dijous, 30 de juliol del 2015

LAS ESCUADRAS DE CATALUÑA : EDICIONES POPULARES (1915)







En una de les nostres incursions al mercat dominical de Sant Antoni de Barcelona vaig poder aplegar una part dels quaderns de al col·lecció de literatura popular "Las Escuadras de Cataluña".

En concret, vaig poder adquirir un lot que contenia sis números d'aquesta edició popular i senzilla de primeries del segle XX (1915) .

Els quaderns , dels qual vaig parlar en aquesta entrada del bloc dedicada als trabucaries d'en Tocabens, ressegueixen la història del cos mossos d'esquadra escrita per Josep Ortega i Espinós i publicada el 1859. De fet es tracta d'una reedició en format senzill i assequible d'aquella obra del XIX.

En els quaderns (dels quals se'n van publicar fins a vint números)  que vaig adquirir hi ha, entre d'altres, la història del bandoler La Pera.

Com altres quaderns de literatura popular, aquests es van editar amb unes atractives portades a color i dibuixos més senzills intercalats en el text interior.

dimarts, 28 de juliol del 2015

SERRALLONGA A "BANDIDOS CÉLEBRES DE ESPAÑA" (1945)




Antonio Suárez Guillen (1895-1964) va ser un periodista i escriptor que els anys trenta, en plena Guerra Civil, va publicar un llibret titulat "Los enemigos de la ley. Bándidos célebres de España" en el qual hi apareixia en Joan de Serrallonga.

En aquesta anterior entrada del bloc en vaig donar referències.

Amb la derrota republicana Suárez Guillen va haver d'exiliar-se a Mèxic, on continuà exercint com a cap de publicitat de diferents productores de cinema i també actor i guionista ocasional.

Curiosament, l'any 1945 va reeditar el seu llibre sobre els bandolers espanyols, en un format d'edició més acurat respecte allò que s'havia editat en plena guerra.

La reedició continua essent en referència a en Serrallonga, com vaig explicar, una aproximació força lliure a la història dels bandoler, copiada literalment d'un article escrit per Enrique Rodríguez Solís el 1871. L'apartat dedicat al bandoler també conté la seva llegenda, extreta del drama escrit per Víctor Balaguer.

És tanta la influència de la llegenda que l'autor no s'està de publicar una fotografia, en aquesta reedició del llibre, on apareix el presumpte escut nobiliari de la família Serrallonga que, en teoria, decoraria encara la "casa solariega de Caroz" d'una família tan noble!

dijous, 23 de juliol del 2015

ENRIC PERTEGÀS, IL·LUSTRADOR D'EN SERRALLONGA





Un amic em feia notar que el traç dels dibuixos que il·lustren el llibret d'Antonio Suarez Guillen sobre bandolers famosos li recordava el del gran Junceda. M'ha estat fàcil trobar l'autor atès que altres il·lustracions de l'edició venien signades.

L'autor de les il·lustracions va ser Enric Pertegás i Ferrer, (València, 1894-1961) , un prolífic pintor, dibuixant de còmics, portadista i il·lustrador de llibres pertanyent a la primera generació d'autors de còmic valencià.

Va ser autor de còmics com "Silac, el hombre león" o "Ultus, rey de la selva" i va ser considerat, els anys cinquanta, un dels autors que superava en qualitat la mitjana.

Va desenvolupar la pintura a l'oli i l'acuarela.

A partir de l'any 1930 va treballar també com a il·lustrador de folletins i portades per a l'editorial Guerri, la mateixa que publicaria en aquella dècada el llibret "Los enemigos de la ley" d'Antonio Suarez Guillen.

Va conrear amb delicadesa el nu femení i també la vinyeta satírica i eròtica en la revista "La Traca", el fer-ho amb pseudònims com "Tramús" o "Marqués de Sade" el va salvar segur de la repressió franquista.
El crític de còmics Pedro Porcel emparenta Pertegás amb "els grans dibuixants  catalans, com Junceda, tots ells procedents del modernisme". Per tant, era ben encertat que al meu amic els dibuixos de Pertegás li recordessin a algú.

Per a conèixer més podeu accedir a aquest enllaç.

Sens dubte es tracta d'un dels grans dibuixants de còmic espanyols del segle XX, d'aquells pioners que malauradament han quedat massa en l'oblit i que cal recordar.



dimarts, 21 de juliol del 2015

EN SERRALLONGA DIBUIXAT A "LOS ENEMIGOS DE LA LEY"






Els anys trenta, en plena Guerra Civil, es va publicar el llibret d'Antonio Suárez Guillen (1895-1964) titulat "Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España" i del qual en vaig parlar en aquesta entrada del bloc.

S'hi publicaven la història i la llegenda d'alguns bandolers molt populars, entre ells en Joan de Serrallonga.

El llibret anava il·lustrat amb uns senzills però encantadors dibuixos , entre els quals hi destaca el d'en Serrallonga assaltant una diligència al més pur estil de western americà.


dimecres, 15 de juliol del 2015

DE LA DELINQÜÈNCIA D'AVUI AL BANDOLERISME D'AHIR (1988)





Miquel Montoriol i Serracanta, és l’autor d’una singular edició d’Eumo Editorial apareguda l’any 1988.

Es tracta d’un quadern que actuava com a material docent titulat “De la delinqüència d’avui al bandolerisme d’ahir” i que esdevenia una eina dirigida a escolars, per a conèixer d’una manera didàctica i entretinguda la història del bandolerisme.

El quadern compila textos, entrevistes, vinyetes i articles i també proposa treballs i exercicis a realitzar pels alumnes.

S’inicia amb una aportació sobre la delinqüència actual i segueix amb una aproximació a la situació (econòmica, demogràfica , conflictes bèl·lics ...) de la societat catalana en els segles XVI i XVII que al van deixar exposada o van motivar l’aparició del bandolerisme català del Barroc.

També fa una exposició de la societat d’aquell moment, amb una síntesi del sistema polític i econòmic que van ajudar en l’aparició del bandolerisme.

Per a donar a conèixer alguns bandolers s’hi relacionen les biografies d’alguns d’ells, entre les quals hi destaquen la d’en Joan Sala “Serrallonga” i la d’en Perot Rocaguinarda.

Diferents exercicis de síntesi, jocs i entreteniments , un petit còmic sobre la vida d’un pagès que es fa bandoler – dibuixat per Esteve Aguirregabiria, també autor de la resta d’il·lustracions del quadern- i un recull de cançons sobre bandolers completen l’obra.

Es tracta d’una eina didàctica molt a conèixer el món del bandolerisme català, molt curiosa i molt ben treballada, que també  ens ve a demostrar la inquietud del seu autor a donar a conèixer el fenomen històric del bandolerisme als escolars d’aquell moment amb un quadern específic . Una demostració més que la iniciativa i capacitat dels nostres docents és inqüestionable i ens arriba de lluny.

divendres, 10 de juliol del 2015

EN SERRALLONGA A CA L'HUIX





Ca l’Huix és una masia del segle XVI situada al límit del terme municipal de Santa Coloma i que senyoreja dalt de la Serra del Corb. Avui en dia el conjunt d’edificis que composen el mas - inclosa la capella, que ens demostra que va ser un dels principals masos de la contrada- han estat restaurats i s’han convertit en un mas de turisme rural.

En el segle XVII el mateix Joan de Serrallonga va fer estada en aquesta masia (que ell anomena Cal Hux de Sant Hilari) almenys en dues ocasions. Es demostra així el pas sovintejat de la quadrilla per aquelles parts enlairades de la Serra del Corb:

“Jo conech molt be a Joan Hux de Sant Hilari  y en sa casa jo estat dos vegades me ha donat a menyar y a beurer a mi y als  que anaven ab mi de molt bona gana y ab molta amistat”.

Els bandolers de la quadrilla també havien sovintejat el mas, segons les declaracions del seu cap de quadrilla: “He hoit dir al Jaume Fadri y a altres de la quadrilla que anant ells ceparats de mi quant se trobaven per les parts de Sant Hilari anaven molt sovint en casa dit Joan Hux y quey eren molt ben arribats y dit Hux los dave dins la matexa casa menyar y beurer y quen tenien bon amich”.

El bandoler també explica com van sopar en el mas en retornar d’un robatori i com Joan Huix els acompanyà per arribar al bosc de les Berbolades, un lloc situat en el terme d’Osor, i com li pagaren el servei amb part del botí. Un apunt més per a reforçar la mitologia del “bandoler generós” que durant anys va conrear-se al voltant d’en Serrallonga.

“Y una de les dos vegades que jo fuy en casa dit Joan Hux me recorda molt be que veniam de robar una casa que no tinch memoria quina casa ere y en dita casa de dit Hux arribarem nosaltres ab farcells de roba de la que haviam robada en dita casa y alli soparem y apres de haver sopat per lo que nosaltres haviam de fer camí deves lo bosch de les Berbolades  y no sabent lo cami dit Joan Hux nos acompanya yns amostra lo cami y nosaltres li donarem del comu que haviam robat en dita casa de diners alguna cosa”.

dimarts, 7 de juliol del 2015

RUTA FINS A CA L’HUIX I LES ROQUES DEL REI

 Mapa de la ruta
 Pel camí travesser de Ca l'Huix
 El sot de l'Infern, al camí del Senglar
 El mirador de Ca l'Huix, encarat a Santa Coloma i la plana de la Selva
 La creu que corona les roques del Rei, amb Sant Hilari al fons.



La mola de les roques del Rei en el camí de retorn.

Una de les caminades que hem fet prop de casa amb en Jack és la ruta que ens porta de Santa Coloma de Farners fins a Ca l’Huix , les Roques del Rei i retorn a casa per la Serra del Corb.

Aquest itinerari es de fàcil fer atès que ressegueix diferents camins senyalitzats per l’entitat “Amics dels Camins i Corriols Colomencs”.

Comencem pel camí mil·lenari de Can Patrinxo (marques verdes) que s’inicia al pont de Can Manyà de Santa Coloma i que ascendeix cap a la Serra del Corb. Passat Can Patrinxo el camí es bifurca, a la dreta deixem el camí que ascendeix dalt la serra i nosaltres utilitzarem el senyalitzat “camí travesser de Ca l’Huix” (marques vermelles) ; després d’aquest prendrem el “camí del senglar” també senyalitzat i després el camí senyalitzat que porta a les roques del Rei. Des d’aquestes l’itinerari senyalitzat de la “Ruta de les 10 ermites” (marques blanques) ens portarà a trobar el camí de Can Patrinxo que ens retornarà a la plana.

La distància total del recorregut és de 24 quilòmetres, transcorreguts per zones solanes i d’altres obagues, per tant aconsellable de fer lluny dels dies de més calor.

Aquesta ruta conté , sobretot, unes vistes panoràmiques excepcionals. El mirador de Ca l’Huix i la Trona  ens permeten contemplar als nostres peus la vall de Vallors, la plana de la Selva amb Santa Coloma i les muntanyes de Farners al nostre davant. 

El mirador de les impressionants Roques del Rei ens ofereix una ampla perspectiva de les Guilleries , amb la seva capital Sant Hilari ben a prop, amb el Montseny al fons.

Pel camí creuarem algunes solanes com el camí travesser de Ca l’Huix , quasi perdut en un penjat d’alzines; i espais obacs on senyoregen els castanyers i la seva frescor.

Una vegada deixem el “camí del senglar” i abans de continuar fins a les Roques del Rei, podem fer una curta marrada per anar a trobar la masia de Ca l’Huix, que ens recordarà el pas d’en Serrallonga per aquestes terres.

dijous, 2 de juliol del 2015

SERRALLONGA AL DIARI "ABC"


No per costum, sinó per casualitat, vaig anar a raure a l'hemeroteca del diari de dretes ABC que, en la seva edició del 9 de juny de 1968, publicava un article d'opinió on hi apareix el bandoler Serrallonga.

De nou apareix la figura del bandoler com a part d'una controvèrsia sobre el seu sentit històric del personatge, els seus valors i el que representa.

L'autor de l'article parla de la constitució d'un grup literari -i també polític diu ell- que vol evocar i rehabilitar la figura del famós bandoler, publicar una biografia i representar al teatre les aventures del "semi-héroe popular".

A continuació repassa part de la història verídica que desmitifica el bandoler i acaba amb un contundent i crític paràgraf:

"¿Quien pone freno a la imaginación de un pueblo que entre supersticioso y novelero creara la gallarda figura de Don Juan de Serrallonga? ...Es curioso el fenómeno que esta tierra de realidades y durezas, paradójicamente permita a su imaginación -soñadora, ignorante o influida- transformar a un bandido en héroe...".

Com es pot veure l'any 1968 Serrallonga encara aixecava passions , una possible eina per a la reivindicació o de crítica social, mantenint-se la controvèrsia sobre el que representava - un simple bandit o un heroi al crit de "visca la terra!"-.

Potser en l'ambivalència del personatge rau la importància del seu llegat i la capacitat dels catalans  per a fer-ne ús com a heroi popular (com jo he fet en els meus còmics) és una de les nostres virtuts. Encara que als senyors de l'ABC els molesti :)