No tenim notícies del pas d'en Serrallonga per Costoja, però aquest poble ha tingut sempre molta història com a lloc de pas. El nostre bandoler podria haver-hi passat en una de les seves rutes de fugida, quan venint des d'Olot, passant per Sant Llorenç de la Muga, ascendia per a creuar els Pirineus i baixar fins a Ceret.
El poble de Costoja ha estat un lloc de pas com demostra la via romana que el creua i que des de l'antigor va ser utilitzada com a camí ramader. La seva situació fronterera ha permès que fos escenari privilegiat per a contrabandistes i també una de les rutes de l'exili després de la nostra guerra civil.
En el segle XVII va ser un dels llocs per on circulava la sal de contraban que els catalans portaven fins al Vallespir. Després del Tractat dels Pirineus els francesos van imposar la gabella, un nou impost sobre la sal que va alterar l'economia dels antics Comtats catalans i que va motivar la revolta dels veïns del Vallespir i el Conflent. Va ser l'anomenada revolta dels Angelets de la Terra, el darrer intent de retornar aquelles terres a Catalunya.
Una placa deixa constància d'aquesta activitat en el camí romà que creua el nucli urbà.
En el segle XX també va viure a Costoja el darrer maquis català, en Quico Sabaté. A principis de 1947 va traslladar-se amb la seva famíla, tenia dona i dues filles, a Casanove Loubette, a dos quilòmetres de Costoja. Des d'aquí accedia al Principar per a realitzar les seves accions de sabotatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada