dijous, 28 de juny del 2012

EN SERRALLONGA VIATJA ALS ESTATS UNITS


Avui hem acompanyat la meva filla Mireia a l'aeroport de Barcelona. Estarà tot un mes als Estats Units, a l'estat de Michigan fent una estada d'immersió lingüística amb una família.

La trobarem a faltar tots aquests dies.

Ahir em va demanar dos dibuixos per a regalar a les filles de la família on viurà, a la ciutat de Niles.

I li vaig fer dos dibuixos d'en Serrallonga.

El primer, per a la més gran, és el meu bandoler i com a paisatge de fons un dels més bonics de Santa Coloma: el castell i l'ermita de Farners.

El segon, per a la filla petita, és un Mickey Mouse (o un ratolí que s'hi retira) vestit de Serrallonga.  

Espero que els agradin.

I espero que la Mireia s'ho passi bé, que millori molt el seu anglès i que ens retorni a casa ben aviat.

dimecres, 27 de juny del 2012

FESTIVAL DE LLEGENDES DE CATALUNYA






Aquest proper cap de setmana es celebra al poble de Sant Martí de Tous , a la comarca de l'Anoia, el 3r. Festival de Llegendes de Catalunya.

La proposta ens porta, durant els tres dies del festival, al món més llegendari del nostre país, amb un seguit d'activitats al voltant dels misteris i les llegendes tradicionals catalanes. Enguany hi seran presents llegendes del Montseny com la de les dones d'aigua o la del cavaller d'Espinzella (Viladrau).

Una de les activitats prèvies al festival ha estat el visionat dels dos capítols de la sèrie sobre en Serrallonga que va produïr TV3 i aprofitant que l'organització proposa el Mercart, una fira de productes artesans, jo hi seré durant dos dies amb la meva parada de venda de còmics d'en Serrallonga.

Si voleu conèixer el programa podeu accedir-hi en aquest enllaç.

divendres, 22 de juny del 2012

LA DIPUTACIÓ DE PERPINYÀ




En una de les pàgines de Serrallonga, els Angelets de la Terra apareix el palau de la Diputació de Perpinyà.

Aquest edifici noble està situat al costat de l'Ajuntament i de l'antiga Llotja de Perpinyà. Fou  edificat en el segle XV (1454) en la que llavors s'anomenava Plaça del Pa. La reina Maria, esposa del rei català Alfons V el Magnànim (1416-1458) va autoritzar la construcció d'aquest palau que va ser, des d'aleshores, la seu a la ciutat de la Diputació General o Generalitat.La reina Maria governà el país en ab`sencia del seu marit, constantment ocupat en les guerres a la Mediterrània i es desplaça en diverses ocasions a Perpinyà.

Amb la nova frontera a partir del Tractat dels Pirineus l'edifici passà a ser Palau de Justícia.

L'edifici fou construït per Marc Safont, mestre d'obres de la Generalitat : "Aquest jorn partiren lo honorable n'Aymerich de la Via e en Johan Çafont, mestre de cases, trameses per los reverent e nohorables deputats a Perpenyà, per regonèixer quines obres mencaven en la casa que.l General ha feta construir en la dita vila" (Dietaris de la Generalitat, any 1454).

dimecres, 20 de juny del 2012

UNA VOLTA PEL ROSSELLÓ







Fa unes setmanes vam fer una nova sortida familiar per a fotografiar espais del nou còmic d'en Serrallonga.

En aquesta ocasió vam anar al Rosselló, a la Catalunya Nord, amb l'objectiu de disposar de fotografies de Colliure i algunes localitzacions de la ciutat de Perpinyà.

Valgui aquesta entrada per a convidar-vos també a fer una sortideta en aquests raons propers del nostre país veí, que van ser catalans abans del Tractat dels Pirineus.

La primera parada la vam fer al municipi de la Roca de les Alberes, on vam poder ascendir pels carrers costeruts que pugen fins a les restes el castell de la Roca. Aquest petit poble és caracteritza per la seva cellera, la part alta de l'antic poblat medieval arrenglerada a l'entorn del penyal on cap a l'any mil es va construir el castell que el protegia.

Jaume II va refugiar-se en aquest castell durant l'enfrontament que va mantenir amb el seu germà Pere III el Gran, Rei de Catalunya i Aragó. El castell va passar per diferents mans fins que fou destruït per les tropes castellanes, l'any 1675, en els enfrontaments fronterers que mantenien amb els francesos.
Després de la Roca de les Alberes vam anar a la ciutat de Perpinyà.
La capital del Rosselló , a banda de l'atractiu comercial i econòmic de qualsevol capital , manté encara una important riquesa arquitectònica que ens mena al seu passat més esplendorós.

El palau-castell dels reis catalans, la catedral de Sant Joan o la l'edifici de la llotja en poden ser uns bons exemples.

En aquesta nova sortida a Perpinyà ens vam entretenir a visitar dos espais en els que no havíem estat encara: un és el "camposanto", el gran i antic cementiri adosat a la catedral on podem admirar encara els nínxols que havien acollit les famílies principals de la ciutat.

L'altre lloc és la casa Xanxo. Es tracta d'un palau del segle XVI edificat per un ric empresari tèxtil anomenat Bernat Xanxo. El seu interior és atractiu, amb una espectacular entrada de carruatges en la primera planta amb portes decorades amb escultures.

El que no cal perdre's (si us agrada la imatgeria gòtica i medieval) és la sanefa escultòrica que decora la façana. 

Es tracta d'un fris que va d'una punta a l'altra de la façana on l'artista va esculpir, per comanda del propietari, els set pecats capitals i l'infern. Hi ha representats els pecats de la luxuria i l'avarícia desmesurada. Molt possiblement, veient com està el món avui en dia, ple d'especuladors i altra gent d'aquesta mena, l'artista tornaria a esculpir els mateixos motius

dimarts, 19 de juny del 2012

6è FESTIVAL DEL CÒMIC DE TORROELLA I L'ESTARTIT


Aquest proper cap de setmana, els dies 23 i 24 de juny, es celebra a Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà) la sisena edició del Festival del Còmic.

Una bona proposta per a passar un cap de setmana al voltant d'aquest món de creadors: conferències, tallers, activitats infantils, exposicions .... i un mercat del còmic amb presència d'autors.

Jo seré a Torroella de Montgrí  amb la meva parada el dissabte dia 23, venent i dedicant còmics d'en Serrallonga.

Si us hi voleu apropar, podeu trobar informació en aquest enllaç 
.

diumenge, 17 de juny del 2012

UNA ESCULTURA DE L'ORN?



Per acabar aquest joc de recerques dels paisatges d'Orn ho vull fer amb un pin-up que en Quim Bou va elaborar sobre el seu personatge.

En aquest magnífic dibuix hi apareix l'Orn, en un bella albada, davant d'una escultura d'un gos d'atura elevada sobre un pilar que la gent del lloc utilitza per a fer-hi ofrenes.

He trobat una mica de semblança amb l'escultura que culmina la "font dels nou raigs" del poble de Ceret, al Vallespir.

És una mica agafat en pinces, perquè la figura de Ceret és un lleó i no pas un gos d'atura, però la posició de la figura i el tipus d'escultura tenen força semblances.

L'escultura de Ceret també ens mostra una història singular.

El conjunt fou erigit en 1313 sota el regnat del rei Sanç I de Mallorca, aquesta font original pels seus 9 raigs és el símbol d'un territori marcat per les revoltes i  en el segle XV, el rei Ferran II d'Aragó va coronar la font amb un lleó.

Desprès de l'annexió de la catalunya del Nord a França, s'inscriu en el seu sòcol la frase : "Venite Ceretens, leo factus est gallus" (Vingui Ceretans, el lleó és capgirat cap al regne de França) i giren la figura, fent-la mirar cap el nord.

Fa pocs anys van tornar a girar el lleó, tornant-lo a la seva oposició original, i ara torna a mirar cap a les terres del sud.

En aquesta plaça de Ceret es van reunir els representants francesos i castellans per a establir els termes del Tractat dels Pirineus l'any 1659.

dimecres, 13 de juny del 2012

LE ROQUE DE SAINT CHRISTOPHE

L'Orn, fent la berenada davant el poble troglodític.
La maqueta amb la restitució del poble de La  Roque de Sant Chistophe
  
Dibuix de l'antic poble de la cinglera.
Estat actual de l'assentament, amb la gran balma 
que havia contingut una part important del poble.

Com he dit en una entrada anterior, va ser en veure les guardes del cinquè volum d'Orn que vaig dir-me: aquest paisatge el conec.

Es tracta d'un magnífic i molt elaborat dibuix de doble pàgina amb l'Orn descansant davant una cinglera ocupada per cases troglodítiques i un castell.

Sembla un espai impossible , d'aquells que que sols poden sortir de la imaginació d'un il·lustrador.

Però hi ha un lloc a França que era així. Es troba al Perigord, al centre del país, en la regió del Midi-Pirineus.

Aquest lloc, en unes valls ocupades per l'home des de l'antigor i que gaudeixen de vestigis tan importants com la cova de Lascaux, és un exemplar únic d'aprofitament troglodític dels cingles rocosos. Arreu hi trobem coves, fortaleses construïdes sota les balmes i habitatges ocupant les balmes més altes on els seus pobladors van trobar un punt estratègic per a viure amb seguretat.

L'ocupacio dels cingles del Perigord arriba a la seva màxima expressió a Le Roque Saint-Crhistophe.

L'home primitiu va aprofitar aquests cingles i les seves coves, però él més espectacular és que a partir del segle X aquí s'hi va construir un poble en vertical, ocupant cinc terrasses naturals, una a sobre d'altre. Escales excavades a la roca i d'altres de fusta permetien accedir a cada plataforma i en ells s'hi disposaven totes les construccions pròpies d'una petita ciutat: habitatges, església, cossos de guàrdia, pont llevadís, artesans ...

Aquesta estructura permetia protegir-se i disposava d'aigua davant seu mateix, doncs al peu de la cinglera hi passa el riu La Vezère.

Una maqueta permet conèixer com devia ser aquest fantàstic lloc en l'Edat Mitjana. 

Aquest veritable poblat troglodític (excavat dins la roca) supera altres llocs similiars on s'han construït habitatges que aprofitaven balmes.

En Quim Bou va dibuixar un poblat troglodític que sembla impossible per la seva verticalitat, però resulta que fa més de mil anys que n'existia un d'així. Potser l'Orn hi va fer estada?.

dimarts, 12 de juny del 2012

EL POBLE TROGLODÍTIC D'ORN


En la primera entrada al bloc sobre els paisatge d'Orn, Història Universal vaig explicar que el que m'havia impulsat a fer aquesta mena de joc de semblances entre els dibuixos d'en Quim Bou i llocs que jo havia visitat era el magnífic dibuix que apareix en la doble pàgina de les guardes del cinquè volum.

En Quim va imaginar un poble crescut  sota unes balmes, en un exercici  de verticalitat que sembla impossible, amb cases de pedra i fusta posades una sobre de l'altra aprofitant cada raconet que la cinglera permet ocupar i amb cascades i un riu als seus peus.

Un poble que sembla de conte de fades, d'aquells que diries que cap humà pot haver construït i que sols pot ser creat en la rauxa imaginativa d'un dibuixant.

Però fa milers d'anys algú va construir un poble així. Sabeu on podria haver visitat l'Orn un poble tan màgic?.

diumenge, 10 de juny del 2012

LA TORRE GALATA



En el tercer volum d'Orn Història Universal, titulat Berserker, el protagonista accedeix a la Torre del Mag, on s'enfrontarà a aquest i tindrà aventures amb éssers fantàstics.

La torre imaginada per en Quim Bou em recorda especialment la Torre Gàlata situada a la fantàstica i romàntica ciutat turca d'Istambul.

La Torre Gàlata, també coneguda com a "torre dels genovesos",  fou construïda en el segle XIV per la colònia de genovesos que es van expandir fins aquesta zona d'Àsia i era la torre més alta del conjunt de fortificacions que aquests van edificar en al ciutat

Dalt de la torre Gàlata d'Istambul no hi vam trobar cap mag, però si una referència a un fet que devia semblar màgic en el seu moment: l'any 1630 un tal Hezarfen Ahmet Çelebi va aconseguir fer el primer vol documentat , llençant-se des d'aquesta torre i volant amb unes ales artificials fins la riba asiàtica de la ciutat.

Les vistes d'Istambul des d'aquest punt també són veritablement màgiques.














dissabte, 9 de juny del 2012


En el tercer volum d'Orn Història Universal, titulat Berserker, el protagonista accedeix a la Torre del Mag, on s'enfrontarà a aquest i tindrà aventures amb éssers fantàstics.

Hi ha un lloc on podem trobar una torre semblant a la d'Orn. Sabeu on és?

dijous, 7 de juny del 2012

LA ROCHELLE




En el primer àlgum d'Orn, Història Universal titulat Herdez, el protagonista comença la seva aventura embarcant-se en un poble amb un curiós port emmurallat i guardat, a la bocana per on entren les naus, per dues torres medievals.

El singular port imaginat per en Quim Bou em remet directament al port vell  de la Rochelle, en la regió francesa de Poitou-Charentes, en la costa atlàntica del país.

Aquesta ciutat portuària francesa està carregada d'història. 

Li diuen la "bella i la rebel".

Rebel perquè , a remolc dels conflictes entre anglesos i francesos per les terres d'Aquitània sempre va fer costat als primers i va ser el darrer reducte del protestantisme fins que el cardenal Richelieu la va assediar i guanyar per a França el 1628.

Realment és una ciutat preciosa -bella- i animada. Amb una trama urbana de carrers on caminar sota llargues porxades i decorada per edificis nobles que remeten a l'esplendor comercial que va tenir la ciutat en el seu moment més àlgid.

El port vell és la zona més espectacular. Va edificar-se per ordre de la reina Lionor d'Aquitània i tenia com a missió protegir-lo de pirates i corsaris, tota la ciutat es va emmurallar i també ho van fer amb el recinte portuari. De les antigues muralles i torres es guarden les dues que encara vigilen la bocana: la de Sant Nicolàs i la torre de la cadena, anomenada així perquè des d'aquesta s'estirava una gran cadena de metall que tancava l'entrada en cas de necessitat.

El port vell de la bella Rochelle m'evoca  el port des d'on l'Orn s'embarca per a començar les seves aventures.



dilluns, 4 de juny del 2012

EL PORT ON L'ORN COMENÇA L'AVENTURA


L'Orn comença les seves aventures  , en el primer volum titulat Herdez, embarcant en un vaixell en un port ben singular.

Es tracta d'un poble guardat per muralles que també arriben fins a el port i que guarden la bocana d'aquest amb dues altives torres de defensa.

No és una arquitectura gaire comuna i pot semblar més aviat una idealització d'un port medieval d'en Quim.

Però existeix un lloc que anys enllà tenia un port emmurallat del qual encara podem trobar vestigis.

Sabeu des de quin port podria haver embarcat l'Orn en la seva aventura?.

LES VILES CIRCULARS




L'urbanisme que en Quim ha dibuixat a Vilanova és singular, amb totes les cases rodejant tumultuosament una església que corona i sobresurt per sobre d'elles. 

Aquesta disposició urbanística em remet directament als "pobles circulars" del sud de França.
En les comarques de l'Aude , l'Hêrault i el Gard van florir a partir del segle X un tipus de pobles urbanitzats al voltant d'una església o un castell feudal i que seguien un ordre d'anells concèntrics al voltant d'aquest element central. Aquesta curiosa disposició permetia compactar tota la població dins un anell que es tancava amb muralles per a protegir-la.

Això va provocar la construcció de molts pobles seguint aquesta singular disposició circular i que encara avui es poden visitar, agrupades totes elles en la marca turística "Circulades languedociennes" i de la qual podeu trobar informació en aquest web.

La creació d'aquests pobles circulars també responia, segons alguns arguments, a la voluntat d'agrupar els habitatges al voltant del "Cercle de Pau"  que correspondria a les antigues "sagreres". Les sagreres eren una zona circular d'unes trenta passes al voltant d'un temple cristià, que a partir dels concilis visigòtics es declaraven lliures de violència i sota la jurisdicció eclesiàstica en comptes de feudal.


Un d'aquests pobles és Gruissan, al costat de Narbona. Pujar al seu castell permet veure perfectament la disposició  concèntrica de tots els carrers que s'estenen al seu voltant i també gaudir del paisatge que s'estén als seus peus: l'estany, les salines, el massís de La Clape i el mar al fons.


Potser l'Orn va passejar pels carrers de Gruissan?.

dissabte, 2 de juny del 2012

VILANOVA


L'acció del cinquè volum d'Orn Història Universal succeeix en un poble anomenat Vilanova i que dona , precisament, el títol del llibre.

Vilanova és un poblet encaramat dalt d'un pujol, al mig d'una vall envoltada de les altes muntanyes que tan agrada de dibuixar a en Quim.

L'urbanisme de Vilanova és singular, amb totes les cases rodejant tumultuosament una església que corona i sobresurt per sobre d'elles. 

Sabeu on podeu passejar per carrers circulars com els que ha trepitjat l'Orn?.

divendres, 1 de juny del 2012

EL CASTELL DE PUILAURENS



En Quim és un admirador de l'arquitectura dels castells medievals i això es nota llegint els còmics de l'Orn i gaudint dels castells que hi ha imaginat i dibuixat. Algunes guardes guardes dels seus àlbums i alguns dibuixos que ha publicat en el seu bloc ens mostren fortificacions medievals molt boniques i aconseguides.

Mirant el castell del veguer a Orn Història Universal, el cinquè volum titulat Vilanova, em va venir al cap una fotografia que vaig fer fa poc temps a la comarca francesa de les Fenolledes: era del castell de Puilaurens.

La semblança entre les dues fortaleses des d'aquesta perspectiva en contrapicat és força plausible i l'entorn rocallós, com també que tots dos castells guarden un poble als seus peus (el de Vilanova a Orn i el de Lapradelle en el cas de Puilaurens).

Puilaurens forma part de la xarxa dels anomenats "castells càtars" (Montsegur, Perapertusa, Aguilar, Puivert...) que tant saben promocionar turísticament avui dia els francesos. I és que aquests castells de l'antiga frontera occitana son espectaculars, la majoria castells roquers enfilats dalt de les seves privilegiades  talaies de pedra i amb una rica història al seu darrera.