Fa pocs dies hem lamentat la mort de Victòria Sau.
Victòria Sau i Sànchez (Barcelona,1930 - 6 de novembre de 2013) va ser una feminista i psicòloga catalana. De jove no va poder estudiar, però va compaginar treball i estudis fins a llicenciar-se en història contemporània i esdevenir doctora en psicologia per la Universitat de Barcelona.
Va ser una de les figures més rellevants del feminisme del nostre país, pensadora lúcida i referent, amb aportacions rellevants sobre la divisió sexual del treball, la maternitat i el patriarcat.
Va dedicar la seva activitat a qüestionar les bases del sistema
patriarcal i a crear fonaments nous que sustentin una anàlisi més global
i més innovadora. Entre la seva obra publicada hi trobem el
Diccionario ideológico feminista .
A la seva faceta d'investigadora i d'escriptora, s'afegeix la de
conferenciant i ensenyant amb un llenguatge directe, senzill i brillant.
Victòria Sau també va fer, en tant que llicenciada en història contemporània, una aportació a l'assaig sobre el bandolerisme català amb el seu llibre "El catalan, un bandolerismo español" publicat per l'editorial Aura de Barcelona l'any 1973.
L'autora repassa sintèticament el bandolerisme a Catalunya des del segle XVI i fins els trabucaires del XIX. El llibre no es pot considerar -ni ella ho volia- com una aportació clau a la història del bandolerisme català, sinó com una síntesi prou acurada i àmplia per a entendre els trets més essencials del fenomen al llarg de la història i també dels seus protagonistes.
En diferents capítols se'ns parla del bandolerisme durant els regnats de Carles I, Felip II i s'entra en el segle XVII amb el protagonisme que prenen caps de quadrilla com en Rocaguinarda i en Trucafort.
Un capítol sencer està dedicat, com no podia ser d'altra manera, al nostre Serrallonga.
S'hi presenta una breu biografia del bandoler i es remarca la importància que va tenir com a cap de quadrilla a partir de1626 i fins a la seva mort.
Victòria Sau participa també de les tesis - equivocades- de Balaguer sobre la extrema afiliació i compromís polític de Serrallonga al bàndol nyerro. Però no deixa de fer un retret que justifica la presència del bandolerisme a Catalunya: "la política económica de Castilla deja mucho que desear" i en això troba un dels motius de la crisi i de les raons per les quals molts homes i dones s'aboquen al bandolerisme.
Ens presenta un Serrallonga al crit de "Visca la terra" i ens parla dels origens nobiliaris de la seva família (en aquest punt cal notar que va utilitzar com a documentació, sense cap mena de dubte, la tesi publicada per Celestí Barallat i Falguera en el segle XIX) trobats en el Bernat Sala de Prats de Molló de 1427. Del text de Barallat i Falguera extreu també que els nyerros es van convertir en un moviment social i polític a les Guilleries.
De la tesi de Barallat i Falguera també n'extreu el brancatge familiar de la Joana Macissa amb els Torrelles de Foix i, amb això, la filiació al bàndol cadell. Com podem veure, l'argument novel·lat per Víctor Balaguer.
En el capítol també es relacionen diversos passatges del procés sumarial del bandoler, resseguits a partir del llibre de Joan Cortada, i es cita la sentència i la pena a la que fou sotmès en Serrallonga, incloent la relació de carrers barcelonins on "Boria avall" va recórrer la comitiva abans d'executar-lo.
L'aportació de la nostra malaguanyada Victòria Sau a l'assaig sobre el bandolerisme català ens serveix per confirmar l'interès que el fenomen tenia el 1973 entre els lectors i els historiadors que, com ella, van aproximar-se a aquesta particular i destacada part de la nostra història.
El llibre , al meu entendre, és una bona aportació per a resseguir tota la història del bandolerisme a Catalunya, des dels seus inicis fins el declivi dels darrers trabucaires. Sense grans i novedoses aportacions (fins i tot amb algunes d'equivocades, si voleu), però útil per a fer una aproximació a mig mil·leni de lladres i bandolers catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada