divendres, 27 de novembre del 2015

SERRALLONGA A LA PANORÀMICA "TRONA DEL REI"




Una de les il·lustracions que he fet d'en Serrallonga i la Joana Macissa pels entorns naturals de Santa Coloma i les Guilleries els representa al mirador de la "Trona del Rei".

És en la ruta circular que solem fer al voltant de la vall de Castanyet, tot seguint diferents carenes i resseguint espais i llocs on es documenta el pas de la quadrilla en el segle XVII.

El mirador de la Trona el trobem quan el camí mil·lenari de Can Patrinxo deixa enrere el mas i enfila més decididament el Serrat del Corb. 

La forta pujada ens recompensa amb una panoràmica fantàstica sobre la plana que hem deixat als peus, la vista ens arriba des de Santa Coloma i fins a les muntanyes de les Cadiretes i de la Serra de Marina de Lloret de Mar al fons.

A la nostra dreta les muntanyes de Farners  i el Montseny al fons.

Un lloc immillorable per a fer parada en el camí i descansar, abans de guanyar el cim i endinsar-nos en l'altiplà del Corb i les Guilleries més altes i fresques.

dimarts, 24 de novembre del 2015

CA L'HUIX (i 2)

 Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i els seus arribant a ca l'Huix.

El mas de ca l'Huix , dins el terme de Santa Coloma i a mig camí de l'altiplà del Serral del Corb, és una casa pairal amb molta història a la seva esquena.

En aquesta entrada del bloc vaig explicar com arribar-hi caminant des de la plana i en aquesta vaig parlar de la presència documentada del bandoler en el mas a partir de les declaracions d'en Serrallonga.

En el procés sumarial he trobat encara una segona referència, en aquesta ocasió continguda dins la confessió de jaume Melianta, el Fadrí de Sau.

Les declaracions del Fadrí de Sau contenen més informació que les d’en Serrallonga, tot i que tots dos expliquen el mateix episodi: la seva estada a Ca l’Huix tot tornant de robar un mas proper. El Fadrí ens diu que hi havia sovintejat:

“E mes dich senyor que jo conech molt be a Joan Hux lo qual es també molt gran amich fautor y valedor de Serrallonga meu y demes lladres de la quadrilla y dins sa pròpia casa nos ha donat dit Hux moltes vegades manejar y beurer a vegades a tota al quadrilla altres vegades part della y dins dita casa havem nosaltres dormit algunes nits molt descansament y sens temer de cosa per ser amich de confiança”

Gràcies al Fadrí de Sau sabem que aquest mas era , precisament, a on anaren després d’assaltar la veïna pairalia de l’Albó:

“Y apres que nosaltres haguérem robada al casa den Albo de Castanyet de bella nit nos ne anàrem carregats ab farcells de roba robada en casa dit Joan Hux y nos fey aparellar de sopar y soparem en sa presentia que estigue sempre folgant y conversant ab nosaltres y apres de haver sopat li diguérem quens ne volíem anar deves lo bosch de les Bervolades de Sau de Monsoliu y que no sabíem lo camí y ell dit Hux nos offeri acompanyar y amostrantnos lo dit camí com de fet ho feu y nosaltres li donarem quatre reals per sos treballs”.

Joan Huix, el propietari del mas, havia explicat als bandolers com l’havien d’avisar si arribaven de nit i per a evitar topades amb la justícia:

“Y en altre ocasió que tots nosaltres forem en sa casa excepto lo Serrallonga nos digue lo dit Joan Hux que quant arribaríem en sa casa de nits no calie picar a la porta sinó que tirassem una pedra en una finestra que ell nos amostra que es de la cambra ahont dormie que axi ell se entendrie per si acas hi haguere gent del rey dins sa casa quens aguardarie y que nosaltres no patissem”.

divendres, 20 de novembre del 2015

PEDRES AMB MOLTA HISTÒRIA AL MOIANÈS






Aquest cap de setmana passat vam fer una escapada familiar per a gaudir de nous però assequibles espais interessants prop de casa.
El destí va ser la nova comarca del Moianès i alguns dels seus tresors.

Al Moianès, la comarca més recent de Catalunya, s’hi accedeix fàcilment per l’Eix Transversal. Aquest altiplà , envoltat per les comarques d’Osona, Bages i Vallès Orienta, forma un territori amb un paisatge i una història propis.

Entre la seva oferta, que podeu conèixer en aquest enllaç, nosaltres vam escollir quatre elements relacionats amb la pedra i la història i que ens van permetre transitar per temps reculats en les arrels de la comarca: des d’abrics troglodítics fins a monuments medievals.

El primer lloc que vam visitar va ser el monestir romànic de Santa Maria de l’Estany, al poble de l’Estany. Un monestir agustinià del segle XI i una de les joies del romànic a casa nostre, on destaca un claustre amb capitells.

El segon espai que vam visitar va ser la balma de l’Esplugade Sant Quirze Safaja. L’indret, una gran balma creada per la natura en els parets rocalloses del municipi, ens parla de la llarga història de la comarca, rememorant les primeres ocupacions d’homínids del país.

A Castellcir vam visitar la masia troglodítica de les Esplugues. En aquest mas de pedra, construït a l’abric d’un balma de pedra i habitat fins l’any 2002 (!), podem tastar l’habilitat dels nostres avant-passats per  aprofitar  tot allò que els ofereix la natura.

I finalment, també a pocs quilòmetres de Castellterçol, vam acabar el dia visitant el poble medieval de Granera. Aquí, envoltat d’un paisatge  que limita amb les grans parets de la Mola i la Serra de l’Obac, el castell medieval sembla vigilar-ho tot des de la seva atalaia. Tot això acompanyat d’unes poques cases que semblen buscar la protecció de la fortalesa al barri del castell i de dues esglésies que el miren separades a distància, com si els poders nobiliaris i religiosos d’abans no s’haguessin posat d’acord en el lloc on posar el poble.

Aquests racons del Moianès formen part dels petits grans tresors que ens ofereix el nostre país. Llocs que val la pena conèixer i recomanar.

A l'hora de tornar us recomano aturar-vos a la cooperativa del poble d'Artès. En el celler podreu comprar-ho un bon vi o xampany del Bages, inclós el blanc de la varietat de raïm picapoll.

dimarts, 17 de novembre del 2015

CA L'AGUSTÍ DE CASTANYET


 Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i la Joana atrapats a l'Agustí.
Una vegada hem deixat enrere can Palomeres arribem a pocs metres de la carretera asfaltada de Castanyet. Just abans d'arribar-hi trobarem primer la masia de can Forn i després, a mà esquerra i seguint el camí que hi ha després d'una cadena que barra el pas als vehicles, la de ca l'Agustí.

Si nosaltres fóssim en Serrallonga podríem dir que aquí , en aquest mas, és on s'acaba tot. I la raó és que prop d'aquest mas és on la vigília de Tots Sants de l'any 1633 el van atrapar. O sigui, el darrer lloc  de les Guilleries que en Joan de Serrallonga va trepitjar en vida.

En aquest mas en Serrallonga era ben rebut i l'acollien gustosos. En aquell temps la vídua Agustina era una de les principals valedores del bandoler i l'hereu del mas havia arribat a formar part de la quadrilla de les Guilleries, com explica la Joana Macissa:

"Y lo fill major de dita Agustina nos ha acompanyats moltes vegades y en una ocasio partirem los tres yns ne anarem a la Mata de Ladern a robar los passatgers segons dit Serrallonga deye voalia robarlos".

Prop d'aquest  mas, molt possiblement en una cabana de pastors o de carboners al mig del bosc, on en Serrallonga i la Joana s'amagaven a finals del 1633,  fou on els agafaren.  Així es dedueix de les declaracions de la Joana Macissa en el procés sumarial :

"Y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma de Farnes y picant a la porta vehent que ere en Serrallonga aqui matex dita viuda Agustina y son fill lo hereu y tambe laltre fill baxaren a obrir la porta y dit Serrallonga entra dintre y jo resti defora y al cap de poch la dita viuda Agustina isque ab una filla sua yns trague a menyar y en haver menyat nos acompanyaren mare y fills a Serrallonga y  a mi en lo bosch yns amostraren un jas quey havia ahont fins al dia de Tots Sants estiguerem".

La vídua Agustina de Castanyet havia estat una de les principals fautores del bandoler. Ella havia assenyalat a en Serrallonga alguns possibles marxants, li havia guardat botins o "fet de lloca" i li havia donat menjar i lloc on dormir. No obstant això, possiblement a causa de la pressió que exercien les autoritats, el seu fill o qui sap si ella mateixa acabaren delatant el bandoler quan aquest corria sol amb la Joana, a finals de 1633, pels entorns de Castanyet.

El fill del bandoler, mossèn Antoni Serrallonga, deixà escrit en el seu "Llibre de Notes" :

"Ma dit Llorens Tallades, lo quondam mon pare, Joan Sala alias Serrallonga, pages de assi de Querós a la vigilia de Tots Sants de l'any 1633, en Santa Coloma de Farnès foch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agusti, tots quatre de Santa Coloma de Farnés".

Aquest és el darrer punt on trobem una referència històrica del bandoler en aquesta ruta circular que vam iniciar al camí de can Patrinxo. Seguim el camí assenyalat amb les marques vermelles i blanques del GR d'en Serrallonga i retornarem al punt inicial, prop del pont de can Manyà, on havíem iniciar la caminada.

La ruta circular que us he proposat, iniciada i finalitzada a Santa Coloma, voltant als seus peus tota la vall de Castanyet, és segur la proposta de caminada amb més referències històriques i llocs evocadors d'en Serrallonga que hom pot realitzar.

És una proposta d'activitat que ens confirma el gran potencial del bandoler com a element per a complementar una activitat saludable i enriquidora com és l'excursionisme. Amb en Serrallonga coneixem història, però també ens ajuda a conèixer i posar en valor racons molt atractius del nostre paisatge.




divendres, 13 de novembre del 2015

CAN PALOMERES

 



Quasi en el mateix punt on tenim la visual del mas del Taberner ens apareix al costat mateix del camí una masia recentment restaurada, es tracta de can Palomeres.

En el deambular d’en Serrallonga i la Joana per aquests entorns, també van fer estada en aquest mas, acollits pel seu propietari i menjant ous amb cansalada i col verda:

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Banchs que esta en al casa de la Palomera del terme de Castanyet lo qual es molt amich fautur y valedor meu si be jo noy so estat en sa casa ab la quadrilla si no sol y algunes vegades hi so estat ab la dita Joana y en particular hi forem dita Joana y jo pochs dies apres de dites festes de Nadal quey arribarem de nits y en picar jo a la porta y en anomenarme dit Banchs baixa a obrir y dita Joana y jo entrarem dintre y aqui mateix nos feu aparellar de sopar quem recorda nos feu una truyta de ous ab cansalada y tambe menyarem cols verdes y en haver sopat nos umpli les carabasses de vi y cada vegada qu anavem en sa casa feye lo matex y veya jo quem tenia molta voluntat”.

Des de davant mateix del mas Palomeres, a la nostra dreta, podem contemplar el punt d’inici de la ruta: la serra del Corb i també un contrapicat de la masia del Surós en la llunyania.


dimarts, 10 de novembre del 2015

EN SERRALLONGA , SEGONS EN JOSEP NOGUÉ

En Josep Nogué i Mas és un artista resident a a Sant Hilari i molt bon amic.

D'ell vaig escriure al bloc que és el pintor dels bandolers de les Guilleries, pels seus quadres sobre la vida quotidiana d'aquests per aquestes muntanyes. 

Millor dir que és el pintor de la història i la natura de les Guilleries.

Els seus quadres ens expliquen episodis de bandolers del XVII , de carlins del XIX  o de miquelets i fusellers de muntanya del XVIII. I tots ells amb el teló de fons de les magnífiques Guilleries.

En Josep pinta les nostres muntanyes i els nostres masos com ningú i hi recrea episodis amb soldats, bandolers o rebels, esdevenint una mena de pintor cronista de la nostra història i del nostre entorn.

En aquest enllaç podeu conèixer part de la seva obra.

L'altre dia en Josep va tenir l'ocurrència de dibuixar i regalar-me aquesta pintura:  jo retratat de Serrallonga!

No cal que us digui la il·lusió que m'ha fet i com li estic agraït.

És un dels  millors regals que m'han fet mai.

