Fa unes setmanes vam fer una nova sortida familiar per a fotografiar espais del nou còmic d'en Serrallonga.
En aquesta ocasió vam anar al Rosselló, a la Catalunya Nord, amb l'objectiu de disposar de fotografies de Colliure i algunes localitzacions de la ciutat de Perpinyà.
Valgui aquesta entrada per a convidar-vos també a fer una sortideta en aquests raons propers del nostre país veí, que van ser catalans abans del Tractat dels Pirineus.
La primera parada la vam fer al municipi de la Roca de les Alberes, on vam poder ascendir pels carrers costeruts que pugen fins a les restes el castell de la Roca. Aquest petit poble és caracteritza per la seva cellera, la part alta de l'antic poblat medieval arrenglerada a l'entorn del penyal on cap a l'any mil es va construir el castell que el protegia.
Jaume II va refugiar-se en aquest castell durant l'enfrontament que va mantenir amb el seu germà Pere III el Gran, Rei de Catalunya i Aragó. El castell va passar per diferents mans fins que fou destruït per les tropes castellanes, l'any 1675, en els enfrontaments fronterers que mantenien amb els francesos.
Després de la Roca de les Alberes vam anar a la ciutat de Perpinyà.
La capital del Rosselló , a banda de l'atractiu comercial i econòmic de qualsevol capital , manté encara una important riquesa arquitectònica que ens mena al seu passat més esplendorós.
El palau-castell dels reis catalans, la catedral de Sant Joan o la l'edifici de la llotja en poden ser uns bons exemples.
En aquesta nova sortida a Perpinyà ens vam entretenir a visitar dos espais en els que no havíem estat encara: un és el "camposanto", el gran i antic cementiri adosat a la catedral on podem admirar encara els nínxols que havien acollit les famílies principals de la ciutat.
L'altre lloc és la casa Xanxo. Es tracta d'un palau del segle XVI edificat per un ric empresari tèxtil anomenat Bernat Xanxo. El seu interior és atractiu, amb una espectacular entrada de carruatges en la primera planta amb portes decorades amb escultures.
El que no cal perdre's (si us agrada la imatgeria gòtica i medieval) és la sanefa escultòrica que decora la façana.
Es tracta d'un fris que va d'una punta a l'altra de la façana on l'artista va esculpir, per comanda del propietari, els set pecats capitals i l'infern. Hi ha representats els pecats de la luxuria i l'avarícia desmesurada. Molt possiblement, veient com està el món avui en dia, ple d'especuladors i altra gent d'aquesta mena, l'artista tornaria a esculpir els mateixos motius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada