diumenge, 17 de juny de 2012

UNA ESCULTURA DE L'ORN?



Per acabar aquest joc de recerques dels paisatges d'Orn ho vull fer amb un pin-up que en Quim Bou va elaborar sobre el seu personatge.

En aquest magnífic dibuix hi apareix l'Orn, en un bella albada, davant d'una escultura d'un gos d'atura elevada sobre un pilar que la gent del lloc utilitza per a fer-hi ofrenes.

He trobat una mica de semblança amb l'escultura que culmina la "font dels nou raigs" del poble de Ceret, al Vallespir.

És una mica agafat en pinces, perquè la figura de Ceret és un lleó i no pas un gos d'atura, però la posició de la figura i el tipus d'escultura tenen força semblances.

L'escultura de Ceret també ens mostra una història singular.

El conjunt fou erigit en 1313 sota el regnat del rei Sanç I de Mallorca, aquesta font original pels seus 9 raigs és el símbol d'un territori marcat per les revoltes i  en el segle XV, el rei Ferran II d'Aragó va coronar la font amb un lleó.

Desprès de l'annexió de la catalunya del Nord a França, s'inscriu en el seu sòcol la frase : "Venite Ceretens, leo factus est gallus" (Vingui Ceretans, el lleó és capgirat cap al regne de França) i giren la figura, fent-la mirar cap el nord.

Fa pocs anys van tornar a girar el lleó, tornant-lo a la seva oposició original, i ara torna a mirar cap a les terres del sud.

En aquesta plaça de Ceret es van reunir els representants francesos i castellans per a establir els termes del Tractat dels Pirineus l'any 1659.

2 comentaris:

Quim Bou ha dit...

Hola!
Moltes gràcies per aquest exercici tan divertit i curiós, Ricard!
Per mi ha estat un regal això de comprovar com moltes vegades la realitat iguala o supera la ficció... Fins i tot una ficció tan allunyada de la realitat com la de l'Orn!
M'ho he passat de conya mirant les comparatives (i descobrint alguns llocs nous)!

Hum... Pensant-hi una mica, crec que miro de no exagerar l'arquitectura que dibuixo. En fantasia (còmic, cine...), es veuen castells i ciutats realment impossibles (tot i que molt bonics). Potser inconscientment aplico als paisatges el que intento aplicar als guions? Sempre he mirat de reflectir un món d'aventures i acció, però força costumista i creïble. Vaja... Que no s'estan matant tot el dia amb espases de tres metres de llarg... Ja m'enteneu. A mi també m'agrada la fantasia "passada de voltes" a petites dosis, però m'agrada molt més una ambientació més quotidiana i costumista.

Moltes gràcies!

Salut!
Quim

Quim Bou ha dit...

Hola un altre cop!
Volia fer un escrit al meu bloc sobre aquestes comparatives i al final, he copiat&enganxat el missatge anterior...
Mandra o eficacia? :)

Salut!
Quim