Gràcies Josep!

dijous, 5 de novembre del 2015

FIRA DEL LLIBRE DE MUNTANYA A VIC I DE LA RATAFIA A SANTA COLOMA



Aquest cap de setmana coincideixen (ja és mala sort per a mi) dues propostes úniques.

Per una banda al Fira de la Muntanya i del Llibre a Vic. Allí hi seré, com en els darrers anys, amb la meva parada de venda i signatura de còmics.

Per altra banda a Santa Coloma celebrem la 34a Festa de la Ratafia. Una edició carregada d'ofertes culturals, lúdiques i gustatives que donen forma a la millor celebració mundial que es fa al redós del nostre preuat licor.

Us proposo que trobeu un moment per acostar-vos a cadascuna d'elles, el cap de setmana és molt llarg i segur que és possible gaudir de les dues.

dimarts, 3 de novembre del 2015

EL TAVERNER

Idealització del dia que el satre Cortina de Santa Coloma va prendre
les mides del vestit d'en Serrallonga al bosc del Taverner.

 El Taverner.
L'alzinar que ens acompanya en el camí que baixa del Surós.



El camí del Surós descendeix entre boscos de sureres, pi roig i algun castanyer. A la nostra esquerra arribarem a veure, a una certa distància,  una masia força gran de tres plantes i  amb uns grans lledoners davant  seu. És la masia del Taverner.

Aquest mas va estar especialment relacionat amb la història d’en Serrallonga, atès que l’amo Taverner, batlle també del poble de Castanyet aleshores, era parent del bandoler.

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Taverner de Castanyet lo qual es veritat que ere dels millors amichs y valedors que jo tenia y lo temps que la Juana es vinguda en ma companyia som estats los dos algunes vegades en sa casa y en ella nos donave dit Taverner menyar y beurer de molt bona gana y a molta amistat dins sa propia casa y ell sa muller y fills menyaven en nostra companyia”

El propietari  va arribar a procurar un sastre de Santa Coloma per a fer un vestit pel bandoler:

“Un dia jo digui a dit Taverner quem havia de fer un vestit y quem cercas sastre quel me fes y dit Taverner me respongue que nom donas pena que ell me cercaria sastre quem faria lo dit vestit en sa propia casa com de fet dit Taverner me feu fer lo dit vestit en sa propia casa per un sastre ques diu T. Cortina de Santa Coloma de Farnes que jo jal coneixia y dit Cortina me vingue a prendrer la mida en lo bosch que es junt la casa de dit Taverner y dit vestit que era balo y capotillo me fiu de una capa que jo robi al coll de Ruscall de un home de Vich”.

Un dels bandolers, en una de les deposicions del procés sumarial, explica que en una ocasió , quan hi havia molta persecució de les autoritats, el batlle Taverner feu passar el bestiar pel camí, amb la finalitat d’esborrar el rastre dels homes de la quadrilla:

“Y que per respecte que havia plogut dit balle feu anar tras ells un remat de bestiar perque aborrassen les petjades que ells farien perque no fossen descuberts ab lo rastre de les petjades”.

Aquest mateix episodi l'explica el Fadrí de Sau en les seves declaracions:

"A la fi del any 1630 un dia trobantnos nosaltres prop Castanyet que havie plogut molt y tractant entre nosaltres ahont podiem anar a fer nitdigui lo dit Guirigay quens ne anassem a casa dit Taverner batlle y alli estariem retirats y sens ningun perill com de fet hi anarem y arribats a la porta de dit Taverner lo dit batlle digue a dit Guirigay que voltassem y entrassem per una porta quey ha darrera la casa que ell la faria obrir....

... y alli nos feu un bell foch per axugarnos la roba y entretant feu amenir sopar y soparem en sa propia taula tots junts ell dit balle sa muller y nosaltres ...

.. y al mati a punta de alba ell dit batlle nos desperta hins digue quens ne anassem en un serrat quey ha sobre sa casa y que farie passar lo bestiar per lo cami que nosaltres fariem perque aborras les petjadas que nosaltres dexariem per lo cami perque lo sometent no tingues ocassio trobarnos per ditas petjades y al vespre nos ne anarem deves Caros per respecte de la gran persecutio que teniam".