Una altra de les sorpreses de la canònica de Santa Maria de Lluçà: les pintures romàniques.
Fores descobertes l'any 1954 durant unes obres de rehabilitació de l'església i van ser pintades en el segle XIV. Formen part de la transició del romànic al gòtic.
Les que s'exposen són les originals. Durant la nostra visita vam tenir la sort d'estar acompanyats pel conservador del monestir i ens va explicar tots els detalls. A diferència d'altres pintures murals del romànic que es guarden a Barcelona, les de Santa Maria de Lluçà havien estat guardades pel Ministerio de Cultura i aquest les va acabar retornant al seu edifici original. Una sort.
Dues peces més que podem veure en l'església és una reproducció del frontal romànic de l'altar i d'una creu romànica (els originals es guarden al Museu Episcopal de Vic).
Les pintures murals de Santa Maria de Lluçà consten d'un pantocràtor, la pintura més antiga d'un Sant Jordi que es conserva al nostre país i diverses escenes de la vida de Jesucrist.
Les pintures romàniques feien en les esglésies la mateixa funcio que els capitells: il·lustrar i explicar la història sagrada als fidels. Podem dir que eren com un precedent del còmic doncs utilitzaven el dibuix per a explicar un relat.
Mirant les pintures de Santa Maria de Lluçà podem apreciar aquest paral·lelisme entre tots dos mitjans d'expressió. El relat sobre la vida de Jesuscrist (naixement, vida i mort) està perfectament explicat en aquesta obra d'ara fa més de sis-cents anys!.
Per a conèixer més sobre els tresors de Santa Maria de Lluçà podeu accedir al següent enllaç: Santa Maria de Lluçà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada