dimarts, 27 de juny del 2017

TRABUCAIRES I MIRACLES A CA L'HUIX



Fotografies actual i antigues del Mas Huix i els goigs a la verge del
Pedró, que contenen l'episodi dels trabucaires.

El pas dels trabucaires per les Guilleries  en el convuls segle XIX va  produir actes sagnants i truculents . L'ambient devia ser prou opresiu per a donar també peu a relats més fantàstics.

Un d'ells, de profunda inspiració religiosa, es va crear al voltant de la rica masia de ca l'Huix.

La "Revista Ilustrada Jorba", editada a la ciutat de Manresa i en l'exemplar que dedicà l'any 1928 al bisbe Salvi Huix i Miralpeix, hi va recollir l'article "El Miracle de la Casa Huix".
Segons aquest relat durant la darrera carlinada del XIX va succeir un miracle que tenia com a protagonista l'àvia del bisbe Salvi Huix.

"Dia de mercat en la vila de Farnes. Tota la gent capaç allí  va anar. Van quedar al mas Huix l'àvia i els petits de la casa, entre ells Salvi, qui jugant des del terrat van veure arribar de lluny un grup d'homes emmascarats.

L'àvia rentava, i als crits dels petits va percebre el perill, però , valenta i experta com era ella, va mostrar gran naturalitat i es va disposar a jugar la darrera carta. Va rebre els intrusos amb amabilitat, els va parar la taula amb el millor del rebost i del celler. La seva intenciò era conquerir-los per la panxa.

Però... pobre! Aquells trabucaires anaven pel que anaven. La casa Huix tenia fama de posseir bon cabdal d'or. 

Inútil tot esforç i amenaça : 

- No tenim. No ens ha deixat res la guerra.

No va valer cap excusa. Després de diligents interrogatoris i davant l'horror dels petits, arrapats a les faldilles de la padrina, aquesta va ser lligada i suspesa prop de la la llar de la cuina. Darrera amenaça que tampoc va tenir efecte. Els bandits van encendre la llar i van deixar la casa davant la natural consternació dels petits. El moment va ser tràgic.

La desgraciada no va tenir altra invocació que la de - Verge del Padró, ajudeu-me! I aquesta va fer el miracle. Desfetes per obra divina les cordes que lligaven la infortunada, l'àvia va quedar salvada del martiri que li havien preparat.

Des d'aleshores la patriarcal casa quedà unida amb alma i cor a la Santíssima Verge del Camp de l'Arit".


divendres, 23 de juny del 2017

DIBUIXANT DE NOU A LA BRESSOLA DEL VERNET





 


 Fa dues setmanes vaig tornar a participar en les jornades culturals de l’Escola Bressola del Vernet a Perpinyà.

Vaig tornar a passar-m’ho “massa bé” com diuen els nins i nines de la Bressola, explicant-los històries d’en Serrallonga, de quan voltava per les Guilleries i de quan fugia cap a França tot passant pels comtats catalans del nord, i també dibuixant-los el bandoler.

Per completar l’activitat, una breu demostració de com era el ball d’en Serrallonga que es representava a tot Catalunya , incloent poblacions les poblacions rosselloneses de Perpinyà, Elna, Bulaternera, Palau de Vidre...

Per mi sempre és un plaer tenir aquest contacte amb els més petits i retornar a la Bressola del Vernet, on encara guarden els dibuixos que vaig fer-hi per Sant Jordi de 2014. 

El contacte amb la Bressola em permet conèixer la gran tasca que fa aquesta escola per l’educació dels petits i per la pervivència del català a l’altra banda dels Pirineus. Cal tot el reconeixement i suport per que continuï així.

divendres, 16 de juny del 2017

TRABUCAIRES PER LES MUNTANYES DE SANTA COLOMA

El cim de la serra del Corb des de Castanyet.
El convent de Sant Salvi l'any 1912.
 
Litografia del romanç editat sobre la captura i mort del guerriller Felip.

Les Guilleries han estat sempre terra de  refugi per a bandolers i trabucaires. Xavier Pérez, responsable l'any 2000 de l'Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners, va publicar un article en la revista Ressò un article que ens explicava les accions dutes a terme pel trabucaire carlista Ramon Vicens, àlies Felip.

Felip va rondar durant força anys per les Guilleries i l'any 1842 va protagonitzar una terrible acció que va quedar documentada:

"El 6 d'abril de 1842 Felip i el seus homes efectuaren un sagnant recorregut per la comarca, que s'inicià amb el segress del sastre de Vilobí. Els d'aquell poble, alarmats, avisaren els milicians nacionals de Santa Coloma, uns voluntaris que ajudaven els Mossos d'Esquadra i l'Exèrcit a perseguir bandolers i carlins. El destacament de Santa Coloma sortí a correcuita cap a Vallcanera, ja que tenien notícies de que Felip anava en aquella direcció, però en arribar a Riudarenes els avisaren de que els "facciosos" ja havien marxat, emportant-se un regidor. Ara es veu que fugien cap a l'Esparra, i la milícia colomenca cap allà es dirigí, ignorant la terrible sort que els esperava.

En arribar a un turonet proper a Can Cairís de l'Esparra, els milicians colomencs donaren l'alto als bandolers, que respongueren "Som voluntaris de Carles V!" i començaren a disparar tot seguit. Els milicians, sorpresos per la ferotgia dels malfactors, fugiren en desbandada, quasi tots cap a Sant Pere Cercada on es refugiaren al mas Ragostell. Els trabucaires, però, aconseguiren fer cinc presoners, tots cinc veïns de Santa Coloma, els quals foren salvatghement mutilats i executats. Les víctimes foren el metge Salvador Viader, sots-comandant de dita milícia, i els voluntaris Rafael Vila, Jeroni Tolosa, Francesc Tapis i Zenon Bosch.

La sinistra comitiva d'en Felip es dirigí ràpidament cap a Arbúcies, però el matí del dia 7, en ser interceptats pels voluntaris d'aquell 0poble, rectificaren el seu camí i marxaren cap als boscos del convent de Sant Salvi de Cladells i la muntanya del Corb, on es cispersaren per tal d'evitar ser capturats. Al dia següent els mateixos trabucaires participaren en un toriteig al bell mig del poble d'Osor. Després d'aqueest fet, els homes de Felip es feren fonedissos".

Aquell sagnant episodi protagonitzat pels trabucaires de Felip va ser molt lamentat a la vila de Santa Coloma. 

El trabucaire Felip seria ferit el 2 de juliol del mateix any a Sant Pere de Torello i executat el mateix dia a Vic.

dimarts, 13 de juny del 2017

CARLISTES PROP DE L'HOSTAL DEL MALCUINAT

 
 
 

Durant les Guerres Carlines les Guilleries van ser un dels escenaris principals dels enfrontaments entre tropes reialistes i guerrillers carlistes.

Les nostres abruptes muntanyes eren l’espai idoni per als guerrillers i fins el mateix General Cabrera va actuar-hi, en la famosa batalla del Pasteral.

En les tres carlinades del XIX es succeïen enfrontaments de tropes en diferents llocs de les Guilleries i la premsa de l’època , ja fos liberal o fos tradicionalista, els recollia en les seves edicions.

Les cròniques periodístiques d’aquelles guerres no es limitaven als grans enfrontaments com el del Pasteral, sinó que recollien petits episodis, moviments de tropes o el notícies diverses sobre aquell enquistat conflicte.
Els lectors podien satisfer la seva avidesa d’informació sobre com anava la guerra i el que passava en el seu entorn.
En una d’aquelles senzilles cròniques periodístiques hi he trobat una referència a l’Hostal del Malcuynat, històric establiment situat en una zona de comunicacions molt important de les nostres muntanyes i ,per tant , pas de tropes i guerrillers.

La crònica està recollida en el número 19 del diari liberal “Diario Constitucional de Palma” , publicat el dimarts 19 d’abril de 1842.

Hi apareixen , a banda de l’Hostal del Malcuinat, espais coneguts d’aquesta zona de les Guilleries, per on transitava aleshores la partida de guerrillers comandada per Ramon Vicens Prada, conegut com a “Felip”:

“Nuestro corresponsal de la montaña nos paticipa con fecha de ayer lo siguiente:
 
Posterior á la comunicación de ayer he sabido que la faccion de Felip havia dormindo esta noche pasada als Suros de Castañet: Que al amanecer ha salidao siendo solos 42 (pues le faltaban 10 que con Pedro Piñoné se separaron y fueron los que ayer atravesaron el camino de las Esposas) en direccion al Malcuynat, y de allí se han subido á la Ermita de Santa Bárbara donde han bromeado tocando la campanya, una corneta y la caja. Despues se han ido al Subirá, donde han comido, y mientras lo efectuaban como viesen venir la tropa y mosos de la escuadra, han marchado luego corriendo y dirigiéndose á la Grabolosa, donde han dado con otra partida y allí se han tiroteado y huido despues precipitadamente, sin duda hácia la montaña á de San Gregorio de Osor, para bajarse á la Cellera y atravesar el rio.

Si esta partida llega á engrosarse, el espiritu del país decaerá sin duda yle tendremos tan mudo como dos años atrás”.

El mateix diari continua donant notícies de les actuacions per la contrada del guerriller Felip i el seu pas pel santuari de la Salut, per Susqueda i per Osor.

dimarts, 6 de juny del 2017

ELS GORNERS AL BALL D'EN SERRALLONGA



La presència real  dels Gorners en la història de la quadrilla de les Guilleries va quedar també reflectida en el text del popular “Ball d’en Serrallonga”.

Trobem el personatge del “petit Gornés” en diferents  versions del ball i amb diferents noms: en la versió el barri de Gràcia que va documentar Joan Amades hi apareix “el petit Gurnés”; en la versió d’Alcover el “Petit Jornés” i en la de Pardines el “Petit Cornés”.

La versió de Tona, recollida i estudiada per Joan Armangué en l’article “La versió de Tona del ball d’en Serrallonga”, publicat en el volum XX d’Estudis Romànics (1987-1991), ens permet identificar clarament el personatge amb el seu mas de procedència quan diu que és natural de Plantadís.

Es tracta d’una clara referència als tres germans del Gorners de la Cellera, al veïnat de Plantadís.

Una curiositat de la versió és que també hi apareix el Sobirà de Santa Creu, el gran casal de les Guilleries , relativament proper i visible des del cim de Puigdefrou, la muntanya on es troba ubicada la masia del Gorners.

divendres, 2 de juny del 2017

ELS GERMANS GORNERS (i 2)




L’asiduïtat amb que els germans Gorners anaven amb la quadrilla ho demostra la seva participació en el robatori de Can Valls de la Garriga (Vallès Oriental) el mes d’agost de l’any 1627:

"E mes dich señor que es veritat que en lo mes de agost de dit any 1627 trobantnos nosaltres molts de la quadrilla en un bosch mes amunt de la Garriga que haviem convingut ab lo hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri y altres de anar a la tardeta a robar la casa de Miquel Valls de Montengues y essentse dividits de nosaltres dits hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri, Xarriol y altres y haventme avisat que ells volien anar a robar dita casa sense mi jom resolgui anarhi en mig del dia com de fet hi anarem dits Gornes, Campeny y jo tots armats dels nostres pedrenyals curts y llarchs y envestint la casa de dit Valls nos apoderarem de la gent quey havie fentlos entrar en la cuyna aixi los que eran dins casa com los que ventaven blat fora y restant dos de nosaltres baix los altres quatre pujarem dalt y espallant caxes y cofres robarem de aquelles los diners quey trobarem si be foren pochs y la millor roba quens aparegue y de tota ne ferem farcells yls ferem portar un tros amunt als fadrins de casa...".

També trobem ens germans Gorners com a instigadors del segrest de Salvi Negre i Pla, del mas Pla de Brunyola, comés en companyia del mateix Serrallonga el febrer de 1627. Així ho relata el cap de quadrilla:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de febrer de 1627 un dia que nom recorda jo quin dia era, anant jo aquadrillat ab Antich Gornes, Jeroni Gornes y Gabriel Gornes germans ja preterits trobant-nos sobre lo lloch de Brunyola devallarem al camí prop de la casa de T. Pla dit lo Negre de Brunyola y de ventura encontrarem a dit pla al qual detinguérem y robarem los diners que portave que foren quinse o setse lliures que jo non viu mes y per lo que dits Gornesos deyen ere home rich lo lligarem ab cordes que ja portàvem y li diguérem ques composas ab tres centes lliures y que nol deixaríem anar manco y aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant allí a dos dones y un fadrí los diguérem que anassen a casa dit Pla y vinguessin a rescatarlo y que portessin tres centes lliures y que si no les portaven lo mataríem”. 

 
Els segrestadors s’emportaren la seva víctima cap els boscos d’Osor, on s’estigueren set o vuit dies:

“al cap dels quals vingue un germà de dit pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata si be es veritat que jo nols viu perquè no mi volgui demostrar y dites tres centes lliures prengueren dits germans Gornesos y donaren lliberat a dit Pla y apres tots nos partirem dit diner”. 

 
La declaració d’en Serrallonga ens permet conèixer que els tres germans (“ja preterits”) haurien estat atrapats i haurien mort ajusticiats abans de 1633.