Els bandolers comprant vi a l'hostal de can Rieradevall de Sant Martí de les Sposes.
Trobem documentat el pas i l’estada de la quadrilla de les Guilleries el desembre de 1623 , quan van estar amagats pels boscos propers de Sant Martí Sapresa i van baixar a l’hostal del veïnat per a proveir-se.
Ho testifiquen Segimon Sala, el germà d’en Serrallonga, i Rafel Vilanna de Riudellots de la Selva.
En aquella ocasió sis homes de la quadrilla de les Guilleries van aplegar-se a Arbúcies “yns ne anàrem a les Sposes ahont estiguérem alguns dies estant a bosch y a les tardes baxavem alguns de nosaltres ara uns ara altres al hostal de les Sposes a cercar que menyar pagant al hostal lo que preníem y per allí estàvem aguardant fer un bon robo”.
Guiava la colla Rafel Vilanna qui resolgué anar fins al camí ral de Sant Feliu de Guíxols a Girona per a robar els passatgers.
En el procés sumarial Vilanna relaciona que robaren peces de roba a un metge de Palafrugell, tres o quatre capes de pastor a uns homes que no portaven diners i quaranta rals a un traginer de peix. Acabada la jornada tornaren cap als boscos de les Sposes, on es repartiren el botí.
Ricard Teixidor, en els seus articles sobre el camí ral de Vic a Vilobí, identifica el mas on regentaven l’hostal al qual anaven els bandolers: el mas Rieradevall.
“Ja al segle XIV hi ha a Sant Martí algunes cases, la més important de les quals és el mas Riera d’avall, que al segle XVII havia fet d’hostal i per això també s’anomenava mas Riera dels hostals. Sembla ser que l’any 1721 ja no reunia les condicions necessàries per atendre els transeünts i tropes reials, ja que en aquesta data els regidors de la universitat de Sant Martí sol·liciten al bisbe de Girona i paborde de l’Almoina, establiment de taverna, fleca i gavella: “an atenció que lo dit lloch de Sant Martí Çapresa és camí de passatge per anar a Vich, Olot y altres parts, de tal manera que acostumen los soldats de S.M. (que Déu guarde) fet nit en dit lloch, per qual motiu se necessita tenir-hi persona o persones fixes qui se cuyden de tenir y provehir la taverna, fleca y gavella per lo sustento de dits soldats i passatgers i demés que vullan menjar. Per-çó li ha suplicat fos servit concedir establiment de dites taverna, fleca i gavella a dits regidors en nom de la dita universitat de dit lloch de Sant Martí...”. El paborde atén la sol·licitud i el nou edifici es coneixerà, amb el pas del temps, amb el nom de l’Hostal de Baix. Encara existeix i se situa, separat del nucli del veïnat, al costat de la riera del Conquet, just a l’inici de la pujada per les Guilleries”.
Juli Serra, el militar topògraf que va escriure el llibre “Las Guillerias” l’any 1890, va fer una curiosa descripció d’aquell Hostal de Baix:
“Era la posada una mezquina tienda que a todas las necesidades de la vida proveía; en ella, podia adquirir-se tabaco que echar un trago del enorme porrón que sobre el mostrador esperava con paciencia; lo mismo se vendía papel y sobres para cartes, que seco, botifarra o hilo en carretes y madejas, y era notable el desconcierto de objetos que se amontonaban en la mugrienta analquelería. El jamón junto a las cajas de cerillas, al lado del aceite, los redondos panes inmensamente grandes y pesados; las cajetillas dándolse la mano con las onzes sueltas de chocolate; en un embudo escurriendo aún negruzcas gotes de vino sobre unes piezas de burdo paño café oscuro”
Ho testifiquen Segimon Sala, el germà d’en Serrallonga, i Rafel Vilanna de Riudellots de la Selva.
En aquella ocasió sis homes de la quadrilla de les Guilleries van aplegar-se a Arbúcies “yns ne anàrem a les Sposes ahont estiguérem alguns dies estant a bosch y a les tardes baxavem alguns de nosaltres ara uns ara altres al hostal de les Sposes a cercar que menyar pagant al hostal lo que preníem y per allí estàvem aguardant fer un bon robo”.
Guiava la colla Rafel Vilanna qui resolgué anar fins al camí ral de Sant Feliu de Guíxols a Girona per a robar els passatgers.
En el procés sumarial Vilanna relaciona que robaren peces de roba a un metge de Palafrugell, tres o quatre capes de pastor a uns homes que no portaven diners i quaranta rals a un traginer de peix. Acabada la jornada tornaren cap als boscos de les Sposes, on es repartiren el botí.
Ricard Teixidor, en els seus articles sobre el camí ral de Vic a Vilobí, identifica el mas on regentaven l’hostal al qual anaven els bandolers: el mas Rieradevall.
“Ja al segle XIV hi ha a Sant Martí algunes cases, la més important de les quals és el mas Riera d’avall, que al segle XVII havia fet d’hostal i per això també s’anomenava mas Riera dels hostals. Sembla ser que l’any 1721 ja no reunia les condicions necessàries per atendre els transeünts i tropes reials, ja que en aquesta data els regidors de la universitat de Sant Martí sol·liciten al bisbe de Girona i paborde de l’Almoina, establiment de taverna, fleca i gavella: “an atenció que lo dit lloch de Sant Martí Çapresa és camí de passatge per anar a Vich, Olot y altres parts, de tal manera que acostumen los soldats de S.M. (que Déu guarde) fet nit en dit lloch, per qual motiu se necessita tenir-hi persona o persones fixes qui se cuyden de tenir y provehir la taverna, fleca y gavella per lo sustento de dits soldats i passatgers i demés que vullan menjar. Per-çó li ha suplicat fos servit concedir establiment de dites taverna, fleca i gavella a dits regidors en nom de la dita universitat de dit lloch de Sant Martí...”. El paborde atén la sol·licitud i el nou edifici es coneixerà, amb el pas del temps, amb el nom de l’Hostal de Baix. Encara existeix i se situa, separat del nucli del veïnat, al costat de la riera del Conquet, just a l’inici de la pujada per les Guilleries”.
Juli Serra, el militar topògraf que va escriure el llibre “Las Guillerias” l’any 1890, va fer una curiosa descripció d’aquell Hostal de Baix:
“Era la posada una mezquina tienda que a todas las necesidades de la vida proveía; en ella, podia adquirir-se tabaco que echar un trago del enorme porrón que sobre el mostrador esperava con paciencia; lo mismo se vendía papel y sobres para cartes, que seco, botifarra o hilo en carretes y madejas, y era notable el desconcierto de objetos que se amontonaban en la mugrienta analquelería. El jamón junto a las cajas de cerillas, al lado del aceite, los redondos panes inmensamente grandes y pesados; las cajetillas dándolse la mano con las onzes sueltas de chocolate; en un embudo escurriendo aún negruzcas gotes de vino sobre unes piezas de burdo paño café oscuro”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada