dijous, 29 de setembre del 2011

ELS CAMPS TAMBÉ EREN LLADRES


Els Camps de Sant Amanç també havien participat en els robatoris d'en Serrallonga. La Joana ho explica en el procés sumarial:

"Lo vespre que dits Serrallonga Salvi Camps y Miquel Puig Llulell robaren en ma presentia la casa de Puig de Brunyola en la qual robaren les faldilles un llansol y tela blanca aquella mateixa nit anarem en casa de dit Bonmati (un fautor del barri de Constantins, avui terme municipal de Sant Gregori) que devia ser mitja nit y lo Salvi Camps pega una pedrada en la finestra y fentse en ella lo dit Bomati y vehent que erem nosaltres baixa a obrir y nosaltres entrarem en casa y soparem dins de aquella".

"Y estant sopant present lo dit Bonmati dit Serrallonga li conta com veniem de robar la casa den Puig de Brunyola y amostrantli les faldilles y llansol li digue que noy havien trobades quatre centes lliures que ells cercaven y dit Serrallonga dona lo llansol a dit Bonmati y en haver sopat que ja ere casi de dia nos ne anarem a bosch que es prop de llur casa en lo qual bosch estiguerem dos o tres dies que lo matex Bonmati nos partave a menyar".

Es veu com -segons explica també la Joana- aquells homes no tenien gaires manies a robar-se a ells mateixos. Així, un dia, robaren al propi Jeroni Planella, cosí germà d'en Serrallonga i oncle de Salvi Camps:

"nos vingueren a trobar a bosch lo dit Salvi Camps en companyia del sobredit Taverner de Castanyet quens trobarem en lo bosch que es junt la casa de Yeronym Planella de Santamans en lo qual bosch nosaltres dit Serrallonga y jo reveniem molt amenut y per no tenir res que sopar anarem al corral de dit Hyeronym Planella y de aquell robaren dits Serrallonga Taverner y Salvi Camps un molto yns ne anarem tots quatre a bosch y alli lo coguerem yl menyarem".

Es veu, però, que a Jerno Planella no li devia saber molt greu atès que "a les hores dit Planella nou sabe pero apres parlant ab ell y dientli del robo de dit molto dit Planella sen reye".

dimarts, 27 de setembre del 2011

EL COMTE DESPERTAFERRO


Una recomanació: el còmic El comte Despertaferro. El primer capità dels almogàvers.

El bon amic Josep Ramírez Burgada (en Jou) ha editat el seu primer còmic basat en la història de Guillem Galceran, comte d'Hostoles i primer capità dels almogàvers.

Es tracta d'un episodi amb base històrica narrat amb rigor i pedagogia per tal que els joves lectors de còmics gaudeixin d'un relat ple d'aventures mentre aprenen i coneixen les arrels de la nostra història.

Guillem Galceran va ser un noble català de la Vall d'Hostoles, senyor del castell de Falgons i les serres de Rocacorba, que va acudir a la crida del Rei en la conquesta de Sicília de l'any 1282.

La història que s'hi relata és entretinguda i , dirigida a un públic de totes les edats, serveix per a donar a conèixer una part important de la història del nostre país. S'acompanya d'una guia històrica per a completar el valor d'aquest còmic que, més enllà de l'entreteniment, esdevé una immillorable eina per aprendre i conèixer un personatge històric català força desconegut.

dilluns, 26 de setembre del 2011

UN BON CAP DE SETMANA A SANT HILARI


S'ha acabat la festa Torna Serrallonga de Sant Hilari. La llàstima és que el mal temps va deslluir-la el dissabte, però al final tot va anar prou bé.

El dissabte vaig fer la presentació de la guia
El tresor d'en Serrallonga i vaig projectar el curt La caiguda del mas Serrallonga , amb el qual vull sensibilitzar sobre la pèrdua del nostre patrimoni històric que representarà la ruina del mas Serrallonga de Querós.

El cap de setmana va ser ben agradable gràcies a la bona companyia dels organitzadors de la festa, atents, compromesos i animats per continuar amb la seva proposta tot i les dificultats en què es troben (manca de diners públics per ajudar-los a finançar l'activitat).


Com a veïns de la meva parada de venda de llibres vaig tenir els joves que finalitzen l'ESO al col·legi Sant Josep de Sant Hilari i que tenien una parada per a recollir diners per a la seva excursió de final de curs.
Una d'aquestes joves vol estudiar batxillerat artístic i intentarà seguir estudis d'art. Gràcies a la seva habilitat en el dibuix va pintar uns plafons on els visitants podien fotografiar-se posant la cara darrere d'uns personatges diversos.

Un d'aquests personatges, com no podia ser d'altra manera a Sant Hilari, era un Serrallonga inspirat en el bandoler dels meus còmics (vestit i capa negra). No vaig poder estar-me de fotografiar-me i així col·laborar.


Per un moment em vaig poder sentir com el meu personatge de Bandera Negra!


dissabte, 17 de setembre del 2011

CUREN EL FADRÍ DE SAU A CAN CAMPS DE SANT AMANÇ


El Fadrí de Sau fou ferit en més d'una ocasió pel somatent i les autoritats reials. En una d'elles fou atès i curat a Can Camps de Sant Amanç:

"Haura sis anys poch mes o manco nos vigue a trobar en dit bosch lo dit Hyeronym Planella hins digue que alla baix era lo sometent de las Esposes y dit Serrallonga nos digue a nosaltres quels anassem a batre y escopetejarem a dit sometent hils ferem recullir en dit bosch de les Esposes si be los de dit sometent se tornaren quem feriren a mi him travessaren per les espatlles".

"Y en estar jo ferit mos companys me portaren en casa de dit Salvi Camps y Planella y alli lo dit Camps me posa dins la cabanya que te just a sa casa y alli nos porta dit Camps y Salvi son fill a sopar him promete lo dit Camps major que al vespre me enviarie a sercar un barber pera curarme".


"Vingueren en dita cabanya y alli me cura lo dit barber lo qual barber era de Amer y al cap de una estona uem hagueren curat ells soparen en dita cabanya que jou viu perque jo no sopi y dits pare y fill Camps soparen tots junts a dit Serrallonga y demes companys"

divendres, 16 de setembre del 2011

UNA MASIA DELS CAMPS VORA EL COLL DE RUSCALL


Els Camps de Sant Amanç eren propietaris d'una altra casa prop de Coll de Ruscall, l'encreuament de camins rals que, dalt de Santa Bàrbara, havia esdevingut un dels llocs preferits per assaltar traginers. El Fadrí de Sau explica una estada que van fer en aquesta casa el desembre de l'any 1627:

"Una matinada ferem cap en una casa o masia que te lo dit Salvi Camps y Planella en lo coll de Ruscall a effecte de menjar en dita casa com acostumavem molt sovint anarhi y trobantse com se trobaven -els pare i fill Camps- com se trobaven algunes vegades en dita casa nos donaven a menjar".

"Y aqueix dia quey arribarem trobarem en la hera que es devant dita casa al dit Salvi Camps menor ab alguns fadrins que batien y en beurens lo dit Salvi se dexa del que feya hins dona la benvinguda y lo Serrallonga lo Gavaig y jo nos apartarem al cap de la hera y alli parlarem ab dit Salvi y li donarem rao de com voliem pendrer un home vei de dita casa per composarlo".
Pel que es veu els Camps també eren coneixedors de les intencions de segrest de la quadrilla.

"Y apres viu que la captura que voliam fer de dit home no tingue effecte y segons me apar me digueren dits Serrallonga y Gavaig que no convenia ferho en aquella ocasio perque eram estats vistos en dita hera per los altres fadrins que treballaven y a ell dit Salvi no li convenia".

