dimarts, 3 de novembre de 2015

EL TAVERNER

Idealització del dia que el satre Cortina de Santa Coloma va prendre
les mides del vestit d'en Serrallonga al bosc del Taverner.

 El Taverner.
L'alzinar que ens acompanya en el camí que baixa del Surós.



El camí del Surós descendeix entre boscos de sureres, pi roig i algun castanyer. A la nostra esquerra arribarem a veure, a una certa distància,  una masia força gran de tres plantes i  amb uns grans lledoners davant  seu. És la masia del Taverner.

Aquest mas va estar especialment relacionat amb la història d’en Serrallonga, atès que l’amo Taverner, batlle també del poble de Castanyet aleshores, era parent del bandoler.

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Taverner de Castanyet lo qual es veritat que ere dels millors amichs y valedors que jo tenia y lo temps que la Juana es vinguda en ma companyia som estats los dos algunes vegades en sa casa y en ella nos donave dit Taverner menyar y beurer de molt bona gana y a molta amistat dins sa propia casa y ell sa muller y fills menyaven en nostra companyia”

El propietari  va arribar a procurar un sastre de Santa Coloma per a fer un vestit pel bandoler:

“Un dia jo digui a dit Taverner quem havia de fer un vestit y quem cercas sastre quel me fes y dit Taverner me respongue que nom donas pena que ell me cercaria sastre quem faria lo dit vestit en sa propia casa com de fet dit Taverner me feu fer lo dit vestit en sa propia casa per un sastre ques diu T. Cortina de Santa Coloma de Farnes que jo jal coneixia y dit Cortina me vingue a prendrer la mida en lo bosch que es junt la casa de dit Taverner y dit vestit que era balo y capotillo me fiu de una capa que jo robi al coll de Ruscall de un home de Vich”.

Un dels bandolers, en una de les deposicions del procés sumarial, explica que en una ocasió , quan hi havia molta persecució de les autoritats, el batlle Taverner feu passar el bestiar pel camí, amb la finalitat d’esborrar el rastre dels homes de la quadrilla:

“Y que per respecte que havia plogut dit balle feu anar tras ells un remat de bestiar perque aborrassen les petjades que ells farien perque no fossen descuberts ab lo rastre de les petjades”.

Aquest mateix episodi l'explica el Fadrí de Sau en les seves declaracions:

"A la fi del any 1630 un dia trobantnos nosaltres prop Castanyet que havie plogut molt y tractant entre nosaltres ahont podiem anar a fer nitdigui lo dit Guirigay quens ne anassem a casa dit Taverner batlle y alli estariem retirats y sens ningun perill com de fet hi anarem y arribats a la porta de dit Taverner lo dit batlle digue a dit Guirigay que voltassem y entrassem per una porta quey ha darrera la casa que ell la faria obrir....

... y alli nos feu un bell foch per axugarnos la roba y entretant feu amenir sopar y soparem en sa propia taula tots junts ell dit balle sa muller y nosaltres ...

.. y al mati a punta de alba ell dit batlle nos desperta hins digue quens ne anassem en un serrat quey ha sobre sa casa y que farie passar lo bestiar per lo cami que nosaltres fariem perque aborras les petjadas que nosaltres dexariem per lo cami perque lo sometent no tingues ocassio trobarnos per ditas petjades y al vespre nos ne anarem deves Caros per respecte de la gran persecutio que teniam".