dijous, 30 de juliol de 2020

EL SEGREST DE L'AMO DE CAN PLA DE BRUNYOLA



També trobem ens germans Gorners com a instigadors del segrest de Salvi Negre i Pla, del mas Pla de Brunyola, comés en companyia del mateix Serrallonga el febrer de 1627. Així ho relata el cap de quadrilla:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de febrer de 1627 un dia que nom recorda jo quin dia era, anant jo aquadrillat ab Antich Gornes, Jeroni Gornes y Gabriel Gornes germans ja preterits trobant-nos sobre lo lloch de Brunyola devallarem al camí prop de la casa de T. Pla dit lo Negre de Brunyola y de ventura encontrarem a dit pla al qual detinguérem y robarem los diners que portave que foren quinse o setse lliures que jo non viu mes y per lo que dits Gornesos deyen ere home rich lo lligarem ab cordes que ja portàvem y li diguérem ques composas ab tres centes lliures y que nol deixaríem anar manco y aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant allí a dos dones y un fadrí los diguérem que anassen a casa dit Pla y vinguessin a rescatarlo y que portessin tres centes lliures y que si no les portaven lo mataríem”. 
 
Els segrestadors s’emportaren la seva víctima cap els boscos d’Osor, on s’estigueren set o vuit dies:

“al cap dels quals vingue un germà de dit pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata si be es veritat que jo nols viu perquè no mi volgui demostrar y dites tres centes lliures prengueren dits germans Gornesos y donaren lliberat a dit Pla y apres tots nos partirem dit diner”. 
 
La declaració d’en Serrallonga ens permet conèixer que els tres germans (“ja preterits”) haurien estat atrapats i haurien mort ajusticiats abans de 1633.





dimarts, 28 de juliol de 2020

PLA D'AIATS I CABRERA

 

 


Una caminada als cims més emblemàtics  del Cabrerés: el pla de l’Aiats i  el santuari de  Cabrera. 

En dic una “caminada d’alçada” no pel desnivell, que no arriba als 600 metres, sinó perquè bona part del camí el fem arran de cingleres i podem gaudir d’unes panoràmiques de 360 graus a tota la plana, a vista d’àguila.

El recorregut s’inicia a Cantonigrós i darrera de la masia d’Aiats inicia l’ascens pel pintoresc “grau de l’escaleta”, un sender foradat a la terra i a la roca que ens porta còmodament a l’altiplà. 

Dalt Aiats ens espera les runes de la “cabanya de l’Aiats”, un habitatge construït els anys 50 per als temporers que treballaven els camps de patates que s’hi van conrear, un mar de falgueres i unes vistes espectaculars arran de cinglera.

Creuem tot l’altiplà, descendim fins el coll de Bram  i pugem a Cabrera pel camí enllosat de les marrades.  A dalt ens rep el santuari i tots els paisatges osonencs que queden sota seu.
El camí de retorn el fem per sobre les Bores de Masarella. Una curiositat geològica creada per moviments de terra que van esqueixar la cinglera. Passem tota la cresta de les Bores i arribem fins a l’agullola de la Tuta, un cim carregat de llegendes i de bones panoràmiques.

Una ruta circular indispensable per a conèixer dos dels cims més populars del Cabrerès, acompanyats de bonics paisatges i del dringar dels esquellots de les vaques que hi pasturen arreu.

dijous, 23 de juliol de 2020

ROBATORIS AL CAMÍ RAL


Una de les accions preferides dels bandolers del Barroc era el robatori en els camins rals o principals de l’entorn de les Guilleries. Els Gornès no van faltar en aquestes cites.

Explica Serrallonga que “en lo mes de novembre de dit any 1627 anant jo aquadrillat amb tota la quadrilla de montanya y trobantnos sobre Sant Hilari tractarem de baxar en lo camí real de Gerona a la vila de Banyoles a robar els passatgers y aguardarem a fer dit robo lo dia que jo sabie que en Gerona hi havie fira”. Aquell dia detingueren molta gent, però robaren poca cosa, emportant-se a un notari de Besalú per a cobrar un rescat.

El mes de novembre de 1627 , junt amb en Serrallonga i altres de la quadrilla, es posaren a pas en el camí ral que va de la ciutat de Girona a la vila d’Amer. També segrestaren un  tal Mas, apotecari de Figueres, per a obtenir-ne un rescat. Com explica Serrallonga en la seva confessió:

“En lo mes de novembre de dit any 1627 anant jo aquadrillat ab los demes lladres de la quadrilla determinarem posarnos a pas en lo camí real qui va de la Ciutat de Gerona a la vila de Amer a efecte de robar  los passatgers com de fet tots armats de nostres pedrenyals curts y llarchs nos posarem en dit puesto que eram Pere Joan Puig de la Vall, lo Gavaig den Sala, Steve Canals, Antich Gornes y Christofol Madriguera”

dimarts, 21 de juliol de 2020

L'EMBOSCADA DE LA SANGLAS DE QUERÓS



                                          El mas La Sanglàs de Querós a mitjans segle XX
                                                   (Foto: Arxiu Comarcal d'Osona)

A Gabriel Gorners el trobem , el desembre de 1628, en la trampa que tendiren a la quadrilla al mas Sanglas de Querós. En aquella ocasió va resultar ferit pels trets de la gent del batlle d’Osor:

“Teniam en nostron poder al fill den Boada de Salitja per composarlo y estant com estave lo dit Serrallonga malalt de un encordis que tenia jo lo acompanyi en al casa dita los Sanglas de Caros per madicinarse y purgarse allí...”.

Aquell dia Benet Quintana, batlle d’Osor i comissari reial, va preparar una emboscada de les Sanglas i els bandolers van sortir en estampida, generant-se un fort intercanvi de trets del qual en sortiren nafrats Gabriel Gornès i Pere Sala, germanastre d’en Serrallonga.

Fugint tots cal a les muntanyes de Querós dalt la serra de Sant Andreu de Bancells es trobaren amb Antic Gornès i Joan Caminades. Ambdós venien d’acompanyar a Vic al cavaller nyerro Vicenç Valls i al barber Sans. Aquest darrer (els barbers , els metges en aquella època) era qui havia delatat els bandolers, dient a les autoritats que en Serrallonga estava a la Sanglas. Pocs dies després Vicenç Valls, després d’haver-lo descobert, el va fer matar.

dijous, 16 de juliol de 2020

CAMINADA AL CASTELL DE ROCAFIXADA







He penjat aquesta ruta circular que vam fer a l'Arieja occitana per a recomanar-la i proposar una variació del sentit de la ruta respecte el que jo havia trobat a Wikiloc. Les que jo vaig trobar parlaven de començar a Ròquefòrt, anar a Rocafixada i retornar a Ròquefòrt (Roquefort-les-Cascades).

Jo proposo començar a Rocafixada, anar a Ròquefòrt i retornar a Rocafixada. El motiu és que aquest sentit de la marxa té premi.

La ca caminada circular és de dotze quilòmetres per Rocafixada i Ròquefòrt . Comencem al poble de Rocafixada resseguint el camí dels Bons Homes, passem just sota el gran "pog" de pedra on reposa el castell, l'intuïm, però no el veiem. Ens enfilem per mig de fagedes fresques de molt bon caminar.

Quan arribem a la plana apareix un atractiu indiscutible de la caminada : les cascades de la Turasse, un seguit de salts d’aigua entre terrasses i formes capritxoses de travertí. Un espectacle de la natura. Val molt la pena.

Ara el camí de retorn ascendeix cap el cim, primer per un caminet entre els prats de pastura, abrigats per l'ombra fresca dels arbres, i després de nou per una fageda.

Seguim les línies grogues d'un PR que porta de Ròquefòrt a Rocafixada, però en una bifurcació prenem un camí no senyalitzat a la dreta que ens farà més curta la pujada i que ens desembocarà en uns prats oberts que ens faran un regal.

De sobte en arribar a dalt, ens apareixerà la millor imatge del castell càtar de Rocafixada i tota la panoràmica de les valls i els cims que l’envolten; entre els quals, en la llunyania, s’hi distingeix el “pog” de Montsegur.

Quedarem embaladalits, observant la vertiginosa situació d’aquest niu d’àligues . Una caminada de privilegi.

dimarts, 14 de juliol de 2020

LES ESCLETXES DE L'EUGA






Una ruta molt recomanable per a fer a la Garrotxa és la de Sant Privat d’en Bas- Salt de Sallent- Escletxes de l’Euga  i riera de Gorners.

Combina el fantàstic paisatge i les seves variacions (fagedes i prats de dalla), amb la geologia més juganera (les escletxes i les cingleres) i la frescor de l’aigua (el salt de Sallent i els gorgs d’aigua cristallina).

Ideal per a combinar la frescor dels boscos  i dels clots sota terra , amb alguna remullada si es vol i amb algunes vistes panoràmiques a la Garrotxa i a la serra osonenca de Santa Magadalena.

La caminada comença a Sant Privat d’en Bas i després de l’àrea recreativa del pla del Xurri, es pot optar per dues vies de pujada: el camí dels matxos o el camí de l’escaleta.  Els primers set quilòmetres van ascendint, per trams de camí empedrat, sender i prats, fins arribar als Gronys. Ben aviat trobem la zona de les escletxes i retornem per sota la masia de la Freixeneda i el sender que descendeix fins trobar la riera de Gorners i els seus gorgs.
El camí empedrat dels matxos circula sota agradables fagedes i ens porta fins a veure l’espectacular panoràmica dalt el salt de Sallent.

Després podem entretenir-nos enfonsant-nos sota terra dins les Escletxes de l’Euga, un conjunt de trinxeres excavades dins la pedra per  un terratrèmol en el segle XV. Caminant entre grans blocs de pedra tallats verticalment, creant un ambient ombrívol decorat per la molsa i la fullaraca.

També un plaer: la part de la caminada dalt dels prats del cim, amb vistes panoràmiques al Puigsacalm i la serralada sobre Collfred. Acompanyats de les vaques que hi pasturen i el dringar de les seves esquelles. 

Per acabar, molt valorable en temps de calor, la part del camí que fem al costat de la riera de Gorners. Acompanyats ara de la remor de l’aigua i amb unes gorgues d’aigua tan transparent que convida a fer-hi una remullada.

La combinació i variació d’atractius fan que aquesta sigui una de les caminades altament recomanable. Per a gaudir de valent dels nostres paradisos propers.