròpia de la pintura del romànic, com els díptics dels retaules d'aquella època, utilitzant els calaixos amb sanefes i dibuixant els personatges amb l'hieratisme propi d'aquells pintors i l'absència de perspectiva en els fons. Utilitzant, fins i tot, l'habitual tipografia romànica.

Ja em vaig adonar de les semblances entre els retaules romànics i el còmic actual i vaig fer aquest còmic antimilitarista ajudat de la iconografia medieval.

divendres, 23 de desembre del 2011

BON NADAL AMB UN DIBUIX



Que passeu un bon Nadal i que tingueu un feliç any 2012.

Em permeto il·lustrar-vos aquest desig amb un dibuix que vaig fer l'any passat. Es tractava  d'una felicitació per l'arribada d'un nadó i el vaig representar amb un nen que es trobava davant personatges d'un món de fantasia. 

No sabem com serà l'any que ens arriba. Ens diuen que no serà fàcil.

Però si hi ha alguna cosa que no ens poden retallar és això: la imaginació.


dijous, 22 de desembre del 2011

SANTA MARIA DE LLUÇÀ: LES PINTURES ROMÀNIQUES




Una altra de les sorpreses de la canònica de Santa Maria de Lluçà: les pintures romàniques.

Fores descobertes l'any 1954 durant unes obres de rehabilitació de l'església  i van ser pintades en el segle XIV. Formen part de la transició del romànic al gòtic.

Les que s'exposen són les originals. Durant la nostra visita vam tenir la sort d'estar acompanyats pel conservador del monestir i ens va explicar tots els detalls. A diferència d'altres pintures murals del romànic que es guarden a Barcelona, les de Santa Maria de Lluçà havien estat guardades pel Ministerio de Cultura i aquest les va acabar retornant al seu edifici original. Una sort.

Dues peces més que podem veure en l'església és una reproducció del frontal romànic de l'altar i d'una creu romànica (els originals es guarden al Museu Episcopal de Vic). 

Les pintures murals de Santa Maria de Lluçà consten d'un pantocràtor, la pintura més antiga d'un Sant Jordi que es conserva al nostre país i diverses escenes de la vida de Jesucrist.

Les pintures romàniques feien en les esglésies la mateixa funcio que els capitells: il·lustrar i explicar la història sagrada als fidels. Podem dir que eren com un precedent del còmic doncs utilitzaven el dibuix per a explicar un relat.

Mirant les pintures de Santa Maria de Lluçà podem apreciar aquest paral·lelisme entre tots dos mitjans d'expressió. El relat sobre la vida de Jesuscrist (naixement, vida i mort) està perfectament explicat en aquesta obra d'ara fa més de sis-cents anys!.

Per a conèixer més sobre els tresors de Santa Maria de Lluçà podeu accedir al següent enllaç: Santa Maria de Lluçà.

dimecres, 21 de desembre del 2011

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ : EL CLAUSTRE



Fa pocs dies vam fer una sortida familiar per a conèixer la zona del Lluçanès, a cavall entre Osona i el Bages.

Això ens va permetre descobrir, al mig d'un paisatge encantador, una joia de la nostra història: el monestir benedictí de Santa Maria de Lluçà.

Es tracta d'un conjunt monacal conegut des del segle XII que conserva quasi intacte tot el conjunt de la canònica: una gran església romànica amb volta de canó, diferents dependències del conjunt d'edificis del convent i un petit - però interessantíssim- claustre .

El petit claustre és una joia del romànic, composat d'arcades de mig punt soportades per uns capitells ricament esculpits amb motius vegetals, sanefes i animals mitològics.  És un dels claustres més bonics que hem pogut admirar.

A més de decorar, l'escultura romànica en portalades, capitells i pilastres estava pensada per il·lustrar i adoctrinar uns fidels que aleshores no sabien ni llegir ni escriure.

Sempre m'han agradat els capitells romànics i la imatgeria dels artistes que els van concebre. En aquestes escultures hi ha molt de coneixement i imaginació de l'artista.

Un exercici agradable és entretenir-se a observar amb atenció aquestes escultures. A banda de l'armonia que pot oferir com a conjunt arquitectònic un claustre, aturar-se a mirar els detalls dels seus capitells permet adonar-nos de la capacitat dels escultors d'aquell temps.  

Els capitells romànics i les portalades també esdevenen una explosió de creació al mig de la tradicional sobrietat del romànic.

No deixeu d'entretenir-vos a admirar els capitells i l'escultura romànica quan la tingueu davant, hi descobrireu detalls inesperats.

dimarts, 20 de desembre del 2011

AUTORS DE REFERÈNCIA: PHILIPPE JARBINET





Fa poques setmanes vam fer una sortida familiar a la Catalunya Nord i ens vam arribar fins a Perpinyà.
Allí vaig poder trobar i adquirir tres còmics que fa temps que pretenia: Airborne 44, de l'autor belga Philippe Jarbinet.

El tema del desembarcament  aliat a Normandia i dels paracaigudistes americans m'atrau singularment des que vaig veure la magnífica sèrie de la cadena HBO Brothers in Arms (aquí titulada "Germans de sang"). 

L'any 2009 vam fer , també amb la família, una estada a Gruissan (Aude) i en el festival del còmic que hi organitzen cada mes de maig vaig veure les planxes originals d'aquest còmic. No cal dir que vaig pensar en adquirir-lo més endavant. I ara ho he pogut fer. 

Airborne 44 consta de quatre àlbums (el darrer es publica a França el proper mes de gener) i m'han semblat una obra mestra. No sols per la qualitat del dibuix i la fidelitat històrica, sinó també per un magnífic guió que creua diferents històries de soldats en el desembarcament aeri i marí i aporta la perspectiva del drama de la guerra no sols d'aquests, sinó també la dels civils . És un còmic rodó que recomano, encara que no s'hagi publicat a Catalunya.

