dissabte, 10 de desembre del 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (i 3)


Barallat i Falguera creu encara que el cognom Serrallonga s'enllaça amb el nom de Bernat Sala, de Prats de Molló, i fa reviure la figura del pare de Serrallonga, un noble que apareix en el drama amb el nom de Bernat de Serrallonga. També cita que la casa de Sau va estar en relació amb la de Rocabertí-Serrallonga en el segle XV i ciuta un tal Joan de Sau, cavaller de Castelló d'Empúries.

En quan a la casa de Torrelles, d'on provindria l'heroina del drama Joana de Torrelles,diu que era una de les més importants del bàndol dels "cadells" i opina que la casa senyorial correspondria a Torroelles d'Agly , Rosselló.

Tota aquesta  relació històrica va ser recollida també per Víctor Balaguer en la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1863), de tal manera que, almenys fins el llibre desmitificador de Joan Cortada, el bandoler Serrallonga va tenir unes arrels nobles i senyorials que tenien com a origen aquesta baronia del Vallespir.

Avui en dia ja sabem, quan passegem pels carrers de Serrallonga, que aquest poblet no té relació amb el nostre bandoler. Això no deixa que continuem gaudint del lloc i de la seva història.

El poble de Serrallonga va tenir la seva història. Durant la Revolta dels Angelets, per exemple, les muralles que protegien el poble foren enderrocades com a represàlia del suport que havia donat el poble als revoltats.

Dels temps pretèrits queda dempeus la bonica església romànica amb la seva portalada i el conjurador als quatre vents, des d'on obtenir una magnífica panoràmica de totes les muntanyes del Vallespir i l'altiu Canigó.