dimarts, 12 de novembre de 2019

EN NOVELLES DE TAVERTET




Al costat mateix de Can Novelliques hi trobem el mas Novelles, situat en una terrassa del terreny que ofereix una àmplia panoràmica de l’altiplà de Tavertet.

En Serrallonga ens explica en el procés sumarial que el propietari del mas havia estat fautor seu i de la quadrilla, que en aquell mas havia estat recollit en diferents ocasions i que , a més, el propietari era batlle de Tavertet. Això ens explica la facilitat que tenien els bandolers per a moure’s per aquelles terres, comptant fins i tot amb la complicitat de les autoritats locals:

“Jo conech molt be a Novelles pages de Taveret lo qual es molt amich fautor y valedor meu y dels demes lladres de la quadrilla y en sa casa so estat jo y altres lladres de la quadrilla moltes vegades veritat es quens tenia dit quey anassem de nits y dins sa casa nos donave dit Novellas menyar y beurer abundantment  de molt bona gana”.

El Fadrí de Sau en fa una àmplia referència en al seva confessió:

“Jo conech molt be a T. Novellas, pages de Tavertet que vuy es balle, lo qual es molt gran amich fautor y valedor de Serrallonga, meu y altres lladres de la quadrilla y en sa casa ans que no fos balle havem menjat y begut nosaltres tota la quadrilla moltes vegades, ço es de nits quens ne dave de molt bona gana y ab molt gran amistat”.

divendres, 8 de novembre de 2019

EN MONTEIS DE TAVERTET




En el terme municipal de Tavertet trobem com a bandoler de la quadrilla al mateix Jaume Monteys, “dit lo Hereu de Tavertet”.

La masia de Monteis està prop de les de Novelles i Novelliques i el seu estadant formà part de la quadrilla quan “en lo entorn de la festa de Tots Sants del any 1624 concertarem de anar a robar la casa de lo Moreu de les Anties que es just a Amer”. Després de robar aquest mas de l’agregat de les Encies es repartiren el botí en un bosquet prop de les Planes d’Hostoles.

El batlle Novelles, veí de Jaume Monteis, havia adoptat algunes precaucions. I fins i tot , havent-se vist obligat a procurar autoritat sobre alguns masos que havien acollit els bandolers, recomana al Fadrí de Sau que es dirigeixin a ell per a trobar refugi. 

En Monteis va rebre l’encàrrec de fer arribar les precaucions al Fadrí de Sau:

“Y quant comensa de ser balle me envia a dir per Jaume Munteys que li fes pler de no anar per sa ballia de dies perquè nol ne poguéssim carregar però que de nits quey anas també a menjar en sa casa sols fos de nits y que si en algunes cases de Tavertet algun vespre nons volien donar a menjar perque ell los havia posat penes quey anassem a casa sua que ell nos ne donarie”.

dimarts, 5 de novembre de 2019

EL SERRAT DEL BAGÍS







Un dels llocs que més m’agraden de Santa Coloma és el serrat del Bagís. Tothom el veu quan passa per l’Eix Transversal direcció a Vic, però poca gent l’ha caminat. 


Tot el serrat està farcit de formacions rocalloses granítiques,  moltes d’elles d’una verticalitat sorprenent que arrenquen del terra i sobresurten per sobre dels arbres com si fossin orgues.


La seva disposició al llarg de tota la pendent del serrat i l’existència de camins de desemboscar que pugen i baixen fent ziga-zaga, permet fer una caminada per tot aquest entorn singular. 


El recorregut, comença a la pista que hi ha al costat del mas la Parada i planeja fins a trobar-nos la pairalia del Bagís. A partir d’aquí comença la pujada cap el rocar del serrat. Es necessita un navegador per a no agafar recorreguts equivocats.


Al llarg del camí es van descobrint, sobre nostre, al costat, als nostres peus un munt de formacions rocalloses que ens traslladen a paisatges d’escenografia fantàstica.


En algun punt el camí s’embosca i trepem pel mig del bosc, per  minúsculs senders fresats per guilles i senglars. 


Fem el cim a Roca Guillera, per a gaudir de la imprescindible  panoràmica de 360 graus i després de visitar l’ermita romànica de Santa Victòria de Sauleda, retornem per l’ample pista que ens retorna al punt de partida de la caminada.


Quan camino per aquesta ruta em sento com en el meu particular planeta Kripton, caminant sol per un lloc perdut de l’univers. Amb el  paisatge de roques verticals i sol·litud, però dominant tot l’entorn des de talaies privilegiades que m’esperen en cada raconada del camí. Un lloc on quasi percebo l’espiritualitat de la natura.