Van tornar a beure i menjar:

"Salvi Camps menor nos dona a beurer de la carabassa y tots menjarem y beguerem pa y vi y formatge que tenie ja en dita hera y haver menjar nos ne anarem en una font quey ha sobre casa dit Camps y alli nos estiguerem tot lo restant del dia y al vespre nos ne anarem y dexarem en dita casa pa dur quens ne aportarem de fresch quens dona dit Salvi Camps y en aquella occasió tambe hi here Jaume Planella oncle de dit Salvi Camps menor".

dijous, 15 de setembre del 2011

ELS CAMPS PARTICIPEN EN EL REPARTIMENT DEL BOTÍ


La proximitat de Sant Amanç amb els camins rals de Vic a Girona i el d'Olot a Santa Coloma, explica la raó per la qual els bandolers van estar tantes vegades en companyia dels Camps o de Jeroni Planella. El Fadrí de Sau continua el seu relat:

"En una ocasio que nosaltres lo Serrallonga y jo y altres de la quadrilla robarem en lo cami real de Gerona als traginers y altres passatgers despres de haver fet dit robo perço que lo cami de tornarnosne a montanyaen passar prop les cases de dits Camps nos aturarem y ferem pausa en lo dit bosch y alli vingueren a trobarnos dits Salvi Camps y Salvi Camps son fill".
Les trobades de la quadrilla amb els Camps devien estar a l'ordre del dia:

"Perço que cada vegada que ells sabien que se havia robat en lo cami real de Gerona ja pensant que nosaltres fariem cap en dit bosch a causa que es alli lo pas nos venien a trobar en ell".

I també participaren una vegada en la col·lecta del robatori:

"En aquexa occasió havent nosaltres robades moltes marxandises telas tafatanets y altres coses y venintnos a trobar dits pare y fill Camps en dit bosch lo Serrallonga jo y altres los donarem molts taffatanets ab pessas de diversos colors tiretas de seda pessas de veta de filadis y altres coses robades dientlos quen fesen part a la muller y filles y axi sen ho portaren despres que agueren menjat y begut ab nosaltres que quan vingueren jans portaren pa y vi y alguns ous cuyts".

dimecres, 14 de setembre del 2011

MENJANT EN ELS BOSCOS DE SANT AMANÇ


La part del procés sumarial a Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, és la que més dades ens aporta sobre l'estada sovintejada dels bandolers a Can Camps de Sant Amanç. Trobem fins a cinc fulls del procés on el Fadrí de Sau explica aquestes estades:

"En llur casa y dins de aquella havem nosaltres menjat y begut moltissimes vegades perque en arribar a la porta picant en ella y en anomenarnos en lo punt obrien les portes hins feyen aparellar de menjar pera tots ab abundantia y si ere ocassio que ells encara no aguessen sopat menjaven tots dos (el pare i fill Salvi Camps) en nostre companyia".

"En ocassio del mal temps nos ne entravem en una cabanya o pallissa que esta apagada ab la casa de dit Camps y alli nos estavem un dis dos dies y tres dies si convenia y dits pare y fill camps nos treyan a manejar hins lo portaven en dita pallissa".

"Y en altres ocassions no convenintlos a ells que nosaltres arribassem en llurs cases nos entretenien en lo bosch que es prop de llur casa y alli nos venien a trobar dits pare y fill Camps hins portaven provisio de pa y vi"

"Portant nosaltres algunes vegades alguns trossos de molto ovella o tossino y cohentho a bosch los dits pare y fill Camps menjaven ab nosaltres y en lo mateix bosch ho cohiem hiu menjavem en sa companyia y algunes vegades restantnos alguna cuxa o trossos de carn quant dits pare y fill Camps sen anaven sen portaven en llur casa los trossos de carn que restaven y asso es estat moltes vegades".

dimarts, 13 de setembre del 2011

CAN CAMPS DE SANT AMANÇ

Can Camps és un mas que es troba ja datat en els fogatges de l'any 1497. Es troba situat a mig camí entre Brunyola i Anglès, dins l'actual terme municipal d'aquest darrer municipi, i forma part del barri anomenat els Masos de Sant Amanç, junt amb el de Can Planella (on vivia un cosí germà del bandoler).

És el mas que es troba més enfilat en la vessant est de l'ermita de Santa Bàrbara i relativament proper a la parròquia de Sant Martí Sapresa (abans anomenada Sant Martí de les Sposes).

L'existència de fautors (com el mateix rector de les Sposes i altres veïns), parents d'en Serrallonga (com és el cas del cosí germà Jeroni Planella) i la proximitat amb camins rals principals (com el de Girona a Vic o el d'Olot a Santa Coloma), expliquen la raó per la qual la quadrilla d'en Serrallonga va rondar en moltes ocasions aquets entorns.

Resulta, a més, que els propietaris de Can Camps també eren parents d'en Serrallonga. Com ell mateix diu en el procés sumarial:

"E mes dich señor que es veritat que Salvi Camps y Planella de Santamans també cosi germa meu es fautor y valedor meu y es estat de mi y de la quadrilla al temps que jo la menava"

Així, doncs, Salvi Camps i Planella estava emparentat amb en Joan de Serrallonga en grau de cosí-germà i alhora era germà de Jeroni Planella, també cosí-germà del bandoler, que vivia en el proper mas de Can Planella de Sant Amanç.

El fill de Salvi Camps també es deia com el pare , Salvi. En les declaracions de la Joana Macissa també apareix amb el nom de Hyeronim (Jeroni) i amb sobrenom de "lo Coxo" (el coix). Aquest també feia amitat amb el cap de quadrilla i acompanyava el bandoler en les seves actuacions per la contrada.

La relació dels Camps amb en Serrallonga i la seva participació en alguns robatoris d'en Serrallonga havia costat al pare Camps una estada a la presó:


"Per la festa de Sant Jaume -explica en Serrallonga- jo so estat en companyia de dita Joana un dia en casa dit Salvi Camps y Planella y me recorda que fou al principi de la Quaresma que jo tenia ganes de veurer a dit Salvi Camps que encara les hores nol havia vist dende que ere fora de la preso".

Però la família és la família i per més perill de presó que hi hagués en Serrallonga sempre era ben rebut en aquesta casa:

"Arribarem dita Joana Macissa y jo que ja ere de nits y jo piqui a la porta y en conexerme en lo punt baxaren a obrir la porta y jo entri dintre y fiu restar fora a dita Joana Macissa y dins casa dit Salvi Camps me estigui una gran estona xerrant ab ell y jo diqui a dit Camps que jo men passave en lo Empurda y que aixi me donas un poch de provisio".

En Serrallonga i la Joana anaven de camí cap a l'Empordà en una de les seves fugides cap a França, en aquell viatge passarien per Recasens i Cervera.

"Y en haver sopat dita Joana y jo de bella nit picarem deves lo Empurda que jo vongui anar deves Requesens".

dilluns, 12 de setembre del 2011

LES MASIES DE SANT AMANÇ, UN NIU DE BANDOLERS


L'entorn de Sant Amanç va ser sovintejat per la quadrilla del bandoler de les Guilleries.

Jeroni Planella de Can Planella va amagar en Serrallonga i la Joana poc abans que fossin atrapats a Ca l'Agustí de Castanyet, a finals del 1632.

El rector de l'església de les Sposes i altres veïns del barri també els havien acollit i els donaven menjar.

Un tal Fàbregues, pagès Sant Amanç, també era gran valedor i amic dels bandolers . Un tal Salvi Falgueres del barri de les Sposes els havia acompanyat en alguns robatoris i havia mort penjat per la justícia. Una tal viuda Salvaverda de les Sposes també havia acollit i donat de menjar a la quadrilla.

I el pare i fill Salvi Camps també ho eren, com explica la Joana Macissa:

"E mes dich señor que jo conech molt be a Salvi Camps mayor de dies pare del sobredit Salvi Camps y en casa dit Salvi Camps anarem dit Serrallonga y jo".

La Joana explica com Salvi Camps havia anat a robar bestiar amb en Serrallonga:

"En una ocasio essentnos vinguts a trobar a bosch lo dit Salvi Camps ell y dit Serrallonga anaren a robar tres capons en una casa de les Sposes que no se lo nom della y si be entench jo quen volien robar mes y no ni trobaren sino los tres y asso ere alguns vuyt dies abans de dites festes de Nadal prop passades y dels tres capons ne menyarem los dos a bosch ço es dits Serrallonga Salvi Camps y jo testimoni".

Sembla ser que l'altre pollastre el van menjar en la casa d'un tal Poquet que deia ser mosso del mas anomenat Casa Nova. Però la mestressa de la casa va avisar les autoritats i en Serrallonga va tornar per aquells verals alguns dies després per aplicar la seva "justícia":

"Y perque los de casa avisaren a la justitia dit Serrallonga hi torna al cap de uns quants dies queu sabe y prengue la ama de la casa y li lleva un tros de nas".

NOTÍCIES D'EN SERRALLONGA A CAN CAMPS DE SANT AMANÇ


Ahir Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, vaig fer parada a la fira d'entitats que organitza cada any el col·lectiu Gent de la Terra a l'Arc de Triomf de Barcelona.

Una bona proposta per a conèixer les entitats i associacions que a Catalunya treballen per la llengua, la cultura i la independència política del nostre país.

Al llarg del dia va anar passant una gran gentada .

Jo anava venent els meus còmics i la guia, dibuixant en Serrallonga i dedicant els llibres.

Una parella molt jove em va comprar un còmic i una guia del Tresor d'en Serrallonga, interessant-se sobretot per la guia i la història del bandoler a ... Anglès(!).

Ell es deia José i -demano perdó- no recordo el nom d'ella a causa del bon nombre de dedicatòries que vaig fer al llarg del dia.

Em va sobtar el seu interès i m'ho va explicar.

Resulta que han llogat o comprat un mas que es diu Can Camps , situat al terme municipal d'Anglès, en el barri de l'antiga parròquia de Sant Amanç i hi volen ubicar una casa de turisme rural.

Em van explicar que l'arxiver d'Anglès els havia comentat que el mas tenia alguna relació amb en Serrallonga i els hi feia molta il·lusió esbrinar si això era així.

Jo els vaig dir que si, que el nostre bandoler es movia per allà, però vaig confondre Can Camps per Can Planella, un mas veí del qual ja he parlat en aquest bloc.

En tornar a casa el tema em rondava pel cap i vaig tornar a mirar els apunts que l'Ànnia havia fet durant el buidatge del procés judicial d'en Serrallonga i vaig trobar, ara si, la relació del bandoler amb el mas Can Camps.

Com que els vaig dir que podien trobar la informació que volien en el meu bloc, dedicaré les properes entrades a comentar la relació d'en Serrallonga amb Can Camps de Sant Amanç.

Els hi dedico a en José i la seva companya.

I els adverteixo que efectivament, com els han apuntat, la seva casa era un niu de bandolers i que en Serrallonga hi va estar-hi més d'una vegada.

dilluns, 5 de setembre del 2011

TORNA EN SERRALLONGA A SANT HILARI


Els cap de setmana del 24 i 25 de setembre torna a Sant Hilari Sacalm la festa més interessant dedicada a en Serrallonga: "Torna en Serrallonga".

Activitats diverses i interessants com la trobada de gegants bandolers o la representació del popular ball d'en Serrallonga a càrrec de diferents colles del país.

Per la meva part seré al Mercat Barroc que us proposen per a tot el cap de setmana, venent i dedicant els meus còmics d'en Serrallonga.

També hi participaré fent la presentació de la guia El tresor d'en Serrallonga el dissabte a les 12 del migdia, amenitzant-ho amb el passi del curtmetratge La caiguda del Mas Serrallonga que he preparat especialment per a l'ocasió.

Trobareu més informació al web www.serrallonga.cat.

Espero que ens hi podem trobar!