L'episodi del segrest de l'amo de Can Pla, en el meu primer còmic sobre el bandoler.
Brunyola també ha participat en la vessant més llegendària d’en Serrallonga, aquella formada pel corpus de relats i tradicions que s’han dit o escrit al voltant seu.
La llegenda la va recollir Joan Món i Pascual en el seu llibre sobre el bandoler i que jo vaig reproduir en el meu còmic de l'any 1985 sobre la biografia del bandoler.
Segons aquesta llegenda la quadrilla d'en Serrallonga hauria segretat l'hereu de Can Pla de Brunyola perquè aquest no havia pagat "l'impost revolucionari" que li exigien i l'haurien conduït a les ruïnes de l'antic castell d'Argimon. En Serrallonga, home de gran religiositat, hauria decidit deixar-lo lliure a canvi que el segrestat es fes càrrec del cost d'edificar un nou temple en aquell lloc.
Fou així, segons aquesta llegenda, com s'hauria edificat la nova església d'Argimon.
Si bé aquest episodi transita per la llegenda, el fet que l’inspirà va ser el veritable segrest del propietari de Can Pla de Brunyola, comés el mes de febrer de 1627 per en Serrallonga i pels germans Antic i Jeroni Gornés d’Amer, del qual parlaré en la propera entrada del bloc.
La llegenda la va recollir Joan Món i Pascual en el seu llibre sobre el bandoler i que jo vaig reproduir en el meu còmic de l'any 1985 sobre la biografia del bandoler.
Segons aquesta llegenda la quadrilla d'en Serrallonga hauria segretat l'hereu de Can Pla de Brunyola perquè aquest no havia pagat "l'impost revolucionari" que li exigien i l'haurien conduït a les ruïnes de l'antic castell d'Argimon. En Serrallonga, home de gran religiositat, hauria decidit deixar-lo lliure a canvi que el segrestat es fes càrrec del cost d'edificar un nou temple en aquell lloc.
Fou així, segons aquesta llegenda, com s'hauria edificat la nova església d'Argimon.
Si bé aquest episodi transita per la llegenda, el fet que l’inspirà va ser el veritable segrest del propietari de Can Pla de Brunyola, comés el mes de febrer de 1627 per en Serrallonga i pels germans Antic i Jeroni Gornés d’Amer, del qual parlaré en la propera entrada del bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada