dijous, 28 de febrer del 2013

UN LLIBRE DE BANDOLERISME: LO NIU DELS BANDOLERS DE CATALUNYA


En la nostra estada a Perpinyà vaig comprar a la Llibreria Catalana un llibre interessantíssim que acaba de sortir publicat : "Lo niu dels bandolers de Catalunya" de Lluís Obiols i Perarnau,  historiador i arxiver municipal de la Seu d'Urgell, editat per  Edicions Salòria i l'Ajuntament d'Arsèguel.

"Lo niu... " és la història dels darrers enfrontaments de les autoritats contra els Cadell, el llinatge nobiliari rural d'Arsèguel que va capitanejar la facció dels "cadells" enfrontats als "nyerros" de la família Banyuls.

La lluita de les autoritats locals, reials i els Banyuls i altres famílies nobles contra els Cadell va finalitzar amb el setge al castell d'Arsèguel del 27 d'octubre de 1592 i aquest és l'episodi que recull el llibre a partir dels treballs metòdics de recerca que n'ha fet l'autor.

El resultat és un llibre molt recomanable, que es llegeix amb facilitat i que ens il·lustra perfectament les lluites entre bàndols nobiliaris del segle XVI i el poder que tenien aquelles famílies, que acollien, protegien  i feien ús de quadrilles de centenars de bandolers per als seus profits.

"Sang, setges,robatoris, revoltes, exilis i persecucions, amb herois i traïdors, valents i covards, en una pugna ancestral pel poder per damunt de totes les coses".

Entre les cites del llibre hi trobem Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer, que participà en el setge dels castell del seu enemic: "també hy acudí Banyuls ab tres-cents hòmens. No era ni més ni menys que Tohàs de Banyuls, el senyor de Nyer, que vuit anys abans havia estat assetjat per Joanot Cadell a Oleta i Nyer".

dimarts, 26 de febrer del 2013

VIDEO DEL ROBATORI DEL MAS SEGUER


Per a la conferència que vaig fer dins els actes de la darrera festa "Torna Serrallonga" de Sant Hilari Sacalm de fa dos anys, vaig preparar un video amb un passi de fotografies que recollia, el robatori del mas Seguer de Jafre de l'any 1623 que he relatat en algunes entrades d'aquest bloc i que l'Ànnia recull en un  dels itineraris de la guia El tresor d'en Serrallonga.

El robatori del Mas Seguer va ser el primer gran robatori de la quadrilla d'en Serrallonga i marca l'inici del període de màxima activitat dels bandolers de les Guilleries capitanejats per en Joan de Serrallonga.

El video conté tot l'episodi, amb fotografies dels llocs per on va passar la quadrilla i text extret del sumari judicial. Espero que us agradi.

Podeu accedir-hi en aquest enllaç.

dilluns, 25 de febrer del 2013

PRESENTACIÓ, DISTRIBUCIÓ I TURISME PER PERPINYÀ




La presentació de Serrallonga Els Angelets de la Terra al Casal Cultural Jaume I de Perpinyà va ser un acte especial per a mi.

Primer de tot pel fet de presentar el meu còmic en les terres de la Catalunya Nord que m'han servit d'escenari per al meu còmic. Vaig poder copçar l'interès pel tema de la Revolta dels Angelets entre els assistents i vam tenir ocasió de parlar de la història dels Comtats i del bandolerisme català.

En segon lloc per trobar-me amb gent sensible a la història del nostre país i il·lusionada pel procés que hem endegat a la Catalunya del sud en relació a la consulta per la independència. 

A banda de la conferència de presentació vaig projectar el video que he elaborat sobre la història d'els Angelets de la Terra . Va agradar, tot i que vaig rebre queixes per una frase que hi faig aparèixer: "I els Comtats van deixar de ser catalans per sempre". Em van retreure , amb un somriure i amicalment, que ho digués així. I em vaig adonar , cosa que reconforta, que per ells els Comtats continuen essent Catalunya.

I tenen tota la raó. De fet, cauríem en el mateix error si diguéssim que "a partir de 1714 Catalunya va deixar de ser-ho per sempre, doncs va passar a ser Espanya".

Aquesta és la lliçó que em vaig emportar: el sud i del nord continuen essent Catalunya, tot i que els estats absolutistes les hagin separat amb fronteres i els hagin robat la sobirania.

Reitero el meu agraïment a la gent del Casal Jame I i la seva bona acollida i espero tornar-los a veure ben aviat.

Dissabte vam aprofitar el dia per a portar  exemplars dels tres còmics a la Llibreria Catalana de Perpinyà, que serà punt de venda a la ciutat.

I també vam aprofitar per a fer turisme i conèixer, tot caminant, nous racons de la ciutat. Entre ells, l'entorn de la capella i el convent de Notre Dame des Anges, on vam poder veure les restes de mausoleus funeraris, entre els quals n'hi havia un de la família Perellós, vella coneguda per raó d'aquesta entrada al bloc i la llegenda del tresor de Montsegur que va elaborar la meva filla Mireia.


diumenge, 24 de febrer del 2013

REPORTATGE A FRANCE 3

 
Per alguna curiosa raó - jo penso que el motiu és la major popularitat que el còmic o bande desinée té a l'altra ratlla de la frontera- la televisió France 3 va fer un reportatge sobre el meu còmic per a l'informatiu País català que emeten en la nostra llengua cada tarda.

El divendres van prendre imatges al local del Casal Cultural Jaume I de Perpinyà, mentre jo dibuixava un Serrallonga, van fer-me una entrevista i amb tot això van muntar un reportatge que podeu veure (a partir del minut 4:59) en aquest enllaç.

Va ser una molt bona experiència i ens ho vam passar molt bé amb en Sebastià Girard, l'entrevistador.

Malauradament, però, els programes en català a la televisió francesa no tenen bona salut. France 3, la televisió pública regional al Llenguadoc-Rosselló, amenaça amb reduir els pocs minuts de programes en català que es fan cada dia.

 

dimarts, 19 de febrer del 2013

VIDEO: SERRALLONGA A LA RATLLA DE FRANÇA

Amb motiu de la presentació del còmic Serrallonga Els Angelets de la Terra a Perpinyà, vaig millorar un video que havia editat fa un parell d'anys, tot i que al  final vaig projectar el de la història dels Angelets de la Terra.

Es tracta de Serrallonga a la ratlla de França i explica la primera fugida del bandoler l'any 1626, passant per Sant Pere de Roda, Elna, el Viver, Nyer i tornant per Setcases.

Podeu veure el video en aquest enllaç.

Va ser arrel del  meu primer còmic (Torna Serrallonga 1640) que vaig començar a descobrir de manera continuada les terres de la Catalunya Nord. Volia fer unes fotografies de Nyer i a partir d'aquí les sortides familiars a la ratlla de França van sovintejar.

Unes vegades al Conflent i el Fenellodés per a resseguir els camins de fugida de l'autèntic Serrallonga, unes altres per recollir imatges per al treball de recerca de la Mireia sobre les llegendes de l'Orde del Temple i unes altres al Vallespir, el Rosselló i de nou el Confent per a fotografiar les localitzacions de la Revolta dels Angelets ...

En totes aquestes sortides hem anat desdobrint i redescobrint nous llocs plens d'història i magnífics paisatges. Per a mi, doncs, en Serrallonga i els Angelets de la Terra han estat el gran motiu aquelles comarques que van ser catalanes i que són part de la nostra història.



diumenge, 17 de febrer del 2013

UN SERRALLONGA DE CERA A BARCELONA

Acabem de passar un cap de setmana familiar a Barcelona.

La nostra capital és una ciutat que sempre ofereix el millor al visitant, ja busqui modernor, ja sigui tradició.

Vam començar dissabte tastant patrimoni, i quin millor que les grans drassanes reials acabades de restaurar. Ara, despullades d'elements, permeten contemplar tot el volum de la seva arquitectura medieval, encara que guarden la magnífica rèplica de la galera reial  dins seu. D'aquí un temps el recinte es tornarà a omplir amb els elements visitables del museu marítim.

Ben aprop de les drassanes també vam visitar el portar i el baluard de Santa Matrona, oberts fa poc al públic.


La següent visita va ser un retrocés a la infància, quan de petits els pares ens portaven a Barcelona a gaudir del Tibidabo, del zoo i del ... museu de cera.

Vaig portar-hi la família per a que coneguessin  aquesta mostra de museu clàssic, força kitsh i passat de moda, però un vestigi d'un tipus d'atraccions de finals del segle XIX i mitjans del segle XX que encara resulta encantador. Una mena de retorn  al passat, un tastet de temps pretèrits, força anacrònic però simpàtic.

I entre les figures de personatges històrics que s'hi representen, vaig adonar-me que n'hi havia un que no recordava: en Serrallonga!. Tota una sorpresa.

Abans de caure la nit vam acabar gaudint dels entremesos de les tradicionals festes de Santa Eulàlia: el ball de l'àliga de Barcelona, acompanyada de la faràndula de Reus. Haig de reconèixer que no havia vist mai un ball d'aquesta figura de la festa tradicional catalana i que ens va encantar.

Aquesta ciutat sap conservar les seves tradicions, però amb elles conviuen les darreres i més modernes propostes. En l'àmbit artístic una d'elles són els "mappings", un espectacle de llum projectat sobre la façana de l'Ajuntament, dissenyat per diferents artistes i acompanyat d'un a banda sonora. Realment espectacular!.


dimecres, 13 de febrer del 2013

PRESENTACIÓ DE SERRALLONGA ELS ANGELETS DE LA TERRA A PERPINYÀ


El proper divendres dia 22 de febrer presento el còmic Serrallonga els Angelets de la Terra al Centre Cultural Català Jaume I de Perpinyà.

La presentació serà a les 18,30 als locals del Casal Català , al número 23 de l'avinguda del Liceu (trobareu la localització en aquest enllaç).

Em va especial il·lusió aquest acte a la Catalunya Nord, a la catalana Perpinyà, en aquesta terra on que serveix d'escenari històric del meu tercer còmic i a on tot sovint m'hi deixo caure, ja sigui per a resseguir les passes de les fugides d'en Serrallonga, els llocs on va succeir la Revolta dels Angelets o simplement per a descobrir nous i atractius llocs.

També vull agrair a la gent del Casal les facilitats i l'interés que han demostrat per fer la presentació.

Hi sou convidats.

dimarts, 12 de febrer del 2013

EN SERRALLONA AMAGAT A CAN PLANELLA?


La sort dels Planella, parents i fautors d'en Serrallonga al veïnatge de Sant Amanç, havia acabat l'any 1631.

El procés sumarial ens explica que en aquelles dates el mas havia estat "paredat" segons el càstig acostumat en aquells temps. El Fadrí de Sau declara en el procés sumarial que a la tornada d'una de les fugides a França " lo dit Serrallonga nos digue que sen volia tornar en Cathalunya a fer uns pochs de diners entre Hieronyum Planella de Santamans los Moners T.Roure de Santa Coloma de Farnes y altres y axi nosaltres sinch tornarem en Cathalunya y anarem en casa de dit Hyeronyum Planella y trobant la casa paredada y informantnos dell nos digueren que dit Planella era en Girona ques guardave en algun monestir y que era impossible parlarli".

Tot i així, un episodi relatat en el procés ens explica que algú havia fet cas omís a l'advertiment reial per a que " desta hora en avant ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gose ni presumesca estar ni habitar en la casa".

Trobem declaracions de diferents testimonis segons els quals 10 de novembre de 1631 van acostar-se al mas Planella per a investigar com es trobava el mas.

Entre la comitiva hi ha el testimoni de Joan Mont, batlle de la vila d'Anglès, qui explica:

"Ayr dilluns que me apar que teniem deu del present y corrent mes de novembre som anat a la casa de Hieroni  Planella pages de Sanc Amans y so arribat aalli que devien ser les nou hores y per orde de V.M. he reconegud si dita casa estava paradada de la manera la havia fet paradar sa excellencia y real consell ..."

"y havem trobat que les finestres estan tancades y no estan paradades ni may o son estades y per un porxet bax quey ha darrera la casa y som entrats y per orde de V.M. som entrat dins y havem trobat dins casa mobles y tota parada sich llits ab sos llansols y flassades y hu sense parar rahims pomes y vi en lo celler y lo foch a la llar y tinch per cert que si habita segons esta la casa contrafent al manament crides y voluntat de sa excellencia".

Un altre dels testimonis descriu:

"Y tinch entes que estas veremes han veremat en la matexa casa y mes he oyt a dir que un  portal paradat quey ha derrera dita casa lo paradan y desparadan quant volen encara que lo senyor virrey lo haga manat paradar y tambe es veritat que he entes a dir que Joan Sala y Serrallonga lladre de pas esta derrera vegada que es vingut a Cathalunya parla ab un pastor den Planella pero que segons diuen li donar dines per tornarsen en França".

Amb aquest document veiem com en alguns casos era difícil fer complir el càstig reial, doncs en el cas del mas Planella,per més que hi havia l'ordre de tancar la casa, encara hi vivia gent o s'hi refugiaven els bandolers.

dissabte, 9 de febrer del 2013

CONJURADORS I COMUNIDORS





L'amic Carles Sapena m'ha comentat el bonic que és el conjurador del poble de Serrallonga, al Vallespir. Li ha semblat un magnífic exemplar d'aquest tipus de construcció religiosa, tradicional però no gaire freqüent.

La veritat és que el del poble de  Serrallonga n'és una magnífica mostra, dalt del seu pujol als quatre vents, i no cal dir que el gran massís del Canigó rera seu ajuda i molt en la notabilitat del conjunt. Tant em va agradar el lloc que fins i tot el vaig fer aparèixer en la vinyeta del còmic on  els francesos cremen el poble com  a represàlia a l'actuació dels Angelets de la Terra.

El conjuradors, en català comunidors, eren una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia o conjurava, mitjançant oracions i exorcismes, les tempestats i les pedregades.
Un conegut exemple de comunidor que ens queda molt a prop és el que trobem al costat de la magnífica església romànica de Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, al qual corresponen les dues darrers fotografies d'aquesta entrada.

Per saber més sobre els comunidors podeu llegir aquest enllaç.

dimecres, 6 de febrer del 2013

LA PERSECUCIÓ DELS SAVASSONA (i 3)

 Ermita vella de Santa Maria de Mansolí a 
Sant Hilari Sacalm. Extreta d'aquest enllaç.

Les ordres dels Savassona anaven al seu procurador i comissionat Josep Fontanelles i aquest les executava.
En les terres dels barons Fontanelles va esdevenir el principal perseguidor de bandolers i executor de les ordre de la baronessa.

En el sumari judicial d'en Serrallonga hi trobem documentada una comunicació de Fontanellas a la baronessa, confirmant-li que ha "espatllat les portes i finestres i les ha paredat" del mas Claver. Aquest era el càstig habitual contra els masos que havien protegit o havien estat fautors dels bandolers:

"Jol requeresch lleve acte com inseguint lo orde de sa excellentia en virtut de una carta missiva per dita sa excellentia a mi enviada la data de la uqal es a quatre del corrent mes de febret he trets tots los  moblas de la casa del mas Claver y he espalladas las portas y finestras de dita casa y aquellas he fetes paradar comforme per dita escellentia me hera estat manat".

 I Fontanelles també publicava un edicte, advertint del càstig contra qui gosès entrar en aquest mas:

"Fem saber de part del magifich senyor Joseph Fontanellas ciutada honrat de Vich produrador general de las baronias de la nobla senyora Marianna Vila y de Savasona viuda se diu notifica y mana a tothom generalment que desta hora en avant ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gose ni presumesca estar ni habitar en la casa del mas Claver de la parrochia de Santa Maria de Munsuli bisbat de Vich ni espallar las portas y finestras que estan paradades sots pena de la vida y de sinch centes lliuras barceloneses als cofres de dita nobla senyora".