divendres, 29 de novembre del 2013

EL MAS ROCAGUINARDA A ORISTÀ



 
Aquest passat diumenge vaig participar en la Fira d'en Rocaguinarda d'Oristà amb la meva parada de còmics i guies d'en Serrallonga.

Oristà és el poble on va nèixer i viure un bandoler molt popular, predecesor d'en Serrallonga: en Perot Rocaguinarda.

El poble es troba situat en reivindicada comarca del Lluçanès, a cavall d'Osona i el Bagès, i forma un conjunt d'altiplans, valls i fondalades, cingleres i rieres força característics i interessants.

En la meva estada al poble no podia faltar una aproximació fins el mas Rocaguinarda, la casa natal del bandoler, i vaig fer-ho.

El mas es troba situat a quatre quilòmetres del nucli urbà i s'hi pot arribar per pista forestal , amb vehicle sense gaires dificultats, o millor a peu gaudint del paisatge i l'entorn.

I vaig trobar-me -ja n'estava informat- amb les despulles del que havia estat el gran casal dels Rocaguinarda.

Encimbellat sobre una petita cinglera, les pedres que queden dretes del mas Rocaguinarda, amb la seva bonica llinda catalana de grans carreus, ens demostren que estem perdent part de la nostra història.

Com passa amb el mas Serrallonga, Rocaguinarda serà d'aquí poc temps un simple record. Les seves parets s'enrunen sense que ningú faci cap esforç per a salvar-les.

Hem fet esforços en esglésies, castells i ermites... potser que ara en féssim algun per a consolidar el que queda d'aquest patrimoni relacionat amb els nostres bandolers. 

Perquè algun valor els hi donem. Ja sigui per sentit històric o per la vessant romàntica d'aquests personatges, senyalitzem els camins que ens hi porten i molta gent s'hi acosta encuriosida, més que no pas a altres llocs que hem pogut salvaguardar.

Però aquests camins ens portaran, si ningú fa cap cosa, a enlloc. D'aquí uns anys els excursionistes seguiran els indicadors que porten a Serrallonga o a Rocaguinarda i , quan arriban a lloc, no hi trobaràn més que un munt de pedres oblidades al terra.

I després, estic convençus, ens penedirem del que hem deixat perdre.

dimarts, 26 de novembre del 2013

PRESENTACIÓ DELS ANGELETS DE LA TERRA A OLOT






Aquest dissabte faig la presentació del còmic "Serrallonga Els Angelets de la Terra" a Olot, en un acte organitzat per la secció local d'ERC de la ciutat, a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes de l'Hospici d'Olot.

Em fa il·lusió presentar el còmic a la capital de la Garrotxa per ser aquesta una ciutat estretament vinculada amb un dels personatges del meu còmic i de la història de la Revolta dels Angelets de la Terra: en Josep de la Trinxeria.

Trinxeria, originari de Prats de Molló i que va liderar la guerrilla dels Angelets durant al revolta, va acabar exiliat a Olot, on va fer carrera militar. En l'acte de dissabte faré una especial menció al paper d'aquest protagonista de la nostra història en la revolta dels comtats.

En aquesta entrada del bloc podeu llegir la història d'aquest protagonista de la nostra història.

Al centre de  la ciutat també podeu visitar l'interessant casal dels Trinxeria, del qual vaig parlar en aquesta entrada.

Espero, si us interessa, que ens poguem veure aquest dissabte a Olot.

dilluns, 25 de novembre del 2013

LA VIDA Y LA MUERTE DEL BANDOLERO SERRALLONGA, DE JOAN MON I PASCUAL

L'any 1971 l'editorial Bayern publicava el llibre "La vida y la muerte del bandolero Serrallonga, revisión de su proceso judicial", obra del Dr. Joan Món i Pascual (Santa Coloma de Farners,  1892-1979 ). 

Pascual era doctor en Dret i professor de la Universitat de Barcelona, però d'alguna manera també es va veure atrapat per la figura del bandoler - tan proper en la seva història a Santa Coloma de Farners- que es va veure impulsat a escriure aquesta "biografia novel·lada".

El prefaci del llibre ja indica "que el present estudi biogràfic de Serrallonga no té sentit purament històric ni plenament literari", per tant estem davant una aproximació novel·lada de la vida i mort del bandoler de les Guilleries; talment com va fer Anicet Salvans anys abans amb la figura de Perot Rocaguinarda.

El llibre de Mon i Pascual repassa la biografia d'en Serrallonga des del seu naixement a Viladrau fins la seva mort a Barcelona i hi apareixen episodis reals extrets de dades conegudes a partir de les aportacions dels historiadors. Però l'autor afegeix un relat novel·lesc a tot plegat; incorporant-hi, per exemple,  històries de la infància o dels amors del bandoler que no tenen base comprovada, i hi afegeix una quantitat notable de llegendes com aquella que diu:

"Cuenta la tradición que la cabeza de Serrallonga fue sustraïda por sus partidarios de la jaula pendiente en el portal de San Antonio, para ser enterrada en la gruta del "cingle" de Tavertet, en les Guilleries, aquélla que en vida le habia servido de refugio a él y a su cuadrilla".

No hi ha aportacions noves de Joan Mon i Pascual a la biografia i la història d'en Serrallonga (el seu llibre és dels que posen en qüestió els historiadors), però  crec que va ser una bona manera per a mantenir la pervivència de la història del bandoler entre aquells a qui va arribar aquesta edició.

Jo vaig ser un d'ells, ja ho explicat en entrades d'aquest bloc. Els anys vuitanta em va arribar a les mans el llibre i me'l vaig llegir amb l'atenció que suposa per a un jove descobrir un personatge tan atractiu de la nostra història com és en Serrallonga.

A partir d'aquí, posar-me a dibuixar un còmic sobre el bandoler, expressament basat en el relat que en fa Joan Mon i Pascual, era cosa cantada. 

Així va ser com, a partir del treball d'aquest autor, vaig escriure i dibuixar el meu primer Serrallonga: "La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga", que podeu trobar en les etiquetes del bloc que porten aquest nom.



dijous, 21 de novembre del 2013

"EL CATALAN, UN BANDOLERISMO ESPAÑOL" DE VICTÒRIA SAU

 
Fa pocs dies hem lamentat la mort de Victòria Sau.

Victòria Sau i Sànchez (Barcelona,1930 - 6 de novembre de 2013) va ser una feminista i psicòloga catalana. De jove no va poder estudiar, però va compaginar treball i estudis fins a llicenciar-se en història contemporània i esdevenir doctora en psicologia per la Universitat de Barcelona.

Va ser una de les figures més rellevants del feminisme del nostre país, pensadora lúcida i referent, amb aportacions   rellevants sobre la divisió sexual del treball, la maternitat i el patriarcat. 

Va dedicar la seva activitat a qüestionar les bases del sistema patriarcal i a crear fonaments nous que sustentin una anàlisi més global i més innovadora. Entre la seva obra publicada hi trobem el Diccionario ideológico feminista . A la seva faceta d'investigadora i d'escriptora, s'afegeix la de conferenciant i ensenyant amb un llenguatge directe, senzill i brillant.

Victòria Sau també va fer, en tant que llicenciada en història contemporània, una aportació a l'assaig sobre el bandolerisme català amb el seu llibre "El catalan, un bandolerismo español" publicat per l'editorial Aura de Barcelona l'any 1973.

L'autora repassa sintèticament el bandolerisme a Catalunya des del segle XVI i fins els trabucaires del XIX. El llibre no es pot considerar -ni ella ho volia- com una aportació clau a la història del bandolerisme català, sinó com una síntesi prou acurada i àmplia per a entendre els trets més essencials del fenomen al llarg de la història i també dels seus protagonistes.

En diferents capítols se'ns parla del bandolerisme durant els regnats de Carles I, Felip II i s'entra en el segle XVII amb el protagonisme que prenen caps de quadrilla com en Rocaguinarda i en Trucafort.

Un capítol sencer està dedicat, com no podia ser d'altra manera, al nostre Serrallonga.

S'hi presenta una breu biografia del bandoler i es remarca la importància que va tenir com a cap de quadrilla a partir de1626 i fins a la seva mort.

Victòria Sau participa també de les tesis - equivocades- de Balaguer sobre la extrema afiliació i compromís polític de Serrallonga al bàndol nyerro. Però no deixa de fer un retret que justifica la presència del bandolerisme a Catalunya: "la política económica de Castilla deja mucho que desear" i en això troba un dels motius de la crisi i de les raons per les quals molts homes i dones s'aboquen al bandolerisme. 

Ens presenta un Serrallonga al crit de "Visca la terra" i ens parla dels origens nobiliaris de la seva família (en aquest punt cal notar que va utilitzar com a documentació, sense cap mena de dubte, la tesi publicada per Celestí Barallat i Falguera en el segle XIX) trobats en el Bernat  Sala de Prats de Molló de 1427. Del text de Barallat i Falguera extreu també que els nyerros es van convertir en un moviment social i polític  a les Guilleries.

De la tesi de Barallat i Falguera també n'extreu el brancatge familiar de la Joana Macissa amb els Torrelles de Foix i, amb això, la filiació al bàndol cadell. Com podem veure, l'argument novel·lat per Víctor Balaguer.


En el capítol també es relacionen diversos passatges del procés sumarial del bandoler, resseguits a partir del llibre de Joan Cortada,  i es cita la sentència i la pena a la que fou sotmès en Serrallonga, incloent la relació de carrers barcelonins on "Boria avall" va recórrer la comitiva abans d'executar-lo.

L'aportació de la nostra malaguanyada Victòria Sau a l'assaig sobre el bandolerisme català ens serveix per confirmar l'interès que el fenomen tenia el 1973 entre els lectors i els historiadors que, com ella, van aproximar-se a aquesta particular i destacada part de la nostra història.

El llibre , al meu entendre, és una bona aportació per a resseguir tota la història del bandolerisme a Catalunya, des dels seus inicis fins el declivi dels darrers trabucaires. Sense grans i novedoses aportacions (fins i tot amb algunes d'equivocades, si voleu), però útil per a fer una aproximació a mig mil·leni de lladres i bandolers catalans.





dimecres, 20 de novembre del 2013

MÉS FAUTORS DE SANT MARTÍ DE CANTALLOPS: EL NOGUER DE PARCERS I BARTOMEU RUBIONET



 El Noguer de Parcers (fotografia: Lluís Canyet)


El Noguer,vist des del camí que pujade Sant Martí al Far.

En el que era terme de Sant Martí de Cantallops encara hi trobem dos masos més que acollien els de la quadrilla d’en Serrallonga: el Noguer de Parcers i el Rabionet.

El Noguer de Parcers és una masia força gran situada a la vessant nord del cingle del Far. En aquesta hi vivia en el segle XVII un masover anomenat Nicolau:

“lo qual Nicolau ere molt gran amich fautor y valedor nostre ço es de Serrallonga, de Jaume Fadri, meu y altres lladres de la quadrilla y dit Nicolau per raho de la amistat que tenia ab nosaltres nos es vingut a trobar a bosch moltes vegades yns portave menyar y beurer, polvora, pilotes, spardenyes y lo demes que haviam menester y en diverses ocasions jo li he donats pedrenyakls pera que mels fes adobar ... y dit Nicolau los feye adobar ab molt cuydado y adobats los nos portave a bosch o alla hont li deyem quens trobaria y asso ho ha fet diverses vegades si be li pagavem lo que ell deye que li costaven los adops”.

En Serrallonga descriu una estada seva en la masia: “una vegada hi forem y dit Nogue nos feu moltes festes y soparem tots plegats en dita casa quem recorda molt be menyarem peix y arengades que dit Noguer havia aportades y tambe ous que  jay havia en dita casa y es veritat que dit Noguer me tenia offert que faria per mi tot quant poria yl tenia per amich”.

Un altre fautor de la quadrilla era també Bartomeu Rubionet “pages de Sant Marti de Cantallops y en sa casa som estats nosaltres lo Serrallonga , jo y altres de la quadrilla y a mi me ha tingut en un llit dins de aquella casa molt temps nafrat y una vegada que tingue males noves me trague defora en un bosch quey ha prop sa casa y en una balma quey ha en dit bosch que es dejus del Noguer de Campllebo”. En aquella ocasió el Fadrí de Sau havia estat ferit pel sometent de Sant Martí Sapresa (les Sposes).

Segons declarà el Fadrí de Sau “en una ocasio dit Rubionet nos feu fer dos vestits a mi ... y dits dos vestits nos feu un sastre de les Planes en dita balma que may ell se mogue della fins que foren fets venint mont amenut en dita balma lo dit Rubionet”.

La cordialitat del Fadrí de Sau amb Bartomeu Rubionet també s’explica per tenir un germà servint en aquest mas:

“Y en sa casa les hores estave per mosso Anthoni Melianta mon germa y per lo dit mon germa y per sa muller nos ha fet portar a menjar y a beurer en lo bosch moltes vegades y altres vegades ell mateix nos ne aportave”.

dilluns, 18 de novembre del 2013

BANDOLERS A LA VALL DE FORNILS: EN MIQUEL COMA




 La salvatge vall de Fornils, amb el castell damunt 
un pujol a la part inferior esquerra.
 La Coma, sota l'Agullola de Rupit (fotografia: Albert Roura)
 La Coma (fotografia extreta de la pàgina de Wikilok d'Albert Roura)
Mapa de la vall de Fornils, amb la situació
del castell, els masos i les cingleres del Far.

No deixo encara els entorns de Susqueda i el Far, per a continuar parlant en dues entrades més del bloc de la relació d'aquest territori amb en Serrallonga.
La vall de Fornils, sota els cingles del Far i de Casadevall, era un lloc ben conegut pels bandolers de la quadrilla d’en Serrallonga.

Diversos factors ho permetien: la salvatgia del lloc, molt útil per no ser atrapats; ser lloc de pas cap a la plana i el camí ral d’Olot a Girona i tenir fautors i col·laboradors a cada casa.

En l’entrada anterior he parlat de la Triola i Puiggalí, però en el procés judicial hi trobem referències a quasi tots els masos de Sant Martí de Cantallops i de la vall de Fornils. Això vol dir que allò era un veritable niu de bandolers.

No lluny de la Triola, sota el cingle de Casadevall i l’Agullola de Rupit, trobem el mas de la Coma. En aquesta masia, avui en ruïnes, hi vivia en el segle XVII un dels principals fautors de la quadrilla, com explica el mateix Serrallonga:

“Yo conech molt be a Miquel Coma de Fornils lo qual es hu dels majors fautors que jo y la quadrilla teniem yns ha trets de perill de persqutio moltes vegades venintnos avisar que la persequtio ere exida contra nosaltres y en nostra companyia es vingut aquadrillat diverses vegades armat de pedrenyals curts aixi com nosaltres matexos y si teniem encontre ab gent del rey tambe resistia com nosaltres tirant tambe pedrenyalades a la gent del rey com nosaltres mateixos y en lo bosch nos portave molt amenut provisio de menyar y beurer, polvora , pilotes, sabates y tot lo demes que haviam menester”.

En el procés sumarial trobem la seva participació en diferents actuacions dels bandolers: havia anat amb en Serrallonga a matar els germans Pandissos de Rupit; havia participat en el robatori al camí ral d’Olot, al lloc anomenat “els Bullidors”; havia curat a casa seva el bandoler Monget de Tona, ferit en la brega que tingueren amb el batlle d’Osor; havia participat en el segrest dels propietaris de “la casa dita lo Rogas de Lios”  i de Can Rossell de Sant Gregori, fins i tot, va acompanyar en Serrallonga en una de les fugides a França:

“y quant lo Serrallonga sen ana la una vegada en França dit Miquel Coma de Fornils lo acompanya ab Pau y Francesc Moners germans de Angles un tros enlla”.

Pere Joan Paler, un altre bandoler de la quadrilla explica que "trobantnos nosaltres lo Serrallonga jo y altres de la quadrilla en lo bosch sobre les Planes dejus de una capella ques diu Nostra Señora del Far lo dit Miquel Coma de Fornils nos vingue a trobar yns digue que tot quant y havia bullia de sometents y que creya quens tenien rodejat lo bosch ... yns trague del bosch per una part que noy hague gens de perill yns encamina deves Amer que may nos dexas fins que forem en cobro y es cert que a no guiarnos dit Coma nosaltres haviam de patir perque no podiam exir perque teniam mes de quatre cents homens de sobre quey eren lo balle de Osor, los Caselles y altres balles y sometents".

Com es veu, doncs, en Miquel Coma de Fornils no era sols un fautor, sinó que actuava com un bandoler més de la quadrilla.

divendres, 15 de novembre del 2013

LA TRIOLA I PUIGGALÍ

 En Triola.
 La Triola
 La Triola, sota el cingle del Far.
Can Puiggalí, en ruïnes.

Per mi la caminada pels entorns de Susqueda tenia també per objectiu conèixer i fotografiar dos masos que formen part de la història del bandoler Serrallonga: la Triola i Puiggalí.

La Triola és una masia situada al peu mateix de la cinglera i amb unes vistes panoràmiques sobre la vall de Fornils. Sortosament el mas l’han restaurat i està habitat, amb la qual cosa no es perdrà.

En aquest mas hi vivia un fautor molt conegut per la quadrilla, com ens explica el bandoler Pere Joan Paler de Calldetenes:

“E mes dich señor que T. Triola que es amo de la casa dita la Triola de Sant Marti de Cantallops es molt gran amich fautor y valedor nostre de Serrallonga meu y altres y en sa casa so estat jo y demes lladres de al quadrilla diverses vegades que dit Triola nos ne donave dins casa abundantment y ab molta amistat y en particular una nit trobantme jo ab alguns de al quadrilla dins casa dit Triola a la quens ne voliam anar apres que haguerem sopat dit Triola ab un pedrenyal de tres palms a la ma isque tot primer de casa yns amostra lo cami de la Coma ço es una dressera guey havia”.

A l’amo de can Triola li deien el “valent” i devia ser tot un personatge:

"jo conech molt be a T. Triola de Sant Marti de Cantallops que per sobrenom li diuen lo Valent que es amo de la casa dita la Triola  y en sa casa som estats nosaltres tota la quadrilla moltes vegades ...y feye molt gran amistat particular al dit Jaume Fadri y tots feyem dell  molt gran confiansa y tambe en algunes ocasions nos es vingut a avisar si la persequtio exie contra nosaltres ...

... y haura mes de dos anys que un vespre arribant nosaltres al Roure de Fornils que jau sabie dit Triola vehent ell des de sa casa baxar per un grau quey ha una gent tement dit Triola que no fos lo balle de Rupit ab sa gent quens vingues a escopetejar vingue lo dit Triola tot corrent a avisarnos quens posasem en cobro y en aquexa occasio viu jo que lo dit Triola anave armat de dos o tres pedrenyals curts ... 

... y una nit havent sopat nosaltres en sa casa a la que volguerem exir per anarnosne baxa de dalt lo dit Triola molt enxarpat ab tres pedrenyals tots curts ys posa devant dient que ell volia exir primer per si hi havia parada y jurant digue que ell perdria la vida per nosaltres si ningu se atrevia cerca de sa casa a volernos escopeteyar fent alli molt del valent en favor nostre".

Prop de la Triola, seguint la pista que ens porta fins a Sant Martí Sacalm, trobem un altre mas on també havien trobat refugi els bandolers: Can Puiggalí. Desafortunadament avui en dia està en ruïnes.

En aquest mas s’hi van recollir en diverses ocasions la quadrilla ,doncs el masover tenia una gran amistat amb en Serrallonga com declara Pere Joan Paler en el procés sumarial:

“E mes dich señor que Matheu del Hom masover de la casa dita lo Pugjali es molt gran amich fautor y valedor nostre yu ere molt  de dit Serrallonga y en sa casa havem menyat y begut lo Serrallonga jo y altres de la quadrilla moltes vegades quens ne donave lo dit Matheu del Hom ab molta amistat y abundantment per respecte de dit Serrallonga y pot ser que ell hage donats avisos a dit Serrallonta de quant la persequtio exia contra nosaltres pero jo no men so adonat y conforme veya jo feya tant gran amistat a dit errallonga crech molt be ho devia fer”.

Un altre bandoler també explica que "moltes vegades venia lo dit Matheu del Hom a avisarnos de que lo balle de Osor exie contra nosaltres perque ens posassem en cobro".

En Triola devia ser tot un personatge. Me l'imagino com un home d'edat, marcat per la vida pagesa i ferèstega,  parlador i fanfarró. No m'he pogut estar de fer-ne un dibuix idealitzat.

dimecres, 13 de novembre del 2013

PARADISOS PROPERS: EL FAR I SUSQUEDA

 
 

 




Aquest dimarts he aprofitat el meu darrer dia de vacances de tardor per a fer una caminada matinal en un dels entorns privilegiats de la meva comarca: Susqueda.


Es tracta d’una ruta circular que comença a Sant Martí Sacalm, puja al cingle del Far, baixa pel grau de Cabrafiga i retorna a Sant Martí.


La primera virtut d’aquest itinerari són les vistes panoràmiques a tot l’entorn: des de sota la gran cinglera; des de dalt la plana d’Hostoles i la serra de les Medes, els Pirineus al fons i tota la vall del pantà de Susqueda i fins els cingles de Sau. Tot això aprofitant els graus que permeten guanyar o perdre alçada ràpidament a la cinglera (però assequibles per a qualsevol excursionista) o senders estrets coberts d’alzinars. 


Una segona és la natura . Efervescents colors rogencs dels castanyers, verd intens de les alzines i el blanc i vermell de la pedra de les cingleres.


I la tercera és la història del lloc, de la qual en son testimonis diferents edificacions humanes.


El santuari del Far és la primera, però també s’hi afegeix el castell de Fornils, la capella de Sant Pau i diferents masies escampades per aquests terrenys escarpats.


El castell de Fornills aguanta amb penes alguns panys de paret i la seva torre de l’homenatge, i ens parla de quan els senyors feudals vigilaven aquest lloc que ens sembla inhòspit avui en dia, però que temps enllà bullia de vida. Aquest és el gran mal que pateix el castell: haver quedat com  a guardià de boscos i terres allunyades dels centres urbans accessibles i, per això, haver perdut la possibilitat d’ésser restaurat i conservat. 


L’altre element històric que m’ha portat a aquest lloc força salvatge és el pas del bandoler Joan de Serrallonga.  


En el segle XVII aquests paisatges abruptes eren un bon lloc de pas i d’amagatall de la quadrilla de les Guilleries, on hi trobaven fautors com els dels masos de la Triola o Puiggalí. En la propera entrada del bloc us parlaré d’aquests masos i la seva relació amb els bandolers.


Avui us deixo, però, amb algunes de les fotografies del recorregut i, sobretot, amb dos enllaços on obtenir els mapes i les indicacions per a fer-lo. 


Els enllaços són els següents:


dilluns, 11 de novembre del 2013

EL MITE LITERARI DE SERRALLONGA, DE JOAN FUSTER (1961)


El llibre "Serrallonga, vida i mite del famós bandoler" editat l'any 1961 conté una segona part dedicada al mite  i escrita per Joan Fuster (Sueca 1922-1992). Aquesta part també fou reeditada l'any 1991 en un petit llibret de la col·lecció "Clàssics Catalans del Segle XX" proposada pel diari barceloní El Observador (1990-1993).

Si en l'edició de 1961 Joan Reglà repassa la història del bandoler, Joan Fuster completa el llibre amb els capítols dedicats a la revisió del mite literari i popular.

És ben cert que la figura de Serrallonga-home transmut a Serrallonga-mite molt ben aviat. No devia haver passat massa temps d'ençà de la seva mort quan Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luís Vélez van portar a escena la comèdia "El Catalán Serrallonga y los Bandos de Barcelona", per tant el bandoler entrava en la literatura i encara avui no n'ha sortit.

Per tant, aquest mite literari complementa i fins i tot guanya durant molt segles la figura del Serrallonga bandoler, i és de rebut que Joan Fuster hi dediqués les pàgines publicades el 1961.

Fuster ofereix una visió de l'evolució del mite literari de Joan de Serrallonga. Analitza la influència que els dramaturgs castellans del Segle d'Or van tenir en la formació i tradició d'aquest mite i que citat abans, repassa el mite en la literatura i el teatre popular amb especial atenció al famós Ball d'en Serrallonga que Joan Amades havia començar a estudiar el 1930 i la transformació d'aquest per part del Romanticisme , centrant-se en l'obra de Víctor Balaguer. 
I acaba el seu relat amb el capítol dedicat a la fi del mite literari, centrant-se en les poesies de Anicet Pagès de Puig i Joan Maragall.

Joan Fuster participa en la desmitificació del mite. Puja a cavall de l'escepticisme i objectivitat dels historiadors que s'havien centrat en la figura del lladre vulgar (en contraposició a la visió romàntica de Balaguer i altres literats) i fa contundent comparativa entre la realitat del bandoler i la ficció generada al llarg de la història pels dramaturgs, poetes, autors de teatre popular i novel·listes que van utilitzar en Serrallonga com a protagonista.

Amb tot, d'alguna manera redimeix el mite. Potser no hi simpatitza en excés, però si que justifica que sigui part de la cultura literària del nostre país, dient que el mite perviurà mentre jo faci la nostre llengua.

dijous, 7 de novembre del 2013

CAMINADA PEL ROCAR







Ahir vaig fer una petita caminada per l'itinerari del rocar de Santa Coloma de Farners.

Per sort els camins s'han mantingut i senyalitzat gràcies a la colla d'excursionistes de la ciutat i l'Ajuntament i és una bona proposta per a descobrir els entorns naturals de Santa Coloma. Us aconsello la primavera o la tardor, quan la calor no apreta.

Les panoràmiques des d'aquest punt arriben fins els serrats de Rocacorba i l'Alta Garrotxa, la ciutat de Girona i les Gavarres, la serra de les Cadiretes i, al darrera, tot el Montseny. 

El recorregut, senzill i apte per a tots, us permetrà descobrir les darreres estibacions de les Guilleries, quan cauen a la plana de la Selva i hi podreu trobar, a banda de vistes panoràmiques a la plana, el Montseny i les muntanyes del Corb, Santa Bàrbara i el Sobirà, una magnífica representació dels conjunts de pedra granítica que embelleixen aquestes muntanyes.

L'erosió i el temps han modelat les roques i els han donat formes curioses i atractives.
Algunes d'elles tenen noms ancestrals  (com les roques de l'aigua) i d'altres els hem posat nom més recentment (com la roca de la gola).

Els anys noranta, essent jo regidor de cultura de l'Ajuntament, vaig pensar que calia posar en valor aquest conjunt natural (escenari, per cert, dels nostres jocs de dissabte a la tarda quan érem infants) i vaig fer senyalitzar el recorregut, amb cartells i una guia que s'acompanyava de llegendes inspirades en aquest rocar que algun dia potser explicaré en aquest bloc.

Va ser una bona experiència i fins i tot vam arribar a fer uns itineraris nocturns acompanyats d'actors que narraven les llegendes.

M'ha semblat molt adient que aquest itinerari s'hagi recuperat i senyalitzat de nou. En ocasions no sabem valorar el que ens és proper; però quan forans venen i ens diuen que tenim un entorn privilegiat ens adonem que tots els esforços que fem per posar en valor i difondre els nostres actius han valgut la pena.

Malauradament, però, aquest magnífic entorn està en perill.

En la llunyania vaig poder observar l'efecte de la línia de molta alta tensió (MAT) dalt les muntanyes del Sobirà. Doncs resulta que han projectat un brancal d'aquesta línia elèctrica que enllaçarà amb Riudarenes, passant just pel costat del castell de Farners i creuant totes aquestes muntanyes que l'envolten.

El senyor diner (Red Eléctrica Española, els polítics governants sotmesos als grans accionistes,...) , de nou, preparat per a esparrecar una cosa a la que sol donar poc valor: la natura. Una llàstima.



dimarts, 5 de novembre del 2013

FIRA DEL LLIBRE DE MUNTANYA A VIC



Aquest cap de setmana, del divendres 8 al diumenge dia 10, es celebra a la ciutat de Vic la 13a. edició de la Fira del Llibre de Muntanya.

Enguany es realitza al recinte firal del Sucre de Vic, junt amb la Fira de Muntanya, una fira dedicada als esports i activitats de muntanya que arriba a la 33a. edició.

La Fira del Llibre de Muntanya s'ha realitzat fins ara en l'entorn incomparable dels municipis del Collsacabra (Rupit, Cantonigrós, Tavertet ...) i enguany, per raons de viabilitat i economia, s'ha traslladat al recinte firal de Vic.

Hi trobareu estands de diferents editorials especialitzades en excursionisme, activitats de muntanya, natura i turisme... i també conferències, presentacions de llibres i altres activitats molt diverses.

Per la meva part hi seré present amb un estand amb els còmics i la guia d'en Serrallonga.

També, el diumenge a les 17,20 hores, farem la presentació de la guia "El tresor d'en Serrallonga" amb la meva filla Ànnia.

Una bona proposta per a deixar-se caure a la capital d'Osona.

Podeu accedir a la programació en aquest enllaç.

dilluns, 4 de novembre del 2013

LA TARDOR ENS ATRAPA AL FENOLLEDÈS






Us heu aturat a pensar mai quan la tardor ens atrapa?.

Vull dir, per a que m'entengueu, quan prenem consciència que ha canviat l'estació i que hem deixat enrere l'estiu per a endinsar-nos en la tardor.

Hi ha diferents maneres de sentir que la tardor t'ha atrapat: quan ho diu el "senyor del temps", el canvi d'horari, el primer dia que tenim fred... però sobretot quan qui ens ho explica és la naturalesa.

I la naturalesa té una manera molt maca d'explicar-nos-ho: canviant de color.

Per al meu gust la tardor és l'estació en la qual la naturalesa es torna més radiant. La vegetació deixa enrere el verd i comença a canviar a grocs, marrons, taronges, vermells intensos ... és com si alguns arbres i plantes fessin una gran festa de colors abans de perdre les seves fulles i ens volguessin fer coneixedors d'aquesta festa.

Això acompanyat d'un  sol esmorteït  de tardor que , com dic, "escalfa més l'ànima que no pas  el cos". Proveu-ho , un dia sense presses i aturant-vos a rumiar-ho, dalt d'un pujol un capvespre qualsevol de tardor, el sol és més grogenc i escalfa d'una manera diferent,

La tardor, a nosaltres, ens va atrapar fa pocs dies a la comarca del Fenolledès, en territori francès que havia estat català fins el segle XIII.

I ens va atrapar en la carretera que vigila el castell de Queribús,camí de Sant Pau de Fenollet on totes les vinyes han canviat de color i s'han vestit de crocs i colors terra. I ofereixen un contrast brutal amb la pedra grisa i calcària de les nues serralades.

Vam aprofitar per visitar el petit poble de Fenollet i els castells que el guarden i vam fer la carretera que ascendeix al peu de l'altiplà de Sornià, creuant la serra de l'Esquerda, fins a Illa. Pel camí vam conèixer l'aqüeducte romànic d'Ansinyà, les vinyes de Caramany i el poble de Bellestà.

Un recorregut per carreteres sinuoses, sense grans racons espectaculars, però agradable per a curiosos com jo, que intentem saber valorar els conjunts dels paisatges i del país per sobre, en ocasions, de grans monuments o llocs de fantàstica presència.

Si, la tardor ja és aquí i amb ella els seus colors.