Jarbinet també és l'autor d'una altra sèrie molt recomanable: Mémoire de cendres. Un llarg còmic sobre l'epopeia dels càtars a Occitània , publicat en deu volums a França entre els anys 1999 al 2007 . A Gruissan vaig adquirir el darrer volum (vaig començar la casa per la teulada), el qual finalitza amb la caiguda de la fortalesa de Montsegur , amb una magnífica dedicatòria de l'autor.

dissabte, 17 de desembre del 2011

UN REGAL DE REIS


Una mare de Santa Coloma han pensat en regalar per la diada de Reis a la seva filla els meus còmic i un dibuix dedicat.

Li he fet aquest dibuix, en Serrallonga i la Joana descansant en un paratge del Conflent, amb el castell d'Anyer al fons.

Espero que li agradi.

dijous, 15 de desembre del 2011

LA TORRE BATERA



Si continuem la carretera des de Motnferrer en vuit quilòmetres ens plantarem a Corsaví, un bonic poble e muntanya escalat en una de la faldes del massís del Canigó i dominat per la seva torre medieval. Aquesta mateixa carretera continua ascendint uns tretze quilòmetres fins arribar al refugi de Batère.

En aquest punt s'acaba l'asfalt i hem de dirigir-nos a peu, fent una petita excursió d'uns tres quilòmetres, fins a trobar el punt més alt de la carena, just en la cresta que separa el Vallespir del Baix Conflent.

El paisatge és d'alta muntanya, amb panoràmiques a tots costats i amb el gran Canigó com a teló de fons. Però el protagonisme del lloc és per a la torre Batère, una torre medieval de vigilància fronterera.

En Serrallonga va passar per aquests verals en les seves escapades fins a França:

"Y sense cercar ningu dels altres bandolers mos companys men torni a França que jo ja tenia una doba de or que dit mossur del Viver me havia dexada pera gastar per lo cami y aleshores no men torni per Anyer que men torni per Torrebatera encaminantme deves Vinça y de alli men entri en França y torni al Viver ahont me estigui algun parell de mesos".

En aquella ocasió queda documentat que en Serrallonga va creuar per aquest lloc, descendint fins al poble de Vinçà i d'allí deixant el Conflent català per a entrar a terres franceses.

dilluns, 12 de desembre del 2011

MONTFERRER




Des del poble de Serrallonga descendim fins a trobar la carretera D-115 i prenem una carretera D-44 que ens portarà fins el poblet de Montferrer.  

La carretera és sinuosa i cal anar amb paciència, però el paisatge que ens envolta és magnífic en tots els moments de l'any i cal gaudir-lo.

Montferrer és un poble de 200 habitants situat a l'Alt Vallespir, dalt d'un turó proper encara podem veure-hi les ruïnes del castell de Mollet, o de Montferrer.

La relació d'en Serrallonga amb aquest indret és molt colateral. Tomàs de Banyuls, el baró d'Anyer (Nyer en francès) que havia acollit el bandoler quan aquest fugia a França, també era marquès de Montferrer.

El marquesat de Montferrer es va afegir als Banyuls l'any 1488, quan Lionor de Pontós aporta com a dot en el matrimoni amb Joan III de Banyuls el castell i la senyoria de Montferrer. A partir d'aleshores i fins avui en dia els Banyuls han afegit el títol de Montferrer al seu cognom. 

En l'església del poble encara es poden veure dues plaques que recorden alguns dels darrers il·lustres Banyuls i Montferrer: Jacques i Raymond. Tots dos havien continuat amb la tradició militar de la família i van morir en acte de servei en la cruenta primera Gran Guerra.

Existeix una web on es pot resseguir el llinatge dels Banyuls-Montferrer, a la que podeu accedir en aquest enllaç: Familles de Banyuls de Montferrer.

dissabte, 10 de desembre del 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (i 3)


Barallat i Falguera creu encara que el cognom Serrallonga s'enllaça amb el nom de Bernat Sala, de Prats de Molló, i fa reviure la figura del pare de Serrallonga, un noble que apareix en el drama amb el nom de Bernat de Serrallonga. També cita que la casa de Sau va estar en relació amb la de Rocabertí-Serrallonga en el segle XV i ciuta un tal Joan de Sau, cavaller de Castelló d'Empúries.

En quan a la casa de Torrelles, d'on provindria l'heroina del drama Joana de Torrelles,diu que era una de les més importants del bàndol dels "cadells" i opina que la casa senyorial correspondria a Torroelles d'Agly , Rosselló.

Tota aquesta  relació històrica va ser recollida també per Víctor Balaguer en la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1863), de tal manera que, almenys fins el llibre desmitificador de Joan Cortada, el bandoler Serrallonga va tenir unes arrels nobles i senyorials que tenien com a origen aquesta baronia del Vallespir.

Avui en dia ja sabem, quan passegem pels carrers de Serrallonga, que aquest poblet no té relació amb el nostre bandoler. Això no deixa que continuem gaudint del lloc i de la seva història.

El poble de Serrallonga va tenir la seva història. Durant la Revolta dels Angelets, per exemple, les muralles que protegien el poble foren enderrocades com a represàlia del suport que havia donat el poble als revoltats.

Dels temps pretèrits queda dempeus la bonica església romànica amb la seva portalada i el conjurador als quatre vents, des d'on obtenir una magnífica panoràmica de totes les muntanyes del Vallespir i l'altiu Canigó.

divendres, 9 de desembre del 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (2)



Joan Givanel i Mas (Barcelona 1868-1946) fou filòleg, erudit, crític literari i especialista en literatura de Cervantes. Va escriure un extens article sobre l'obra de teatre de Coello, Rojas i Guevara "El catalan Serrallonga" i és en aquest article on hi trobem la informació sobre la presumpta relació entre el bandoler i el poble de Serrallonga.

