dimarts, 25 d’agost de 2015

RUTA PELS CASTELLS CÀTARS (I NO TAN CÀTARS)


El castell de Puigllorenç, veritable niu d'àligues.
 El recinte jussà de Puigllorenç.
 El castell d'Arcas.
 La senyorial i altiva torre d'homenatge d'Arcas.
 El castell de Vilarroja de Termenès.
Recreació pictòrica del camí de fugida de Belibasta.
 El castell de Durban, a les Corberes.
Interior del castell de Durban.



Després de creuar la Fenolleda vaig seguir una part dels castells càtars de l’Aude i vaig entrar també a la comarca de les Corberes, abans de retornar a Catalunya.



Els francesos han estat molt diligents en la promoció de tot el referent al catarisme occità , sabedors que la història és una eina molt útil per a desenvolupar turísticament el territori. La ruta dels castells càtars és un dels millors exemples.


Encara que es pugui discutir la denominació de “castell càtar” aquestes fortaleses de frontera van ser refugi de càtars perseguits per les croades i per això considero que se’ls hi escau el nom.

La història del catarisme i d’aquests castells (molts d’ells de vertigen, doncs es tracta de veritables nius d’àliga) s’acompanya  amb uns paisatges encantadors que fan que la descoberta d’aquest territori no deixi indiferent a ningú.

El primer castell per visitar és l’espectacular de Puigllorenç, antiga fortalesa de la frontera catalano-aragonesa i una de les que va acollir càtars, tot i que els croats de Simó de Montfort no la va poder prendre mai.

L’accés a l’Aude es fa creuant l’espectacular congost de Pierre-Lys i la carretera porta fins el castell d’Arcas i la seva espectacular i estilitzada torre de l’homenatge. En aquest municipi també hi trobem un museu sobre el catarisme a la casa que va ser de Déodat Roché, un dels primers investigadors dels càtars.

Si bé aquesta ruta ens pot portar als castell de Perapertusa i Querbús, jo vaig optar per seguir fins a Villaroja de Termenés, un dels castells que no havia visitat mai.

És en aquest municipi on va cremar a la foguera el darrer càtar, el perfecte Guillem de Belibasta, l’any 1322. El municipi va adquirir el castell i la dinamitzat com a centre d’interpretació de la història de Belibasta, a banda d’altres usos més turístics.

Una petita carretera em va portar finalment a la comarca de les Corberes on vaig retrobar el municipi de Durban i el seu castell baronial. El mateix castell on el novembre de 1631 van estar-hi empresonats el Fadrí de Sau i altres bandolers de la quadrilla que havien creuat la frontera; els quals foren atrapats pel senyor del lloc, Oliver de Gleon, i lliurats a la justícia. Un episodi històric que marca l’inici del declivi d’en Serrallonga.