Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i els seus arribant a ca l'Huix.
El mas de ca l'Huix , dins el terme de Santa Coloma i a mig camí de l'altiplà del Serral del Corb, és una casa pairal amb molta història a la seva esquena.
En aquesta entrada del bloc vaig explicar com arribar-hi caminant des de la plana i en aquesta vaig parlar de la presència documentada del bandoler en el mas a partir de les declaracions d'en Serrallonga.
En el procés sumarial he trobat encara una segona referència, en aquesta ocasió continguda dins la confessió de jaume Melianta, el Fadrí de Sau.
Les declaracions del Fadrí de Sau contenen més informació que les d’en Serrallonga, tot i que tots dos expliquen el mateix episodi: la seva estada a Ca l’Huix tot tornant de robar un mas proper. El Fadrí ens diu que hi havia sovintejat:
“E mes dich senyor que jo conech molt be a Joan Hux lo qual es també molt gran amich fautor y valedor de Serrallonga meu y demes lladres de la quadrilla y dins sa pròpia casa nos ha donat dit Hux moltes vegades manejar y beurer a vegades a tota al quadrilla altres vegades part della y dins dita casa havem nosaltres dormit algunes nits molt descansament y sens temer de cosa per ser amich de confiança”
Gràcies al Fadrí de Sau sabem que aquest mas era , precisament, a on anaren després d’assaltar la veïna pairalia de l’Albó:
“Y apres que nosaltres haguérem robada al casa den Albo de Castanyet de bella nit nos ne anàrem carregats ab farcells de roba robada en casa dit Joan Hux y nos fey aparellar de sopar y soparem en sa presentia que estigue sempre folgant y conversant ab nosaltres y apres de haver sopat li diguérem quens ne volíem anar deves lo bosch de les Bervolades de Sau de Monsoliu y que no sabíem lo camí y ell dit Hux nos offeri acompanyar y amostrantnos lo dit camí com de fet ho feu y nosaltres li donarem quatre reals per sos treballs”.
Joan Huix, el propietari del mas, havia explicat als bandolers com l’havien d’avisar si arribaven de nit i per a evitar topades amb la justícia:
“Y en altre ocasió que tots nosaltres forem en sa casa excepto lo Serrallonga nos digue lo dit Joan Hux que quant arribaríem en sa casa de nits no calie picar a la porta sinó que tirassem una pedra en una finestra que ell nos amostra que es de la cambra ahont dormie que axi ell se entendrie per si acas hi haguere gent del rey dins sa casa quens aguardarie y que nosaltres no patissem”.
En aquesta entrada del bloc vaig explicar com arribar-hi caminant des de la plana i en aquesta vaig parlar de la presència documentada del bandoler en el mas a partir de les declaracions d'en Serrallonga.
En el procés sumarial he trobat encara una segona referència, en aquesta ocasió continguda dins la confessió de jaume Melianta, el Fadrí de Sau.
Les declaracions del Fadrí de Sau contenen més informació que les d’en Serrallonga, tot i que tots dos expliquen el mateix episodi: la seva estada a Ca l’Huix tot tornant de robar un mas proper. El Fadrí ens diu que hi havia sovintejat:
“E mes dich senyor que jo conech molt be a Joan Hux lo qual es també molt gran amich fautor y valedor de Serrallonga meu y demes lladres de la quadrilla y dins sa pròpia casa nos ha donat dit Hux moltes vegades manejar y beurer a vegades a tota al quadrilla altres vegades part della y dins dita casa havem nosaltres dormit algunes nits molt descansament y sens temer de cosa per ser amich de confiança”
Gràcies al Fadrí de Sau sabem que aquest mas era , precisament, a on anaren després d’assaltar la veïna pairalia de l’Albó:
“Y apres que nosaltres haguérem robada al casa den Albo de Castanyet de bella nit nos ne anàrem carregats ab farcells de roba robada en casa dit Joan Hux y nos fey aparellar de sopar y soparem en sa presentia que estigue sempre folgant y conversant ab nosaltres y apres de haver sopat li diguérem quens ne volíem anar deves lo bosch de les Bervolades de Sau de Monsoliu y que no sabíem lo camí y ell dit Hux nos offeri acompanyar y amostrantnos lo dit camí com de fet ho feu y nosaltres li donarem quatre reals per sos treballs”.
Joan Huix, el propietari del mas, havia explicat als bandolers com l’havien d’avisar si arribaven de nit i per a evitar topades amb la justícia:
“Y en altre ocasió que tots nosaltres forem en sa casa excepto lo Serrallonga nos digue lo dit Joan Hux que quant arribaríem en sa casa de nits no calie picar a la porta sinó que tirassem una pedra en una finestra que ell nos amostra que es de la cambra ahont dormie que axi ell se entendrie per si acas hi haguere gent del rey dins sa casa quens aguardarie y que nosaltres no patissem”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada