El castell de Puigllorenç, veritable niu d'àligues.
El recinte jussà de Puigllorenç.
El castell d'Arcas.
La senyorial i altiva torre d'homenatge d'Arcas.
El castell de Vilarroja de Termenès.
Recreació pictòrica del camí de fugida de Belibasta.
El castell de Durban, a les Corberes.
Interior del castell de Durban.
Després
de creuar la Fenolleda vaig seguir una part dels castells càtars de l’Aude i
vaig entrar també a la comarca de les Corberes, abans de retornar a Catalunya.
Els
francesos han estat molt diligents en la promoció de tot el referent al
catarisme occità , sabedors que la història és una eina molt útil per a
desenvolupar turísticament el territori. La ruta dels castells càtars és un
dels millors exemples.
Encara
que es pugui discutir la denominació de “castell càtar” aquestes fortaleses de
frontera van ser refugi de càtars perseguits per les croades i per això
considero que se’ls hi escau el nom.
La
història del catarisme i d’aquests castells (molts d’ells de vertigen, doncs es
tracta de veritables nius d’àliga) s’acompanya amb uns paisatges encantadors que fan que la
descoberta d’aquest territori no deixi indiferent a ningú.
El
primer castell per visitar és l’espectacular de Puigllorenç, antiga fortalesa
de la frontera catalano-aragonesa i una de les que va acollir càtars, tot i que
els croats de Simó de Montfort no la va poder prendre mai.
L’accés
a l’Aude es fa creuant l’espectacular congost de Pierre-Lys i la carretera
porta fins el castell d’Arcas i la seva espectacular i estilitzada torre de l’homenatge.
En aquest municipi també hi trobem un museu sobre el catarisme a la casa que va
ser de Déodat Roché, un dels primers investigadors dels càtars.
Si
bé aquesta ruta ens pot portar als castell de Perapertusa i Querbús, jo vaig
optar per seguir fins a Villaroja de Termenés, un dels castells que no havia
visitat mai.
És
en aquest municipi on va cremar a la foguera el darrer càtar, el perfecte
Guillem de Belibasta, l’any 1322. El municipi va adquirir el castell i la
dinamitzat com a centre d’interpretació de la història de Belibasta, a banda d’altres
usos més turístics.
Una
petita carretera em va portar finalment a la comarca de les Corberes on vaig
retrobar el municipi de Durban i el seu castell baronial. El mateix castell on
el novembre de 1631 van estar-hi empresonats el Fadrí de Sau i altres bandolers
de la quadrilla que havien creuat la frontera; els quals foren atrapats pel
senyor del lloc, Oliver de Gleon, i lliurats a la justícia. Un episodi històric
que marca l’inici del declivi d’en Serrallonga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada