dijous, 27 d’agost del 2015

D'AVENTURA CAP A FARNERS





Fa ben poc vam descobrir una nova manera d'arribar fins el paratge de Farners.

Es tracta de la via que s'anomena "Pas de l'ós" i que, des de la bassa d'en Camps, ascendeix fins a l'esplanada del castell i l'ermita tot passant per un estret pas obert  per un rierol entre dues parets impressionants de roca.

El lloc, obac i enfiladís, permet gaudir d'una petita aventura per a totes les edats al mig de la natura.

En aquest enllaç podeu trobar el recorregut a Wikiloc. La ruta que s'hi descriu , a banda de Farners, permet continuar fins els gorgs de Penjacans i fer així una molt interessant excursió de dotze quilòmetres.

Imprescindible per a conèixer alguns dels racons més bells i històrics de Santa Coloma de Farners.

dimarts, 25 d’agost del 2015

RUTA PELS CASTELLS CÀTARS (I NO TAN CÀTARS)


El castell de Puigllorenç, veritable niu d'àligues.
 El recinte jussà de Puigllorenç.
 El castell d'Arcas.
 La senyorial i altiva torre d'homenatge d'Arcas.
 El castell de Vilarroja de Termenès.
Recreació pictòrica del camí de fugida de Belibasta.
 El castell de Durban, a les Corberes.
Interior del castell de Durban.



Després de creuar la Fenolleda vaig seguir una part dels castells càtars de l’Aude i vaig entrar també a la comarca de les Corberes, abans de retornar a Catalunya.



Els francesos han estat molt diligents en la promoció de tot el referent al catarisme occità , sabedors que la història és una eina molt útil per a desenvolupar turísticament el territori. La ruta dels castells càtars és un dels millors exemples.


Encara que es pugui discutir la denominació de “castell càtar” aquestes fortaleses de frontera van ser refugi de càtars perseguits per les croades i per això considero que se’ls hi escau el nom.

La història del catarisme i d’aquests castells (molts d’ells de vertigen, doncs es tracta de veritables nius d’àliga) s’acompanya  amb uns paisatges encantadors que fan que la descoberta d’aquest territori no deixi indiferent a ningú.

El primer castell per visitar és l’espectacular de Puigllorenç, antiga fortalesa de la frontera catalano-aragonesa i una de les que va acollir càtars, tot i que els croats de Simó de Montfort no la va poder prendre mai.

L’accés a l’Aude es fa creuant l’espectacular congost de Pierre-Lys i la carretera porta fins el castell d’Arcas i la seva espectacular i estilitzada torre de l’homenatge. En aquest municipi també hi trobem un museu sobre el catarisme a la casa que va ser de Déodat Roché, un dels primers investigadors dels càtars.

Si bé aquesta ruta ens pot portar als castell de Perapertusa i Querbús, jo vaig optar per seguir fins a Villaroja de Termenés, un dels castells que no havia visitat mai.

És en aquest municipi on va cremar a la foguera el darrer càtar, el perfecte Guillem de Belibasta, l’any 1322. El municipi va adquirir el castell i la dinamitzat com a centre d’interpretació de la història de Belibasta, a banda d’altres usos més turístics.

Una petita carretera em va portar finalment a la comarca de les Corberes on vaig retrobar el municipi de Durban i el seu castell baronial. El mateix castell on el novembre de 1631 van estar-hi empresonats el Fadrí de Sau i altres bandolers de la quadrilla que havien creuat la frontera; els quals foren atrapats pel senyor del lloc, Oliver de Gleon, i lliurats a la justícia. Un episodi històric que marca l’inici del declivi d’en Serrallonga.
 

dijous, 20 d’agost del 2015

RUTA PER LA FENOLLEDA

 L'ermita de la Força Reial.
 El poble de Bellestar.
 L'embassament de l'Aglí.
 Caramany.
 Pa interior de l'aqüeducte d'Ansinyà.
 El pont-aqüeducte d'Ansinyà.
 El castell de Viver.
Les restes del castell de Fenollet.

Aquestes vacances vaig fer una escapada d’un dia per a descobrir raons de la comarca de la Fenolleda, a l’altra banda de l’actual frontera.


Aquest territori va ser català fins el Tractat de Corbeil de 1258, posterior a la derrota catalano-occitana de Muret i encara avui és un espai que supura vincles històrics amb el nostre país.

L’itinerari que vaig fer va ser transversal, accedint a la Fenolleda pel costat del Conflent i deixant-la pel costat de l’Aude, pel poble que va donar nom a la comarca: Fenollet.

En aquest recorregut el primer a destacar-hi va ser l’ascenssió a la Força Reial, l’espai que havia ocupat una antica fortalesa de frontera catalana i que, a banda de la seva ermita, ofereix una visió de 360 graus de tota la Catalunya Nord. La millor visió panoràmica de la que hom pot gaudir en aquella comarca.

Després de visitar Besllestar i el seu museu dedicat a la Prehistòria, la carretera descendeix per Caramany, resseguint terrasses on es cultiva una vinya que produeix  vins de molt bona qualitat, i es deixa caure a la plana tot creuant l’embassament del riu Aglí.

La següent visita la vaig fer al pont-aqüeducte d’Ansinyà. D’origen romà, durant l’Edat Mitjana s’hi va afegir un pas interior per a vianants i carruatges. Realment una obra espectacular i totalment singular d’enginyeria civil.

Una estreta carretera em va portar fins el Viver, el poble presidit pels vestigis del castell dels barons, antic refugi d’en Serrallonga quan fugia de Catalunya i es refugiava en aquestes terres. Fins aquí , tan lluny de les Guilleries, arribaven els nostres bandolers!