LA MORT DEL GAVATX RAMON ARANY

Recreació de la mort del parent de Jaume Planella a mans del gavatx

Ramon Arany, prop del molí d'en Roig de Blanes.

 

 Les poques restes que malauradament ensqueden de Can Planella de Sant Amanç.

Els ondulats prats de la Gascunya francesa.

En la darrera entrada del bloc vaig parlar de l’episodi de l’assassinat  de Ramon Arany a Blanes.

L’assassinat el cometeren Rafel Morell, àlies Vilanna, de Riudellots de la Selva; Salvi Falgueras de les Esposes, Magí Peres i Jaume Planella de Sant Amanç. L’instigador va ser aquest darrer, el mateix Planella que era parent d’en Serrallonga i que l’havia acompanyat en algunes ocasions.

En el procés sumarial hi trobem els interrogatoris que es van fer a Rafel Morell i a Jaume Planella sobre aquest crim:

“Interrogatus que diga si ell dit deposant Jacobus Planella lo dia de vint y set de juny 1619 en companyia de Salvi Falgueras magi Peres y Rafel Morell alias Vilanna tots armats de pedre nyals anaren en un camp damunt del moli den Roig en lo terme de Blanes y estant allí dit Ramon Arany segant ab altres ho ques eren dexats de segar entre vuhit y nou de tarde si proditoria y apensadament  ab tirs de pedrenyal mataren a dit Arany y apres si acossaren y degollaren per lo coll y li pegaren moltes punyalades diga la causa perquè feren dita mort y de tot la veritat”.

Segons Rafel Morell la causa va ser que Jaume Planella acusava a Arany d’haver-li mort un germà.

Un bon amic blanenc, en Fèlix Rabassa , historiador i autor del bloc “La Renaixensa”, havia realitzat el buidatge dels llibres sagramentals de la parròquia de Santa maria de Blanes i ha comprovat i corroborat el succés amb aquesta anotació en el llibre d’òbits feta el 22 de juny de 1619:

“Ramon Arany natural del Regne de Fransa. Lo qual morí sens rebre los sagraments, per haverlo mort ab pedrenyaladas alguns enemichs seus”.

Arany va ser un dels molts occitans que en els segles XVI i XVII van emigrar a Catalunya.

La història de la immigració occitana és molt interessant i ha estat motiu de treballs de diferents historiadors. En aquella època marxar a Espanya era recurrent per a molts francesos afectats per un moment de pobresa endèmica a causa de la crisi del camp i també dels conflictes religiosos  que provocaven pillatges i ràtzies que arruïnaven regions senceres. La vinguda a Catalunya també venia incentivada per un component d’afinitat cultural i lingüística.

En aquest treball de  Ventura Castellvell, publicat en l’edició 23 de Quaderns de la Selva, hi trobareu una aproximació història a la immigració occitana a la costa de al Selva el 1637.

La gent vinguda del nord s’incorporà en algunes feines qualificades del nostre país, altres en la pagesia i també alguns en les colles de bandolers que corrien per tot el país.

En moltes quadrilles hi havia francesos, popularment coneguts com a “gavatxos”. I fins i tot s’arribà a considerar que gascó era sinònim de bandoler. La facció nyerra també tenia a les seves files molts ciutadans gascons.

En la quadrilla d’en Serrallonga no hi podia faltar tampoc un francès, identificat en el procés del bandoler com a “gavatx d’en Serrallonga” ,  personatge també incorporat en el ball d’en Serrallonga.

Per aquesta entrada he fet una recreació de Ramon Arany després d'assassinar el germà de Jaume Planella, prop del molí d'en Roig , un dels molins moguts per l'aigua de rec d'en Gelpí de Blanes.

Joffre Carreras, bon amic que ha seguit la genealogia de la seva família, fa anys  que va trobar els seus vincles amb els Planella de Sant Amanç. A més a més, resulta que un tal  Jaume Vieta de Blanes , també avantpassat seu i per tant familiar dels Planella, havia tingut drets sobre el molí d'en Roig. Aquí hi ha moltes històries families que donarien per a fer un relat sobre crims del segle XVII.