Givanel ens explica que fou Barallat i Falguera qui va creure trobar en aquest lloc del Vallespir els origens nobles del bandoler:

"Barallat i Falguera abraça més camp d'acció, atès que cita llocs corresponents a la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, situant en aquests respectius punts: el castell de Nyer, la torre dels cadells i la baronia de Serrallonga. Al tractar aquesta darrera ens diu que "el castell de Serrallonga és el castell de Cabrenys, prop de la Menera, del qual en queden imponents restes". Analitza i estudia la citada casa feudal des del segle XI, citant com a baró de Serrallonga a Raymond, de cognom el Bracat. Assenyala després a Bernard Hug de Serrallonga, qui va ajudar als comptes de Beziers i de Tolosa; Guillem Hug de Serrallonga; Bernat Hug, "company del rei Pere en el combat singular de Burdeus, i Guillem Galcerán, darrer dels Bracats. Segueix després una nova branca, producte de la unió de Beatriu de Serrallonga amb el vescompte de Rocaberti, fent menció de Guillem Rocabertí Cabrenys , o Serrallonga, i alguns més, fins que l'any 1589 acaba la segona branca, o sigui la dels Rocabertí-Serrallonga.

Si interessants resulten le pàgines consagrades a historiar la baronia de Serrallonga, no ho són menys les dedicades a Joan Serrallonga i a la casa de Torrelles; però hem d'assenyalar que, per més bona voluntat que hi hagi per a unir els descendents de la baronia de Serrallonga amb la Sala de Viladrau i la casa de Serrallonga de Queròs, no resulta molt clar i explícit aquest parentiu".

dimecres, 7 de desembre del 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (1)




Serrallonga (Serrallongue en francès)  és un petit poble d'uns 250 habitants que trobem en agafar una bonica carretera des de Sant Llorenç de Cerdans. Podem visitar-hi la seva església romànica del segle XI i el seu "conjurador", una capella als quatre vents que servia antigament per predicar contra les tempestes. També és el punt de sortida per a l'itinerari a peu que mena fins al castell roquer de Cabrenç.

La relació entre el poble i el bandoler de les Guilleries, a banda de la coincidència amb el nom , es troba en el mite iniciat a partir del drama "El catalán Serrallonga" escrit l'any 1636 per Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luis Vélez de Guevara. 

Aquest drama és el primer document escrit que recull la imatgeria del bandoler (sols dos anys després de la seva mort!) i el podeu trobar en el següent enllaç: El catalán Serrallonga.

En aquest drama teatrealitzat (com reprendria el 1858 Víctor Balaguer en les seves obres de  teatre i novel·la ,que no eren més que  un plagi  de la trama i personatges d'aquesta primera) es descriu Serrallonga com un personatge de noble linatge, nyerro i en lluita contra els cadells. Per la seva banda Joana Macissa es transforma en la famosa Joana Torrelles. Aquesta és la génesi del mite del bandoler cavaller, d'orígens nobles i no pas humils, que tindria continuïtat fins que Joan Cortada va escriure la veritable història del bandoler.

Celestí Barallat i Falguera (mort a Barcelona l'any 1905) , advocat i escriptor , va escriure la ponència "Nyerros i Cadells" l'any 1891. Coetani amb Víctor Balaguer, va creure trobar els orígens nobles del bandoler de les Guilleries , precisament, en la baronia de Serrallonga, al Vallespir.




dilluns, 5 de desembre del 2011

TERRA DE CONTRABANDISTES



No tenim notícies del pas d'en Serrallonga per Costoja, però aquest poble ha tingut sempre molta història com a lloc de pas. El nostre bandoler podria haver-hi passat en una de les seves rutes de fugida, quan venint des d'Olot, passant per Sant Llorenç de la Muga, ascendia per a creuar els Pirineus i baixar fins a Ceret.

El poble de Costoja ha estat un lloc de pas com demostra la via romana que el creua i que des de l'antigor va ser utilitzada com a camí ramader. La seva situació fronterera ha permès que fos escenari privilegiat per a contrabandistes i també una de les rutes de l'exili després de la nostra guerra civil.

En el segle XVII va ser un dels llocs per on circulava la sal de contraban que els catalans portaven fins al Vallespir. Després del Tractat dels Pirineus els francesos van imposar la gabella, un nou  impost sobre la sal que va alterar l'economia dels antics Comtats catalans i que va motivar la revolta dels veïns del Vallespir i el Conflent. Va ser l'anomenada revolta dels Angelets de la Terra, el darrer intent de retornar aquelles terres a Catalunya.

Una placa deixa constància d'aquesta activitat en el camí romà que creua el nucli urbà.

En el segle XX també va viure a Costoja el darrer maquis català, en Quico Sabaté. A principis de 1947 va traslladar-se amb la seva famíla, tenia dona i dues filles, a Casanove Loubette, a dos quilòmetres de Costoja. Des d'aquí accedia al Principar per a realitzar les seves accions de sabotatge.

dijous, 1 de desembre del 2011

COSTOJA


El primer municipi que trobem passada la ratlla de França i ja entrats en la comarca del Vallespir és Costoja.

És un poblet preciós, envoltat de natura i amb traces de carrers medievals. 

Hi destaca la seva impresionant església , amb una magnífica portalada romànica, un esbelt campanar i el seu absis. És veritablement una joia arquitectònica del romànic que mereix, per si sola, la visita al poble.

Costoja, a més, ofereix dues propostes singulars.

Una és l'antic i romàntic cementiri a cel obert, davant mateix l'església i dins el nucli urbà.

L'altra és el nom dels carrers. Cada carreró i plaça està distingit amb una placa bilingüe- en català i francès- i l'han batejat amb imaginatius noms i descripcions. El passeig pels carrers ens permet gaudir d'aquests noms.


Sense cap dubte va ser una bona iniciativa batejar aquests llocs : "via crucis dels somnis inconfessables", "lloc del pou inoblidable", "escapatòria de tenaços xiuxiuejadors" ... Una singular proposta que convida el visitant a passejar i anar descobrint amb sorpresa cadascún d'aquests racons.

dilluns, 28 de novembre del 2011

UNA NOVA RUTA D'EN SERRALLONGA PEL VALLESPIR



Us vull proposar una nova ruta per a resseguir els camins històrics del bandoler Serrallonga.

Aquesta ens portarà fins al Vallespir, a les muntanyes dels antics comtats de la Catalunya Nord, i resseguirà un dels recorreguts de fugida d'en Serrallonga quan anava a França. També veurem espais relacionats amb la mitologia del bandoler i amb les rutes del contrabandisme i l'exili.

Per accedir-hi hem de dirigir-nos fins a l'Alt Empordà i prendre la carretera GI-502 que ens portarà fins a Darnius i Maçanet de Cabrenys. A partir d'aquest darrer poble una carretera en molt bon estat ens conduirà fins a la frontera amb França. Entrarem en la comarca del Vallespir.

El recorregut entre la GI-502 i el punt final de la nostra ruta, a la torre Batera, serà d'uns 86 quilòmetres, tots ells per paisatges bellíssims d'alta muntanya i que s'han de fer amb la paciència necessària per a saber gaudir-los, sense presses i admirant cadascun dels detalls que ens ofereix el nostre preciós país.

dimecres, 16 de novembre del 2011

POESIA DE CARLES FAGÈS DE CLIMENT


El bon amic Carles Sapena m'ha fet arribar un document que jo desconeixia i que considero molt interessant. Es tracta de la poesia titulada "Diàleg de Fra Jeroni Climent, cellerer, després abat de Sant Pere de Roda, amb en Joan Serrallonga, lladre de pas".

La poesia forma part del gran recull de poemes "Somni del Cap de Creus"  del  poeta figuerenc Carles Fagès de Climent (1902-1968) que es va editar posteriorment a la seva mort. En aquest recull poètic Fagès de Climent glosava el paisatge del seu Empordà i els seus mites. 

Jordi Pla, en un estudi aproximatiu a l'obra del poeta figuerenc, ens diu: "Pel que fa al "Diàleg de fra Jeroni Climent..." a parer nostre un dels millors poemes del llibre, l'autor ens conta, a tall de romanç, el sojorn clandestí del mític bandoler a Sant Pere de Roda on l'abat Fra Pons de Turull -que pertanyia al mateix bàndol dels nyerros- l'acull i l'ajuda a escapolir-se cap a França. Joan de Serrallonga ens és descrit a la manera dels herois romàntics, com havia fet, abans que Maragall, Anitet de Pagès".

A banda de l'interès intrínsec de l'obra de Fagès de Climent aquest poema resulta molt interessant atès que relata de manera molt fidel l'episodi de la primera fugida d'en Serrallonga a França l'any 1626, cosa que demostra que el poeta s'havia documentat sobre aquell episodi.

En el poema hi apareix en Serrallonga amb el nom de Jeroni Camps (el seu parent de Can Camps de Sant Amanç, a nom de qui anava la carta de recomanació per al baró de Viver), hi apareix també la carta de reconamació que li havia fet l'abat de Banyoles, els barquers de Cadaqués que l'han de portar a Leucata ...

L'episodi històric amb en Jeroni Camps - Serrallonga serveix a Fagès de Climent per a fer un descripció amorosa del paisatge del Cap de Creus i els seus mites. En definitiva, un poema històric i èpic i un cant al nostre país.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

PIRATES DE LA RATAFIA

El programa que s'edita cada any per a la Festa de la Ratafia conté una història relacionada amb aquest licor. Fa tres anys que aquesta història de ficció , amb ingredients humorístics i molta inventiva, l'escric jo a petició dels organitzadors.

Enguany, rememorant el mot crioll "ratafia" que en el segle XVII indicava una beguda de rom i herbes que prenien els mariners del Carib, he escrit la història "Pirates de la ratafia".

Al mateix temps l'escrit s'acompanya de fotografies que serveixen per il·lustrar la història.

Enguany ens ho vam passar pipa disfressats de pirates, amb l'inigualable Lluís Bayés com a actor principal, en les localitzacions de l'Estartit i Castanyet. Durant dos caps de setmana vam tenir una baralla en una taverna de l'illa de Tortuga, vam navegar pels mars del Carib, vam atravessar la selva de Castanyet i finament vam trobar un tresor. Una passada.

Amb les magnífiques fotografies d'en Xavi Amat he preparat un video que explica la història i que he penjat a youtube.

Si us voleu divertir una estona mireu el video al següent enllaç: Quatredents i els Pirates de la Ratafia.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

FESTA DE LA RATAFIA 2011


S'acosta una nova edició de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Enguany la trentena edició es celebra del 10 al 13 de novembre.

No us la perdeu, la programació arriba enguany farcida de novetats per a festejar el millor licor català en la millor festa que s'hi dedica al nostre país.

Diumenge al matí , fins i tot, podreu gaudir d'una representació del Ball d'en Serrallonga de la colla de Sant Hilari Sacalm.

El cartell de la festa l'ha dissenyat enguany en Quim Batllori, dibuixant i autor de còmics colomenc que ha volgut recordar aquells primers cartells de la festa que els anys vuitanta vaig dibuixar per als organitzadors de la festa, Jovent del Poble, i que tenien com a protagonista un diable que rememora la part més diabòlica del preuat licor.

Podeu trobar tota la programació a : Festa de la ratafia 2011.

dijous, 6 d’octubre del 2011

VIDEO: LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA


En el decurs de la festa Torna Serrallonga a Sant Hilari Sacalm vaig fer la presentació de la guia El tresor d'en Serrallonga i vaig preparar un video fotogràfic per dinamitzar la xerrada.

Per aquesta ocasió vaig elaborar el video La caiguda del mas Serrallonga .

En el video intento condensar-hi la història del mas on en Serrallonga va viure després de casar-se amb la pubilla.

El mas Serrallonga va ser testimoni privilegiat de la història del bandoler: les penúries familiars , el pas del Serrallonga pagès al Serrallonga bandoler. Va ser enderrocat per les autoritats com a càstig i tornat a aixecar per la Margarida.

Malauradament, però, el temp i l'oblit estan a punt de fer-lo desaparèixer. En el video intento sensibilitzar sobre el que representaria la pèrdua d'aquest testimoni tangible de la nostra història.

El podeu visionar al youtube, en el següent enllaç: La caiguda del mas Serrallonga.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

SANTA BÀRBARA


L'ermita de Santa Bàrbara es troba al cim més alt del terme municipal d'Anglès.

Es tracta d'un edifici religiós ja citat l'any 1310, lloc de gran devoció pels vilatants en temps pretèrits i que va ser restaurat fa pocs anys, presentant a hores d'ara un immillorable aspecte.

Des d'aquest cim les vistes sobre les planes de la Selva son immillorables. Al peu del santuari hi trobem les masies de Sant Amanç, entre elles Can Camps.

Existeix un episodi , narrat pel Fadrí de Sau en el procés sumarial, que ens explica la relació entre els homes d'en Serrallonga i l'ermità de Santa Bàrbara d'aleshores.

Pel volts de l'any 1628 el Fadrí de Sau, junt amb alguns homes i la seva companya Margarida Severa, van anar a trobar un tal Cloperes de la vila d'Osor i el van amenaçar de matar-lo si no els donava seixanta lliures.

"li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que les donas al ermita que nosaltres les cobrariem dell y anant nosaltres a dit armita a sercar dit diner y cobrades que aguerem dites sexanta lliures nos les partirem igualment que cadahu prengue sa part y jo la mia".

Aquest episodi ens parla de les relacions d'ermitans i gent d'església amb en Serrallonga i la seva quadrilla, com també del mètode d'extorquir amb simples amenaces i obtenir aquesta mena d'impost revolucionari dels bandolers del Barroc.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

EN SERRALLONGA ES FA PASSAR PER UN TAL JERONI CAMPS


Acabaré aquest cicle d'entrades dedicades als Camps de Sant Amanç amb una història curiosa.

Del procés sumarial es dedueix que els Camps devien ser almenys dos germans: un es deia Salvi com el pare i l'altre Jeroni. Aquest darrer devia ser coix, segons es dedueix del seu àlies, com explica la Joana Massissa:

"Y en altra ocasio lo dit Serrallonga y Hyeronym (Jeroni) Camps dit lo Coxo fill de Salvi un vespre trobanse dit Coxo ab nosaltres anaren los dos a robar altre molto del corral de T. Fabregas y aquell nos menyarem a bosch lo Serrallonga dit Coxo Camps Pere Valenti bosso de Hyeronym Planella y jo testimoni".

L'única vegada que en Serrallonga va amagar la seva identitat va ser en la seva primera fugida a França, l'any 1626. En aquella ocasió va obtenir una carta del rector de Castanyadell i una de recomanació de l'abat de Banyoles per a refugiar-se al castell del Viver.

La carta per a monsieur de Viver era a nom de Jeroni Camps, per tant podem deduir que en Serrallonga va fer servir el nom del seu parent de Can Camps de Sant Amanç:

"si be les hores encara ningu sabia que jo fos Serrallonga que yom feye dir Hieronym Camps".

Més endavant va identificar-se al noble francès que l'acollia:

"y es la veritat que aleshores ja sabia dit mossur del Viver que jo ere Serrallonga perque lo senyor de Anyer ley havia escrit segons dit del Viver me digue y jo loy confessi".

dijous, 29 de setembre del 2011

ELS CAMPS TAMBÉ EREN LLADRES


Els Camps de Sant Amanç també havien participat en els robatoris d'en Serrallonga. La Joana ho explica en el procés sumarial:

"Lo vespre que dits Serrallonga Salvi Camps y Miquel Puig Llulell robaren en ma presentia la casa de Puig de Brunyola en la qual robaren les faldilles un llansol y tela blanca aquella mateixa nit anarem en casa de dit Bonmati (un fautor del barri de Constantins, avui terme municipal de Sant Gregori) que devia ser mitja nit y lo Salvi Camps pega una pedrada en la finestra y fentse en ella lo dit Bomati y vehent que erem nosaltres baixa a obrir y nosaltres entrarem en casa y soparem dins de aquella".

"Y estant sopant present lo dit Bonmati dit Serrallonga li conta com veniem de robar la casa den Puig de Brunyola y amostrantli les faldilles y llansol li digue que noy havien trobades quatre centes lliures que ells cercaven y dit Serrallonga dona lo llansol a dit Bonmati y en haver sopat que ja ere casi de dia nos ne anarem a bosch que es prop de llur casa en lo qual bosch estiguerem dos o tres dies que lo matex Bonmati nos partave a menyar".

Es veu com -segons explica també la Joana- aquells homes no tenien gaires manies a robar-se a ells mateixos. Així, un dia, robaren al propi Jeroni Planella, cosí germà d'en Serrallonga i oncle de Salvi Camps:

"nos vingueren a trobar a bosch lo dit Salvi Camps en companyia del sobredit Taverner de Castanyet quens trobarem en lo bosch que es junt la casa de Yeronym Planella de Santamans en lo qual bosch nosaltres dit Serrallonga y jo reveniem molt amenut y per no tenir res que sopar anarem al corral de dit Hyeronym Planella y de aquell robaren dits Serrallonga Taverner y Salvi Camps un molto yns ne anarem tots quatre a bosch y alli lo coguerem yl menyarem".

Es veu, però, que a Jerno Planella no li devia saber molt greu atès que "a les hores dit Planella nou sabe pero apres parlant ab ell y dientli del robo de dit molto dit Planella sen reye".

dimarts, 27 de setembre del 2011

EL COMTE DESPERTAFERRO


Una recomanació: el còmic El comte Despertaferro. El primer capità dels almogàvers.

El bon amic Josep Ramírez Burgada (en Jou) ha editat el seu primer còmic basat en la història de Guillem Galceran, comte d'Hostoles i primer capità dels almogàvers.

Es tracta d'un episodi amb base històrica narrat amb rigor i pedagogia per tal que els joves lectors de còmics gaudeixin d'un relat ple d'aventures mentre aprenen i coneixen les arrels de la nostra història.

Guillem Galceran va ser un noble català de la Vall d'Hostoles, senyor del castell de Falgons i les serres de Rocacorba, que va acudir a la crida del Rei en la conquesta de Sicília de l'any 1282.

La història que s'hi relata és entretinguda i , dirigida a un públic de totes les edats, serveix per a donar a conèixer una part important de la història del nostre país. S'acompanya d'una guia històrica per a completar el valor d'aquest còmic que, més enllà de l'entreteniment, esdevé una immillorable eina per aprendre i conèixer un personatge històric català força desconegut.

dilluns, 26 de setembre del 2011

UN BON CAP DE SETMANA A SANT HILARI


S'ha acabat la festa Torna Serrallonga de Sant Hilari. La llàstima és que el mal temps va deslluir-la el dissabte, però al final tot va anar prou bé.

El dissabte vaig fer la presentació de la guia
El tresor d'en Serrallonga i vaig projectar el curt La caiguda del mas Serrallonga , amb el qual vull sensibilitzar sobre la pèrdua del nostre patrimoni històric que representarà la ruina del mas Serrallonga de Querós.

El cap de setmana va ser ben agradable gràcies a la bona companyia dels organitzadors de la festa, atents, compromesos i animats per continuar amb la seva proposta tot i les dificultats en què es troben (manca de diners públics per ajudar-los a finançar l'activitat).


Com a veïns de la meva parada de venda de llibres vaig tenir els joves que finalitzen l'ESO al col·legi Sant Josep de Sant Hilari i que tenien una parada per a recollir diners per a la seva excursió de final de curs.
Una d'aquestes joves vol estudiar batxillerat artístic i intentarà seguir estudis d'art. Gràcies a la seva habilitat en el dibuix va pintar uns plafons on els visitants podien fotografiar-se posant la cara darrere d'uns personatges diversos.

Un d'aquests personatges, com no podia ser d'altra manera a Sant Hilari, era un Serrallonga inspirat en el bandoler dels meus còmics (vestit i capa negra). No vaig poder estar-me de fotografiar-me i així col·laborar.


Per un moment em vaig poder sentir com el meu personatge de Bandera Negra!


dissabte, 17 de setembre del 2011

CUREN EL FADRÍ DE SAU A CAN CAMPS DE SANT AMANÇ


El Fadrí de Sau fou ferit en més d'una ocasió pel somatent i les autoritats reials. En una d'elles fou atès i curat a Can Camps de Sant Amanç:

"Haura sis anys poch mes o manco nos vigue a trobar en dit bosch lo dit Hyeronym Planella hins digue que alla baix era lo sometent de las Esposes y dit Serrallonga nos digue a nosaltres quels anassem a batre y escopetejarem a dit sometent hils ferem recullir en dit bosch de les Esposes si be los de dit sometent se tornaren quem feriren a mi him travessaren per les espatlles".

"Y en estar jo ferit mos companys me portaren en casa de dit Salvi Camps y Planella y alli lo dit Camps me posa dins la cabanya que te just a sa casa y alli nos porta dit Camps y Salvi son fill a sopar him promete lo dit Camps major que al vespre me enviarie a sercar un barber pera curarme".


"Vingueren en dita cabanya y alli me cura lo dit barber lo qual barber era de Amer y al cap de una estona uem hagueren curat ells soparen en dita cabanya que jou viu perque jo no sopi y dits pare y fill Camps soparen tots junts a dit Serrallonga y demes companys"

divendres, 16 de setembre del 2011

UNA MASIA DELS CAMPS VORA EL COLL DE RUSCALL


Els Camps de Sant Amanç eren propietaris d'una altra casa prop de Coll de Ruscall, l'encreuament de camins rals que, dalt de Santa Bàrbara, havia esdevingut un dels llocs preferits per assaltar traginers. El Fadrí de Sau explica una estada que van fer en aquesta casa el desembre de l'any 1627:

"Una matinada ferem cap en una casa o masia que te lo dit Salvi Camps y Planella en lo coll de Ruscall a effecte de menjar en dita casa com acostumavem molt sovint anarhi y trobantse com se trobaven -els pare i fill Camps- com se trobaven algunes vegades en dita casa nos donaven a menjar".

"Y aqueix dia quey arribarem trobarem en la hera que es devant dita casa al dit Salvi Camps menor ab alguns fadrins que batien y en beurens lo dit Salvi se dexa del que feya hins dona la benvinguda y lo Serrallonga lo Gavaig y jo nos apartarem al cap de la hera y alli parlarem ab dit Salvi y li donarem rao de com voliem pendrer un home vei de dita casa per composarlo".
Pel que es veu els Camps també eren coneixedors de les intencions de segrest de la quadrilla.

"Y apres viu que la captura que voliam fer de dit home no tingue effecte y segons me apar me digueren dits Serrallonga y Gavaig que no convenia ferho en aquella ocasio perque eram estats vistos en dita hera per los altres fadrins que treballaven y a ell dit Salvi no li convenia".

Van tornar a beure i menjar:

"Salvi Camps menor nos dona a beurer de la carabassa y tots menjarem y beguerem pa y vi y formatge que tenie ja en dita hera y haver menjar nos ne anarem en una font quey ha sobre casa dit Camps y alli nos estiguerem tot lo restant del dia y al vespre nos ne anarem y dexarem en dita casa pa dur quens ne aportarem de fresch quens dona dit Salvi Camps y en aquella occasió tambe hi here Jaume Planella oncle de dit Salvi Camps menor".

dijous, 15 de setembre del 2011

ELS CAMPS PARTICIPEN EN EL REPARTIMENT DEL BOTÍ


La proximitat de Sant Amanç amb els camins rals de Vic a Girona i el d'Olot a Santa Coloma, explica la raó per la qual els bandolers van estar tantes vegades en companyia dels Camps o de Jeroni Planella. El Fadrí de Sau continua el seu relat:

"En una ocasio que nosaltres lo Serrallonga y jo y altres de la quadrilla robarem en lo cami real de Gerona als traginers y altres passatgers despres de haver fet dit robo perço que lo cami de tornarnosne a montanyaen passar prop les cases de dits Camps nos aturarem y ferem pausa en lo dit bosch y alli vingueren a trobarnos dits Salvi Camps y Salvi Camps son fill".
Les trobades de la quadrilla amb els Camps devien estar a l'ordre del dia:

"Perço que cada vegada que ells sabien que se havia robat en lo cami real de Gerona ja pensant que nosaltres fariem cap en dit bosch a causa que es alli lo pas nos venien a trobar en ell".

I també participaren una vegada en la col·lecta del robatori:

"En aquexa occasió havent nosaltres robades moltes marxandises telas tafatanets y altres coses y venintnos a trobar dits pare y fill Camps en dit bosch lo Serrallonga jo y altres los donarem molts taffatanets ab pessas de diversos colors tiretas de seda pessas de veta de filadis y altres coses robades dientlos quen fesen part a la muller y filles y axi sen ho portaren despres que agueren menjat y begut ab nosaltres que quan vingueren jans portaren pa y vi y alguns ous cuyts".

dimecres, 14 de setembre del 2011

MENJANT EN ELS BOSCOS DE SANT AMANÇ


La part del procés sumarial a Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, és la que més dades ens aporta sobre l'estada sovintejada dels bandolers a Can Camps de Sant Amanç. Trobem fins a cinc fulls del procés on el Fadrí de Sau explica aquestes estades:

"En llur casa y dins de aquella havem nosaltres menjat y begut moltissimes vegades perque en arribar a la porta picant en ella y en anomenarnos en lo punt obrien les portes hins feyen aparellar de menjar pera tots ab abundantia y si ere ocassio que ells encara no aguessen sopat menjaven tots dos (el pare i fill Salvi Camps) en nostre companyia".

"En ocassio del mal temps nos ne entravem en una cabanya o pallissa que esta apagada ab la casa de dit Camps y alli nos estavem un dis dos dies y tres dies si convenia y dits pare y fill camps nos treyan a manejar hins lo portaven en dita pallissa".

"Y en altres ocassions no convenintlos a ells que nosaltres arribassem en llurs cases nos entretenien en lo bosch que es prop de llur casa y alli nos venien a trobar dits pare y fill Camps hins portaven provisio de pa y vi"

"Portant nosaltres algunes vegades alguns trossos de molto ovella o tossino y cohentho a bosch los dits pare y fill Camps menjaven ab nosaltres y en lo mateix bosch ho cohiem hiu menjavem en sa companyia y algunes vegades restantnos alguna cuxa o trossos de carn quant dits pare y fill Camps sen anaven sen portaven en llur casa los trossos de carn que restaven y asso es estat moltes vegades".

dimarts, 13 de setembre del 2011

CAN CAMPS DE SANT AMANÇ

Can Camps és un mas que es troba ja datat en els fogatges de l'any 1497. Es troba situat a mig camí entre Brunyola i Anglès, dins l'actual terme municipal d'aquest darrer municipi, i forma part del barri anomenat els Masos de Sant Amanç, junt amb el de Can Planella (on vivia un cosí germà del bandoler).

És el mas que es troba més enfilat en la vessant est de l'ermita de Santa Bàrbara i relativament proper a la parròquia de Sant Martí Sapresa (abans anomenada Sant Martí de les Sposes).

L'existència de fautors (com el mateix rector de les Sposes i altres veïns), parents d'en Serrallonga (com és el cas del cosí germà Jeroni Planella) i la proximitat amb camins rals principals (com el de Girona a Vic o el d'Olot a Santa Coloma), expliquen la raó per la qual la quadrilla d'en Serrallonga va rondar en moltes ocasions aquets entorns.

Resulta, a més, que els propietaris de Can Camps també eren parents d'en Serrallonga. Com ell mateix diu en el procés sumarial:

"E mes dich señor que es veritat que Salvi Camps y Planella de Santamans també cosi germa meu es fautor y valedor meu y es estat de mi y de la quadrilla al temps que jo la menava"

Així, doncs, Salvi Camps i Planella estava emparentat amb en Joan de Serrallonga en grau de cosí-germà i alhora era germà de Jeroni Planella, també cosí-germà del bandoler, que vivia en el proper mas de Can Planella de Sant Amanç.

El fill de Salvi Camps també es deia com el pare , Salvi. En les declaracions de la Joana Macissa també apareix amb el nom de Hyeronim (Jeroni) i amb sobrenom de "lo Coxo" (el coix). Aquest també feia amitat amb el cap de quadrilla i acompanyava el bandoler en les seves actuacions per la contrada.

La relació dels Camps amb en Serrallonga i la seva participació en alguns robatoris d'en Serrallonga havia costat al pare Camps una estada a la presó:


"Per la festa de Sant Jaume -explica en Serrallonga- jo so estat en companyia de dita Joana un dia en casa dit Salvi Camps y Planella y me recorda que fou al principi de la Quaresma que jo tenia ganes de veurer a dit Salvi Camps que encara les hores nol havia vist dende que ere fora de la preso".

Però la família és la família i per més perill de presó que hi hagués en Serrallonga sempre era ben rebut en aquesta casa:

"Arribarem dita Joana Macissa y jo que ja ere de nits y jo piqui a la porta y en conexerme en lo punt baxaren a obrir la porta y jo entri dintre y fiu restar fora a dita Joana Macissa y dins casa dit Salvi Camps me estigui una gran estona xerrant ab ell y jo diqui a dit Camps que jo men passave en lo Empurda y que aixi me donas un poch de provisio".

En Serrallonga i la Joana anaven de camí cap a l'Empordà en una de les seves fugides cap a França, en aquell viatge passarien per Recasens i Cervera.

"Y en haver sopat dita Joana y jo de bella nit picarem deves lo Empurda que jo vongui anar deves Requesens".

dilluns, 12 de setembre del 2011

LES MASIES DE SANT AMANÇ, UN NIU DE BANDOLERS


L'entorn de Sant Amanç va ser sovintejat per la quadrilla del bandoler de les Guilleries.

Jeroni Planella de Can Planella va amagar en Serrallonga i la Joana poc abans que fossin atrapats a Ca l'Agustí de Castanyet, a finals del 1632.

El rector de l'església de les Sposes i altres veïns del barri també els havien acollit i els donaven menjar.

Un tal Fàbregues, pagès Sant Amanç, també era gran valedor i amic dels bandolers . Un tal Salvi Falgueres del barri de les Sposes els havia acompanyat en alguns robatoris i havia mort penjat per la justícia. Una tal viuda Salvaverda de les Sposes també havia acollit i donat de menjar a la quadrilla.

I el pare i fill Salvi Camps també ho eren, com explica la Joana Macissa:

"E mes dich señor que jo conech molt be a Salvi Camps mayor de dies pare del sobredit Salvi Camps y en casa dit Salvi Camps anarem dit Serrallonga y jo".

La Joana explica com Salvi Camps havia anat a robar bestiar amb en Serrallonga:

"En una ocasio essentnos vinguts a trobar a bosch lo dit Salvi Camps ell y dit Serrallonga anaren a robar tres capons en una casa de les Sposes que no se lo nom della y si be entench jo quen volien robar mes y no ni trobaren sino los tres y asso ere alguns vuyt dies abans de dites festes de Nadal prop passades y dels tres capons ne menyarem los dos a bosch ço es dits Serrallonga Salvi Camps y jo testimoni".

Sembla ser que l'altre pollastre el van menjar en la casa d'un tal Poquet que deia ser mosso del mas anomenat Casa Nova. Però la mestressa de la casa va avisar les autoritats i en Serrallonga va tornar per aquells verals alguns dies després per aplicar la seva "justícia":

"Y perque los de casa avisaren a la justitia dit Serrallonga hi torna al cap de uns quants dies queu sabe y prengue la ama de la casa y li lleva un tros de nas".

NOTÍCIES D'EN SERRALLONGA A CAN CAMPS DE SANT AMANÇ


Ahir Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, vaig fer parada a la fira d'entitats que organitza cada any el col·lectiu Gent de la Terra a l'Arc de Triomf de Barcelona.

Una bona proposta per a conèixer les entitats i associacions que a Catalunya treballen per la llengua, la cultura i la independència política del nostre país.

Al llarg del dia va anar passant una gran gentada .

Jo anava venent els meus còmics i la guia, dibuixant en Serrallonga i dedicant els llibres.

Una parella molt jove em va comprar un còmic i una guia del Tresor d'en Serrallonga, interessant-se sobretot per la guia i la història del bandoler a ... Anglès(!).

Ell es deia José i -demano perdó- no recordo el nom d'ella a causa del bon nombre de dedicatòries que vaig fer al llarg del dia.

Em va sobtar el seu interès i m'ho va explicar.

Resulta que han llogat o comprat un mas que es diu Can Camps , situat al terme municipal d'Anglès, en el barri de l'antiga parròquia de Sant Amanç i hi volen ubicar una casa de turisme rural.

Em van explicar que l'arxiver d'Anglès els havia comentat que el mas tenia alguna relació amb en Serrallonga i els hi feia molta il·lusió esbrinar si això era així.

Jo els vaig dir que si, que el nostre bandoler es movia per allà, però vaig confondre Can Camps per Can Planella, un mas veí del qual ja he parlat en aquest bloc.

En tornar a casa el tema em rondava pel cap i vaig tornar a mirar els apunts que l'Ànnia havia fet durant el buidatge del procés judicial d'en Serrallonga i vaig trobar, ara si, la relació del bandoler amb el mas Can Camps.

Com que els vaig dir que podien trobar la informació que volien en el meu bloc, dedicaré les properes entrades a comentar la relació d'en Serrallonga amb Can Camps de Sant Amanç.

Els hi dedico a en José i la seva companya.

I els adverteixo que efectivament, com els han apuntat, la seva casa era un niu de bandolers i que en Serrallonga hi va estar-hi més d'una vegada.

dilluns, 5 de setembre del 2011

TORNA EN SERRALLONGA A SANT HILARI


Els cap de setmana del 24 i 25 de setembre torna a Sant Hilari Sacalm la festa més interessant dedicada a en Serrallonga: "Torna en Serrallonga".

Activitats diverses i interessants com la trobada de gegants bandolers o la representació del popular ball d'en Serrallonga a càrrec de diferents colles del país.

Per la meva part seré al Mercat Barroc que us proposen per a tot el cap de setmana, venent i dedicant els meus còmics d'en Serrallonga.

També hi participaré fent la presentació de la guia El tresor d'en Serrallonga el dissabte a les 12 del migdia, amenitzant-ho amb el passi del curtmetratge La caiguda del Mas Serrallonga que he preparat especialment per a l'ocasió.

Trobareu més informació al web www.serrallonga.cat.

Espero que ens hi podem trobar!