L'HOTEL SERRALLONGA DE SANT PERE D'OSOR

 

L’any 1624 el Centre Excursionista de Catalunya va editar la seva guia d’itineraris de les Guilleries, proposant un seguit de rutes excursionistes per conèixer els racons feréstecs de les nostres muntanyes.En aquesta guia s'hi proposa la ruta que passava pel santuari del Coll d'Osor. Després d’explicar l’origen i història del santuari s'hi explica que  “Al seu costat hi ha l’antiga hostaleria o Hotel Serrallonga”.

I és que en aquelles dates l’establiment s’anomenava Hotel Serrallonga.

I això ho he pogut corroborar quan he trobat un tríptic publicitari d’aquell negoci que ara he pogut afegir a la meva col·lecció. Un document que aporta molta informació.

Indica la data d’edició: l’any 1915,per tant la denominació l'hauria tingut durant alguns anys de la primera meitat de segle XX. I el nom del  propietari: Josep Tarrés.

La breu ressenya o presentació de les salvatges Guilleries ens recorda l’important paper que va tenir el bandoler Serrallonga en la història d’aquells verals, amb un intinerari proposat que partia de Sant Hilari i, pujant la muntanya de Sant Benet, baixava cap a Susqueda. Muntanyes on  les “innombrables quadrilles de bandolers que per espai de diverses centúries van ser amos i senyors del país, destacant sobre totes elles la del discutit cabdill Capità D. Joan de Serrallonga”.

Com a informació més pràctica ens indica els preus de les habitacions i l’itinerari per arribar, com també la possibilitat de disposar de cavalls per pujar d’Osor a l’hotel.

I de propostes lúdiques per als clients: beure aigua dels manantials de les Guilleries  i fer-hi excursions.

Entre les excursions proposava la que portaria els clients fins el mas Serrallonga o fins a Querós.

Dos anys més tard, l'octubre de 1917, en el número 273 del butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, apareix un obituari: "Acabem de rebre la trista nova de la mort del Sr. Josep Tarrés, propietari de l'Hotel Serrallonga, de Sant Pere d'Osor (adscrit al Centre), passant la direcció de l'hotel a càrrec de la Viuda i filla, a les quals enviem el nostre sentit pèsam".

Aquesta notícia ens indica que l'establiment tindria continuïtat més enllà de la defunció del propietari i que l'hostal o hotel estava adscrit als establiments que s'informaven i promocionaven per als socis del Centre Excursionista de Catalunya, en aquest cas per als que trescaven per les nostres Guilleries.

El tríptic publicitari demostra l'existència de l'Hotel Serrallonga al Coll i el valor que el nostre bandoler aporta als paisatges i llocs que el van veure actuar.

SERRALLONGA DELS D'EN SAMARRA (2002) I ALTRES VERSIONS

 

L’any 2002,  el grup de música tradicional Els d’en Samarra publiquen el disc “Bandolers, bandits i lladres de camí ral” que de nou conté  les dues cançons clàssiques i tradicionals d’en Serrallonga.

Els nostres folkloristes també van recollir una variant de “Don Joan de Serrallonga” que deia, a la lletra “ Joan Sala Viladrau   és el nom que ell se'n deia; per nom se'n diu Serrallonga,   casat n'era amb la pubilla. Tenien dos heretats   que amb la pau els dos vivien; les criades i el(s) criats   nit i dia els en sabien”. Aquesta  és la versió que van incloure els cantants Sanjosex i Carles Belda en el disc publicat el 2018 en el marc del festival de música de tradició oral Càntut , organitzat a Cassà de la Selva.

La darrera versió fins ara incorporada en  un disc és la que va gravar  cantant Lindami , en col·laboració amb el grup Oques Grasses, per al seu disc “Flors mentre visqui” de l’any 2019. Aquest tema representa l’adaptació del personatge del bandoler i la seva història als ritmes més moderns i canalles.  Per tant, un tema musical que ens  explica la perdurabilitat de Serrallonga al llarg dels segles i dels temps que venen.

ELS COMPANYS DEL CREPUSCLE A SANT BERTRAN DE COMENGE

 

Un dels meus còmics de referència és la trilogia “Els companys del crepuscle” que els anys vuitanta del segle passat va escriure i dibuixar François Bourgeon.  Un còmic imprescindible per a gaudir de l’ample univers de fantasia i de realitat històrica que impregna l’obra d’aquest autors. Un còmic que em va inspirar i em va ajudar a aprendre a dibuixar. Una enciclopèdia visual de l’Edat Mitjana.

L’any 2006, a més, vaig descobrir el llibre “Dans le sillage des sirenes” on l’historiador Michell Thibaut va desbudellar tot el món oníric, conceptual i històric de l’obra de Bourgeon. El llibre il·lustra sobre les fonts documentals que va utilitzar Bourgeon, que van des de les llegendes  al vestuari, les armes i l’arquitectura medievals.

Al còmic hi va traslladar elements físics encara existents: el pot de Valentré de Caors, la casa dels Cònsuls de Mirapeix i molts d’altres. Elements que en alguns dels nostres viatges hem reconegut i fotografiat.

En el nostre darrer viatge en vaig poder localitzar un més. Bourgeon va traslladar a la fictícia ciutat medieval de Montroy un graner típic de la regió de Comenge (Comminges en francès).

En el llibre de Thibaut hi apareix fotografiat i l’identifica a Sant Bertran de Comenge.

Els edificis agrícoles de Comenge presenten magnífiques entramats de fusta de diversos tipus i nombroses variacions a les seves façanes. Tanmateix, els més comuns són trapezoïdals o arquejats. Sovint complementats amb fusta i fang, poden convertir-se en veritables obres d'art quan es decoren. D'aquesta manera, l'entramat de fusta i l'art arquitectònic es converteixen en una sola cosa.

L'origen d'aquesta arquitectura única ha donat lloc a diverses hipòtesis, la més plausible és que podria haver estat inspirada en la tècnica de l'entramat de fusta, a la qual es van fer adaptacions locals al llarg del temps. Tanmateix, el període cronològic és més precís, ja que els primers exemples van aparèixer cap al 1840, i encara es construïen cap al 1930.

D’acord amb aquesta datació aquests magnífics graners amb arcs de fusta no serien medievals, però queden magníficament ubicats en el còmic de Bourgeon.

Aquest patrimoni és un dels emblemes i tresors de la regió de Comenge. Allò que semblava insuls és en realitat un tresor d’aquella regió.

En el nostre darrer viatge vam poder apreciar diversos exemplars en la part baixa del poble de Sant Bertran i no em vaig estar de fotografiar-me davant el que va reproduir François Bourgeon en el seu còmic.

A vegades el viatge ens porta a descobrir complements singulars i curiosos com en aquesta ocasió, a viatjar també a l'època i els escenaris que va imaginar o recrear algú. En aquesta ocasió els dels "companys del Crepuscle" de Fançois Bourgeon.

"TORNA SERRALLONGA" DE ELS ESQUIROLS (1980)

 

Els Esquirols fou un grup de música folk català nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra (Osona), a partir de 1969, i desaparegut l'any 1986, un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte. Tanmateix, el panorama de la cançó estava en efervescència. Ells van portar el bandoler Serrallonga a un altre estadi o significat.

L’any 1980 el grup  va presentar el seu cinquè disc: Torna, torna Serrallonga. El disc contenia la famosa cançó del mateix nom. Es va distribuir en vinil i en cinta de casset, anys més tard es reproduiria també en CD.

En aquell moment hi havia un intens debat sobre l’energia nuclear i en territoris coma Osona s’especulava amb permisos de recerca i extracció d’urani. Joan Crosas, l’autor de la lletra, va voler fer un tema potent, reivindicatiu, ecologista i de defensa de la terra. I ho va aconseguir.

Torna Serrallonga es va convertir en un himne de defensa del país, no només des del punt de vista ecològic, sinó també polític i social. El bandoler va demostrar així , gràcies a la cançó de Els Esquirols, que podia transmutar en un símbol, un emblema, per a causes populars i reivindicatives. Un nou estadi de Serrallonga en l’imaginari popular.

La cançó va esdevenir un himne del país i s’ha cantat des d’aleshores. També se n’han fet versions. Ell grup Mesclat, de folk-rock, va editar el 2002 un CD single que contenia dues versions del tema. El grup Kalabranda en va fer una versió amb música ska.

SERRALLONGA AL "SAC DE CANÇONS" (1977)

El 1977 la discogràfica EDIGSA produeix el disc “El sac de cançons” amb components del grup Marduix. Un recull de cançons populars i per a la mainada, que conté les dues cançons tradicionals setcentistes del bandoler:  “Les ninetes ploren” i “Don Joan de Serrallonga”.

El grup Marduix el formaven l'any 1976 Joana Clusellas i Jordi Pujol, qui també era membre del Grup de Folk. 

Posteriorment el grup es va transformar en Marduix Teatre, una de les companyies catalanes  de teatre de titelles més reconegudes i amb un llarg recorregut artístic.

EL DISC DE PISSARRA DE "JO VULL MORIR"

 

He afegit a la meva col·lecció el disc de pissarra amb la gravació de la famosa ària "Jo vull morir" que va donar fama al tenor Emili Vendrell en la sarsuela Don Joan de Serrallonga.

Forma part del catàleg de la discogràfica ODEON amb qui tenia contracte el tenor. 

El disc doble inclou també al gravació del tema  Don Joan de Serrallonga, amb Vendrell intrpretant el Fadrí de Sau, la soprano Josefina Bugatto en el paper de Joana de Torrelles i , en aquesta gravació, com també havia interpretat sobre l'escenari, el baríton Sr. Massanés en el paper de Joan de Serrallonga.

Aquesta gravació de l'any 1923 es va tornar a registrar en el CD recopilatori de la sarsuela catalana de la que he parlat en l'anterior entrada del bloc.

SERRALLONGA AL CD "LA SARSUELA CATALANA"

 

L'any 1998 ARIA RECORDING editava la col·lecció, de trenta-un discos compactes de la col·lecció, "Les nostres veus retrobades".

Segons l'editora questa "col·lecció que presenta les realitzacions discogràfiques dels cantants més carismàtics de la nostra escena lírica en la primera part del segle XX. En format C.D. reprodueix les gravacions re-masteritzades des dels discs originals de 78 r.p.m. mitjançant un procés tècnic que ha permès l’eliminació de sorolls i distorsions que havien acumulat, respectant el seu so original. No obstant, el resultat final ha depès de l’estat de conservació de cada un dels discs de 78 r.p.m. Als números monogràfics s’ha seguit un criteri cronològic, donant prioritat a l’època de gravació dels temes. Aquest fet permet fer-se una millor idea de l’evolució de l’intèrpret al llarg de la seva carrera. En quant a les seleccions, s’han triat les obres més representatives del repertori, cercant la coincidència d’un o més dels cantants mencionats anteriorment. D’aquesta manera es pot gaudir de diferents exemples del seu art, respectant al mateix temps amb un criteri musicològic i històric, la forma com es concebien les gravacions integrals d’aquestes obres capdavanteres en aquells anys".

El número 17 de la col·lecció estava dedicat a la sarsuela catalana. De les peces escollides n'hi havia tres de l'obra Don Joan de Serrallonga de Francesc Pujols i Enric Morera.

Les tres peces escollides eren "Ària de Donya Joana", "Adeu senyora" i la célebre  Romança del Fadrí titulada "Jo vull morir" que va cantar amb tant èxit Emili Vendrell. El tenor també apareixia fotografiat en el llibret, amb la indumentària del bandoler que vestia en la sarsuela.

FOC ALS PALLERS DE CAN PRESSEGUER DE LA GARGA

 

La caminada als cingles de Bertí ens va portar fins l’altiplà del pla de la Garga, en el terme de Sant Martí de Centelles. En aquell espai, hi senyoreja una masia històrica que sembla lliscar sobre el mar verd dels camps de blat que al seu voltant es mouen al ritme del vent. És la masia de cal Presseguer de la Garga.

La casa forta del Presseguer apareix datada l’any 1553 a nom d’un tal Joan Presseguer. Una família que conservaria el mas almenys en els dos segles posteriors. La factura massissa de la casa queda agraciada per l’afegit, en  l’actual façana principal, d’un cos continuat amb dos arcs centrals que formen un porxo a cada nivell.

Aquesta històrica i principal masia forma part del “territori Serrallonga” atès que l’any 1630 va patir l’intent d’assalt dels bandolers de les Guilleries, en aquesta ocasió comandats per Cristòfol Madriguera, un dels lloctinents d’en Serrallonga.

Guillem Estrany, àlies “lo Clavell”, un dels bandolers que va participar-hi ho explica en el seu procés sumarial: “E mes dich señor que abans de las festes de Nadal del any 1630, trobantme jo aquadrillat amb los lladres de assi del Calles y alguns de montanya que eren Cristhphiol Madriguera que feye de cap de quadrilla perque lo Jaume Fadri era ab en Serrallonga deves Carós... y trobantnos tots deves Sentelles una nit anàrem a casa den Preseguer de la Garga y picant a la porta demanant que sopar per motl que fessem may nos ne volgueren donar y de colera posarem foch a dos pallers d epalla quey havia prop de casa hils cremarem”.

I la cosa no va acabar aquí, perquè en el seu camí la quadrilla, composada de tretze bandolers, van dirigir-se cap a Hostalets de Balenyà  i allà van demanar també sopar a la masia de Can Pla “y no volentnos ne tampoch donar los cremarem també dos pallers que tenian junt a dita casa”.

LA PARTITURA DE "DON JOAN DE SERRALLONGA"

 

D'entre les partitures que es poden arribar a localitzar de la banda sonora d'en Serrallonga he afegit a la meva col·lecció una editada per la Casa Editorial de Música Boileau (encara avui existent a la ciutat de Barcelona).

La històrica editorial Boileau va inaugurar-se l'any 1913 al carrer Provença, 287 de Barcelona per Alessio Boileau Bernasconi (Verona,1875-Barcelona, 1948). Des d'aleshores ha publicat milers de partitures i és un referent per als músics i aprenents de músic.

D'aquesta editorial va sortir la partitura "Don Joan de Serrallonga", ballet-glossa, en aquest cas transcripció per a piano de concert, de l'obra del mestre Enric Morera i Joan Baptista Lambert , autors de la sarsuela estrenada l'any 1922.

Desconec la data exacta de publicació. Però dedueixo que es tractaria d'una reproducció d'una edició anterior, datada de l'any 1933, que es titulava "De la nostra Catalunya: Suite" i que també contenia les partitures de "La nit de Sant Joan" i de "Les fulles seques".

EL LLIBRE DE LES CANÇONS DELS ESQUIROLS (1984)

 

L'any 1984 Els Esquirols era un grup consagrat de la música d'autor i folklòrica de Catalunya. Faltaven dos anys perquè el grup es dissolgués i en aquell moment ja tenien a les seves espatlles sis discos.

L'editorial Claret va tenir la pensada aquell any de recopilar en un llibre que aplegava la majoria de les lletres i les partitures d'aquella discografia.

La introducció del llibre anava a càrrec del periodista musical Xevi Planes.

Naturalment, no hi podia faltar la lletra i la partitura de la popular "Torna,torna Serrallonga" que va escriure i musicar Joan Crosas.

LA SARSUELA D'EN SERRALLONGA A "CATALUNYA GRÀFICA" (1922)

 

Catalunya Gràfica va ser una revista catalana d'informació nacional i estrangera publicada entre el 1922 i el 1923. El primer número va aparèixer a Barcelona el 10 de gener de 1922, sota el control de l'apoderat i el representat editorial Joan Guasch i Rius. Inicialment plantejada com una publicació desenal, va acabar sortint cada quinze dies en un intent de salvar l'existència de la revista que, després de 25 números, va tancar l'abril de 1923.

Va coincidir, en el temps amb l'estrena i l'èxit al Teatre Tívoli de la sarsuela "Don Joan de Serrallonga" de Morera i Pujols.

En el número 21 de la revista, datat del 15 de desembre de 1922, hi trobem un article sobre l'èxit de l'estrena, il·lustrat amb fotografies del mestre Enric Morera i els actors i cantants: Emili Vendrell, Josefina Bugatto i Emili Sagí Barba.

LA MALEDICCIÓ D'EN SERRALLONGA (2026)

 

Acaba de veure la llum un nou còmic en català titulat “La maledicció d’en Serrallonga” (Editorial Símbol, 2026) i del qual és autor Albert Campillo Lastra. Per mi, un còmic molt especial per tres coses.

Perquè l’Albert és un autor que va residir a Santa Coloma de Farners molts anys, on vam compartir afició pel dibuix i participació en entitats juvenils. Després d’anys de no veure’ns ens vam retrobar fa dos a la presentació del meu llibre a la llibreria Ona i des d’aleshores hem continuat mantenint el contacte.

Perquè aquest contacte,  tot i que mantingut bàsicament en missatges escrits a les xarxes, va ser suficient i prou productiu per a deixar anar al imaginació i donar idees sobre històries de bandolers, bruixes i monstres.

Perquè d’aquestes dues  fites anteriors n’ha sortit un còmic en paper i en català que , si bé no protagonitza el meu apreciat Serrallonga, sí que hi apareix d’una manera molt especial, com no havia fet mai.

El còmic de l’Albert Campillo ens trasllada al segle XVII, a les Guilleries, i el protagonitza un bandoler, Tonet Nomdedeu, àlies Mal-Llamp. En Tonet és  capturat juntament amb Perot Rocaguinarda i condemnat a mort. La nit abans de l’execució, el fantasma de Joan de Serrallonga se li apareix i li ofereix la llibertat a canvi de complir una antiga promesa pendent: assassinar la bruixa Margarida Sui. 

Fugit i perseguit, en Mal-Llamp torna a les Guilleries on l’esperen enemics antics, traïcions i una venjança implacable encapçalada pel Batlle Bosch. Entre bruixeria, bandolerisme i forces obscures, el protagonista haurà d’afrontar les conseqüències dels seus actes en una terra tan salvatge com el seu propi destí.

Com es pot veure en aquesta regesta del còmic, l’Albert ha portat els bandolers del XVII a viure les aventures més fosques i sobrenaturals  en el marc d’aquestes Guilleries que, com dic, poden esdevenir un lloc tenebrós quan hi cau la nit. Per tant, és una aproximació amb novetats i fresca a les històries dels nostres bandolers. On  hi  evolucionen immersos en un món de fantasmes i fantasia.

El paisatge de l’acció són les muntanyes de les Guilleries ben properes, doncs hi reconeixem espais tan colomencs com el castell de Farners o l’església del monestir de Sant Pere Cercada.

Tot això creat amb l’estil gràfic propi de l’Albert, amb figures dinàmiques d’estètica “anime” i colors intensos. Per tant, també una novetat en el món del còmic dedicat al bandolerisme.

Com dic en el prefaci que vaig escriure per a l’edició: “Aquest llibre és una invitació a entrar en un  món desconegut però proper, a conèixer la vessant més terrorífica de la nostra història i a entrar en les obscures fondalades de la nostra fantasia. El nostre paisatge, el nostre terror, els nostres bandoleres, les nostres bruixes, els nostres dimonis... 

Ho trobareu fantàstic.”

SERRALLONGA AL "CANÇONER CATALÀ: CAVALLERESCA" (1983)

 

L'any 1983 la Llibreria Sobrerroca de Manresa va editar un nou compendi de la cançó popular del nostre país.

Era un cançoner composat de quatre volums, de bona qualitat d'impressió,  dedicats cadascú a una temàtica: amor, Nadal, cavalleresca i religió.

La principal qualitat de l'obra, a banda de l'amplitud i pulcritud, van ser les il·lustracions de l'artista manresenc Joan Vilanova.  

Joan Vilanova i Roset (Manresa, 1908 - 1990) fou un dibuixant i il·lustrador català. La intensa i prolongada passió pel dibuix de Joan Vilanova, el va dur a convertir-se en un dels artistes més importants que ha tingut la ciutat de Manresa. Joan Vilanova va ser un dibuixant de vocació, un treballador infatigable que va compaginar, des dels 13 anys fins a la jubilació, la seva feina com a cap de magatzem a la C.A.M.E. (Companyia Anònima Manresana d'Electricitat), amb una segona jornada de treball com a dibuixant i il·lustrador d'encàrrec.

El fruit de tota una vida dedicada al dibuix és l'extensa, variada i complexa obra realitzada per Joan Vilanova, aquest dibuixant, humorista, dramaturg i activista cultural, que va des de col·laboracions en diaris i revistes, fins a cartells, portades de programes, ex-libris, nadales, llibres il·lustrats, etc.

Malgrat tot Joan Vilanova és, encara avui, un dibuixant força desconegut dins la gran tradició de la il·lustració catalana. 

En el volum tercer del cançoner hi trobem la cançó tradicional  de Joan de Serrallonga. En aquesta ocasió il·lustrada per magnífics dibuixos de Joan Vilanova on hi apareix la Sala de Viladrau, la baralla amb Miquel Berfull, la quadrilla de bandolers i l'hostal de la cançó.

Els dibuixos a llapis de Joan Vilanova són exquisits. 

Semblen un esbós definitiu que clama que ningú gosi entintar, pintar o esborrar aquelles línies de grafit. A mi personalment em semblen de les millors il·lustracions que s'han fet sobre en Serrallonga. Són realment admirables.