divendres, 23 de desembre del 2016

LA LLEGENDA DE CAN PLA DE BRUNYOLA

 
 L'episodi del segrest de l'amo de Can Pla, en el meu primer còmic sobre el bandoler.


Brunyola també ha participat en la vessant més llegendària d’en Serrallonga, aquella formada pel corpus de relats i tradicions que s’han dit o escrit al voltant seu.

La llegenda la va recollir Joan Món i Pascual en el seu llibre sobre el bandoler i que jo vaig reproduir en el meu còmic de l'any 1985 sobre la biografia del bandoler.

Segons aquesta llegenda la quadrilla d'en Serrallonga hauria segretat l'hereu de Can Pla de Brunyola perquè aquest no havia pagat "l'impost revolucionari" que li exigien i l'haurien conduït a les ruïnes de l'antic castell d'Argimon. En Serrallonga, home de gran religiositat, hauria decidit deixar-lo lliure a canvi que el segrestat es fes càrrec del cost d'edificar un nou temple en aquell lloc.

Fou així, segons aquesta llegenda, com s'hauria edificat la nova església d'Argimon.

Si bé aquest episodi transita per la llegenda, el fet que l’inspirà va ser el veritable segrest del propietari de Can Pla de Brunyola, comés el mes de febrer de 1627 per en Serrallonga i pels germans Antic i Jeroni Gornés d’Amer, del qual parlaré en la propera entrada del bloc.

dimecres, 21 de desembre del 2016

LA QUADRILLA PELS BOSCOS I L'HOSTAL DE SANT MARTÍ SAPRESA

Els bandolers comprant vi a l'hostal de can Rieradevall de Sant Martí  de les Sposes.




Trobem documentat el pas i l’estada de la quadrilla de les Guilleries el desembre de 1623 , quan van estar amagats pels boscos propers de Sant Martí Sapresa i van baixar a l’hostal del veïnat per a proveir-se.

Ho testifiquen Segimon Sala, el germà d’en Serrallonga, i Rafel Vilanna de Riudellots de la Selva.

En aquella ocasió sis homes de la quadrilla de les Guilleries van aplegar-se a Arbúcies “yns ne anàrem a les Sposes ahont estiguérem alguns dies estant a bosch y a les tardes baxavem alguns de nosaltres ara uns ara altres al hostal de les Sposes a cercar que menyar pagant al hostal lo que preníem y per allí estàvem aguardant fer un bon robo”.

Guiava la colla Rafel Vilanna qui resolgué anar fins al camí ral de Sant Feliu de Guíxols a Girona per a robar els passatgers.

En el procés sumarial Vilanna relaciona que robaren peces de roba a un metge de Palafrugell, tres o quatre capes de pastor a uns homes que no portaven diners i quaranta rals a un traginer de peix. Acabada la jornada tornaren cap als boscos de les Sposes, on es repartiren el botí.

Ricard Teixidor, en els seus articles sobre el camí ral de Vic a Vilobí, identifica el mas on regentaven l’hostal al qual anaven els bandolers: el mas Rieradevall.

“Ja al segle XIV hi ha a Sant Martí algunes cases, la més important de les quals és el mas Riera d’avall, que al segle XVII havia fet d’hostal i per això també s’anomenava mas Riera dels hostals. Sembla ser que l’any 1721 ja no reunia les condicions necessàries per atendre els transeünts i tropes reials, ja que en aquesta data els regidors de la universitat de Sant Martí sol·liciten al bisbe de Girona i paborde de l’Almoina, establiment de taverna, fleca i gavella: “an atenció que lo dit lloch de Sant Martí Çapresa és camí de passatge per anar a Vich, Olot y altres parts, de tal manera que acostumen los soldats de S.M. (que Déu guarde) fet nit en dit lloch, per qual motiu se necessita tenir-hi persona o persones fixes qui se cuyden de tenir y provehir la taverna, fleca y gavella per lo sustento de dits soldats i passatgers i demés que vullan menjar. Per-çó li ha suplicat fos servit concedir establiment de dites taverna, fleca i gavella a dits regidors en nom de la dita universitat de dit lloch de Sant Martí...”. El paborde atén la sol·licitud i el nou edifici es coneixerà, amb el pas del temps, amb el nom de l’Hostal de Baix. Encara existeix i se situa, separat del nucli del veïnat, al costat de la riera del Conquet, just a l’inici de la pujada per les Guilleries”. 

 
Juli Serra, el militar topògraf que va escriure el llibre “Las Guillerias” l’any 1890, va fer una curiosa descripció d’aquell Hostal de Baix:

“Era la posada una mezquina tienda que a todas las necesidades de la vida proveía; en ella, podia adquirir-se tabaco que echar un trago del enorme porrón que sobre el mostrador esperava con paciencia; lo mismo se vendía papel y sobres para cartes, que seco, botifarra o hilo en carretes y madejas, y era notable el desconcierto de objetos que se amontonaban en la mugrienta analquelería. El jamón junto a las cajas de cerillas, al lado del aceite, los redondos panes inmensamente grandes y pesados; las cajetillas dándolse la mano con las onzes sueltas de chocolate; en un embudo escurriendo aún negruzcas gotes de vino sobre unes piezas de burdo paño café oscuro”

divendres, 16 de desembre del 2016

LA MORT DEL GAVATX RAMON ARANY

Recreació de la mort del parent de Jaume Planella a mans del gavatx
Ramon Arany, prop del molí d'en Roig de Blanes.
 
 Les poques restes que malauradament ensqueden de Can Planella de Sant Amanç.

Els ondulats prats de la Gascunya francesa.


En la darrera entrada del bloc vaig parlar de l’episodi de l’assassinat  de Ramon Arany a Blanes.

L’assassinat el cometeren Rafel Morell, àlies Vilanna, de Riudellots de la Selva; Salvi Falgueras de les Esposes, Magí Peres i Jaume Planella de Sant Amanç. L’instigador va ser aquest darrer, el mateix Planella que era parent d’en Serrallonga i que l’havia acompanyat en algunes ocasions.

En el procés sumarial hi trobem els interrogatoris que es van fer a Rafel Morell i a Jaume Planella sobre aquest crim:

“Interrogatus que diga si ell dit deposant Jacobus Planella lo dia de vint y set de juny 1619 en companyia de Salvi Falgueras magi Peres y Rafel Morell alias Vilanna tots armats de pedre nyals anaren en un camp damunt del moli den Roig en lo terme de Blanes y estant allí dit Ramon Arany segant ab altres ho ques eren dexats de segar entre vuhit y nou de tarde si proditoria y apensadament  ab tirs de pedrenyal mataren a dit Arany y apres si acossaren y degollaren per lo coll y li pegaren moltes punyalades diga la causa perquè feren dita mort y de tot la veritat”.

Segons Rafel Morell la causa va ser que Jaume Planella acusava a Arany d’haver-li mort un germà.

Un bon amic blanenc, en Fèlix Rabassa , historiador i autor del bloc “La Renaixensa”, havia realitzat el buidatge dels llibres sagramentals de la parròquia de Santa maria de Blanes i ha comprovat i corroborat el succés amb aquesta anotació en el llibre d’òbits feta el 22 de juny de 1619:

“Ramon Arany natural del Regne de Fransa. Lo qual morí sens rebre los sagraments, per haverlo mort ab pedrenyaladas alguns enemichs seus”.

Arany va ser un dels molts occitans que en els segles XVI i XVII van emigrar a Catalunya.

La història de la immigració occitana és molt interessant i ha estat motiu de treballs de diferents historiadors. En aquella època marxar a Espanya era recurrent per a molts francesos afectats per un moment de pobresa endèmica a causa de la crisi del camp i també dels conflictes religiosos  que provocaven pillatges i ràtzies que arruïnaven regions senceres. La vinguda a Catalunya també venia incentivada per un component d’afinitat cultural i lingüística.

En aquest treball de  Ventura Castellvell, publicat en l’edició 23 de Quaderns de la Selva, hi trobareu una aproximació història a la immigració occitana a la costa de al Selva el 1637.

La gent vinguda del nord s’incorporà en algunes feines qualificades del nostre país, altres en la pagesia i també alguns en les colles de bandolers que corrien per tot el país.
En moltes quadrilles hi havia francesos, popularment coneguts com a “gavatxos”. I fins i tot s’arribà a considerar que gascó era sinònim de bandoler. La facció nyerra també tenia a les seves files molts ciutadans gascons.

En la quadrilla d’en Serrallonga no hi podia faltar tampoc un francès, identificat en el procés del bandoler com a “gavatx d’en Serrallonga” ,  personatge també incorporat en el ball d’en Serrallonga.

Per aquesta entrada he fet una recreació de Ramon Arany després d'assassinar el germà de Jaume Planella, prop del molí d'en Roig , un dels molins moguts per l'aigua de rec d'en Gelpí de Blanes.

Joffre Carreras, bon amic que ha seguit la genealogia de la seva família, fa anys  que va trobar els seus vincles amb els Planella de Sant Amanç. A més a més, resulta que un tal  Jaume Vieta de Blanes , també avantpassat seu i per tant familiar dels Planella, havia tingut drets sobre el molí d'en Roig. Aquí hi ha moltes històries families que donarien per a fer un relat sobre crims del segle XVII.