El llibre "Serrallonga, vida i mite del famós bandoler" editat l'any 1961 conté una segona part dedicada al mite i escrita per Joan Fuster (Sueca 1922-1992). Aquesta part també fou reeditada l'any 1991 en un petit llibret de la col·lecció "Clàssics Catalans del Segle XX" proposada pel diari barceloní El Observador (1990-1993).
Si en l'edició de 1961 Joan Reglà repassa la història del bandoler, Joan Fuster completa el llibre amb els capítols dedicats a la revisió del mite literari i popular.
És ben cert que la figura de Serrallonga-home transmut a Serrallonga-mite molt ben aviat. No devia haver passat massa temps d'ençà de la seva mort quan Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luís Vélez van portar a escena la comèdia "El Catalán Serrallonga y los Bandos de Barcelona", per tant el bandoler entrava en la literatura i encara avui no n'ha sortit.
Per tant, aquest mite literari complementa i fins i tot guanya durant molt segles la figura del Serrallonga bandoler, i és de rebut que Joan Fuster hi dediqués les pàgines publicades el 1961.
Fuster ofereix una visió de l'evolució del mite literari de Joan de
Serrallonga. Analitza la influència que els dramaturgs castellans del
Segle d'Or van tenir en la formació i tradició d'aquest mite i que citat abans, repassa el mite en la literatura i el teatre popular amb especial atenció al famós Ball d'en Serrallonga que Joan Amades havia començar a estudiar el 1930 i la
transformació d'aquest per part del Romanticisme , centrant-se en l'obra de Víctor Balaguer.
I acaba el seu relat amb el capítol dedicat a la fi del mite literari, centrant-se en les poesies de Anicet Pagès de Puig i Joan Maragall.
Joan Fuster participa en la desmitificació del mite. Puja a cavall de l'escepticisme i objectivitat dels historiadors que s'havien centrat en la figura del lladre vulgar (en contraposició a la visió romàntica de Balaguer i altres literats) i fa contundent comparativa entre la realitat del bandoler i la ficció generada al llarg de la història pels dramaturgs, poetes, autors de teatre popular i novel·listes que van utilitzar en Serrallonga com a protagonista.
Amb tot, d'alguna manera redimeix el mite. Potser no hi simpatitza en excés, però si que justifica que sigui part de la cultura literària del nostre país, dient que el mite perviurà mentre jo faci la nostre llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada